Ja tornem a ser aquí, les dues setmanes als Pics d’Europa han passat volant. Hem gaudit d’unes vacances fantàstiques descansant, escalant i fent turisme gastronòmic per Astúries, tastant els dolços típics de la zona: quesadas, casadielles, carbayones, pelayos, letizias, mantecados, velones, frixuleos, suspiros, corbatas, ribasellanos… i segur que encara me’n deixo 🙂
Ens ha fet força bon temps, però amb la mala sort que els dos dies de pluja han coincidit amb les escalades que em feien més il·lusió: la cara est del Picu Urrielo i la via Soldados de Fortuna al Cueto Pampín. Tot i així hem escalat moltíssim i hem fet excursions a peu molt boniques. Els Pics d’Europa m’encanten!
Sens dubte, però, el millor moment del dia era quan tornant cansats d’escalar, ens fèiem una dutxa i sortíem per Cangas de Onís a prendre una sidra: l’art d’escanciar un culín de sidra sense vessar-ne una gota és digne d’admirar 🙂
Durant el viatge de tornada vam fer parada a Bilbao i vam dinar al restaurant del Gunggenheim, molt recomanable si voleu completar la visita al museu amb un àpat deliciós. L’equip del xef Josean Martínez Alija es mereix la fama que té!
Sort que encara ens queden vacances, així que després d’uns dies de pausa tornarem a marxar cap al Pirineu 😉
Hola Gemma!
Acabo de veure el teu post i m’he quedat ben parada a les dues últimes fotos! Precisament aquest cap de setmana he estat a Bilbao amb el meu xicot i uns amics i vam anar a dinar al restaurant del Gunggenheim!! Jo de postres vaig demanar el flam de taronja amb gelat de formatge però vaig tenir el plaer de tastar el plum cake i l’esponjós de xocolata de dos dels altres comensals!
Per cert, quines vacances més ben aprofitades i quin destí més bonic. Jo hi vaig estar de ben petita, hi hauria de tornar perquè m’enrecordo de ben poquet…
Una abraçada!
Alba, quina casualitat!!!!!!!! Quin dia vau anar-hi??? A veure si vam coincidir, je je je… seria genial 🙂
Em vaig quedar amb les ganes de tastar el flam de taronja… tenia molt bona pinta! El plum cake i l’esponjós de xocolata estaven de muerteeeeee!!!! 🙂
Gemma,
Encantats de llegir-te novament.
Fantàstic el programa d’actvitats i desgustacions que heu fet (quina enveja!)
Una abraçada i fins aviat
Ostres, per un dia! Nosaltres hi vam anar dissabte… Ja hagués sigut la repera anar-hi el mateix dia, je je!! 🙂
El flam estava molt bo, però si hi anés un altre cop em sembla que em quedaria amb l’esponjós de xoco!
Ostres, tenen un dolç que es diu Letizia… wow!! Benvinguda a casa, estimada.
Ben retornada!!!! Quins dolços… I quines vistes!! Si, recordo Astúries preciosa
Bin destí muntanyenc i gastronòmic!! Ara a aprofitar el que queda d’agost…
Records!!
Nosaltres vam estar al febrer, i ens va agradar moltíssim també, Astúries enganxa!!!
Petons i benvinguda!!
Quin post més bonic! han estat uns dies i uns dolços genials!
Nosaltres vam estar al febrer i ens va agradar moltíssim, Astúries enganxa!!
Petons i benvinguda Gemma!
BENVINGUDA A CASA!,ja veiem que ens has tornat alegre, satisfeta de gastronomia i escalada i amb les piles carregades!.Els pics d’europa són bonics de debò fins i tot pels que no som d’alta muntanya. Jo hi vaig estar amb l’Albert abans de tenir les nenes i excepte la pluja que ens va acompanyar TOTS els dies, ens ho vam passar molt bé.Una abraçada.
benvinguda Gemma! es una pena que plogui a les vacances, però si no fos així no seria tant verd i bonic, (això és el que m’he de dir jo quan trobo a faltar la caloreta jajaja)
un petó bonica!
Bentornats!!! i ja veig que ben dolços!!! segur que us donaven força energia!
Això de fer segones parts, de vacances.., va molt bé! jo la setmana que ve començo també la segona part! quines ganes! petó
Josep, el nostre programa d’activitats no es pot ni comparar amb el vostre de Munich… mare meva, quantes coses que vau fer en només una setmana!!!! M’heu fet venir moltes ganes de visitar Múnich, no hi he estat mai 🙁
Alba, llàstima, per un dia… tot i que no sé pas si ens hauríem reconegut, je je je… L’espnjós estava boníssim, crec que el fan amb un sifó i el couen al microones, així queda super esponjós i molt lleuger, com un núvol. I el gelat de mel… em va encantar!
Parella Vermella, ja veus que se les empesquen totes 🙂 També vam veure galetes i bombons en forma de cor que també els deien letizia… tot sigui per fer negoci, oi? Je je je…
Sara Maria, ja vaig veure el formatge que em vas dir 🙂 Es fan la competència amb el cabrales, je je je… I Astúries és super bonic, tot verd i amb uns paisatges espectaculars. Segur que hi tornarem 😉
Joan, la segona part de les vacances les passarem a Benasque, que a nosaltres sempre ens agrada fer uns dies al Pirineu… que com les nostres muntanyes no se’n troben enlloc! I vosaltres on marxeu? Sé que hi ha família a Suissa, oi? 😉
Ribereña, com és Astúries a l’hivern? No m’ho imagino pas… deu fer força fred i mal temps, oi? I suposo que boira baixa… m’agradaria anar-hi també al febrer per veure com és. Astúries i la seva gent enganxa, ja ho crec!
Pol, hi tornarem, oi? 🙂
Mercè, l’única pega d’Astúries és el mal temps… Tot i així nosaltres hem tingut força sort, només ha fet dos dies dolents de veritat. La resta de dies, sol, núvols o boira que et deixava fer… Però per alguna cosa està tot tan verd, oi? 🙂
Maduixa, això també dèiem nosaltres els dies que ens va ploure, je je je… si no plogués no seria tan verd i tan bonic, oi? Diuen que la millor època per anar a Astúries és el setembre perquè no hi ha la boira tan empipadora que acostuma a fer a l’estiu.
Teresa, reservar-se uns dies per fer una segona part de vacances és fantàstic, així quan tornes de la primera part tens el consol de pensar que encara queden dies de vacances, je je je… Jo també tinc ganes de tornar a marxar 😉
Caram, quina crònica! No hi he anat mai encara i pel que veig estic fent el tonto.Ho haurè d’arreglar.
El segón i tercer dolç (estàn en ordre amb la llista?) són del tipus que m’agraden a mi!! Espero que no siguin les letizies que la meva banda anarquista se’n resentiria…pero si ho són els menjarem també,heh
Starbase, has d’anar a Asturies! 🙂
No estan per ordre de la llista, no tenia fotos de tots els que vam tastar 😉
El segon és el pelayo, per mi el millor. Té un farcit de poma boníssim, el punt àcid de la poma el fa menys dolç que la resta de pastissos.
La tercera foto és el carbayon, el dolç més famós d’Astúries. Concretament se’l van inventar a una pastisseria d’Oviedo molt famosa que vaig tenir la sort de poder visitar fa dos anys. Em van deixar entrar a l’obrador i vaig estar parlant amb el pastisser actual, crec que ja van per la cinquena generació de la pastisseria! Tens el post que vaig fer aquí:
http://lacuinadecasa.blogspot.com/2008/09/confitera-camilo-de-blas.html
La letizia és la primera foto i és el més empalagós. Tota la capa de sobre és de yema (igual que la del torró) i la capa de sota és un massapà d’ametlles. Calories a tope! Ja veus que la teva banda anarquista pot respirar tranquil·la, je je je… 😉
Per cert, a la ràdio ho has fet molt bé 😉
Quin aparador de postres, que bo, i quines vacances més ben aprofitdes. A descansar i que vagi bé la segona part.
Un petó
Ester
HOLA GEMMA, GUAPA TU
ESTIC CONTENTA DE QUE ESTIGUIS PER AQUI, I QUE LES TEVES VACANCES SIGUIN TANT GUAPES, GRÀCIES PER COMPARTIR-LES AMB NOSALTRES,……
MIL PETONETS SUSANNA
Segur que has tornat amb les piles ben carregades! Quins paisatges… Només he estat una vegada a Asturies.. però me’n recordo perfectament de tots aquesst dolços deliciosos, a mi em van agradar molt les “corbates”.
Aquest any hem de canviar la muntanya per la platja, donçs tenim un casament a Mallorca. Tinc ganes d’ “atiborrar-me” d’ ensaimada…
Gemma benvinguda de nou!
no he estat mai als pics d’Europa però per les teves fotos deuen ser preciosos.
Em sap greu per la pluja que va xafar-te una mica l’escalada, però bé així ja teniu excusa per tornar-hi 😉
déu ni do l’aparador de dolços que vau tastar!
petons!
Bienvenida de vuelta! Ya veo que la pasaron genial.
Vas a tener que ir contandonos los postres de las fotos porque no los conozco.
Cariños
Ostres! quines bones vacances! llàstima que no poguessis escalar els pic que més il·lusió et feien! Però les pastetes tenen una pinta molt bona. Jo només recordo les corbates de quant hi vaig anar fa molts anys!
Que vagin bé la resta de vacances!
Petonets!
Quines fotos de dolços més abellidores!! Això de les “Letízies” m’ha deixat ben parat… El que fa la monarquia!! Salutacions i enhorabona per les vacances.
Que bones vacances y que bons dolços, per cert me regalaren una caixa de galletes letizia y de veritat estaven molt bones.
Nos alegra ver que has disfrutado de los Picos de Europa, de las escalada en el Naranjo de Bulnes y de la gastronomía asturiana.
Besotes
Ana y Víctor.
Nena quines dues setmanes més maques heu passat!! m´alegro molt…i saps que n´ets de valenta??? m´esgarrifo mirant les teves fotos escalant…petonets
Jo no he estat mai als Picos d’Europa i en tinc moltes ganes, quan l’Èlia sigui una mica més gran segur que ens hi arribarem. Les fotos són fantàstiques!!!
D’això se’n diu aprofitar les vacances!!! Les fotos, magnífiques!