Dimecres passat vam tenir la cita de cuina mensual amb els companys de feina, que en aquesta ocasió vam dedicar als carquinyolis i a la pasta fil·lo:
Després d’haver-nos saltat la cita d’abril per temes d’agenda, la cita de maig va tenir recepta doble. Per començar, vam fer una versió dels clàssics carquinyolis substituint l’ametlla per festucs, una idea que em voltava pel cap des de l’última classe blocaire al Caprabo. La Mireia Carbó ens va ensenyar a fer els típics carquinyolis i entre nosaltres va sorgir la idea de versionar-los amb els festucs. I queden boníssims, us aconsello que ho proveu!
Després dels carquinyolis ens vam dedicar als misteris de la pasta fil·lo, fent farcellets de diferents farcits: cabell d’àngel i llardons, mató i codony, plàtan i xocolata… Tots van quedar molt bons i amb tanta varietat, n’hi va haver a gust de tothom 😉
Novament vam passar una tarda ben entretinguda compartint l’afició per la cuina i creant bon ambient entre els companys de feina. Ja tenim pensades les receptes pel mes de juny: coca de llardons (que s’acosta Sant Joan) i mousse de diferents sabors: xocolata, maduixa, llimona…
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
• 100g de festucs crus
• 175g de farina
• 100g de sucre
• 1 ou
• Ratlladura de llimona
• 1 culleradeta de llevat en pols
Preparació:
Posar els festucs en remull.
Batre l’ou amb el sucre i la ratlladura de llimona. Incorporar la farina amb el llevat i barrejar-ho bé. Afegir els festucs (mal escorreguts) i barrejar.
Amb la massa fer dues barres llargues i coure-ho al forn a 180º uns 15 minuts. Treure la plata del forn, tallar els carquinyols al biaix i tornar-los a posar al forn uns 5 minuts més, fins que agafin color.
Bon profit!
Es veu ben bona aquesta versió amb festucs, m’animaré!
PTNTS
Dolça
Que torradets i bons es veuen, m´animarè a fer-los, no es veu complicat. Quan era petita sempre pensava…per què totes les àvies posen carquinyolis amb el cafè?
Quina enveja que em feu amb aquest bon ambient de treball! Aquí on estic esperarien a veure quin és el primer que s’engargossa amb els carquinyolis. Felicitats i us van quedar molt bé. Una forta abraçada!
Jo em decanto clarament per els farcellets. Els de cabell d’àngel de la foto es veuen…uffff.
Trob que és una bona pensada lo dels festucs. Els teus companys de feina deuen estar molt contents amb tu. Que no t’agradaria venir una temporadeta a la biblioteca , je,je….
” S’acosta , se sent , Sant Joan està present” diuen a Ciutadella. Visca Sant Joan !!!!!
Una besada
Els carquinyolis segur que són ben bons! jo els he fet amb nous, també són aconsejables.
La pasta filo dóna molt de sí, oi??? amb qualsevol cosa fas unes receptes boníssimes!
Petonets
Eiii, Jo vull treballar amb tuuuuuu !!! hihihi De debò: Impressionants :O)
fer carquinyolis està encara en la llista de pendents , però per un dia d’aquests, així és que la teva idea de fer-los amb festucs em ve que ni pintada…
una abraçada
Com m’agraden els carquinyolis…són uns dolços ben nostres,oi? I aquesta versió amb festucs ha de ser realment bona!! I els farcellets que dir: jo em quedo amb els de cabell d’àngel…nyam!!!
Ja tindreu temps al juny amb el final de curs? jejeje!!!
Petunets,
Eva.
Avui no em quedaré gaire estona al teu bloc, perquè amb aquestes dues receptes estic bavejant i no pot ser bo ;-))
Els carquinyolis m’encanten, però la pasta filo i aquest cruixent que té, em torna boja, amb qualsevol farciment. Tot una delícia.
Petonets
Genials, aquestes receptes, me les apunto i segur que les faré.
Gràcies
Ester
ohohohoh a mi em xiflen els festucs. I uns carquinyolis amb festucs han d’estar de vici!
Fins aviat!
Ostres Gemma però quina bona idea!! Vaig provar de fer una vegada carquinyolis i queden tant tant bons!!
Amb festucs han de ser increibles, i a més a més el dilluns vaig comprar-ne sense sal, si és que ni fet expressament!!!
Petonets i continueu amb aquest projecte tan divertit amb els companys de feina!!
so many wonderful things.. i want to make those lovely pies!
Quina enveja que em feu, cada vegada que veig aquesta cuina tan gran m’entren ganes de venir a treballar amb vosaltres!! Hauré de provar els carquinyolis de festucs, segur que a casa els hi agraden!!!
Veig que no us salteu cap classe mensual! segur que els companys te la reclamen! quina sort!
Jo fa uns dies vaig fer els carquinyolis, amb ametlla, queden molt bé! Aquetst farcellets amb pasta filo són una gran idea!
Un petó1
Per cert Gemma, els carquinyolis com es tallen millor, amb ganivet de serra o de fulla fina? a mi em va costar bastant tallar-los, vaig provar-ho de tota manera, igual hi ha algun secret…
Gràcies!
Com m´agrada tot aixó, Gemma..on feu aquestos talleres? jo em podria apuntar??
Gracies.
Un peto.
Jo vaig alucinar quant la Mireia ens va ensenyar com és feien el carquinyolis i el primer que em va venir al cap va ser….. i jo pago…… però encara el tinc a pendents. La pasta filo la vau fer vosaltres?
uf, jo també vull treballar amb tu, Gemma!
Sí, jo també et volia demanar si fas tu la pasta filo…ens ensenyaràs com?
Dolça, crec que tu hauries de fer els carquinyolis amb avellanes de Reus, no trobes? Je je je… seria genial, segur que quedarien boníssims!!!! A veure si els fas i ens dius què tal 😉
Anaori, tens raó que són pastes per acompanyar el cafè… i per les àvies, ideals per rosegar, que entre les dents i que són tan durs…
Gemma, el bon ambient a la feina és crucial per treballar de gust, oi? No m’imagino treballar amb mal rotllo, ha de ser super dur… 🙁
Starbase, ja recordo que a tu els carquinyolis no t’agraden, je je je… A canvi, els farcellets de pasta fil·lo són igual de fàcils de fer i els pots farcir al teu gust 😉
Xisca, a la teva biblioteca també hi ha molt bon ambient, eh? Que encara recordo el peix gegant que vau fer, espectacular!!! I tinc pendent anar a Ciutadella per Sant Joan, tinc ganes de veure els cavalls, que només he vist els de pobles més petits (els de Alaior i els de Ferreries). És una festa molt bonica!
MaryLou, amb nous també han de quedar ben bons, de fet, amb qualsevol fruit sec.. acellanes, cacauets, nous de macadàmia… Se’n poden fer moltes versions.
Mima, quan vulguis et rebrem amb els braços oberts 🙂
Alfons, són tan fàcils de fer que quan els provis ja no en tornaràs a comprar mai més… queden més bons que els de pastisseria i molt més barats 😉
Eva, és veritat que el final de curs està molt apretat, però espero poder trobar una tarda lliure que ens vagi bé a tots… que la coca de llardons val la pena fer-la a casa, és super fàcil i ideal per Sant Joan… I tu????? Ja deus estar a punt……. quins nervis!!!
Carmen, sóc fan de la pasta fil·lo, és igual de versàtil que la pasta de full i molt més lleugera! Tan salada com dolça queda cruixent i molt bona.
Ester i Helena, us acosnello de veritat els carquinyolis, tan d’ametlles com aquests de festucs. Ja veureu que són receptes molt fàcils!
Maria, genial, sembla fet expressament 🙂 Si els fas ja m’ho diràs! I a la feina tenim ganes de seguir amb les tardes de cuina, que ens agraden molt!
lostpastremembered, it is a very easy recipe and this cookies are delicious 😉
Cristina, tenim una cuina molt gran, és una gran sort. Clar que falta acabar d’equipar-la amb tots els estris de pastisseria… que la bàscula, el túrmix, el pinzell, la llengua de gat, el ratllador microplane… tot això ho haig de portar de casa, je je je…
Teresa, nosaltres ho vam fer amb un ganivet de fulla fina i ens va anar molt bé. Recordes que això mateix li vaig preguntar a la Mireia? I ella va contestar que no calia que fos de serra… Vas posar les ametlles en remull? I s’han de talla quan encara estan calents (tebis) si ho deixes refredar llavors costa més de tallar.
Glòria, no són tallers… Som companys de feina que ens quedem després de plegar per cuinar tots junts… Aprofitem que tenim una cuina i entre tots decidim què volem cuinar, normalment escollim entre algunes receptes dolces que proposo jo 😉
Gemma, un cop els fas, jo no els tornes a comprar mai més! No… la pasta fil·lo no la vam fer nosaltres, que és super complicada de fer!!! La vam comprar feta i la vam farcir amb diferents ingredients 😉
Gràcies Gemma!, es que no vaig venir a la classe i quan quan m’hi vaig trobar ho vaig provar tot! si, el millor el de fulla fina. Si que vaig posar en remull les ametlles, però potser poca estona, ja ho tornaré a provar perquè queden molt bons! moltes gràcies!
Amb festucs encara no els he provat, de totes maneres els farcits de pasta filo tenen una pinta!!!!!!!!
Ostres Gemma, me n’alegro que hagis aconseguit contagiar la teva falera per la cuina als companys e feina! Clar que… qui pot resistir-se a un berenar com el que ens proposes?
Fantàstics els carquinyolis i els farcellets! (Com sempre, vaja! jeje)
Una abraçada.
Feia temps que no podia passar pels blogs i he vist convis i un no parar de receptes!
Sempre amb bones iniciatives!
Aquests carquinyolis es veuen genials, el festuc hi deu quedar la mar de bé i hi dona molt color!
Una abraçada!
Gemma, hola guapa!
Què hem de fer amb l’operació bikini? Jejeje! Jo ja fa mesos que passo, no sóc capaç de renunciar aquesta versió fashion dels carquinyolis i em cau la baba només de pensar en els farcellets de pasta filo amb mató i codony o els de xoco i plàtan…Quina meravella, Gemma!
Continuo disfrutant d’aquestes classes amb el compis, estan super bé! 🙂
Molts petonets,
Marina
Bona vesprada Gemma
Jo em quede amb un trocet de cada:
Els casquinyols de festuc perquè no els he provat mai.
I la filo en cabell perquè està divina.
I a eixes cites tan acollidores m’apuntava amb els ulls tancats.
Besets
Fa molt temps que et segueixo, però mai m’havia animat a dir res. Volia saber on compres la pasta filo, perquè jo no la trobo a cap super.
Res, també volia felicitar-te pel blog! Sempre que em decideixo per una de les teves receptes, és un exit rodo!
La propera vegada els faré així, els vaig fer com la mireia i em van encantar.(el que em fa ràbia és que se’m van “perdre” una colla de fotos de receptes fetes i entre elles la dels carquinyolis….quina ràbia!!).Aquestes classes pràctiques amb els companys de feina suposo te les “paguen” d’alguna manera, oi?, perquè això NO TÉ PREU!!! A REVEURE GEMMA!
A veure si quan acabe el règim (d’ací uns anyets!!) m’hi pose amb aquests carquinyolis de festucs. Besades.
Así dan ganas de trabajar ! Después de ver estos resultados no hay quien quiera faltar ni un día. Nunca preparé caquinyolis deben ser riquísimos, pero los tendré que hacer con otra fruta porque pistachos no se consiguen porque salen carísimos y no los traen
Cariños
Gemma, els carquinyolis els tinc a la llista de pendents. I la idea dels festucs em sembla genial! Segur que boníssima igual que els clàssics, no?
Petons!
Que macos els carquinyolis amb els festucs! Amb ametlles sí que n’he fet i tens raó, ja no en tornes a comprar més, els que es fan a casa són molt millors. Provaré la teva recepta, han de ser boníssims!
Sempre treus el màxim profit de totes les clases que fas, aquests dos postres te han quedat magnífics. Jo no sòc molt de carquinyolis pero els de festucs s’hauran de probar.
petons
Ara.
Cuant m’agraden a mi en armetla en festucs estaran bonissims.
hola bonica!
m’han encantat aquests carquinyolis! quina idea tan bona la dels festucs i no se m’havia acudit mai 🙂 que senzills i que bons!
un petó!
Hola Gemma
Els carquinyolis us han quedat fantàstics, jo també trobo que son tant fàcils de fer i el resultat tant bo que val la pena fer-los a casa.
La pasta filo que has fet ha d’estar bona bona i la varietat de farcits li dona un puntet!
Anna
Gemma, ja li he dit a l’altra Gemma que fer la pasta fil·lo a casa és gairebé impossible… Fan servir unes màquines especials que estiren la massa molt fina, queda com un paper de fumar de tan fina…
Teresa, segur que el proper cop se’t tallaran millor!
Xaro, la pasta fil·lo és fantàstica, pots improvisar el farcit amb el que tens a casa i segur que queda molt bo.
Laura, aquests companys de feina s’apunten a tot! No només a cuina… al teatre, als cars, a escalar, a una arrossada… al que faci falta per passar-ho bé, je je je…
Illetapetita, benvinguda de nou, que ara feia molt temps que no sabia res de tu… ja has vist que he canviat a wordpress, je jej e…
Marina, l’opració biquini està una mica abandonada, je je je… Els meus preferits són els de mató i codony 😉
molt bona idea fer els carquinyolis amb festucs, i tam´be fer aquestes sessions de cuina. no les obriu a afeccionats de fora?
un petó
Mesilda, tastar-ne un de cada sempre és la millor opció, je je je…
Cristina, benvinguda al blog! M´alegro que per hagis deixat un comentari 🙂
La pasta fil·lo la pots trobar al Corte Ingles congelada i a l´Alcampo fresca… Molt millor si la compres fresca ja que aixi pots congelar la que et sobri 😉
Merce. quina rabia aixo de les fotos… A mi m´ha passat algun cop i fa molta rabia 🙁 Espero que no fossin gaires…
Francesc, si nomes en menges un parell, tampoc et saltaras el regim… son molt petits i engreixen poc comparant amb altres postres…
Erika, con almendras estan muy ricos y son la receta tradicional. Ya veras que es muy facil de hacer.
Merce, per tu sera bufar i fer ampolles, ja veuras. I la versio amb festucs ens va agradar molt, esta be fer=ne uns quants de cada, per triar.
Mariangels, mirant els preus dels carquinyolis a les pastisseries, val la pena fer-los a casa, oi? I queden molt mes bons, je je je…
Ara, les classes de la Mireia sempre s´aprofiten mooooolt be. I amb la versio dels festucs queden molt bons.
Maria Dolores i Maduixa, si us agraden els carquinyolis d´ametlla, aquests de festucs tambe us agradaran, segurissim!
Ana, la pasta fil·lo te tantes possibilitats com imaginacio te el cuiner, oi?
Manel, si vols venir nomes cal que m´avisis, je je je…
HOLA GEMMA, GUAPA TU
AMB EL TEU PERMIS EN PREG NOTA DE LA RECEPTA, QUE BONA, ELS HE FET DE XOCOLATE, DE NOUS, D´AMETLLES,…PERÒ MAI DE FESTUCS…
PETONETS SUSANNA
els carquinyolis els tinc entre els meus pendents, aquesta versió amb festuc ha de ser d’allò més bona.
També tinc entre els pendents la pasta filo, se m’acumula la feina!
OStress!! aquesta classe me la vaig perdre! i mira que fa temps que em ronda pel cap fer carquiñolis!! Els teus companys s’ho debien passar pipa! i a més els resultats van ser genials!
Petonets!
Gemma; Que bons, tú…¡¡
Amb la Mireia Carbó sempre és un espectacle els seus plats.
Que vagi de gust Gemma¡¡ 😀
Quina bona idea, cuinar en família (la del treball, és clar)! Si, a més, feu unes postres tan abellidores, els llépols (=llaminers) us adoraran i us enllestiran la feina amb ganes, m’equivoque?
Besets
Jo sóc molt tradicional si parlem dels carquinyolis, i sé que no m’agradaran amb els festucs. Els he menjat d’avellanes però crec que com els d’ametlla, res de res. És clar que l’ametlla és el meu fruit sec preferit…
I els farcellets de pasta fil·lo, fantàstics. Però els de cabell d’àngel són la meva debilitat!
Que bé anar a l’institut i passar-s’ho tan bé, oi?
Gemma que buenos , yo también estuve con la Mireia y no hay semana que no haga en casa los carquiñolis , la verdad es que la próxima vez lo haré así o mitad y mitad. Que buenos que buen ambiente con tus compañeros. Saludos
Originals i boníssims el carquinyolis. Jo en soc un fan, poble que visitem, bossa de carquinyolis que cau. I així podem comparar. De moment el nostre rànquing l’encapçala un forn que hi ha a la plaça major de Sant Joan de les Abadesses seguit d’uns boníssims que fan a Montblanc. Eh! que aquí al costat de casa, a Sants n’hi han uns de boníssims també, però de moment van tercers. Pel que fa als racellets de pasta filo… SENSE PARAULES (però amb majúscules, eh!).
Una abraçada
Susanna i Eva, la versió amb festucs val la pena de provar.. queden molt bons 🙂
Laura, ja veus que et vas perdre una classe molt interessant! Totes tres receptes van estar molt bé, que a les classes de la Mireia s’aprofita tot!!! A veure si a la propera pots venir 😉
Josepb, crec que ets el fan número 1 de la Mireia, je je je…
Queti, crear bon ambient a la feina és important per treballar de gust, oi? I si a més pots berenar carquinyolis, llavors ja és rodó del tot 😉
Margarida, estic d’acord amb tu que els carquinyolis tradicionals han de ser amb ametlla!!! però tenia ganes de variar i provar aquesta idea que va sortir entre els blocaires durant la classe amb la Mireia Carbó…
Montse, crec que des de la classe amb la Mireia, tots fem els carquinyolis a casa i ja no n’hem comprat més, oi? No es poden ni comparar, je je ej…
Josep, els de Montblanc són els millors!!!!! Sempre que anem allà en comprem (carquinyolis i ventalls de neula) i per mi són els més bons que he tastat mai. M’hauré d’arribar a Sant Joan de les Abadesses per poder comparar, je je je…
Me quedo con los farcellets, qué ricos se ven con la pasta filo y esos rellenos! Besos
Nuria
Un idea boníssima la de substituir ametlles per festucs, deliciosos seguríssim!!! m´agrada molt veure com vos ho passau de bé…petonets
Ups! Amb això de la nova feina veig que aquesta setmana m’havia perdut una recepta teva! Jo vagi fer fa poc carquinyolis però amb amettla, em varen agradar però vaig trobar que faltava sucre, el pròxim pic els faré amb la teva recepta!!
M’encanten els carquinyols amb festucs 🙂 Si algun dia els faig ho provaré així.
Els Carquinyolis estan boníssims!!1
Quina bona pensada! amb festucs. Ho trobo molt original.
Petons!
ostres que bo! m’encanten els festucs i mai havia pensat en fer carquinyolis de festucs! MOLT BONA IDEA!
Molt engrescadora la iniciativa que teniu al vostre institut de fer una sessió de cuina periòdicament. I aquests carquinyolis són molt temptadors i originals.