Aquest mes les noies de Memòries d’una Cuinera ens proposen participar amb una recepta d’arròs. Jo aporto la meva recepta dolça versionant el clàssic arròs amb llet:
A casa l’arròs amb llet no ens agrada gaire, per això no en faig mai. Tenia clar que, si volia que aquestes postres tinguessin èxit, l’havia de modificar, igual que fa molta gent amb el peix o la verdura, je je je… En vaig canviar el sabor, de coco, i la textura, de flam, que acompanyat del culís de maduixa va ser molt més mengívol. El coco no és gaire present, però es reconeix, i el resultat va convèncer a la gent de casa. Prova superada!
El què m’agrada més d’aquesta recepta és un truc que sorprendrà a més d’un, que simplifica moltíssim la cocció de l’arròs amb llet: la cocció es fa al forn, enlloc del foc, cosa que evita la pesada tasca d’anar remenant per evitar que s’enganxi l’arròs. Sensacional! Aquest truc me’l va explicar en Rafa Delgado, xef de postres de l’Alkímia, i li estic ben agraïda. Ben pensat, un cop ho saps, ja no sorprèn tant: és ben normal acabar les paelles i els arrossos al forn, oi?
Ingredients:
• 800g de llet de coco (que no sigui dolça)
• 75g de sucre
• 75g d’arròs
• 1 rovell d’ou
• 4 fulles de gelatina
Preparació:
Posar la llet de coco, el sucre i l’arròs en un cassó al foc. Deixar bullir un parell de minuts, barrejant bé perquè es dissolgui el sucre i no s’enganxi l’arròs.
Tapar el cassó amb paper d’alumini i introduir-lo al forn, ja calent, durant 45 minuts a 170º.
Hidratar la gelatina en aigua freda.
Treure el cassó del forn, incorporar el rovell i remenar bé. Incorporar la gelatina escorreguda i barrejar.
Repartir l’arròs en flameres individuals de silicona i reservar a la nevera. Un cop quallat, desemmotllar i servir amb un culís de maduixa.
Bon profit!
Bona versió!! sembla molt i molt bo, Gemma. Petons
Aquesta versió si que al Miquel l’hi agradaria molt !!
Petons
Tampoc som d’arròs amb llet, però amb aquesta presentació no li faria pas un lleig!!! petó
A casa tampoc ens agrada l’arròs en llet, però amb els sabors que hi afegeixes la veritat que el canvi és molt apetitòs.
Una abraçada
que buen cambio con el coco creo que tambien me gustara mas y buena idea hacerlo al horno.Es maravilloso poder compartir, siempre aprendes algo¡¡
Bona setmana
Boníssim, estava! i trobar tots aquests gustos quan n’esperes uns altres… genial! Animo a tothom que provi de fer la recepta!
Es molt bona idea Gemma fer-lo amb la llet de coco, ha de quedar ben bo també i la presentació es excelent, com sempre.
Petons.
No sóc massa d’arros amb llet i no puc amb el coco… però té una pinta magnífica… mira que potser el tastaria heheh
PTNTS
Dolça
Tot el que porti coco i sigui dolç te el meu seal of approval moooolt fort!!! 🙂
marina, és una manera diferent de menjar arròs amb llet, tot i que es reconeix perfectament la textura de l’arròs.
Sion, al Miquel tampoc li agrada l’arròs amb llet? Potser en format flam se’l menjaria, je je je…
Teresa, mengem molt pels ulls, oi?
Cris, uau, veig que som una pila de fent a qui no agrada l’arròs amb llet! Amb els comentaris d’avui al blog, més de la meitat de la gent diu que no li agrada!!
Miquel, el truc de fer-lo al forn és genial, oi???? T’estalvies haver d’anar remenant perquè no s’enganxi… ja ara sempre ho faig així, realment molt pràctic! 😉
Pol, tu que no sabies que era arròs amb llet el vas trobar bo, oi? I amb regust de coco al final… original i molt diferent.
ANABDN, una versió diferent d’aquest gran clàssic 😀
Ui, Glòria, doncs avui val més que passis de llarg del meu blog! Ni coco ni arròs amb llet, a la primera cullerada ja em diries que no en vols més, je je je…
Starbase, tu sempre tan llaminer 🙂 El coco es nota, però tampoc és d’aquelles postres amb coco tan potents… un gust de coco suau i molt agradable.
A nosaltres tampoco ens agrada masas l’arros amb llet, pero segur que aquest ens encanta. El provaré a ver. Te un aspecte boníssim.
Júlia
Que delicia de postre Gemma nos encanta el arroz con leche ,así que este ni te cuento. .Petons
Gemma te una vista magnifica,i encara que no soc molt d’arros amb llet, a aquesta combinació no li diria que no.Deu de tindre un saboret delicios.
Besets.
Et felicito per la Idea del Flam d’arrós amb llet de coco el provaré.
Et vull fer una pregunta en relació al Mycryo. Si vull fer una xocolata de cobertura: que he de tenir en compte per calcular la quantitat de Mycryo?, la xocolata o la xocolata+mantega+nata líquida?.
Tinc ganes que la cobertura em quedi ben brillant!
Júlia, això de l’arròs amb llet és molt personal. A casa tampoc és una elaboració que agradi gaire… que curiós, oi?
La casa de la Laiana, si us agrada l’arròs amb llet, llavors triomfarà segur! Fins i tot pot ser una bona proposta d’aprofitament, per quan sobra arròs amb llet que ja no vol ningú…
Maria, és una combinació i una presentació diferents, l’arròs es reconeix en la textura dels granets, però ja et dic que a nosaltres ens va agradar.
Roser, vols cobrir un pastís? Si és així, no cal que ho posis el mycryo. xoco + nata + mantega i prou. El mycryo serveix per temperar la xocolata, un procés que només es fa quan treballes amb la xocolata sola i vols que un cop freda torni a tenir la textura que tenia abans de fondre (per exemple, per fer un ou de Pasqua de xocolata). Si no temperes la xocolata, quan es re freda queda més tova i es fon fora de la nevera. I a nivell estètic queden unes aigües i al cap d’un parell de dies es torna grisa.
Pel cas que dius, el mycryo no cal. Jo t’aconsell un parell de receptes per banyar un pastís de xocolata, la primera mooooooolt fàcil i amb molt bon resultat, la segona més difícil i més brillant:
http://www.lacuinadecasa.cat/2013/04/09/2969/
http://www.lacuinadecasa.cat/2009/02/19/bescuit-amb-glaca-de-xocolata/
Moltes gràcies Gemma ets un crac!!. Creia que amb el Mycryo em quedaria més brillant. Et segueixo amb molt interès encara que participi poc
jejeje!! t’entenc, a mi l’arros amb llet no em diu res, però en canvi al meu marit li encanta!! així que millor una recepta diferent a veure si així aconsegueixo que m’agradi! jejje! m’apunto la teva, que en Julio estic segura que li encantará!
Petonets!!
Al contrari que a tu a mi l’arròs amb llet em torna boja. I aquesta versió amb llet de coco ha de ser ja de matrícula.. !!!! Quina cosa més bona. El truc del forn fantàstic encara que jo ara faig servir la thermomix i ja remena ella.
Petons!
Quin flam més bo! Té una pinta boníssima!!
petons
Jo també prefereixo la llet de coco que la de vaca. Queden unes postres molt xules i sobretot sense remenar!!!!
petonets
Vaja…d´aspecte qualsevol diria que és arròs amb llet…Pel que dius s´accentua el gust de llet de coco. M´encanta el coco…l’hauria de provar.
Llegar a tu cocina, es siempre una mezcla de sufrimiento y disfrute. Sufrimiento, porque no debo comer todo lo que me gusta, y disfrute, porque gustándome la cocina como me gusta, y la repostería, tus recetas siempre son un placer. Es como ojear esos magníficos libros de cocina que tanto nos gusta. A mi el arroz con leche, me encanta, de modo que la versión que le has dado al flan, tiene que ser deliciosa.
Un besín.
(Por cierto, el pastel de queso y mermelada de tu receta anterior, lo hice este pasado finde, y estaba delicioso. Voló en un par de días. Cuando lo publique, te lo comento 🙂
Sóc una d’aquestes rares a les que no li agrada l’arròs amb llet! Tot i que el teu flam fa molt bona pinta 🙂
que bo el coco, en conec un que s’hi perdria….li passaré la recepta! petons
Roser, què va! però si puc ajudar una mica, ja estic contenta 🙂
Laura, sí, crec que l’arròs amb llet agrada molt o no agrada gens, oi? No hi ha terme mig… a veure si almenys així tu també en pots menjar!
Pilar, i tant, amb thermomix molt més fàcil!!! Clar, no se m’havia acudit… però el forn va bé per la gent que no té thermomix. Si t’agrada l’arròs amb llet, aquest flam t’agrada segur!
Dos entre bambalinas, m’alegro que t’agradai!
El taller de cuina, la llet de vaca ja ens agrada, però la idea era donar un gust diferent a l’arròs amb llet, no el típic de la llimona i la canyella. I com que tenia una llauna oberta de llet de coco, vaig pensar… per què no? 🙂
Cristinat, si mires la foto del tall, es reconeixien els grans d’arròs. La llet de coco queda molt suau de gust, es reconeix però no el gust no és fort. Si t’agrada el coco, potser podries potenciar-lo posant-hi coco ratllat…
Nieves, en tu tierra el arroz con leche gusta a todo el mundo es una receta muy tradicional de allí. Muchas gracias por tus palabras 🙂
Me alegro que os haya gustado el pastel de queso, a mi me pareció una receta muy original por el tema de la miga de pan…
Anaïs, de rara res, que aquí crec que la majoria hem dit que no ens agrada l’arròs amb llet 😉
Roser, el coco es nota però no queda gaire fort de gust, només una mica, suficient per aromatitzar l’arròs.
uauuuuu Gemma! sóc fan incondicional de l’arròs amb llet i del coco, així que no fa falta que et digui que m’encanten aquests flams, oi??? moltíssimes gràcies per participar a Memòries. petonets
Doncs si un dia fas arròs amb llet i no en volen jo m’apunto que m’encanta!:)
Tens raó, s’han d’adaptar les receptes als gustos de casa que és qui ho acaba menjant, oi?
Moltíssimes gràcies per participar.
Moltíssimes gràcies a vosaltres dues per organitzar aquest esdeveniment cada mes!!!!
Una abraçada!