Dijous passat vam anar una de les classes gratuïtes que organitza el Club Social Caprabo amb la Mireia Carbó, tot un clàssic ja entre la colla de blocaires:
Aquest cop, els assistents vam ser la Roser Ruaix, la Mercè Ayguavives, la Ma Jesus de la Iglesia, l’Encarna Conde, la Marta Giralt, la Cristina Vidal, l’Araceli Erenas, el Jordi Talón, la Maragda Royo, l’Eva Urbano, la Glòria Bertran, la Glòria Moreno, el Josep Colet, la Marisabel Garcia, l’Ana Genís, el Manel Bonafacia, la Xaro Morral, el Ruben Hernández, la Núria Andújar, la mare de la Núria, l’Àngels Mariano, el Joan Jové, la Sefa Costa, el Kike Palau, la Txell Pi, el Roger Compte i la Gemma Clofent. Per fi vam poder posar cara a dues noves blocaires que no coneixíem: a la Maragda de la quinta de luculus (ja he tastat els kumquats, boníssims!) i a la Ma Jesús de sabores dulces, benvingudes!
Les receptes que ens va cuinar la Mireia van ser les següents:
Una salsa de verduretes orientals per acompanyar un plat de pasta, d’arròs, de cuscús o de llegums, on la clau de la recepta era tallar a quadradets iguals totes les verdures, saltejar-les al punt i afegir al final una bona quantitat de salsa de soja. Evidentment, la gràcia de la salsa estava en què les verdures quedessin senceres i tallades ben iguals, de manera que quedés agradable a la vista i deliciosa amb el gustet de la soja… Em va agradar la versatilitat de la salsa, apta per a acompanyar molts plats diferents. Senzilla i resultona, típica recepta de la Mireia. Aquí la Mireia va insistir en la necessitat de tenir un bon ganivet i una bona fusta per tallar, eines prioritàries que han de passar pel davant d’un bolso de marca o d’un cotxe de luxe, je je je…
Un timbal d’espinacs amb tres formatges, ideal com a entrant per a un àpat dels de quedar bé, d’aquells que pots preparar amb antelació i que quan arriba el plat a taula tot són “ohhhs” de tan bonic que queda al plat. La combinació dels espinacs, el pebrot del piquillo i els formatges és molt del meu gust, i l’acabat amb els quicos, la reducció de balsàmic i l’oli de julivert converteix la recepta en un plat de festa grossa (i l’acabat de les pipes ja no diguem, eh? je je je)
Un turment de xocolata, títol inspirat en el turment que significa no menjar aquestes postres tan suculentes. Aquesta recepta em va agradar molt per dos aspectes concrets: la mousse que ens va ensenyar a fer és d’una dificultat més alta del que fa la Mireia a aquestes classes (amb almívar per muntar els ous i gelatina per donar cos a la mousse), cosa que s’agraeix ja que el públic de la Mireia té prou nivell per seguir bé les explicacions d’aquestes receptes (no tot ha de ser tan fàcil de fer, oi? je je je…). D’altra banda, el muntatge del plat el vaig trobar molt original, diferent de la típica recepta d’una base de pa de pessic i una capa de mousse: la quenelle de xocolata a sobre de la base del brownie donava una presentació al plat digna de les postres de qualsevol restaurant de categoria (i amb els dos plats a sota, encara més, je je je…)
Totes les explicacions anaven acompanyades per les bromes, anècdotes i explicacions típiques de la Mireia, que són les que fan que aquestes classes siguin tan amenes, interessants i divertides. Amb la Txell ens vam passar la classe rient! I si voleu una mostra de les seves bromes, pregunteu-li a la Mireia què pensava mentre muntava els ous i reia tant per sota el nas… 🙂
PD: Al final de la classe la Mireia ens va oferir assistir a un tast de galetes Birba que organitza el Club Social Caprabo el dijous 2 d’abril a les 19:30. De moment queden força places lliures, de manera que si li interessa a algú, que deixi un comentari aquí i ja li passaré la llista a la Mireia. Vinga, animeu-vos, que molts ja ens vam apuntar allà directament, segur que valdrà la pena. Qui pot dir que no a una galeta tan ben torrada com les Birba?
Llista d’apuntats: Laura Blanes, Marisabel Garcia, Maria Cristina Couto i Òscar Gómez.
