Dijous passat vam anar a la classe de la Mireia Carbó al Club Social Caprabo. El taller era un monogràfic de receptes dolces tradicionals i entre elles, aquests pets de monja tan típics catalans:
En aquesta ocasió la Mireia va escollir tres receptes dolces tradicionals d’arreu del món: una tarta de Santiago típica de Galícia, un pastís de pastanaga amb cobertura de formatge típica dels EUA i uns pets de monja típics d’aquí. I és que a la cuina, primer cal començar per les receptes tradicionals, oi? Tal com va comentar la Mireia a la classe, ara que ja ens ha ensenyat a fer carquinyolis, panellets, ametllats i pets de monja, ja ens pot ensenyar a fer cupcakes, muffins i cake pops!
Totes tres receptes són ben senzilles de fer, només cal tenir unes varetes elèctriques i quatre ingredients bàsics. Aquesta vegada ens va deixar tastar el pastís de pastanaga i us asseguro que la cobertura era molt fina i gens pesada, cosa d’agrair tenint en compte algunes cobertures que circulen… Els pets de monja ja els coneixeu, són unes galetes seques poc gustoses, però que conviden a degustar-les tot mullant-les en un bon vi dolç. La recepta és ben senzilla de fer, i si no us queda la forma exacta no passa res, perquè són bones igualment.
Mireia, ja estem a punt pels teus cupcakes! 😉
Aquí teniu les receptes:
Ingredients:
• 250g de farina
• 150g de sucre
• 3 ous
• Ratlladura de llimona
Preparació:
Batre els ous amb el sucre fins que doblin el volum.
Incorporar la ratlladura de llimona i la farina tamisada.
Formar les galetes amb una màniga pastissera i coure-les a 180º fins que siguin daurades.
Bon profit!
Ostres, que bé! La de temps que fa que busco una bona recepta de pets de monja! jejeje
Petonets
Sandra
T’han quedat ben bé amb la forma, eh? Jo ho vaig provar una vegada però em van quedar aixafadets, que bons ja n’eren, ja, però no semblaven pets de monja… boníssima recepta de la Mireia!
t’han quedat fantàstics!! quina pinta amb la punteta perfecte!!
Em recorden a quan era petita, em feien molta gràcia… encara recordo el gust com si fos avui i a més, eren totalment adictius!
Ummmm que bons!!!!!!!!!!! quina sort poder anar a les classes de la Mireia, em feu molta enveja 😛
Petonets
T’han quedat perfectes, ets tota una professional, per cert jo vaig fer el pastís de pastanaga, molt bé, un petit problemilla la capa del formatge no em va qudar molt fina, però de gust bé.
Ostres, pets de monja, que bons!!! Els meus fills no n’han menjar mai, o sigui que provaré la recepta.
Gràcies, guapa!
es un d’aquells postres de tota la vida, jo no els he tastat mai, però sempre hi ha una primera vegada.
Si posses el pastis de pastanaga si que m’agradaria perqué l’altre dia en faig fer un que vaig trobar per internet y no em va acabar de convencer. Encara que no li vaig possar cap cobertura. Però segur que el de la Mireia es un 10!!
Petonets!!
Gemma, ja veig que ho he de tornar a intentar… ja veuràs el meu resultat… jo els vaig convertir en galetetes… però a la feina tothom deia què els recordaven els pets de monja…així que la fórmula és bona!! t’han quedat molt macos!!!
Recepta apuntada!!!
PTNTS
Dolça
Ostres aquesta sí que la faré!! quan era petita recordo que la meva iaia acostumava a comprar pets de monja, però els comprava a una botiga que ja van tancar. Feia molt temps que no en veia, quants records de cop i volta!
una receta muy buena y que tu has plasmado muy bien y hasta la forma caracteristica
peto
Hola Gemma guapa tu
M´encanten els pets de monja, em recorda quan era petita
mil petonets Susanna
Quins records em porten, quant era petita sempre en menjava.
Muas!
Aquesta serà la meva propera recepta de dolç.
Petons
Jo me´ls menjo com les pipes! Ja tinc la recepta…T´han quedat estupendos.
t’han qudat genials!!! em va agradar molt la classe de la mireia i espero repetir!!
Oooooh, què bons i quina enveja no poder anar a les classes de la Carbó! Com us trobo a faltar a tots!!! 🙂
Quina sort poder gaudir de les classes de la Carbó!!! T’han quedat boníssims aquests “pets de monja”. Ets una artista!! Aquesta recepta me l’apunte!!! Quin nom més divertit per a aquest dolç tan abellidor. Salutacions
Gemma! Va estar molt bé la classe! Jo també vaig fer els pets de monja ja fa dies i van ser tot un èxit. Ja he provat de fer la tarta de santiago i també ha volat, ja només em queda el pastís de pastanaga (i tinc els ingredients a la nevera jeje). Era el primer cop que hi anava però en vaig sortir molt satisfeta!
T’han quedat perfectes !!
Petons
De petita em posava “fina” amb els pets de monja. Redéu, que bons! Això queda a la meua llista de pendents!
Petonets!
M’agraden les receptes d’aqui!!!
Que buenos y ricos recuerdos que me trae, la pinta es fabulosa..
Bss
Me parece muy acertado, que alguien que imparta clases de cocina, comience por la base. No entiendo muy bien el hecho de ponerse a elaborar cupcakes, si nunca se hicieron magdalenas, pero bueno, ésto va en criterios. De todos modos, a tí lo que te sobra es BASE para poder continuar emprendiendo lo que te propongas. Las galletitas que yo recuerdo haber comido hace años, te quedaron fantásticas.
Un besín.
M’agradaria probar de fer-los a casa. A vegades he menjat, però segur que els de la Mireia són més bons.
Petonets, Gemma.
Jo també els recordo de quan era petita.
T’han quedat molt bé, la forma es perfecta.
Petons.
Doncs ja em perdonareu, però a les fotos a mi mes que pets de monja em semblen pits de ídem…
Ep! que cap problema 😛
Huy Gemma, m’encanten els pets de monja!!!! son una “tonteria” supergolosa, qeu començes amb un i no pares… i semblen fàcils. Gràcies!!!!
Que bons i esponjosos!
I el nom m’encanta!!
Besets
ooooooo, quants records em porten els pets de monja!!! m’agraden moltíssim, i fa tant temps que no en menjo… a veure si m’anino i el sfaig. petonets
Simplement perfectes. T’han quedat molt bé i segur que ben bons…
Petonets
Gemma, pel que veig dijous passat vas fer “doblete”, no?
Quina passada! Espectaculars!
Jo com en Pol ” ESPECTACULARS ”
petonets.
Sandra, doncs ja tens la recepta perfecta! 😉
Marina, quan escudilles amb la màniga pastisera has de formar les galetes tirant cap amunt, no rodones. Així, encara que s’abaixi una mica la massa, al final queda la punxeta típica del pet de monja.
Roser, moltes gràcies 🙂
Cinta, a mi també em porta records de petita, je je je… crec que a tots ens passa el mateix.
Carme, aquestes classes de la Mireia són fantàstiques! I tot un luxe tenint en compte els temps que córren ara amb les retallades… 🙁
Ana, jo encara tinc pendent el pastís de pastanaga i la cobertura de formatge. Per què no et va quedar fina? Pel sucre? o tenia grumolls?
Gemma, de veritat els teus fills no han tastat mai els pets de monja??? Sembla impossible! Doncs ja hi estàs posant remei 😉
Laura, et deico el link a un blog que ja l’han fet, tot i que només la base, sense la cobertura de formatge… a veure si jo també el faig aviat i poso la recepta 😉
http://comacasa-res.blogspot.com.es/2013/02/pastis-de-pastanagues.html
Teresa, ja he vist les teves galetes banaydes amb xocolata, així encara són més bones! I la forma és el de menys 😉
Dolça, si la fas ja m’ho diràs 😉
Bet, els pets de monja són les galetes de les àvies, oi? je je je…. Doncs ara ja tens la recepta per fer-les tu mateixa 🙂
Miquel i Susanna, són unes galetes ben senzilles de fer que a tots ens porten molt bons records de la infantesa…
Gemma i Isabel, si les feu ja m’ho direu, que són ben senzilles de fer!
CristinaT, je ej ej… molt millor que les pipes, ja ho crec! Prova aquesta recepta que no falla mai 😉
Neus, va ser una classe fantàstica, amb unes receptes dolces tradicionals sensacionals. La propera que faré serà el de pastanaga 😉
Iris, a veure si et pots escapar algun dia i tornes a venir, eh? 😉
Quina pinta! No els he provat mai i de segur que estan boníssims!
petons
Quina gràcia em feia aquest nom quan era nena, no les menjo des de llavors…m’ha agtadat molt poder tenir aquesta recepta!! Un petonet
Francesc, assistir a les classes de la Mireia és un luxe! Quin greu que estiguis tan lluny… I el nom és divertit, diu la llegenda que antigament es deien “pits de monja” 😀
Lluna, m’alegro que t’agradés la classe! A mi també només em falta per fer el pastís de pastanaga, que la cobertura de formatge em va agradar molt 😉
Marina, és curiós que a tots ens portin records d’infantesa… jo ara feia molt temps que no en menjava, segurament també des que era ben petita…
Quima, Silvia i Dolores, m’alegro que us agradin, ara que teniu la recepta ja no teniu cap excusa per no fer-les 🙂
Nieves, empezar con las recetas tradicionales es muy importante para tener buena base. Ya habrá tiempo más adelante para otras recetas… Además, saber hacer nuestros dulces de aquí me parece más interesante que aprender otras cosas tan de moda últimamente…
Titanii, doncs ara que ja tens la recepta no tens cap excusa. A més, els ingredients són ben senzills de tenir a casa!
Starbase, diu la història que antigament es deien “pits de monja”, però que per qüestions òbvies es van passar a dir pets de monja. Tot i que francament, crec que prefereixo el nom original, je je je…
Ruben, sí, aquell dia vaig fer doblet, per això em vaig haver d’escapar tan ràpid de la classe amb el Raül Balam. M’hauria encantat poder-me quedar més estona a xerrar amb vosaltres…
ANABDN, Maria, Mon, Pol, Judith, Catieu, Magda, Maria José, ja veieu que són unes galetes ben fàcils de fer, així que us animo a provar-les 🙂
Gemma,jo no les vaig verura com quedaban ,ja que com saps tenia el tren esperant ,sol-lament he possat espectacular perque ancara que semblin facilsl!!!!tenen el seu truquillo, dons es te que tindre manya per que et surtin tan boniques.
Magda, la Mireia va explicar molt bé com fer servir la màniga pastissera. Amb una mica de pràctica queden amb la forma típica dels pets de monja 😉
Et vas perdre la degustació del pastís de pastanaga, llàstima que vas haver de marxar tan aviat…
aixo que va dir que no ens el deixaria probar…joooooooooooo
Un postre ben clàssic els pets de monja!
jo els recordo de menjar-ne de petita.
ptns!!
No se si es mi traductor pero me sale que se llaman “pedos de monja”, es así? Que nombre más curioso! Pensándolo bien, se entiende que no tengan un sabor muy pronunciado, no?
Així de fàcil ???? amb aquests poquets ingredients ??? doncs els faré, a casa ens agradan molt. I un toc d´anis ??? recordo aquest gustet.. petons,
Gemma, pues no te digo yo que no a unos cuantos peditos estos de monja. Tienen que saber a gloria.
Besos.
Darrerament els dolços que fem al forn ens surten un punt cremats….sembla que la falta de pràctica ens ha fet perdre el punt! A veure si amb aquests pets devots Déunostresnyor ens il·lumina i tornem al camí recte. Amén!
De petita me n’havia fet farts de pets de monja! És un postre que em recorda a la meva àvia (i no era monja ni es tirava massa pets! eh??)! Ja se sap que la cuina és emoció i hi ha menjars que els relaciones inevitablement amb una època determinada de la nostra vida… en aquest cas la infantesa!
Els faré a casa i els hi explicaré la història de la iaia als meus nens! 😉 Petons Gemma!