Aquestes vacances, no tot han estat escalades, excursions i vies ferrades, eh? També hem dedicat temps al turisme gastronòmic com a premi a tants esforços i sacrificis, je je je!
Hem xafardejat pastisseries i forns de pa, hem preguntat les receptes dels pastissos, hem tastat els dolços típics de cada poble, hem menjat gelats de nous sabors, hem investigat sobre ingredients i costums d’allà… i, sobretot, hem gaudit moltíssim fent tot aquest treball de camp!
La gent flipava mentre fotografiava de genolls un aparador o preguntava si el “lievito” (llevat) de la recepta era fresc o sec. Llavors havia d’explicar amb els meus italià o francès macarrònics que sóc una aficionada a la pastisseria casolana i que tot això m’interessa molt… Per sort, tothom va ser molt amable i van tenir molta paciència amb aquesta turista preguntona 😉
De les Dolomites, el que em va sorprendre més és comprovar que la gastronomia dolça és més propera a l’austríaca que no pas a la italiana. A part dels excel·lents gelats i les clàssiques panna cottes, la majoria de pastissos són nord europeus: strudels, tartes Sacher, tartes Selva Negra, crostates de fruites del bosc… això sí, tots boníssims i molt calòrics! Tot i que el que ens va entusiasmar de veritat és autènticament italià: les focaccies, en totes les seves varietats. N’hi havia farcides de ricotta, de ceba, de pernil dolç, d’espàrrecs verds, d’espinacs, de tomàquet, d’olives… per mi, molt millor que les pizzes!
A l’Ariège vam trobar-hi les típiques receptes dels Pirineus francesos, més conegudes per nosaltres, com ara les croustades, els gateaux de poma, el pa a la broche, les tartes de myrtilles, les canneles i, evidentment, les típiques creps.
Tot i que no vam poder fer fotos de tot, us en poso unes quantes per tal de fer-vos venir una mica de salivera…
Strudel di mele (poma), deliciós, el millor que he tastat mai! Tant el farcit com la pasta eren boníssims i l’endemà la massa de fora seguia igual de tendre i cruixent…
Crostata di albicocca (albercoc), amb una massa molt semblant a la pasta sablée i una melmelada molt bona:
Tarta Sbrisolana, de mantega, ametlla i sucre, molt semblant a les pastes anomenades “belgues” de la pastisseria Genescà de Sabadell (a la foto, la pasta prima de l’esquerra):
Pastissets farcits de melmelada de nabius, de poma o de ricotta, tan bons que no en podies menjar només un! (a la foto, farcit de nabius):
Gelato di cannella e nocciola (avellana), les coses com siguin, els gelats italians són els millors 🙂
Sartorelli alle mandorle (ametlla), sorprenentment idèntics als nostres carquinyolis:
Gateaux aux noix, terriblement dolç i empalagós…
Unes cannelé, haig de reconèixer que prefereixo les nostres magdalenes!
Uns quants aparadors de forns i pastisseries: era impossible no parar-se al davant amb la boca oberta, no havia vist mai tantes varietats de pans…
I per acabar, els records que m’he endut d’allà: dos mini llibres de receptes que s’han de llegir amb lupa (fan 10cm de costat) i una col·lecció de postals amb receptes dels pastissos tradicionals:
 |
| Postals dolces de les Dolomites |
Després de veure tot això, qui no s’apunta a una nova visita a les Dolomites?
Jo segur que repeteixo!
