Aquest diumenge vam celebrar l’aniversari de l’Aina, la meva neboda gran, amb un berenar-sopar. Per postres i per bufar les espelmes, vaig portar aquest pastís que feia moooolt temps que tenia a la llista de pendents:
El berenar va ser molt lluït: les nenes van decorar el menjador amb garlandes i confeti de colors, va haver-hi una pila de regals i vam riure molt. Es nota que es fan grans! Quan li vaig preguntar a l’Aina què volia per regal em va contestar (penseu que ha fet 8 anys): “Mira tieta Gemma, saps què? Amb la mare estàvem parlant que, de malles, en tinc forces, però de texans, en canvi, estic poc assortida” Increïble, no? Total, que ja ens veieu a totes dues anant de compres i emprovant texans. Ens vam firar bé, ara ja no podrà dir que està poc assortida!
La primera vegada que vaig veure aquest pastís, fa molt temps i no recordo on, vaig pensar: aquest el faig segur! Però ja sabem què passa, la llista de “favoritos” va creixent, creixent i no l’acabes mai… sempre em passa el mateix: elimino una entrada de la llista però n’afegeixo dues més! Almenys, però, aquest pastís ha complert amb totes les expectatives i ha valgut la pena guardar-lo tant de temps 🙂
La recepta és complicada ja que té forces elaboracions diferents: creps, pa de pessic, mousse, fruita caramel·litzada… i el muntatge tampoc és senzill. No puc evitar fer una comparació amb els mostraris que es feien abans a les classes de labors, on les noves alumnes es passaven un any cosint un drap amb les mostres dels diferents punts de costura: traus, vores, fistons, calats, brodats… je, je, je, estic segura que algunes de les que em llegiu ja m’enteneu 🙂
El resultat de tanta feina és un pastís espectacular, que si bé de fora és poc vistós, quan reparteixes els talls a taula segur que provoca exclamacions de sorpresa. D’aquí li deu venir el nom… De gust, és suau i amb molt gust de poma; de textura, és lleuger i sucós. Deliciós!
La recepta l’he treta de mundorecetas, però he fet algunes modificacions que ara us explico. També us deixo l’enllaç a la recepta original, del xef Eric Lanlard.
· El pa de pessic l’he fet amb la recepta de la Mona, però amb menys quantitat (la tercera part). L’he fet en el mateix motlle que utilitzo després i l’he tallat pel mig en dues capes.
· Les creps les he fet amb aquesta recepta, amb les mateixes quantitats (amb 6 o 7 creps n’hi ha prou).
· A la mousse de poma he canviat el calvados per licor de poma i hi he posat 100g de sucre (la recepta original no en porta)
· La capa de poma caramel·litzada l’he feta amb el doble de quantitat.
· L’almívar l’he fet al microones, però només 5 minuts, i en lloc de rom també hi he posat licor de poma.
Bon profit!
