A primer cop d’ull, la recepta d’avui sembla una excepció en un blog dedicat a les postres, ja que és un plat que es menja com a entrant. Però si seguiu llegint us adonareu que en realitat no ho és tant, je je je…
Ja fa temps que sóc conscient de l’estreta relació que hi ha entre la cuina salada i la pastisseria. En Jordi Butrón, d’Espaisucre, d’aquest fet en diu sinergia entre les dues disciplines; explica que el gran salt de la cuina actual coincideix en el moment històric en què apareix la figura de xef de postres en una cuina de restaurant. L’intercanvi de tècniques i d’ingredients entre les dues disciplines, les enriqueix mútuament i les fa evolucionar. No és estrany, doncs, que a les escoles de cuina hagin aparegut estudis que englobin les dues disciplines, com el de xef d’Entrants i Postres que vaig estudiar a l’escola Bellart dirigida per en David Lienas.
Quan, en llegir el monogràfic de la revista CUINA, vaig descobrir aquesta recepta, vaig pensar que era un exemple perfecte d’això que estic explicant. Observeu les tècniques i els ingredients de la recepta: maduixes, menta, te verd, vainilla, taronja, sucre, almívar, granissat, confitat, infusió… Oi que sembla que estigui parlant d’una recepta de pastisseria???? Et voilà!
Nosaltres ens el vam menjar ahir diumenge, en un dinar familiar per celebrar l’aniversari de la meva mare. A tots ens va encantar, va tenir molt èxit. I, tot i les tècniques i els ingredients tan pastissers, us asseguro que el resultat final era ben bé com si mengessis una amanida, amb tomàquet, maduixes i aromatitzada amb menta. En el fons, tampoc és un plat tan estrany, oi?
Jo només vaig introduir un parell de canvis a la recepta. El granissat el vaig fer de menta fresca, enlloc de te de menta. I l’almívar el vaig fer amb canyella, enlloc de vainilla. Coses de no tenir els ingredients a casa…
Aquí teniu la recepta:
Bon profit!
Que combinacion mas buena y original, desde luego puede ser tanto un entrante como un postre,Magica combinación¡¡
Bona setmana
peto
Molt original. el resultat segur que és deliciós, una abraçada maca!
http://lesreceptesquemagraden.blogspot.com.es/
En un primer moment he pensat, què fa la Gemma amb escarola???? je. je, però com expliques molt bé cada vegada la fusió dolç-salat té més en comú!!! Un plat fantàstic!! Els teus i en especial la teva mare segur que van gaudir força amb aquest entrant! petons i bona setmana!
ostres aquest postre si que no me l’esperava i segur qeu si el presentes a uns convidats també els sorprens!!! m’agrada la idea! petons
Sorpresa però exquisida!
PTNTS
Dolça
M’ha sobtat veure aquest plat al teu blog, però llegint la teva explicació ho entenc perfectament. M’emporto la recepta amb el teu permís!
Petonets
Apaaa aquesta recepta és sorprenent al 100%!! i a més un entrant de luxe per un aniversari familiar! Un petó!!
Es una recepta molt sorprenent i original, de ben segur que acaba agradant només tastar-la.
Petons.
La presentació és tan bonica com original la recepta. Segur que els convidats van gaudir molt d’este plat.
Besets
Doncs si, jo he pensat la Gemma sen’s ha despistat, jjejej. Sens dubte un entrant de luxe.
Muas
Més d`un cop ha caigut a les meves mans una recepta que podria passar per postres però és un entrant o similar…Com sempre has estat tu la que has trencat el gel en publicar-la. Cada vegada més hi trobem aquesta sinergia entre el dolç i salat…només cal mirar les revistes de cuina i l’amalgama amb la qual jugen els nostres xefs….i, ara a publicar el pastís, oi?
Gemma excelente postre eres una artista, te felicito nuevamente.
Petons guapa.
Crec que se’m fa menys estrany la fruita a l’amanida que haver-me de menjar un tomàquet de postres però vaja que després de veure les teves receptes amb bolets ja no dic que no a res.;)
Que buena pinta !! Un pedazo plato en toda regla ..madremia lleva millones de cosas da hasta miedo hincarle en diente !! Granizado y todo pro encima si es que Donde quedaron la sensaladas esas de tomate y atun de toda la vida !! jajaj un besete y gracias por venir a verme !!
Milicocinillas
Un entrant o un postre???????
Voalà, aquí està la màgia d’aquest plat.
Fantàstic
Pues seguro que está buenísimo y ciertamente, si que es original. Para la época de calor que se nos avecina, es un plato fantástico y sorprendente.
Un besín.
T’ha quedat espectacular. M’encanten aquest tipus de menjars, molt bo i original.
Que presentación más bonita y que rico. Besos
Estava boníssim! deliciós! una combinació molt encertada! i quina foto, Gemma! També ha d’entrar per la vista, oi? Felicitats!
Es una aposta arrisqueda però molt interessant… i la veritat m’has deixat molt interessada amb la teva introducció.
Estic segura que aquesta recepta ha de ser ben bona!
M’has deixat bocabadat, esmaperdut i astorat en veure aquesta recepta tan increïble!! Qui ho havia de dir!! Mai no deixes de sorprendre’ns!! Ets una crack!!
Qué original… i la presentació, preciosa!!! Tinc ganes de provar-la
Miquel, unes postres no, però sí un entrant molt pastisser 😉
Pilar, deliciós, a nosaltres ens va encantar!
Teresa, és veritat que la relació entre les dues cuines cada vegada és més estreta… També la pastisseria de restaurant utlitza cada vegada més ingredients salats!
Rose, NO són unes postres, és un entrant!!
Glòria, una sorpresa molt bona 🙂
Marylou, si el fas ja m’ho diràs, eh?
Eva, va ser un gran dinar de celebració, avui posaré la recepta del pastís 😉
ANABDN, la combinació en el fons no és tan sorprenent, oi? Tots hem menjat algun cop una amanida amb maduixes…
Maria, la presentació queda realment vistosa, entre els colors vermells i verd del granissat…
Gemma, je je je… ja he avisat només de començar 🙂
CristinaT, totalment d’acord amb tu, ho has explicat molt bé.
La recepta del pastís, avui mateix 😉
Maria Jesús, no són unes postres!
Mònica, repeteixo el mateix, si llegeixes el text, veuràs que és un entrant! I precisament, una amanida amb maduixes, com tu dius! Tomàquet a unes postres no em sembla tan estrany, però escarola… això sí que no! 😉
Milcocinillas, je je je… les amanides d’enciam, tomàquet i tonyina, ja han passat a la història!!! 😀
Isabel, has captat molt bé l’escència del plat 🙂
Nieves, toda la razón, es un entrante muy refrescante, con el tomate, las fresas y, sobretodo, el granizado de menta.
Júlia, moltes gràcies!
Trini, gràcies, m’aelgro que t’agradi!
Pol, va agradar, oi? En el fons, això és el més important 😉
Abril, sembla arriscada en un primer moment, però si et pares a pensar, no és tan estrany una amanida amb maduixes, oi?
Francesc, ets un exagerat 😀
Anna, si la proves us agradarà segur!