Ahir vam anar a la tercera classe de la Mireia Carbó al Caprabo-Eroski amb un nou rècord d’assistència:
En total, vam ser els 28 següents: Núria Andújar, Mercè Rovira, Eva Urbano, Núria Vilajuana, Erundina González, Tere Pons, Christine Sarda, Cristina Mascareñas, Manel Bonafacia, Mireia Sihuro, Patricia Castilla, Txell Pi, Kike Palau, Enric Bayé, Maria Solé, Ester Giró, Jordi ?, Rubén Hernández, Susanna Garcia, Eva Montearriba, Sefa Costa, Anaïs González, Iris González, Teresa Bover, Josep Colet, Glòria Moreno i Gemma Clofent.
La classe amb la Mireia va ser molt divertida i, com sempre, entre les anècdotes i els acudits que va explicar ens va passar volant. Les receptes d’ahir van ser “arròs verd amb cloïsses”, senzill i amb múltiples variacions; “pastís de formatge amb fruites del bosc”, “facilissíssim” i “bonissíssim” (adjectius típics d’ella); i “coca de llardons”, molt adequada ara que ve Sant Joan. Vam aprendre alguns trucs culinaris que van fer la classe molt interessant; per exemple, ens va ensenyar el llenguatge de l’arròs (paraules textuals de la Mireia), és a dir, a saber apreciar si l’arròs necessita més aigua o no; ens va explicar el truc de tallar la coca de llardons abans de coure-la al forn per tal que després no s’engruni en tallar-la; o ens va explicar la versió individual i més elegant del pastís de formatge per un dia amb convidats…
Aquest cop vam ser tanta gent, que em va ser impossible parlar amb tothom 🙁 Em vaig quedar amb les ganes de felicitar personalment a l’Iris pel seu premi al concurs de cuina Bonpreu i conèixer la seva germana, l’Anaïs; em va faltar temps per presentar l’Snur a la resta del grup (ho sento!) o per parlar amb la Cristina i la seva mare, la Christine; m’hauria agradat poder intercanviar més de 3 paraules amb la Sefa o descobrir si va venir la Mercè Rovira; i, és clar, poder estar amb la resta que ja conec i amb qui tenim tantes coses per explicar-nos… En fi, que amb tanta colla i tan poc temps es fa difícil poder parlar amb tothom!
Al final de la classe, va haver-hi les fotos de rigor i les dedicatòries als llibres de cuina. Després, ja en petit comitè, ens vam atrevir a demanar a la Mireia que ens tornés a fer la paperina de paper per poder fer ornaments amb xocolata fosa, i que ja havia explicat a la classe anterior. Amablement i amb molta paciència ens va repetir el pas a pas per tal que el pogués filmar i penjar al blog:
Per acabar, només em falta agrair com sempre al Club Social Caprabo que organitzi aquestes classes, ja que som molts els aficionats a la cuina que en gaudim. Si voleu llegir les cròniques de tots aquests aficionats, només cal que visiteu els seus blogs: Cocinarte, Cheto&Cheta, La maleta de Boston, Cocere, El cullerot festuc, A la cuina, Samfaina d’arts, La cuina vermella, El cafè de nit i Cuinar és generós.
Ja espero amb ganes la propera ocasió de compartir amb tothom una tarda d’aquestes tan diferent i especial. Repetirem, segur!
