Quina pena, ja s’han acabat les vacances 🙁 Sort que han anat molt bé i ens en quedarà un bon record…
En els propers posts explicaré amb més detall les nostres visites a ca l’Arguiñano i a can Camilo de Blas, les estrelles gastronòmiques d’aquests dies; avui, tinc el temps just per resumir la resta i penjar quatre fotos que acabo de descarregar de la càmera.
Les famoses Casadiellas són un dolç típic d’Astúries fet amb pasta de full farcida de nous, que es pot fregir o coure al forn:
Els horreos, típics de tot el nord:
Astúries és ple de paisatges de mar i muntanya amb tots els colors de l’arc iris:
Fent la Senda del Oso en bicicleta, una via verda molt famosa i concorreguda a prop d’Oviedo:
Vam fer un curs de surf a Avilés amb l’Eduardo, de l’Escuela de Surf Xagó. Per ser el primer cop, el Pol se’n va sortir força bé; jo només vaig fer de reportera, que a l’aigua sóc “una miedica y una friolera”:
També vam visitar diverses zones d’escalada esportiva. En general, vam trobar que hi ha poques ressenyes publicades i l’única manera d’informar-se és preguntant als escaladors locals. Vam tenir la sort de conèixer en Loren, equipador de Cabrales, que ens va ensenyar l’escola d’Arenas i ens va prometre que ens farà arribar informació sobre l’escalada de tot el Concellu de Cabrales. Si mai us interessa, ja ho sabeu 😉
He deixat pel final l’estrella del viatge: el Naranjo de Bulnes o Picu Urriellu. No tinc paraules per descriure què vaig sentir veient-lo de prop i arribant al cim… Vam pujar per la via Pies Fríos, molt recomanable per catar la roca del Picu i aprendre a autoprotegir-se en els típics “canalizos” de la paret. Trepitjar el cim va significar acomplir un somni llargament desitjat. A més, vam tenir la sort de coincidir amb tres persones rellevants i molt vinculades als Pics d’Europa: l’Ana, la dona amb més ascensions al Picu (64 amb les dues, DUES!, d’aquell dia), el César de Prados, autor del llibre 50 Excursiones por los Picos de Europa. Macizo Oriental i l’Alberto Mediavilla, ex-guarda del refugi Vega Urriellu i guia professional. El retorn fins el refugi vorejant les quatre cares del Picu es va convertir en una classe magistral dels diferents itineraris i la seva història a mida que els anàvem veient des de sota. Conèixer aquestes persones va col·locar la cirereta del pastís a una ascensió que recordaré tota la vida.
La resta de les vacances, ben aviat!
PD: Com ja vaig comentar, a l’Espai Internet del Telenotícies Migdia del passat 24 d’agost van fer un mini reportatge sobre la cuina d’estiu i van comentar algun dels gelats que tinc penjats al blog. Em va fer molta il·lusió sortir per TV3, encara que només fossin 10 segons 🙂 Moltes gràcies a l’equip del programa!
Aquí teniu el vídeo per si el voleu mirar…
embedSVP(609579)
