Divendres passat tota la colla blocaire vam assistir al taller del David Lienas a l’Espai del Consum del Bonpreu, on ens va fer aquests pastissos d’arròs amb azuki típics del Japó:
La classe era un monogràfic sobre els llegums, amb receptes que anaven un xic més enllà que el simple llegum estofat, l’amanida de llenties o l’empedrat de cigrons. Ben el contrari, el David ens va ensenyar unes receptes ben sorprenents, inspirades en cuines ben llunyanes a la nostra, com la japonesa o la mexicana.
Concretament ens va fer: unes tortillas amb frijoles i pollastre amb salsa picant, que entre el mole, els bitxos i el chile picava de valent; uns llegums en textures servits en copes molt elegants, amb un saltejat de mongetes, una crema de mongetes amb llet de coco i una escuma de pèsols, també ben picant i de gustos intensos; i finalment aquests daifuku mochi, uns pastissets japonesos d’arròs glutinós farcits de mongetes azuki dolces.
Totes tres receptes tenien molta personalitat i entre els assistents va haver-hi opinions de tots els gustos: o van agradar molt o no van agradar gens, ja se sap que el curri, el coco, les espècies o el mole són ingredients molt especials i personals…
Personalment, tot i que els mochi no em van entusiasmar, he volgut provar-los a casa, aprofitant una grip que m’ha tancat a casa i m’ha privat de sortir a escalar 🙁
I després de tastar els fets a casa, confirmo la meva primera sensació: són uns pastissets enganxifosos i gomosos, massa dolços i estranys al nostre paladar. Es nota que la pastisseria japonesa és ben diferent a la nostra! Clar que si féssim menjar un panellet a un japonès, segurament també el trobaria estrany, oi?
Tot i així, l’aventura no m’ha desanimat, ben al contrari, tinc ganes d’anar a alguna pastisseria japonesa d’aquestes que hi ha per Barcelona a tastar altres dolços d’allà. Coneixeu algun d’aquests establiments que em podeu recomanar?
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
• 230g de farina d’arròs glutinós
• 50g de sucre
• 230ml d’aigua
• 1 llauna de d’azuki dolces
• Coco ratllat
• Te matcha en pols
Preparació:
Barrejar l’aigua i el sucre. Afegir la farina d’arròs i barrejar fins que quedi ben homogeni.
Coure la barreja al bany Maria, dins una olla ben tapada amb un parell de dits d’aigua al fons, durant uns 8 minuts. Treure del foc i reservar fins que sigui tèbia.
Aquesta massa queda molt enganxosa i va molt bé manipular-la amb uns guants de làtex i mullar-se cada cop les mans.
Agafar petites porcions de la barreja, amassar-la una mica i donar-li una forma rodona i aplanada. Posar a dins una mica del farcit d’azuki i tancar el pastisset, formant una bola amb el farcit a l’interior.
Arrebossar les boles amb coco ratllat o amb te matcha i reservar a la nevera fins el moment de servir.
Bon profit!
PD: El mateix divendres del taller vaig tornar al programa Amb molt de gust de Radio Sabadell que dirigeix la Maria Mas. Aquest cop hi vaig anar per parlar de receptes del Dijous Gras i de la Quaresma: la coca de llardons, els bunyols de vent i la crema de Sant Josep. Aquestes sí que són receptes ben de casa nostra, oi? Je je je…
Si voleu escoltar el programa cliqueu aquí: Receptes de quaresma
Ochiai, sens dubte, al carrer Urgell 110.
http://www.ochiaipastisseria.com/
Estic totalment d’acord l’ochiai es la millor opció. El mochi és un postre molt especial, si es molt dolç i gomòs, però m’encanta!! Vaig tindre la sort de poder-lo provar al japó i es la meva perdició jejeje
Tot i que si no teniu ganes de fer-lo, en la botiga Tokyo-ya de Barcelona i suposo que en la de Madrid també n’hi haurà, es pot trobar congelat.
Hola Gemma!
Doncs jo també t’anava a recomanar la mateixa pastisseria, la Ochiai! Una vegada la vam tastar… però sincerament, a mi no em van entusiasmar els dolços, com tu dius són massa empalagosos! Ara, per la presentació, per les olors i per fer alguna cosa fora del comú t’ho recomano!
Petonets
Sandra
Jo també em quedo amb els nostres n’hia han coses de la cuina japonesa que m’agraden, però d’altres…
Muas!
A mi les postres fetes amb tè em costen, tot i que sempre tinc enveja d’aquests tallers que aneu, jejeje. Però la coca de llardons, els bunyols de vent i la crema de Sant Josep… aquests si que m’agraden!!
Hola Gemma, bon dia!
Doncs m’afegeixo a la mateixa recomanació. T’han quedat perfectes, tant rodonets… Doncs si que són molt dolços però a mi la textura m’encanta. Un taller molt interessant. Em va agradar coneixe’t personalment. Una abraçada,
Ah! espero que ja estiguis recuperada de la grip!
hola Gemma! t’han quedat del tot perfectes! ets tota una professional de la pastisseria.
Una proposta molt interessant i original. La cuina japonesa és ben diferent a la nostra però té el seu punt. De moment el color ja m’agrada i la forma també, haurem de provar la textura i el sabor.
Molts petonetss
t’han quedat molt bonics, encara que no sé si al japó fan massa bé els dolços! jijiji. Els hauré de tastar!! petonets
Quines boletes tant temptadores!, com tot el que fa en David, un plaer a la vista!. I pel que fa a les NOSTRES receptes de crema catalana, bunyols… ja estic fent una llista de diferents tipus de bunyols!. L’any passat vaig fer per primer els de vent, seguint la teva recepta, i en vaig quedar tan satisfeta que en vaig fer durant tot l’any!, ja,ja. Una abraçada!
Jo els vaig tastar una vegada i tampoc no em van agradar gens amb aquesta textura enganxifosa. He menjat plastilines més agradables -tot i que no tan dolces- hehehe :p
La cuina japonesa m’encanta és de les meves preferides, després de la catalana per descomptat, jejeje, però els dolços no m’apassionen com s’ha dit, em resulten molt empalagosos…
Petons
Es veritat mira que m’agrada la cuina japonesa però els dolços son tan……”raros”…
cuida,t molt que diuen que hi ha una passa bastant forta.
petons
Jo també només conec la Ochiai. Quan la van renovar van fer-la més gran i amb un apartat per a degustació.
Com sempre a tota marxa, molt bé i continua com sempre.
Salut
Ester
Molt bona presentació com sempre… Respecte als Mochi, no li trobo el què…mira que m´agrada el dolç però com diu l´Starbase em va semblar plastilina, però jo a l´assistir al curset els mochi em van calmar la picantor de la salsa picant…com vaig patir!
Gemma doncs jo ho tinc a la carpeta de sortida i ho vaig veure en un blog japones (escrit en angles) els volia fer per la meva filla que subtosament no li agrada el dolç i aixó si que li agrada (més rara que és!) a mi no m’entusiasma, pero per provar com es fa, está be…
Un petó
La que diuen del carrer Urgell amb Consell de Cent. A mi els pastissets japonesos no m’agraden en general, són massa empalagossos tots!
Anònim, ja m’he apuntat la teva recomanció 😉
Acabo de visitar la web i tot sembla molt bo, té un aspecte deliciós! Ara falta provar-ho, je je je… Per cert, m’he mirat els seus Daifuku mochi i són ben diferents dels meus: en els seus la capa de fora és molt fineta i porten molt farcit. En canvi, els meus és ben al revés, potser per això els vaig trobar tan gomosos… Ja veig que hauré d’anar a fer una visita a l’ochiai! 🙂
Cris, precisament vaig comprar la farina d’arròs i les azuki al Tokyo-ya! Quina sort haver viatjat al Japó, m’imagino que és un país tan diferent al nostre que tot deu ser estrany i sorprenent… Un viatge que m’agradaria molt de fer algun cop! 😉
Sandra, ja veig que tots em dieu la mateixa pastisseria… Com tu dius, per tastar una cosa diferent ha d’estar molt bé, no pas per comprar-hi postres cada diumenge, oi? Je je je…
Gemma, em passa com tu: la cuina japonesa salada m’encanta, sempre que he anat a menjar a un japonès he disfrutat molt. En canvi, el tema de les postres ja és una altra història, oi? 😉
El taller de cuina, aquests mochi no porten te, només van arrebossats per fora, però el spots arrebossar només de coco. Ara bé, jo també prefereixo els bunyols de vent!
Eva, al contrari, després d’anar a la web de l’ochiai, he vist que els daifuku han de ser més finets, amb la capa de fora més prima i més quantitat de farcit. Hauré de provar els autèntics per poder comparar 😉
Ingrid, doncs si els tastes et soprendran per tot, tan pel gust com per, sobretot, la textura! Enganxifosa i gomosa, no et sabria dir a què s’assemblen, je je je…
Judith, crec que els japonesos no són famosos pels seus dolços, je je je… però pel peix i per l’arròs sí! 🙂
No em puc ni imaginar el gust que deuen tenir aquests pastissets!!! Jo només els he vist als dibuixos del Doramon…jejeje!!!
Petunets,
Eva.
Mercè, m’has llegit el pensament, jo també estic fent recopilació de bunyols: de vent, de carbassa, de poma, de crema, de l’Empordà… cada any mn’agrada provar-ne algun de diferent. Però com tu, per mi el millor sempre serà el bunyol de vent 😉
Starbase, ets genial, sempre trobes la paraula exacta per tot!!!! Plastilina enganxifosa i empalagosa, és ben bé un daifuku mochi, je je je…
Ribereña, veig que molts conicidim en el mateix, ens agrada la cuina japonesa salada, però no pas la dolça…
Núria, ara ja estic bé, quina ràbia posar-se malalta el cap de setmana 🙁
I amb el bon temps que ha fet, jo tancada a casa sense poder sortir a escalar :(((
Mònica, ja la tinc ben apuntada, haurem de fer-li una visita, je je je…
Ester, el ritme no s’ha de perdre mai, oi?
CrisitinaT, aquest cop el David es va passar amb el picant, oi? Entre el curri, el mole i els bitxos, tot picava de valent! Potser sí que després de tant picant els mochis van anar bé, je je je…
Marisabel, contra gustos no hi ha res excrit, oi? Si els proves de fer ja m’ho diràs, a veure si li agraden a la teva filla 😉
Sara Maria, haurem de fer-li una visita per acabar de confirmar que no ens agraden els dolços japonesos. Jo només he tastat aquests mochi, haurem de tastar la resta de pastissets 😉
Eva, els del Doramon són els Dorayaki, i tenen una pinta més bona que aquests. Jo no els he tastat, però em semblen més propers a la cuina d’aquí… Tens raó que molta gent els coneix gràcies als dibuixos animats, je je je…
Hola Gemma, guapa tu
segur que a mi tampoc m´agradarien, les coses massa dolçes, ….,veritat es que molt divertit això de parlar per ràdio ??
mil petonets Susanna
A Barcelona, al carrer Comte Urgell, 110 hi ha una pastisseria japonesa que es diu Takashi Ochiai, la porta un mestre pastisser japonés i fa unes postres boníssimes.
Petonets
No se el gust que deuen tenir aquest pastissets però l’aspecte és excel·lent!! No sóc gaire amant de la cuina japonesa, millor dit, no la conec gaire però trobo a faltar poder assistir a les classes del David. Les classes de cuina del caprabo són en dijous? Aquest mes de març n’hi haurà?
No he provat mai la pastisseria japonesa, ja em faria gràcia ja, almenys per poder opinar! Em miraré el video sobre els dolços que això segur que m’agradarà!
Gemma la presentacion de los tuyos es mejor que la del David como lo vea te ficha ya.A mi me pas como a ti no es un postre que me entusiasme.
La Margor estuve el mes pasado en este reutaurante japones y tiene una buena informacion y fotos de los platos, la direccion del lugar y la tabla de precios que lo vi muy bien calidad precios, te pongo el enlace al final
espero que te recuperes de la gripe
peto
mique
http://margot-cosasdelavida.blogspot.com/2011/02/taberna-japonesa-kuo.html
Bona nit Gemma
Jo si que he provat els daifuku-mochi.El meu fill major és un enamorat de tot el japonés i em va portar de València sushi i pastissets d’estos.Em van agradar molt,però no estaven massa dolços i tampoc estaven arrebossats.Només eren la pasta d’arròs i el farciment de fesols rojos que,per a res pareixien fesols.En definitiva,que el millor serà fer la teua recepta i així puc comparar.De segur que estan mes bons que els de compra.
Besets.
Ostres, Gemma, estàs que no pares, eh? Aquestes boletes em porten molt bons records del viatge al Japó de l’estiu passat. En vam probar unes de caramel que estaven boníssimes!
Un petó!
Hola Gemma, guapa,
Dolços de la cuina japonesa, una classe de luxe 😉 Gràcies per compartir-la! Què guay aquestes col·laboracions a la ràdio i que et puguem escoltar online, gràààcies!
Petonets,
Marina
A mi la cuina japonesa no em diu res. Aquests pastissets no els he provat mai però tenen una presentació fantàstica.
M’han entrat unes ganes terribles de provar aquests pastissets!! O sigui que a la carpeta de pendents!! Un petó, Paula
Quina pinta que fan!! Segur que t’han quedat millor que al David, jejejeje. Per la propera vindré amb vosaltres, a veure si aprenc coses com aquesta. Fan unes ganes de menjar-te un parell. No els he tastat mai, i m’ha vingut molta curiositat.
Un petonàs!!!
Ets una alumna aplicada, eh?. Tot i no fer-te el pes, tu, a provar-ho a casa!. T’han quedat amb un aspecte fantàstic!
Potser no són massa del nostre gust, però t’han quedat preciosos! quina mà!
Susanna, m’encanta anar a la ràdio! Passo una mica de nervis, però és molt divertit. Llàstima que a partir d’ara ja no tinc els divendres lliures i no crec que hi pugui tornar…
Carme, és la mateixa pastisseria que m’ha recomanat tothom. Ja la tinc ben apuntada, hi faré una visita ben aviat!
Mercè, et vam trobar a faltar! Les classes del Caprabo són els dijous i les del Bonpreu el divendres. Ja tinc confirmats els dies pel març, el proper post ja ho posaré 😉
Mariangels, jo tampoc he tastat mai els dolços japonesos, només he anat a algun restaurant japonès, mai a cap pastisseria especialitzada.
Miquel, ja m’he recuperat de la grip, només han estat dos dies de febre. Ara mateix em miro aquest enllaç que dius de la Margot, moltes gràcies!
Mesilda, aquests tampoc queden gaire dolços, a mi el que no m’agrada és la textura, que la trobo enganxifosa i gomosa… I el gust, el trobo poc definit, si no fos pel coco o pel te, diria que no fan gust de res. Però vull tastar altres dolços japonesos per poder comparar.
Irene, quina sort que tens de poder viatjar tant, no pares mai per casa! Aquests destins exòtics et permeten descobrir cuines molt diferents a la nostra, oi?
Marina, a veure quan t’animes a venir a una d’aquestes classes amb tota la colla de blocaires, je je je…
Cristina, la cuina japonesa salada sí que m’agrada, en canvi la pastisseria… no l’he provat i no puc opinar 😉
Paula, si els proves ja m’ho diràs 😉
Delicias, les classes del David son fantàstiques, aprenem un munt de coses noves i diferents. A veure si és veritat i el proper cop t’apuntes amb tota la colla!
Glòria, ja saps que sov bona alumna, je je je… I ja sé que aquest cop a tu no et va encertar el gust, tot picava massa, oi?
Pol, moltes gràcies!
Bona pinta tenen,pero si a tu no t’agranden malament als altres mortals.;)
El atra dia vaig anar un japonés, i varen portar postres tradicionals,en un costat per decorar varen posar pols de te matcha, vaig fica el dit i no amb va agradá res, es amarg.
Jo prefereixo el de casa…
Petons maca.
gemma, no sé quin gust fan, però l’aspecte dels teus pastissets és estupend. Fa ja temps, els meus fills i un nebot (amb la nostra ajuda, és clar) van fer els dorayakis (els pastissets del Doraemon), també farcits d’azuki. No eren res d’extraordinari, però el fet de menjar-se el dolç preferit d’un dibuix animat els engrescà i acabaren la safata.
Besets
Realmente una receta curioso, y seguro que por lo que nos cuentas un magnífico taller.
No hemos podido oir tu voz, pero nos a gustado mucho verte.
Besotes
Ana y Víctor.
Ostres… quan estava als EUA vaig tastar dolços de les diferents cuines asiàtiques i són taaan diferents al que estem acostumats que ben poques coses em van agradar. 😉 I els mochi, jo també els trobo excessivament dolços.
Que et milloris de la grip! Petons!
Hola Gemma!! feia molt que no em passava per aquí, i et superes dia a dia…!! que bo tot, la sacher, el tatín de poma…!!
Jo soc una fanàtica del mochi, i he probat de fer-los varies vegades però mai em surt com en els dels restaurants!! de vegades passo per la botiga Tokio-ya i en compro de congelats!!! mhhh!!com em ve de ganes un mochi ara…!! m’has obert la gana…!!
petons !!
Hola Gemma!
Doncs jo sóc del teu parer: les (poques) que he provat no m’han agradat mai massa. No sé, no els vaig veure el què. Deu ser la distància cultural… Ara, els plats japonesos salats sí que m’agraden… Coses, oi? 😉
Besets i fins aviat (espero!!!! :-))
Fa alguns anys vaig viure al carrer Urgell, gairebé al costat de la pastisseria ochiai, i sense ser uns addictes, molts diumenges de tornada a casa, ens paràvem allí per recollir les postres … ara al costat de la pastisseria hi tenen una petita cafeteria, molt agradable, per provar els seus productes in situ.
Una abraçada
Un delicado bocado para los paladares más exigentes.
Belleza y sabor.
Un beso.
Los mochi los probé en el barrio chino y la verdad es que no me gustaron para nada. Creo que lo que menos me gustó fue su consistencia. Hasta ahora la repostería oriental no me tentó con nada. Pero es como vos decís supongo que a ellos nuestra repostería tampoco les debe tentar mucho.
De todas maneras te quedaron perfectos!
Cariños
Gemma, quina pena no haver anat al taller del David Lienas, m’hagués agradat molt amb aquestes receptes tan exòtiques. Sobre el mochi, tens raó, es enganxós i molt dolç. Un company de feina coreà em va donar una recepta que incorpora maduixes dins i la volia provar a veure si és menys pesat…
En qualsevol cas, t’han quedat molt bonics!
Molts petonets!!
T’han quedat preciosos!!!!! ara, tens raó, jo també els vaig trovar enganxifosos. El que em va agradar molt va ser el farcit, aquelles mongetes confitades.
Petonets
quina gràcia m’has fet descrivint el pastisset japonès jajajaj ja tens raó, ja, no sé què dirien dels panellets, però es que no hi ha color! jajajaj
que et milloris, bonica, cuida’t força
Carai quins pastissets més originals. Tot es bo provar-ho i bona pinta en fan!
Espero que ja t’ hagis recuperat de la grip.
Hola Gemma! tenc moltes ganes de tastar qualque cosa de reposteria japonesa, hauré de fer aquests pastissets tan originals encara que pels ingredients no sé si m’agradaran… jijiiji
Totes les receptes com tu dius, amb molta personalitat. Una pregunta, el mole el va fer allà o el portava fet? doncs jo cuino força menjar mexicà (la Laia és Mexicana i sempre fem festetes) i el mole és una recepta molt elaborada per aixó t’ho pregunto.
Et faria res poderme passar les receptes.
gràcies Gemma.
Nunca he probado los pasteles japoneses desde luego a simple vista se ven estupendos pero en mi casa son un poco raritos para estas novedades así que como no los compre en una pastelería no creo que me ponga yo con las manos en la masa.
Espero que ya estés mejor de la gripe.