Aquest pont de Tots Sants hem marxat a la Vall de Boí i per celebrar la Castanyada hem hagut d’improvisar amb allò que teníem a l’abast. A falta de castanyes i panellets, aquests moniatos sucats amb xocolata desfeta ens han semblat deliciosos:
Han estat quatre dies de desconnexió total: hem escalat a Escales i hem pujat al Pic del Pessó, que ens ha permès trepitjar la primera neu de la temporada. La Vall de Boí amb els colors de la tardor estava preciosa! Per fer més completa l’estada, he gaudit de la lectura del CUINA en un entorn idíl·lic, mentre escollia quina recepta faré d’aquest mes de novembre. Això sí que són vacances!
La recepta d’avui no pot ser més senzilla: tenint en compte que només disposàvem d’un fogó i un microones, una xocolata desfeta i uns moniatos ens han semblat la millor manera de celebrar la castanyada. I és que no cal un sifó ISI per fer unes postres delicioses, oi?
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
• Moniatos
• Xocolata desfeta en pols
• Llet
Preparació:
Coure el moniato al microones uns 5 minuts. Comprovar si ja està cuit i, si cal, coure’l uns minuts més. Pelar el moniato i tallar-lo a daus.
Preparar la xocolata com indica el paquet. Sucar els daus de moniato a la xocolata calenta.
Bon profit!
Encara fa tan bon temps pel Pirineu???? Quin solàs us va fer!
Una combinació diferent, això dels moniatos amb xocolata 🙂
Aixó si que es una cuina d’improvisament, jaja.
M’encanta la muntanya, preciós el paisatge. La millor manera de desconectar…
Petonets.
La Vall de Boí i en plena Castanyada….. és tan espectacular com la combinació dels moniatos amb xocolata desfeta, mmmmm….
És un luxe llegir davant d’aquest paisatge. és ideal per inspirar-te a crear nous plats! i aquesta fondue que has preparat és genial!! variar dels panellets per una fondue de xocolata i moniatos, de tant en tant, no fa mal!! petons
Que envidia, ahí arriba, con ese tiempo tan maravilloso y leyendo una revista de cocina, ja ja ja, seguro que has bajado “iluminada” para deleitarnos con nuevos platos.
El chocolate con boniatos no se me habría ocurrido nunca hacerlo pero viva la originalidad!!!
Besitos
rosa
Quin paisatge taaan maco…la recepta molt bona no ho he provat mai pero ho fare…moooolts petons
que bé que t’ho passes! el paissatge és increíble, i la improvització segur que estava boníssssssssima! molts petonets
Aquests són els plats que millor es gaudeixen. Jo, quan anem d’excursió sempre trobo els entrepans més bons que mai, jeje!!
En qualsevol cas, aquest moniato amb xocolata segur que també està boníssim a casa!
Molts petonets!
Quin lloc tan preciós! Amb un entorn així tot és més bo i tens raó, no fa falta un sifó per menjar unes postres ben bones.
Moniatos amb xocolata? Eps, això s’ha de provar! A la Vall de Boí també hi vaig de tant en tant a escalar o fer cims, i confirmo que a la muntanya tot és més bo. Imagina’t aquests moniatos!!! Que bé que ho comparteixis. Petons
Una molt bona castanyada!!! un paisatge idílic i unes postres deliciosses!!!!!
Petonets
Preciós! i la recepta senzilla i boníssima per qualsevol tarda de tardor!
quina preciositat de paisatge! això és vida!!!
no he tastat mai moniatos amb xocolata, quina bona pensada!
Apa, no se m’hauria ocorregut mai fer moniatos amb xocolata desfeta! Ha d’estar boníssim! (I ha de ser una bomba també, jeje!) Quina passada de paisatge, quina enveja!
mmmmm unes postres de les que agraden molt, fàcils i boníssimes. Els paissatges preciosos, fantàstics.
Petons.
Belén
Caram! Quina passada d’imatges (tant les de la xocolata com les de l’excursió!) Quina envejaaa!
Aprofite per a convidar-te a inscriure’t al grup de debat Mengívol per compartir els coneixements que tenim de la nostra cuina.
Ací tens més informació: http://rossejat.blogspot.com/2011/10/mengivol-la-nostra-llista-de.html
Gràcies, Gemma!
Sempre em deixas sensa paraules.
Quina combinació més bona.
Felicitats per la idea.
Un petó
Hola Gemma, estimada i guapa tu
sempre ens doncs una sorpesa amb les teves presentacións, quina bona pinta, hum….
Les fotos precioses
mil petonets Susanna
Això ha estat una castanyada “per todo lo alto” quins paisatges més bonics.
Petons
La Vall de Boí és meravellosa.Nosaltres hem estat dos vegades i no descartem una tercera.
Que millor lloc per a gaudir d’un bon xocolate amb moniatos!
Besets
Unes postres improvisades, però molt bones. Les fotos són una passada quins paisatges, m’haurè de plantejar fer una excursió 🙂
De vegades el mes senzill, resulta mes bó.
Aixó es desconectar, una zona preciosa.!!!!!!
M’has fet dentetes, tan per el postre com per el paisatge.jejejeje
Petons
Quina bona pensada això dels moniatos amb xocolata desfeta!
Per cert, l’altre dia un dels teus articles de l’any de la catapun em va salvar la vida: vaig seguir el teu consell de gongelar els panellets de pinyons abans de coure i van quedar perfectes!
Molts petonets!
Anna
Irene, ens ha fet un temps boníssim, hem tingut molta sort. Excepte el dimarts que va ploure i vam anar a escalar més al sud 😉
GEMMA, amb una mica d’imaginació a la cuina s’aconsegueix tot, je je je… I els moniatos sempre fan castanyada, oi?
Helena, no havíem estat mai a la Vall de Boí per la tardor. Estava preciosa, amb tots els boscos de colors vermells i ataronjats… una passada de maco!
Roser, és el primer any en molt temps que no faig panellets. Clar que unes vacancetes al Pirineu compensen de sobres no haver tastat panellets, je je je…
Rosa, la combinació de moniatos i xocolata és molt clàssica, no me l’he inventat jo. Prova-la que ja veuràs com t’agradarà!
Núria i Judith, el paisatge era preciós i poder gaudir d’uns dies de tranquil·litat com aquests no té preu 🙂
Alba, això que dius dels entrepans nosaltres també ho pensem, je je je… Molts cops estem sopant qualsevol cosa anant d’excursió i ho trobem deliciós, en canvi aquí ni ens ho menjaríem 😉
Mònica, el sifó està molt bé, però no cal per preparar unes postres bones i senzilles, oi?
Marina, tu també escales??? No ho sabia! La vall de Boí és un paradís per practicar l’escalada i l’alpinisme!
Marylou, Cinta i Eva, paisatge bonic, practicar esport i menjar fàcil i bo. Què més es pot demanar? 🙂
Estefania, més bomba són els panellets, je je je… 🙂
Belen, bones sobretot tenint en compte que no podíem cuinar gaire!
Xavier, ja m’he afegit al grup, em sembla molt bona iniciativa, segur que sortiran coses molt interessants.
Glòria i Susanna, és una combinació ben clàssica i fàcil de preparar que té l’èxit assegurat 😉
Sion, aquesta castanyada la recordarem durant molt de temps! Per cert, heu organitzat una trobada de bloggers fantàstica, moltes gràcies!
Mesilda, nosaltres hi hem estat una pila de vegades i no ens en cansem mai. La Vall de Boí és preciosa, sobretot aquest temps de tardor.
Cris i Isabel, sovint les receptes improvisades són les més bones, oi?
Anna, el truc de congelar els panellets l’he fet servir més d’un cop, sobretot quan no tenia temps per fer-los a l’última hora. Queden igual de bons i cuits al moment és com són millors, oi? 😉
Mare meva! entre les postres i el temps…el paradís!
Petons!
Ets la fada de les postres! Bé… i de la muntanya! Quina enveja de paisatge!! Jo també he torrat moniatos (al forn convencional) i sóc l’única que en menja (més ració!). La combinació amb la xocolata… me la reserve per dissabte, dia en què el meu fill adolescent em prepara el desdejuni 😉
Besos
Ostres, això ho hem de tastar! De fet tinc una pila de moniatos a casa ja cuits i encara estava pensant què fer-ne. Ara ja ho sé!
Això si que és aprofitar bé els recursos a l´abast!! i amb aquest entorn…meravellós!!!
Molts petonets
De tant en tant, va bé que caiguin unes postres fàcils de fer i que a més no hagis de netejar res, oi?
Son una maravella aquests paisatges, es respira pau i tranquilitat, molt idilic.
Les nostres avies amb poca cosa feien uns àpats molt bons com aquests monitaos amb xocolata.
Petons.
Qui vol un sifó amb tota la vall de Boí als teus peus i 4 dies per davant!! … jo també vull la meva tassa!!
hem estat ben a prop aqusts dies… i quin temps més maco i quines caminades que s’han pògut fer, veritat?
celebro que disfrutessiu i ara a esperar la recepta del mes de novembre, jejej
PTNTS
Dolça
La verdad es que tomarse estos biniatos con chocolate, junto a estos maravillosos paisajes del Pinineo, es un verdadero placer ¿o no?
Además, vemos que habéis disfrutado de las primeras nieves y de los últimos días del verano, y nos alegramos.
Besotes
Doncs no he provat mai aquesta combinació, (i mira que m’encanten els moniatos), però no ho descarto!
Suposo que després de l’esforç realitzat, aquesta llepolia devia semblar un menjar de déus!!!
Petons
Hola Gemma!!!
No havia pensat mai que un moniato es poguès sucar en xocolata…
Però em faig a la idea que ha d´estar bonísssiiimmmm…
Ens veuràs més sovint: ara tinc més temps lliure, je je!!!
Petonets.
Quin paisatge tan xulu!!! M’encanta! Fa poc vam estar al Llac de St Maurici i va ser… IMPRESSIONANT!! jejeje.
I sobre les postres… no se m’hauria acudit mai la combinació!
Una abraçada
Que idea tan genial, sencilla y rica.
Besos.
un paisaje muy bonito estube este verano alli, seguro que has encontrado la receat ideal para noviembre en ese paisaje ilidico y la fondue de chocolate y moniato muy buena idea facil y buena
Imatges meravellosses i lo dels moniatos amb xocolata es una idea que anotaré. Estic preparant una página de caminades. Qui vulgui informació al meu e-mail. Abraçada !!!!!!!!
m.soldevila@hotmail.com
Gemma, quines escapades que us munteu!! I m’encanta que tot i ser lluny de casa seguiu les tradicions!! 🙂 Quina castanyada més autèntica i bona!!!
Petons!
Quin bon pont Gemma! l’escapada genial, m’encanta el Pirineu!!! i la recepta doncs s’haurà de provar, em té molt encuriosida, ja et diré què ens ha semblat. Petons!!
Tot el que acompanyi una bona xocolata ha de ser bo per força! Molt bona parella: el moniato i la xocolata! I molt bona la secció! Salut i carquinyolis!
que maco la vall de boi!! segur que aquests boniatos estaven deliciosos amb aquest entorn!
petonets
Noi, que m’agrada molt el que fas. He estat malrnties teves receptes i tens un talent molt gran.Segur que t’anira be a la vida si continuas amb tanta il-lusio.