Avançant-me una mica al calendari, avui us ensenyo les mones que vam fer dimecres passat a la segona sessió de cuina a l’Institut:
Després de l’èxit amb el tortell, tots teníem ganes de repetir una tarda de cuina amb els companys de feina. En aquesta ocasió, aprofitant que d’aquí dues setmanes s’ha de regalar la Mona, vam aprendre a fer les dues receptes més clàssiques: la de Sara i la de Yema. Ens van quedar boníssimes, tothom es va sorprendre que la recepta fos tan senzilla i quedés igual (o fins i tot millor) que les comprades… Espero que aquest any ningú pagui els preus que en demanen a les pastisseries, eh? 😉
Tot i que les receptes ja estan al blog, les torno a repetir ja que alguns companys les vindran a llegir aquí…
Aquí teniu les receptes:
LA MONA
Ingredients:
Pel pa de pessic:
• 3 ous
• 100g de farina
• 100g de sucre
• Ratlladura de llimona
Per l’almívar:
• 100ml d’aigua
• 100g de sucre
• Gotes de suc de llimona
• Licor
Pel farcit:
• 150g de melmelada i 500g de YEMA
• o bé 300g de melmelada i 300g de SARA
Per adornar:
• Ametlles, cireres, sucre en pols, ou filat, ous de xocolata, plomes, pollets…
Preparació:
Pel pa de pessic: separar els rovells de les clares. Batre els rovells amb la tercera part del sucre fins que doblin el volum. Muntar les clares amb la resta del sucre i afegir-les suaument als rovells. Afegir la farina tamisada i la ratlladura de llimona. Abocar dins un motlle untat amb mantega i farina i coure-ho 25 minuts a 180º. Deixar refredar i tallar longitudinalment en tres discs.
Per l’almívar: coure l’aigua, el sucre i unes gotes de llimona durant 5 minuts. Fora del foc afegir un rajolí de licor.
Muntatge: mullar amb almívar un primer pis de pa de pessic. Escampar la melmelada i cobrir amb un segon pis de pa de pessic. Mullar-lo amb almívar i cobrir-lo amb una tercera part de la Yema (o de melmelada si és de Sara). Cobrir amb el tercer pis de pa de pessic i mullar-lo amb la resta d’almívar. Cobrir tota la mona amb la resta de Yema (o de Sara), deixant que caigui pels costats fins que quedin totes les parets ben cobertes. Allisar bé la part superior i enganxar l’ametlla filetejada per tot el voltant. Adornar al gust de cadascú.
LA YEMA
Ingredients:
• 215g d’ou (uns 3 ous)
• 215g de sucre
• 15g de Maizena
• 90g d’aigua
Preparació:
Batre una mica els ous i barrejar-los amb l’aigua. Colar per un colador fi.
Barrejar el sucre amb la Maizena.
Unir les dues mescles i posar-ho en un cassó al foc remenant contínuament fins que s’espesseixi. Abocar sobre una plata ben grossa per tal que es refredi ràpidament.
LA SARA
Ingredients:
• 200g de sucre
• 50g d’aigua
• 4 rovells d’ou
• 250g de mantega pomada
Preparació:
Bullir l’aigua amb el sucre durant 3 o 4 minuts fins aconseguir un almívar espès. Abocar l’almívar en forma de rajolí sobre els rovells sense deixar de batre amb les varilles elèctriques fins que es refredi l’almívar. Incorporar la mantega i batre fins que quedi ben homogeni. Reservar.
Bon profit!
Maquíssima, ja veuràs com aquest any les produccions casolanes incrementaran! Per cert, veig que tu el pa de pessic el fas com jo, sense fècula de patata.PTNTSDolça
Esto si que es una mona riquísima. Y sobre todo, lo que nos gustan son las clases de concina en el Instituto… ¡sois geniales!Aprovechamos para decirte que inscribas tu blog en Navarra Gourmet.Besotes,Ana y Víctor.
BON DIA GEMMA!!!JA HO SÉ QUE TOTHOM HO FA, PERÓ JO TAMBÈ ET VULL FELICITAR!!!! JO M'HE "VICIAT" A FER POSTRES GRÀCIES AL TEU BLOG, BÉ, A LA CLAREDAT DEL TEU BLOG. MOLTES GRÀCIES…..VOLDRIA CONSULTAR-TE…PE'L QUE FA AL PA DE PESIC, COM HO FAS PQ ET QUEDI AIXÍ D'ALT, VULL DIR, QUE NO ET BAIXI UN COP ACABAT DE FORNEJAR???MOLTES GRÀCIES UN ALTRE COP.
Gemma que estrés lo digo con cariño pues quiero hacerlo todo y me falta tiempo. Esta si que voy a buscar tiempo de donde sea ya que como bien hice con el moscón de reyes y nos salio tan y tan bueno, aquí también quiero probarlos saludos
El tall convida a fer-li un mos ràpidament!!Prenc nota, jo he de fer les mones!Petonets
Gemma, m'encanta quan expliques els cursos que fas…..no saps com m'agradaria que aquí in vist hi haguessin llocs on fessin classes de cuina…..la mona genial segur que esta boníssima.petons
Gemma, amb aquesta escola que estàs creant, de ben segur que els pastissers et maleiran. 😉 jejeEls teus companys fan cara d'estar molt atents! Quina gran mestra!!Petons!
Que xulo, tens l'escola revolucionada!!! Segur que des de que els hi fas classes de cuina, tot l'institut és més feliç!! Gràcies per compartir-ho!
Gemma:justament ahir vaig estar mirant les teves mones i els pans de pessic en general per a fer la mona que ja fa temps faig jo però molt bàsica.Aquest any m'hi vull lluïr i voldria fer un pessic més suau i algun atreviment de xocolata o de guarniment…Gràcies un cop més per les teves receptes!,està clar que a la pastisseria fa molt que no hi vaig,els preus no són ni familiars ni festius ni lògics!FINS DEMÀ!
Digues que sí, aquets any caserito, caserito! Jo seguiré l'exemple.Ja ho he dit mes d'una ocasió al cole deuen estar encantats amb tú.Muas!
A casa també farem la mona aquest any. Falta decidir quin model però si ho fem per votació ja sabem que guanyarà la xocolata. La presidenta té 'vot de qualitat', hehe.
Gemma, sempre m’ha sorprès molt l’evolució que han fet les mones a la zona de Barcelona! D’una coca de farina, sucre i aigua (amb un ou, real!) –que és el que fem encara al País Valencià i a moltes comarques del Principat– a aquests súper pastissos (amb ou, de xocolata!)…Saps si en fa gaire temps, d’això? Com sempre: délicieux!
Perfecte! Els hi he dit als meus fills que aquest any faríem nosaltres la mona de Pasqua i els hi va entusiasmar la idea. Aquesta recepta ens va de conya! Gràcies!!!!! :-))))
Dolça, aquest és el pa de pessic més bàsic de tots… sempre faig aquest. Però tinc ganes de provar-ne un que ens va ensenyar la Mireia Carbó que porta farina, maizena i farina d'ametlla… Amb fècula de patata es fa el pa de pessic de Vic, oi?Ana y Víctor, se puede inscribir un blog que no sea de Navarra? Ahora mismo me paso por vuestro blog para leer los detalles…Glòria, el secret és el forn… assegura't que el tens a 180º (hi ha forns que marquen una temperatura que no és la real…), amb el foc de baix, i no l'obris fins que hagin passat ben bé 25 minuts. Passat aquest temps, el pots obrir i comprovar si està cuit punxant-lo amb una agulla. I si vols, també va bé deixar-lo que es refredi a dins el forn, amb la porta mig oberta, per tal que el canvi de temperatura no sigui tan brusc…Montse, si t'organitzes amb temps, no porta tanta feina… Nosaltres vam fer dues mones (una de cada) en només 2 hores! I fins i tot, pots tenir el pa de pessic fet del dia abans (o congelar-lo), així el mateix dia només has de fer el muntatge de les capes i la cobertura.MaryLou, en el tall es nota que el pa de pessic ens va quedar molt tendre i esponjós, oi? Semblava un núvol de tan fi que va quedar. I emborratxat, mmmmm……Núria, no arriba a ser un curs, eh? Simplement quedem tots els que volen per cuinar junts, entre tots ho fem tot! Alguns van muntar les clares, d'altres van tamisar la farina, d'altres van tallar el pa de pessic…Mercè, és que fan pagar uns preus…. M'han dit que una Mona pot costar ben bé 100€!!!! Una barbaritat… I a sobre, a vegades surt seca o poc gustosa :(Parella Vermella, es tracta de crear bon ambient a la feina, oi? I parlar d'altres coses a part de temes de feina… llavors es treballa molt més a gust!Mercè, aquest pa de pessic és el més bàsic que conec. Però surt igual amb qualsevol altre… I si la fas de xocolata, també et quedarà boníssima, segur que et lluiràs molt ;)Gemma, espero que aquest any tots els companys s'animin a fer la Mona a casa, je je je…Starbase, a casa la mona que agrada més és la de yema, tot i que l'any passat en vaig fer una de Sara que va agradar tant que ara em toca fer-ne una de cada, je je je… La de xocolata també ha de quedar molt bona, a veure quina fareu al final ;)Xavier, el tema de les tradicions culinàries m'encanta! M'agrada molt saber els orígens de les receptes i les seves tradicions… La Mona és un clar exemple d'evolució, l'autèntica mona que es feia abans és la que encara es fa a les terres de l'Ebre i a València… una massa tipus brioix amb ous durs a sobre.Gemma, és fantàstic fer participar els nens a la cuina… i si és per seguir tradicions tan boniques com aquesta de la Mona, encara millor! Segur que us surt bon´ssima 😉
hola! jo aquest any volia fer la mona a casa, però al final no se que passarà…pt!
Que nombres más graciosos para llamar a estas cremas de relleno. Es que no los conocía, me parece que son lo más parecido a nuestra "crema pastelera" Me gustó aprender un poco más de tu cultura gastronómicaCariños
GEMMA> M'agradaria saber què pomada de mantega? La coca es veu tan deliciós … Rovell i exòtica …Yema??? per a molts ingredients, meravellós … ha de ser una gran classe per prendre!
Gemma les teves classes deuen ser molt instructives és deu passar el temps volant. Aquestes mones bonísimes.Precisament el dilluns vaig escoltar a la Mireia Carbó i feia un pa de pessic per la mona i amb molts consells.
Us fa res que us copii la recepta per al nostre blog?
Perfecta esta mona, qué mona, digo monada de tarta.Un beso, guapa.
Que tremolin els pastissers!!!!Veig que aquest any les pastisssries hauran de fer rebaixes dels seus productes perquè no hauran venut ni la meitat de les Mones! ja,ja…Però realment val la pena fer-les a casa: acabades de fer i amb els guarniments que més t'agraden. No hi ha punt de comparació, oi?Ets una bona mestra!
Tens tota la raó! Jo fa anys que ja no la compro…és un escàndol el que et fan pagar!!!! M'encanten les 2!!! A casa la que no falla mai és la de mantega…és taaaaan bona!!! :)Petunets, Eva.
Quines mones més mones i bones!!! com lo casolà no hi ha res!petó
Ja m'agradaria a mi fer feina amb tu, Gemma.Crec que enguany intentaré fer-ne una.Aquesta sembla senzilla i molt bona.Una abraçada
Nenaaa, que s'ha de fer per entrar a treballar en aquest insti??? Quina sort els teus companys de feina!! ;-PEvidentment, les mones de 10!! Un petonàs
Hola Gemma!Sóc l'Amelia. Sobre el tema del pastís de formatge amb lemon curd vaig fer servir un motlle d'una peça sencera…la propera vegada utilitzaré un desenmotllable. Devia ser això perquè vaig posar les quantitats d'ingredients tal com ho deies.Gràcies!!Per cert, tinc moltes ganes de fer la mona amb la meva filla, a veure que surt!!Fins aviat
Eva, anima't a fer-la, que segur que et queda boníssima i la gent de casa t'ho agrairà molt!Erika, la Sara es una crema de mantequilla, seguro que la conoces por otro nombre. Y la yema es la que se usa para el pastel San Marcos, aunque en este caso usamos un poco de maizena para evitar tantos huevos…lostpastremembered, "mantega pomada" is butter at a room temperature with a texture like a hands cream.Marisabel, jo també vaig sentir a la Mireia! Fa un pa de pessic molt diferent, amb maizena i ametlles, tinc ganes de provar-lo perquè diu que queda perfecte!!! Les mones que faci per casa les faré amb la seva recepta ;)Elnoidel sucre, perquè no m'envies un e-mail i m'expliques de què va? :)Irmina, je je je… es una monada de mona :))))Maragarida, tens tota la raó, acabades de fer a casa sempre són més bones! Segurament la decoració no queda tan bonica com les de pastisseria, però de gust seran millors ;)Eva, l'any passat vaig fer una de cada i la de sara va agradar molt… aquest any també en faré una de cada 😉 I els preus… d'escàndol!!!Teresa, mones moníssimes i rebones :)Xisca, a Mallorca també seguiu aquesta tradició? I són iguals que les que fem aquí? Si la proves ja m'ho diràs ;)Maria, és un grup molt animat, amb moltes ganes de fer coses… que no tot ha de ser treballr, oi? I si hi ha bon ambient, aleshores la feina es fa millor 🙂
Ostres! com m'agrada veure aquests tallers tan agradables!! Jo com visc a fora cada any faig un parell de mones pels nens i amics que s'apunten a les tradicions catalanes,jaja, l'any passat vaig preparar 6 mones,jaja, casa meva semblava una pastisseria en plena producció!!! Maquíssima ha quedat i res d'envejar a les que es troven a les pastisseria i lo millor, a un preu perfecte!!!!! Petons guapa
Què maca!!!! m'encanta!!! jo també estic ficada ja de ple en Pasqua : ) Disabte passat vaig fer el brownie de chocolate blanc amb la teva recepta, boníssimmm, he de publicar ses fotos de com va quedar 😛 Va ser tot un èxit!
Gemma,Quines mones més maques que us han quedat! Els teus companys han d'estar encantats amb tu, jajajaj, igual que els/les alumnes.Un petó, fins demà!!
Ayyyy!!! Que envidia lo de los cursos de cocina…..Probare por Pascua de hacerla yo….Bsssss
Hola GemmaIm-pre-sio-nant!!! prenc nota per a fer-la…
Quines mones!!I que bé que us ho deurieu passar tots junts, que aprofiti.Un petóEster
Gemma,Encara que aquestes mones ja les havies posat, mai està de més un "refresh" de memòria i veure la cosa actualitzada. Quina sort treballar a l'Insti teu, segur que us ho passeu de conya!Una abraçada i fins demà
No a Mallorca el que és tradicional és fer panades ( a Menorca li diuen formatjades) i robiols i el dia de Pasqüa menjar frit de bè( s'empra la freixura del bè) amb faves tendres i tenim feina de preparar confitures ….. però ara a les pastisseries des de fa uns anys es veuen els ous de xocolata i sobre tot a Palma han perdut un poc la tradició de les panades i robiols . I trob que enguany farem una mona apart de seguir la nostra tradició. Ja vos ho mostraré , suposo que aviat. Una abraçada
Jo ja també començo a pensar amb la mona, una gran ilusió per la canalla. Amb el teu blog estàs engrescant a mig catalunya i part de l'estranger!!!
Amèlia, segur que el problema era el motlle. Per aquest tipus de pastissos sempre va millor que sigui desemmotllable. Si fas la Mona ja m'ho diràs eh? Elvira, 6 mones alhora a la mateixa cuina???? Mare meva, deus tenir una cuina gegant, je je je… Està molt bé mantenir les tradicions encara que siguis lluny de casa…Dulceshoras, vols dir el brownie blanc amb maduixots? Va ser boníssim, ja estaré al cas de les fotos :)Carme, vam passar una tarda ben distrets i parlant d'altres coses a part de la feina, que de tant en tant ja va bé, oi?Celes, anima't a fer-la per Pasqua, que ja veuràs com no és tan complicat… Només porta una mica de feina, però tots els passos són molt senzills ;)Anna, estic segura que et quedarà molt bona!Ester, vam riure força, que era el què es tractava…Josep, aquest any tinc ganes de provar un pa de pessic diferent que ens va ensenyar la Mireia… Aixxí també vaig variant les receptes de cada any ;)Xisca, els robiols sé què són, però les panades no… I també sé què és el frit de be, l'altre dia ho vaig veure al programa de la Paquita Tomàs… Em va semblar molt ple d'oli, je je je… ben bé de la cuina d'abans! Està molt bé mantenir aquestes tradicions, oi? Si fas la Mona ja m'ho diràs, eh? I potser aviat la podem veure al teu propi blog, je je je….
Gemma, jo l'any passat ja vaig fer servir la teva recepta de mona de yema i em va quedar boníssima! Enguany repetiré segur!!
Gemma, t'ha quedat genial. Aquest any, la faré jo, amb la teva ajuda es clar. Gràcies.Petonets i bon cap de setmana.
Les dues versions genials. Es magnific poder compartir amb els companys alguna cosa més que feina. Moltes felicitas a tots! I molts petons per la maravellosa mestre que tenen.
Que avançats esteu tots amb la pascua! Jo encara no m'hi he posat! Gemma, unes mones precioses! crec que faré la de Sara que és el pastís preferit de la meva germana.
Es veuen boníssimes, amb la cara ja ho diuen tot.Gracies x compartir aquesta recepta.
Bona nit GemmaDisfruteu per partida doble:Primer fen les mones,i despres menjant-se-les.Quina colla!Dóna goig vore-vos.Besets
Aixi m'agrada bones mones y cassolanes.Besets
No hi ha com tenir bons professors perquè surtin excel.lents alumnes, … felicitats!ª!us ha quedat com d'autèntics professionals de la pastisseria….
Hola guapis!Quin luxe tenir-te de profa! no sési em podré posar a fer mona enguany, i de ganes no me'n falten…Disculpa que no et visiti tan sovint, darrerament, però quan necessito pensar en coses dolces penso amb tu i el teu bloc.petons reina dolça!
Veo que las clases van viento en popa. El resultado es magnífico y delicioso.Besos.
quina delicia de mona!!! té una pinta increible, segur que os ho torneu a passar pipa!!petonets i bo cap de setmana!
Ja ho crec que la gent de vore lo fàcil que és s'animarà de fer una mona a casa 🙂
Hola Gemma, guapa!Unes mones estupendes, a l'institut hauran quedat encantants amb el taller 🙂 Gràcies per compartir les receptes, que ben explicadetes ;)Molts petons, a veure si podem venir a la proepra classe, diuen que a la tercera va la vençuda…Feliç diumenge,Marina
Es una burrada el que demanen per una mona. Desde que va nèixer la meva filla la faig cada any, inclús els pastissos d'aniversari…Al curs de postres que hi faig a la meva ciutat varem fer la Sara… Em sembla que la faré aquest any…Petons macaMaría josé
I què dius que hi ha que fer per ser companya teva de feina?? 😀 ja es veu que vos ho passau beníssim, i el pastís una passada!!!! petonets
Hola Gemma,vull fer la mona de sara per la meva fillola i tinc un petit dubte.En aquesta recepta posa que pel pa de pessic necessitem 3 ous, 100 gr de sucre i 100gr de farina, mentre que en la teva recepta anterior de mona de pasqua i mona de sara posa que calen pel pa de pessic el doble d'ingredients o sigui, 6 ous, 200 gr de sucre… La resta d'ingredients són igual.No sé que fer… serem 6 persones a menjar-ne. Què hi poso? i un altre petit dubte. Licor per l'almívar? el que tingui per casa? whisky, coientrau,… quin?! Moltes gràcies per aquest blog tan fantàstic i molt bona setmana santa a tots, totes!!Sílvia
Hola Gemma, sóc la Neus i vaig anar a aquest curset. Avui he fet el pastis SARA però no ha quedat gaire elevat. Quina mida de motllo vas fer servir? o potser és pel forn?De totes maneres he fet dos pastissos i els he possat un a sobre d'altre… amb molt d'almibar. li he fet una foto i demà el tastem A veure que em diuen!! serà el meu primer pastis. Moltes gràcies.Neus
Neus, quina il·lu el teu comentari!!!!!! Segur que t'haurà quedat boníssim, quina bona idea fer dos pastissos, així ja tens les capes fetes i et quedarà ben alt 😉 Molt bona pensada! I ben emborratxat, sí… ja saps que és el secret ;)Et quedarà tan bo que apartir d'ara ja no podràs parar de fer pastissos, je je je… segur que te'n demanaran a cada festa!Ja tinc ganes de veure la foto i saber què et diuen demà ;)Per cert, el motllo l'acabo de mesurar i fa 18cm de diàmetre, era molt petit, segurament per això t'ha quedat més baix.Records al Jonay i bones vacances!
Silvia, per 6 persones és suficient les quantitats que he posat aquí, amb 3 ous, 100 de sucre i 100 de farina. La resta d'ingredients és més a ull, tot depèn de si poses molta o poca melmelada a cada capa… això va a gust de cadascú. Per l'almívar, com més n'hi posis milor, de manera que jo tammbé faria la quantitat que diu aquí. I el licor… el que vulguis, el que t'agradi més. Cointreau queda molt bé, perquè li potencia el gust de llimona o taronja, però un rom o un brandy també quedarien bé. I si no n'hi poses tampoc passa res…Ja em diràs si t'ha quedat bé, eh? 🙂
Hola Gemma,ja fa temps que llegeixo el teu blog i he fet algunes de les teves receptes (amb molt d'èxit, ara ja és obligat cada cop que em conviden a una festa portar alguna coseta, i jo encantada).Et felicito de tot cor!!!Avui he fet la mona de Sara, uhm… quina pinta que fa… Una pregunta: la puc congelar un cop feta? la voldria portar el diumenge per postres al dinar familiar.Gràcies per tots el teus consells i aquestes receptes tan bones.Fins aviat,Carme
Carme, no ho he provat mai… però jo no ho faria… Et dic què faria jo: fas el pa de pessic i el congeles ja tallat. Fas l'almívar i el guardes. Torres les ametlles i les guardes. I el dissabte ho tindràs tot a punt i només et faltarà fer la sara i el muntatge… Com ho veus? Hauràs fet tota la feina abans i a l'últim moment et quedarà poc per fer…
Hola Gemma,
Fins ara no he fet res mes que admirar la feina de la meva companya. Ara em decideixo a comentar que el teu blog de cuina es fascinant i que em queda molt recorregut per arribar a saber tot el que tu saps. Es un plaer compartir postres ara creatius ara tradicionals amb tu. Fins ara!
Ah! gràcies per la recepta de les gemes i la sara. Em guardo la recepta per la mona de l’any proper, jaja
Rosa!!! Quina il·lu el teu comentari 🙂
Fem un bon equip de pràctiques, eh? 🙂
L’any que ve et tornaran a quedar unes mones sensacionals, sobretot ara que ja ets experta en fer ous de xocolata perfectes!
Una abraçada!
Descansa reina, que t’ho mereixes
Hola Gemma, he agafat en préstec la teva recepta de la gema. Espectacular, m’ha encantat, la guardaré com un tresor. Et convido a passar pel meu bloc si et bé de gust veure el resultat
Gràcies
http://hortpollet.blogspot.com.es/2012/04/mona-de-pasqua-2012.html