Aquests dies tots els blogs van plens de coques de Sant Joan, de totes classes i gustos: de brioix, de llardons, de crema, de pasta de full, de pinyons… Encara que ja hagi passat la revetlla, no vull deixar d’aportar-ne una de diferent, segurament la més fàcil de totes:
El secret d’aquesta coca està en abocar tot l’almívar de la recepta. Tot i que sembla impossible, l’acaba absorbint tot. El resultat després d’emborratxar-la és espectacular: queda tan sucosa i melosa, que al cap de 2 dies de fer-la encara és més bona!
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
• 100g de mantega pomada
• 125g de sucre
• 150g de farina
• 1 sobre de llevat Royal
• 4 ous
• 1 llauna de pinya en almívar (de 560g sense escórrer)
• Cireres confitades
• 100ml de Cointreau
• Caramel líquid
Preparació:
Cobrir el fons del motlle amb caramel líquid i repartir les rodanxes de pinya que quedin ben posades. Posar una cirera al forat de cada rodanxa.
En un bol barrejar la meitat del sucre, la mantega i els rovells d’ou amb les varilles elèctriques del túrmix. Afegir la farina amb el llevat tamisats i barrejar bé. A part, muntar les clares a punt de neu amb la resta del sucre i incorporar-les a la mescla amb suavitat, vigilant que no s’abaixin. Abocar la mescla dins el motlle i coure’l al forn durant 50 minuts a 160º.
Quan la coca s’hagi refredat, barrejar TOT l’almívar de la llauna amb el licor i abocar-ho ben repartit per tota la superfície de la coca. Un cop s’hagi absorbit tot el líquid, desemmotllar la coca cap per avall, de manera que les rodanxes de pinya de la base quedin a la part de dalt.
Bon profit!
aquestes son les coques que m’agraden!!! la faré gemma! que aquests bizcochos per esmorzar son …..ideals! petons
Caram, quin pastisset! Em recorda la coca de iogurt, la textura de la base. Genial, la pinya borratxa!
Ondia, ara sí que ja em quedo desarmat. Si a sobre de flonja i amb fruita em poses la coca borratxa ja es que no se que dir. Me la menjaria sencera, sujuru 🙂
No l’he fet mai, Gemma. És una coca que em transporta als anys 70, quan era petita, on la memòria pastissera em recorda tan sols 3 o 4 tipus de postres a les cases, i una és aquesta.
Gràcies, guapa, i desitjo que tinguessiu una bona revetlla.
que buena pinta que tiene y asi bien humeda debe ser brutal,buena idea Gemma
Peto
Aquest tipus de coca son més bones al cap d’un parell de dies que el mateix dia que les fas. Té molt bona pint ai ara un tallet per esmorzar m’aniria molt bé.
petons
Fácil és, però ben bona segur també.
Muas!
Ooooh!!! que bona, jo faig un pastis de pinya invertit, molt similar, però no el mullo tant, al proper un bon raig de cointreau.. petons,
Que bona!! Tinc un pot de pinya pendent de gastar!! així que ja no tinc excusa per no fer-la!! i segur que es deliciosa!!
Petonets!!
ostres Gemma te una fila extraordinaria i segur que set tant melosa i gustosa es menja xuclant!! t’ha quedat fantastica!
Aquesta coca em porta molt bons records! què maca t’ha quedat!!!
Pastís invertit, coca invertida!!! sucosa, tendre…quin gran invent, oi?
Gemma esta coca amb pinya es per caure de cul fa anys que no la he menjat, la tornaré a fer aixi en el cointreau será bonissima.
Besos
Hola Gemma.
Donç aquesta coca és molt original.
Em recorda les que feia la meva mare quan jo era petita…
Segur que és boníssima!!!!
Molts petonets.
mmmmmmm quina pinta! Espectacular! deu ser boníssima i sembla fácil de fer.
Petons.
Belén
Fàcil però boníssima. Segur que la faré.
Un clàssic que no falla mai, oi? 🙂
Petons
Ui a mi les coses borratxetes em tornen boja! jejeje Ha de ser boníssima
Petons
Sandra
Queda muy jugosos!!
Bss
Una coca molt llaminera, amb tot el almívar ha de ser tan bona de menjar que no crec que duri gaires díes, s’acaba abans de donar-li temps a secar-se.
Petons.
ha d’estar molt bona, probaré de fer-la.
Bona i fàcil.
Trindre que fer-la.
Petons
Quina pinta Gemma!!
Quina bona idea!!! 😀
M’encanta!! I confesso que la pinya en almívar m’encanta!! Amb una mica de caramel royal de tant en tant està de vici!!! Provaré la versió coca! 😉
Petons!!!
Moltes gràcies per compartir les teves receptes. Des de que he descobert el teu bloc, estic encantada, ja n’he provat varies i trobo que son fàcils i de donen excel·lent resultat. gràcies!
Brutal! Boníssim! Potser jo i tot m’hi atreviria amb aquestes postres…
Quina pintassa Gemma, crec que és una molt bona alternativa per aquestes revetlles!! petonets guapa
Hola a tothom!!
Moltes gràcies pels vostres comentaris 🙂
Veig que a tots us porta bons records aquesta coca, i qui més qui menys ha fet alguna versió semblant.
Però insisteixo que aquesta és especial: té molt líquid, queda una coca super super super humida! I borratxa també si voleu, clar, je je je… 😉
una amiga meva fa una coca molt similar i és boníssima, només que ella no posa la pinya al forn y el resultat és molt refrescant.
Aquesta coca em porta molts records, em sembla que va ser una de semblant les primeres postres que vaig fer.Boníssima
ohhhh! Quina pinta que té!!! Tan fàcil i amb aquest aspecte segur que ho provo.
Petons!
Que bona! Així m’agraden les coques,ben meloses i sucoses.
I si damunt porta pinya:Millor que millor.
Besets