Avui és dia 20 i tenim la cita blogaire del blog al plat. En aquesta ocasió el blog escollit ha estat el de Cuinant a Canet, que escriu la Gemma, amb qui ens coneixem de fa temps. Jo he escollit aquestes magdalenes de remolatxa:
El blog de la Gemma m’encanta. És molt proper, amb receptes pràctiques i molt resultones, de les que m’agraden a mi. Amb la Gemma ens coneixem de fa temps, de les trobades blogaires que fem de tant en tant. Ja fa temps que tinc ganes de provar el famós red velvet, que originalment es feia amb remolatxa, per això de seguida vaig tenir clar que volia fer aquestes magdalenes. Queden suaus i molt fines i, gràcies a la humitat que dóna la remolatxa, no s’assequen i es mantenen ben humides de dins. A mi no m’ha quedat un color tan vermell com a la Gemma, però us asseguro que de gust eren boníssimes! I m’ha servit per comprovar que quan faci el red velvet, hi posaré una mica de colorant vermell 😉
He seguit la recepta de la Gemma amb un petit canvi. En afegir la remolatxa (jo l’he pesada) m’ha semblat que la massa tenia prou humitat, de manera que no he afegit la llet. La resta de la recepta és ben igual.
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
2 ous
100g de sucre
75g d’oli de gira-sol
170g de remolatxa cuita
130g de farina
1 sobre de llevat Royal
Preparació:
Triturar la remolatxa fins obtenir un puré ben fi.
Amb les varetes elèctriques, muntar els ous i el sucre fins que quedin ferms i ben muntats.
Incorporar l’oli amb un rajolí fi. A mà, incorporar el puré de remolatxa.
Incorporar la farina i el llevat tamisats.
Omplir els motlles de magdalena fins a uns ¾. Coure-les a 200º uns 15 minuts, en funció de la mida de les magdalenes.
Bon profit!
PD: va sortir aquesta idea del Josep de Menja de bacallà. El mes vinent seria fantàstic que Del blog al plat estigués dedicat al blog Destapant Cassoles, de la Mercè, que és la responsable que mes a mes descobrim blogs nous tan interessants. Així que, si us sembla bé, tots els que participem a la convocatòria de la Mercè, el mes vinent escollirem una de les seves receptes. Què us sembla la idea? Jo m’apunto segur!!!
Qué bones segur! Tinc el mateix paperet jaja.
Que fort! De remolatxa! El color és maquíssim i el gust és el que em faria patir més.
No en tenia ni idea que el red velvet originàriament es feia amb remolatxa. No hi ha dia que no aprengui algo nou llegint-te!
Petons!!
Molt bona tria! unes magdalenes ben originals, jo de remolatxa no n’acostumo a comprar, però aquestes les provo segur! un petó!
Realment esponjoses aquestes magdalenes!!!, que originals amb remolatxa!!, gracies gemma per participar altre cop de la proposta!. Enganxo el teu enllaç a la meva entrada!
Tinc tots els ingredients i es veuen molt bones i tendres, el color encara que no sigui vermell encés es molt maco.
Petons.
Una de magdalenes amb remolatxa! dit així sona extrany, però que pinta tenen! Gracies.
Trobo molt bona idea que el pròxim mes el protagonista sigui el blog de la Mercè! Ja podeu comptar amb mí. Per cert, just aquest cap de setmana he fet el meu primer bescuit amb remolatxa i m’ha agradat tant la textura que li dona, que el següent que provaré seren aquestes magdalenes. Una abraçada!
Vaig estar a punt de fer-les!
I m’encanta l’idea del JosepB Menja de Bacallà… el mes de juny fem el DEL BLOG AL PLAT del Destapant Cassoles 🙂
PTNTS
Dolça
No m’ho puc creure… la intenció també era fer aquestes magdalenes…pero no he tingut temps i se m’ha passat publicar avui, cosa que faré demà…T’han quedat molt maques, us gan agradat?
Jo yambé tinc pendent el red velvet i em feia gràcia fer-lo amb remolatxa, però apunto lo de posar-hi una mica de colorant jejeje
Segur que aquestes magdalenes són la bomba!
Petonets
Sandra
T’han quedat molt humidetes i bones.
Jo pose la remolatxa sense coure, així queda un color roig més intens. Per si vols provar i no afegir colorant.
Una abraçada,
Júlia
Sens dupte es veuen ben esponjoses i sucoses .La remolatxa li dóna un color preciós .
Besets.
Mai hages pensat a fer magdalenes amb remolacha, queda apuntada la recepta.
Petons
Havia vist no tastat la remolatxa en pastissos:)
tenen una excel·lent presentació les magdalenes
tot és possible:)
la remolatxa m’agrada més en amanides.
Bones propostes i iniciatives a les convocatòries!
Que curioses!!! i que esponjoses es veuen!!!
Ooohh!! quin goig que fan. El tall es estupendo i tenen que saber molt bones. Fins el proper repte…petons,
Molt maques! s´ha de treure més partit a les remolatxes…
No se m’hagués acudit mai! tenen una pinta genial!
Quina bona pintaa!! Son brutals!! Jo mai les he preparat, i tinc moltes ganes, perquè la pinta es brutal!
Hola! Quin color mes maco!! M’agradaria ferles, segur que el sabor delicios, petonets!!