Aquests dies el món blocaire gastronòmic s’ha vist inundat per una allau de mones, de tot tipus i varietats. Jo no vull ser una excepció i us poso la novetat d’enguany a casa nostra, una mona de xocolata:
A casa nostra la mona que té més èxit és la de yema, que haig de fer peti qui peti si vull evitar un gran daltabaix. Com que som molta colla preparo dues mones i la segona acostuma a ser la clàssica de sara; aquest any, però, n’he fet una de xocolata.
Després de 6 anys de blog poques coses em queden per dir sobrela Mona de Pasqua que ens mengem a casa: us n’he parlat aquí, aquí, aquí, aquí, aquí i aquí! Per això la innovació d’aquest any em fa una especial il·lusió, ja que em permet posar una nova recepta de Mona, que a més és molt tradicional a les cases catalanes, la clàssica de xocolata.
Amb el pa de pessic ben humit, les capes de melmelada de maduixa i de trufa muntada, i la cobertura de xocolata de sobre, queda una mona amorosa i sucosa, gustosa i poc dolça que es menja divinament. A casa ha tingut tan èxit que ja em veig l’any que ve fent-ne una de yema, una de sara i aquesta nova de xocolata, je je je…
Aquí teniu la recepta:
Pa de pessic:
Ingredients:
• 3 ous grossos
• 80g de farina
• 20g de cacau en pols
• 100g de sucre
• Ratlladura de llimona
Preparació:
Separar els rovells de les clares.
Amb les varilles elèctriques, batre els rovells amb la meitat del sucre fins que doblin el volum.
Muntar les clares a punt de neu amb la resta del sucre i afegir-les suaument als rovells.
Incorporar la farina i el cacau tamisats amb moviments suaus. Afegir la ratlladura de llimona.
Abocar la barreja dins un motlle encamisat i coure-ho 25 minuts a 180º, amb el forn pre escalfat.
Almívar:
Ingredients:
• 100ml d’aigua
• 100g de sucre
• Unes gotes de suc de llimona
• Un rajolí de licor
Preparació:
Posar tots els ingredients en un cassó al foc.
Arrencar el bull i deixar coure uns 3 minuts. Reservar.
Cobertura:
Ingredients:
• 150ml de nata líquida
• 150g de xocolata de cobertura
• 75g de mantega
Preparació:
Escalfar la nata líquida. Quan arrenqui el bull abocar-la sobre la xocolata trossejada i la mantega a trossets. Esperar 2 minuts i barrejar bé fins a obtenir una mescla homogènia. Mantenir-la calenta en un bany Maria fins el moment d’utilitzar.
Trufa
Ingredients:
• 40g de xocolata al 70%
• 200g de nata per muntar
• 20g de sucre
Preparació:
Trossejar la xocolata. Escalfar la nata amb el sucre i barrejar fins que es dissolgui el sucre. Abocar la nata calenta sobre la xocolata trossejada i remenar bé fins que es fongui tota la xocolata. Deixar refredar a la nevera, millor d’un dia per l’altre. Muntar amb les varilles elèctriques com si fos nata muntada.
Muntatge:
Ingredients:
• 150g de melmelada de maduixa
• Fideus de xocolata
• Per decorar: cireres, fruita confitada, ous de xocolata, plomes, pollets…
Preparació:
Tallar el pa de pessic en tres pisos.
Mullar amb almívar un primer pis de pa de pessic.
Escampar la melmelada per sobre i cobrir amb un segon pis de pa de pessic.
Mullar amb almívar el segon pis de pa de pessic.
Escampar la trufa per sobre i cobrir amb el tercer pis de pa de pessic
Mullar amb la resta d’almívar el tercer pis de pa de pessic.
Cobrir tota la mona amb la cobertura de xocolata, deixant que caigui pels costats fins que quedin totes les parets ben cobertes.
Allisar bé la part superior i enganxar els fideus de xocolata per tot el voltant.
Adornar amb la fruita confitada, els ous de xocolata, les plomes, els pollets…
Bon profit!
PD: Amb aquesta mona participo al 11è repte de l’Annie del magnífic blog Pastissets 🙂
QUè maca!!!!! aquest any no n’he fet de xocolata, però normalment la volen a sigui que no em puc escaqueixar!!
Petonets
Caram Gemma, aquesta si que la menjaria jo soleta…Fantàstica barreja,melmelada de maduixa i trufa….ja t’ho dic, per mi sola !!!!!
Petonets.
Uauuu! Aquesta mona no té desperdici! M’encanta la xocolata i als meus nevots encara més! No sé si m’esperaré a la pasqua de l’any vinent per provar-la. Com que hi ha algun aniversari pel mig ja tic excusa perfecta.
Un petonet
Les mones de xocolata m’encanta, aquesta es molt elaborada i t’ha quedat de vici, de ben segur que no devia sobrar res!
Una abraçada
No m’estranya que hagi triomfat, té una pinta divina!!! La veritat és que l’hora de menjar les mones les ho poses difícil. jo sóc de les que et demanaria un tallet de cada, però petitó que ja repetiré després jejeje….
Una mona “moníssima”!!!! Moltes gràcies per participar guapa!!!
Mare meeeva!! Quina bona piinta!! Segur que estava boníssima! Si fos a casa meva si que te la faríem repetir cada any!
Petons
Una mona per als xocolaters!! Petons
¡Es preciosa Gemma!
Besos.
Amb la pinta que te aquesta mona no m’estranya que hagi agradat tant, deuria estar boníssima. Queda anotada, ja que aviat tindre que començar a fer-ne alguna per la nena, i la teva segur que triomfa.
Petons
Jo em quedo amb la de xoco!!! quina pinta!! ara que la de yema també està bona!! Bona setmana!
A mi mai m’han acabat d’agradar massa les mones, sempre en menjava un trosset i la resta la família, però aquesta de xocolata segur que no hauria deixa’t per ningú, quina pinta!! Ets tota una artista en el tema mones de pasqua 😉
Petons
Quina mona més fantàstica, és una mona intemporal perquè pot funcionar perfectament com a pastís d’aniversari. És espectacular i ha de ser molt tendra!
Una abraçada!
però quina mona més bona!!! a casa la de “yema” ha triunfat aquest any, haurem de tastar la de xocolata el proper, la sara ni me la demanen.
pt!
Molt ben presentada i bonica, com sempre, bona també, jo cada any en faig més d’una i hi havia posat trufa pel mig però no tota de xocolata, ara us poso un repte, a fer una cosa que em van ensenyar fa mooolts anys en un curs de cuina, un cop farcits tots els pisos, però sense cobrir el de dalt, és a dir, que amb la mà toquem el pa de pessic, s’agafa tota la mona amb una mà a sobre i l’altra a sota, i es fa rodar sobre un plat ben pla amb granet de xocolata, o ametlles granet, ès fa en un moment i queda molt ben repartitc…no patiu que no es trenca pel mig la mona, tot es probar-ho, jo no sòc gaire hàbil i em va molt bé…probeu-ho amb un pastís més petit. Es una suggerència, que tothom ho faci com li vagi millor. Felicitats pel blog.
me encanta tu mona te ha quedado de lujo total,me gusta a mi tambien hacer diferentes cada vez.
peto
Per favooooor!!!!!!!!! Me la menjaria TOTA!!!! Quina pintaaaaaaaaaaa!!! Directe a pendents a dalt de tot!!! Brutaaaaal Gemma! No m’estranya que us hagi agradat tant!!! L’any que ve ja tens feina! jijiji!
Petunets,
Eva.
que bona pintaaaaaaaaaaaaaaaa!!! i jo amb un ou de chocolate simple i miserable! nyam!!
Boníssima! I que bonica que t’ha quedat! Val la pena malgrat l’esforç! No sé si després de tants anys en podria menjar una que no fos teva… La de yema era bona, però aquesta no es va quedar enrere!
Jo també tinc el mateix dilema que tu: yema o xoco? Però m’ he decantat per la clàssica de yema amb ous de xoco negra per satisfer a tothom. A tu t´ha quedat fantàstica i a la foto del tall li faria una mossegada.
Ostres, quina bona pinta!! quina gana de xocolata!! ummmm!!!
Te molt bona pinta aquesta mona !! No m’estranya que l’any vinent l’hagis de repetir.
Petons
TREMENDA ! Té un aspecte ULTRA deliciós !!!
La caixalava ara mateix, vaja
Ptons
Quina super mona, a casa aquest any ha triomfat la de iema però aquesta també, és superimpressionant
Queda més que anotada però m’ensumo que ha de ser addictiva… Quina traça que tens!
Molts petons!
Quina bona pinta!!!
Val la pena tenir-la en compte per l’any vinent!!!
Petonets!!!
No tindràs molt a dir de la mona de pasqua després d’aquests anys de blog, però la temptació d’aquestes mones segueixen sent irresistibles.
Crec que ja tinc mona per l’any que ve, però quina pinta!!!!
Petonets
Sandra
Gemma, és espectacular! Com tot el que fas! Aquest any, per falta de temps, no he pogut fer la mona i l’he hagut de comprar. Però després de veure aquesta recepta he decidit fer-la per aquest cap de setmana. Mil gràcies per continuar innovant després de tants anys!
Una mona ESPECTACULAR! aquest any les festes m’han agafat fent snowboard a Andorra i no he pogut fer mona, m’he quedat amb les ganes, sobretot veient lo bé que t’ha quedat la teva!!! mai he tastat la mona de xocolata però crec que de ben segur m’agradaria més que la tradicional… sobretot per la meva adicció a la xocolata jijiijiji
Tremenda, jo soc de les de yema però la reina del meu cor vol que li faci una com la que has fet tu!! Ja li he dit que és impossible que em surti tan bé però no aten a raons!! Mira el que has fet Gemma!!! 😛
La de rovell m’encanta, però la de xocolata m’agrada molt més que la de Sara. T’ha quedat genial, la foto del tall fa una pintassa…
petonets
És preciosa!! això si, t’ha d’agradar la xocolata moooolt!! jejej visca les mones de tuticoloriii!! petons
Preciosa mona…como me gusta el chocolate!!! Besitos
Guau!! Quina mona!! És chocolate lovers total!! jeje
Una mona tradicional,de les que a mi m’agraden força xolcollata..HUM,HUM…………
Com sempre genial!!!!!!
Com agradaria aquesta mona a casa, que son xocoadictes. t’ha quedat preciosa.
Hola Gemma estimada i guapa tu
com sempre ens presentes uns postres que quasi et venen ganes de mossegar la pantalla
mil gràcies per compartir-los, i petonets dolços Susanna
Però que bona Gemma!!! i les dues capes del farcit m’han encantat! t’ha quedat preciosa, i la cobertura molt negra, com a mi m’agrada! jejeje És veritat, totes dues hem innovat però al revés 6 anys de bloc ja? si de fet el temps passa molt ràpid, el meu al juny ja en farà un! petonets guapa!
T’ha quedat preciosa!
Que niuadeta de pollets tan bonics,i a més…de xocolate…xocolate!
Ummmmh…me la quede!
I que tingues sort en el repte de l’Annie
Besets
ohhh, quina pinta , t’ha quedat fantàtica 🙂
Així tens totes les versions, per a tots els gustos!. Per a mi, la “number one”, la sara i després aquesta!.
M’he quedat sense paraules, ho que donaría per un troç d’aquest pastís. Es perfecte.
Petons.
Gemma, quina maravella de mona. Tenia que estar tremenda, mare meva, ningú és pot resistir a un pastís com aquest…
Marylou, la mona de xocolata és la que té més èxit, oi? si no l’has fet quan tocava, l’hauràs de fer amb qualsevol altre excusa, je je je…
GEMMA, trobo que la de xocolata lliga molt bé farcida de trufa i melmelada de maduixa, oi? Vaig estar a punt de posar-hi melmelada de taronja amarga, però hi ha gent a qui no li agrada…
Silvia, tens tota la raó, sense els pollets ni els ous de xocolata, és un pastís d’aniversari perfecte, per fer durant tot l’any 😉
Cris, va sobrar un trosset que vam guardar expressament perquè la pogués tastar algú que faltava, que si no ni les engrunes,j e je je…
Annie, nosaltres vam fer el mateix: un tallet petitó de cada 🙂 I el repte d’aquest mes era obligat de participar!
Marta, Roser i Silvia, és una mona per a xocaddictesde veritat! I ja ho crec que l’hauré de repetir, je je je…
Sion, l’any que ve ja et tocarà fer la Mona, oi? Quina il·lusió… he vist fotos al Facebook i està preciosa 😉
Teresa, a nosaltres la que ens agrada més és la de yema, suposo que per tradició. Però les altres no es queden pas enrera, je je je…
Ribereña, aquesta mona no deixa de ser un pastís de xocolata tipus sacher, de manera que estic segura que t’agradaria!
Cotó de sucre, és el que dèiem abans, que sense els pollets, les plomes i els ous de xocolata, és un pastís d’aniversari ideal per qualsevol dia de l’any 😉
Eva, a casa fa temps només volien la de yema, però ara que m’he atrevit a fer-los la de sara i la de xocolata crec que han canviat d’opinió, je je je…
Pastissera, ja he vist fer això que dius i és un bon truc, va molt bé. Tot depèn de si has mullat molt la mona amb almívar, que llavors sí que hi ha més risc que es trenqui 😉
Miquel després de 6 anys costa trobar noves mones per fer… l’any que ve m’hauré d’atrevir amb la de brioix 😉
Eva, a casa vostra que sou tan xocoaddictes aquesta us encantaria!!!! De fet, no deixa de ser un Sacher a la catalana, oi? 🙂
Anna, bona i bonica, com ha de ser la Mona!
Pol, un cop tastes una bona mona casolana, les comprades ja no les trobes tan bones, oi? Feta al dia i amb tot el carinyo del món és deliciosa!
CRISTINA, doncs ja veus que per resoldre el dilema en faig una de cada, je je je… i llavors tothom en demana un tallet petit de cada per tastar-les totes 😉
Laura, quima i MIMA, m’alegro que us agradi, la veritat és que va tenir molt èxit i estic segura que l’any que ve la repetiré 🙂
Rosa Maria, a casa també triomfa la de yema, aquesta no puc deixar de fer-la mai… però per variar també està bé atrevir-se amb altres mones, oi?
Maragda i Gemma, guardeu-vos la recepta per fer-la l’any que ve, que té l’èxit assegurat! I és més fàcil del que sembla 😉
Oteador de los mercados, després de 6 anys de blog costa innovar amb aquestes tradicions que es van repetint cada any… però aquest any estic molt contenta amb aquesta de xocolata 😉
Sandra, guarda la recepta a pendents, que val la pena!
Eva de Tarragona, si no li poses els ous de xocolata ni els pollets, pots fer aquest pastí qualsevol diumenge de festa… segur que triomfarà 🙂
Dulceshoras, quina enveja!!!!!!!!!! Fer snowboard a Andorra és molt millor que fer la mona, je je je… I si ets xocaddicta aquesta és la TEVA mona, no ho dubtis!
Starbase, jo també sóc de yema 🙂 Estic segura que si segueixes tots els passos de la recepta et quedarà igualeta que aquesta!!! I per la Cris faries el que fos, oi? 🙂
El taller de sucre, per nosaltres la de yema també és la millor. I després, crec que hi ha empat entre la de sara i la de xocolata, així que ja veig que l’any que ve em tocarà fer-ne una de cada, je je je…
Roser i Dolores, és una mona per a xocoaddictes de veritat! Pel meu gust, la cobertura de sobre hauria de ser més fina… ho hauré de millorar per l’any que ve 😉
Miquel, Isabel, Angels i Sussana, m’alegro que us agradi aquesta Mona de xocolata, ben clàssica i ben bona! 🙂
Bet, amb aquesta cobertura no queda gens dolçs ni empalagosa, per això ens ha agradat tant. I sí, hem coincidit amb les innovacions però a l’inrevés, je je je… 🙂
Mesilda, per a xocaddictes de veritat! El repte de l’Annie no és cap concurs, només és una proposta per atrevir-se tots a fer la Mona 😉
Glòria, cada casa té els seus propis gustos, segur que a causa de la tradició familiar. Si algun any no fes la de yema tindria una revolució, je je je… 🙂
ANABDN i Rosa m, llàstima que no en va sobrar ni un trosset, je je je…
Per favor! Qualsevol se n’està, d’aquesta mona tan enxocolatada!!!
Us puc ben assegurar que era bonissima. Ho dic jo que no sóc de xocolata! D’aixó és queixa la Gemma. Aquesta, l’esperem l’any que ve un altra vegada. Ah! i la de “yema” i per què no la de sara. Les volem totes.
que maca, jo aquest any la he feta de brioix!
PTNTS
Dolça
Mare meva, els tens mal acostumats, a veure si cada any afegireu una mona! Res, que si us falta gent a menjar ja vindrem!
ooohhhh, a casa la de yema tampoc no pot faltar però aquesta teva no li haguessim fet cap lleig pas 😉
Qué bona!!! mmmm trufa i melmelada a mes de la xocolata…. M’apunto a aquesta mona.
Que vols dir amb un motlle encamisat? I com ho fas per tallar el pa de pessic en 2 parts i anar recte?
Quina quantitat d’almivar has fer servir?
Veient la foto, no em puc resistir d’anar a buscar un trosset de xocolata.
T’ha quedat GENIAL!!
gemma de vic
Quina mona més temptadora!!! Potser no és la més tradicional, però m’ha fet venir salivera. La xocolata és la meva perdició…
Al final vam poder volar a Venècia i tornar el dia previst. Una escapada ideal, la veitat!
Com va anar per Mallorca? Molta gent als concerts?
Petonets!
Anna
Ma Teresa, l’any que ve tocarà una de cada, je je je… 🙂 A opartir d’ara ja no diré mai més que a casa nostra no ens agrada la xocolata!
Clara, Dolça, Mònia, Anna, Marisabel, és una mona de xocolata ben clàssica i tradicional, segur que us agradaria 😉
GEMMA de Vic, vaig fer una classe de Mona al Mercat de Manlleu, on vaig explicar totes aquestes preguntes… llàstima que no vinguessis! Torno a fer una classe a finals de maig, a veure si t’apuntes 😉
Encamisar un motlle significa untar-lo de mantega i farina per evitar que s’enganxi el pa de pessic i sigui més fàcil desemotllar-lo.
L’almívar el vaig gastar TOT el que diu a la recepta, és important gastar-lo tot per tal que el pa de pessic quedi ben humit.
Per tallar el pa de pessic faig servir un estri que va molt bé. Et poso un link amb la foto:
http://www.elpalaciodehierro.com.mx/webapp/wcs/stores/template/search/detail.do?catid=101276&docid=4122484
Anna, m’alegro que el viatge a Venècia anés bé, quins nervis a l’aeroport! 😉
A Mallorca va anar genial, unes vacances de somni. I encara vaig poder fer una estada a un forn per aprendre els doços típics de setmana santa mallorquins…
Gema, acabo de coneixer el teu blog. Increïble. Deixa’m fer-te una pregunta. Com t’ho fas perquè la capa de cobertura de xocolata et quedi brillant? Pot ser ja ho tens explicat en un altre lloc.
Gràcies
Toni, no he fet res especial, seguint la recepta tal qual queda com veus a la foto.
Hi ha altres cobertures de xocolata que porten gelatina i queden més brillants. Mira’t aquesta que potser és la que busques:
http://www.lacuinadecasa.cat/2009/02/19/bescuit-amb-glaca-de-xocolata/
Gràcies. Ho provaré.
Hola Gemma,
La foto del tall és espectacular! es veu molt bé com havia d’estar… Tu ves fent Mones diferetns i cada anya hauràs d’afeginr-ne una més! a mi el que porti xocolata… M’encanta!! Petonets
Açò, més que una mona, és un senyor pastís! Quin luxe! Per ací, la mona es fa amb una massa tova (un “panquemao”, una” tonya”…) molt més humil, però també gustosa, i amb un ou bullit (ara, ja, kinder), que es menja per berenar al camp, acompanyada de llonganissa de Pasqua.
La teua, ja t’ho he dit, ideal fins i tot per un dinar de categoria. Ets una artista! Besets
sobretot feta amb tot el carinyo amb què ho fas tot…
Hola Gemma, Una mona espectacular. Una delícia.
Jo també tenia dubtes i també vaig fer la de xocolata, però sense melmelada ni fideus. A casa meva són xocoadictes, jeje.
Potser em pots resoldre un dubte: darrerament se m’enfonsa el pa de pessic del centre i no sé perquè 🙁 el poso a 170ºC uns 40 minuts (motlle gran de 27cm). Jo li poso 1 iogurt i oli i no separo les clares dels rovells, però ho tinc una bona estona batent al robot …
Petons.
Belén
Elena, em sembla que després de tants anys ja només em falta fer la mona de brioix, je je je… i aquesta la deixo pels professionals de veritat!
Queti, tinc una fillola a les terres de l’Ebre i allà també són tradició aquestes mones de brioix amb un ou dur (tot i que això del kinder encara no ho he vist! Je je ej…). Son unes mones tradicinoals boníssimes.
M’alegro que el viatge a la Manxa us hagia gradat tant!
Pol, això és el més important 😉
Belen, uau, tota de xocolata? Je je ej…
M’hauries de donar més detalls: s’abaixa durant la cocció o quan surt del forn? Porta llevat Royal? Comproves que estigui ben cuit abans de treure’l del forn? Pre escalfes el forn?
Ostres quin greu, m’hagués fet gràcia venir a les teves classe de Manlleu!!
Volia apuntar-me el curs d’aquest dissabte passat, però em va sortir una altra cosa. Que be que tornis a fer un curs al maig, intentaré no faltar-hi.
Petons.
Diria q baixa al final de la cocció. Porta llevat, preescalfo el forn, comprobo q està fet (el palet surt net), no obro el forn, … 🙁 només em passa amb el de cacau (poso 2 mides de farina i 1 de cacau) la coca del iogurt)) …
Petons.
Belén
Gemma, ens veiem a Manlleu pel maig 😉
Belen, el meu de cacau no té aquesta proporció, fiaxa’t en els ingredients: 80g de farina i 20g de cacau pur en pols. Quin cacau fas servir? Trobo que la meitat de cacau que de farina és molt… Tot i així, no crec que s’abaixi per aquest motiu 🙁
Quina preciositat! M’encanta el tall i la subtilesa de la trufa MMmMMMmm 🙂
Com va anar per Manlleu, et van donar molta guerra?
Surfzone, Manlleu va anar tan bé que hi torno el mes de maig! Vindràs? 😉
Ep, no ho descarto, ja miraré el tríptic, a veure si no tinc el dissabte ocupat!
Hola Gemma!
He provat de fer la mona de xocolata i ha quedat molt bona. L’he trobat que una mica massa dolça, potser per l’almíbar. Com que el pa de pessic no és el meu fort (mai puja prou i menys per fer-ne tres talls) l’he fet amb la coca de iogurt típica afegint xocolata a la massa.
Per cert, no sabia que amb en Pol ja us coneixíeu des de P4 ;-DD (concert Amics dls Arts Palafrugell divendres passat, va ser genial!).
Surfzone, t’esperaré 😉
Anna, amb coca de iogurt també ha de quedar molt bona!!!!
Je je je… aquesta broma de P4 és genial 🙂 Els Amics de les Arts dón fantàstics, m’alegro que t’agtradés el concert!
Ei Anna, Els Amics de les Arts tenen molta imaginació i sentit de l’humor per generar històries i situacions hil·larants, eh? però és una bonica història la dels nens de P4… ;D
Gemma, una pregunta, quina diferencia hi ha entre aquesta recepta i la de sascher que vas fer fa un temps? Quina de les dues t’ha agradat mes? Les dues tenen molt bona pinta, hi volia fer un pastis de xocolate i mermelada i no se quin dels dos probar.
Anna, no tenen res a veure, ni el pa de pessic, ni el farcit ni la cobertura, totalment diferents, només cal que llegeixis la recepta 🙂
Tots dos són molt bons, fes-los tots dos 🙂
La mona és més fàcil que el sacher 😉
Gracies!! Si, havia mirat les receptes i he vist que eran diferentes, pero com la foto i el “concepte” (trufa, pa de pessic, mermelada, xocolate) son tan semblants no sabia dir el perque i com quedaria cada un. Be, pos començo amb la mona! 🙂
Hola Gemma! Sempre segueixo el teu blog i voldria provar de fer la mona per la meva filla que aviat és el seu aniversari. Tinc algun dubte, al pa de pessic no hi poses royal? La farina és normal o de reposteria?
Gràcies per endavant!!
Felicitats!!!!! m’encanta la teva proposta i tot el teu blog !!! és fantàstic ! aquest any la fillola la vol només de xocolata! ah sí ?! doncs ja he trobat la millor recepte per ella, moltes gràcies Gemma !!!!
(i això que personament la xoco no em va massa )
una abraçada