Aquesta és la meva aportació el HEMC 51 del mes de febrer, unes senzilles i elegants profiteroles en forma de cigne farcits de nata ensucrada:
En Manuel, del blog Cocinando con Manu CatMan és l’amfitrió d’aquest mes i ha proposat com a tema principal receptes romàntiques de Sant Valentí. Nosaltres a casa celebrem el Sant Jordi, però com que qualsevol excusa és bona per fer un àpat romàntic, m’ha vingut molt de gust participar 😉
La recepta és exactament la mateixa que per fer les clàssiques profiteroles, la típica pasta choux cuita al forn i farcida de nata muntada. La diferència és la forma, que recorda uns cignes enamorats, je je je… Haig de reconèixer que em falta practicar el tema de les proporcions, ja que els cignes m’han quedat una mica curts de coll 🙂
L’important, però és que queden unes profiteroles de vici, amb uns fils de caramel o una salsa de xocolata són un dóna’m, dóna’m de no parar!
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
• 125ml d’aigua (o llet)
• 75g de farina
• 60g de mantega
• 3 ous petits
• sal
• 10g de sucre
Preparació:
Posar l’aigua i la mantega en un cassó al foc, amb un pessic de sal. Quan l’aigua bulli i tota la mantega s’hagi fos, afegir d’un sol cop tota la farina tamisada i deixar coure, sense parar de remenar, fins que aquesta massa es separi de les parets del cassó.
Fora del foc afegir un ou i remenar fins que quedi homogeni. Així, fins a afegir-hi els tres ous.
Sobre una safata de forn i amb l’ajut d’una màniga pastissera, fer els colls dels cignes en forma de “2” marcant el cap i el bec. Coure’ls a 185º uns 10 minuts fins que siguin daurats.
Formar el cos dels cignes i coure’ls a 185º uns 20 minuts fins que siguin daurats. Deixar refredar.
Amb un ganivet, obrir el cos al llarg i farcir-lo amb nata muntada ensucrada al gust. Clavar els colls dins la nata, espolsar amb sucre en pols, decorar i servir.
Bon profit!
T’han quedat molt bé, i això del coll curt, si no ho dius jo no ho noto.
Moltes felicitats
Ester
Just l’altre dia vaig veure aquests cignes en un llibre de cuina, què curiós… I bé, no és per criticar, però tens raó, els del llibre teníen el coll una mica més llarg 😉
Mira que son kitsch, eh, aquests cignes?
Aixó són manualitats!!! I us els veu menjar? Genial, i de pasta choux…mmm
Ptns
Jo els de fer un dia…tenen molta presencia!
Una abraçada,
T’han quedat molt bonics!!!! Fa molts anys que no faig profiterols, m’enporto la teva recepta per fer-los, encara que no sigui amb aquesta forma tan xula!
Petonets
T’han quedat molt bé, jo veig que tenen una mida proporcionada. Però amb la feinan que et deuen haver donat, no et fa una mica de llàstima mejar-los…. jejeje
Laura (Cocina Homemade)
Bon dia!
Però si t’han quedat perfectes! Si intento jo fer aquests animalets segur que faig una nova espècies.. M’enacanten!!! Petons
Són una autèntica monada!
home, això de que són senzilles… estàs segura??? jijiji. Són una passada! molts petonets guapa
Que monus :O) hihihi
Ai l’amour, l’amour
Jo amb la choux boletes i eclairs. Mai no gossaria fer chulades. jiji
Tonets
Gemma, quina casualitat. Ahir vàrem fer, en el curs, la pasta choux…t´han quedat d´artesania…que t´ho dic jo!
Wuala!! Bonitos, no, lo que sigue.
Además de tener una presentación preciosa se comen y están de muerte.
Besos.
A mi em sembla que tenen el coll llarg, t’han quedat molt bé! M’ha agradat molt veure aquesta recepta perquè m’ha recordat uns panets que em comprava la meva mare quan era petita!
Hola Sonia, guapa tu
queden molt macos, jo també els faig amb el farcit salat, mousse de formatge, o de foie,…etc
mil petonetes i molta sort, Susanna
t’ha quedat perfectes, i aquesta nata ha d’estar boníssima!!!
Ben cuquets els cignes!!
Petons Gemma
M’encanten les profiteroles!! Aquestes fan molt pel dia de Sant Valentí, encara que aquí no se celebri… qui pot dir que no a unes bones postres?
T’han qudat perfectes!!!!
Petonets
Ostres, aquest mes me n’he oblidat completament de l’hemc, això que vaig dir el mes passat que miraria de participar-hi cada mes, perquè són coses senzilles, que no em sento pressionada com el whole kitchen (ho he deixat corre). Saps, les profitaroles són una altra recepta pendent, no n’he fet mai, ara, el dia que en faci i surtin bé, tot s’ha de dir, a casa llavors si que fliparan!
Una abraçada.
pd. encara ho he fet la sacher, ja arribarà, ja!
Profiteroles? Ahhhh noooooo, jo sóc més de lionesesssss 😛
La veritat és que t’han quedat molt bé, i de bons estic segura que ho eren. Una abraçada
Gemma, s´ha de tenir molt art per fer aquestes coses. Quines mans que tens.
Molt bonic!!!
Un petó.
Gemma! estan increïbles! i que romàaaantics! jajaja! esquitxats de dolçor… hummm
molt hàbil!
Gemma, no he pogut connectar-me fins avui, no vindrè divendres, he patit una pèrdua molt gran el passat diumenge, acabo d’arribar a casa per això no he pogut dir-t’ho, i no tinc pas ànims per venir. Gràcies
Si els veiés la Maria ja els tindría a la boca :)).
T’han quedat molt xulos, em guardaré la recepta per la pròxima festa que prepari als petits els hi encantarà.
Nosaltres també som de celebrar Sant Jordi, però dosis de romanticisme durant la resta d’any també són formidables, i amb aquests dos cignes per somniar…
Besitos!
Bona nit Gemma
Queda ben bonica la parelleta,a mes de bons.
El coll jo el veig perfecte.Está de categoria Gemma.
Besets.
Yo no tendria la paciencia de hacer estos cisnes, pero yo los veo bien de cuello y la foto queda una pareja estupenda
peto
miquel
Ooooooohhhhhh! M’encanten tots aquests pastissos que acaben forma d’alguna cosa viva, com el pastís de la tortuga gertrudis!!! El tinc pendent per l’aniversari del meu fillol i crec que hi afegiré uns cignes al votant de la tortuga!!!
Moltes gràcies, ets una artista!!!
Un petonàs!!!
Gemma, què bonics queden!! A mi els colls em semblen perfectes!! 🙂 Trobo que és una manera molt original de presentar la pasta choux…i romàntica, posats cara a cara quasi formen un cor!! 🙂
Molts petonets!!
Ja es necessita traça per fer forma de cigne…Molt ben trobada!, deu fer una mica de pena cruspir-se el cap… Una dolçor que enamooooooora…Una abraçada!
Que bonics, em sembla una idea com tu dius, molt romàntica, per posar al damunt d’un pastís de noces, per exemple!
Què dius, del coll dels cignes? Si són preciosos! I, del sabor, preferesc ni imaginar-me’l, que només de la foto he guanyat mitja talla de malucs.
Com sempre, Gemma, de mestra pastissera!
Gemma,
Aquest cignes fan pena de menjar-se’ls de tan bonics que t’han quedat.
Salut,
Amb aquets signes t’has superat, son de professional
Petons
T’han quedat PERFECTES!!! Jo si els faig segur que em queda tipus patito…jajaja!!! Sempre que els vec penso que queden super elegants!!! M’encanten!!! A casa tb celebrem St.Jordi, és més nostre, oi? Pero l’excusa és perfecte per fer aquestes postres…a més, si ajuntes els 2 cignes com a la foto formen un cor… ;))
Petunets,
Eva.
Impressionants !!!!!!!!
quina presentació més maca!
una senzilla i dolça aportació al hemc.
Que dius ara! si estan guapíssims! a més trobo que es molt encertat per una festa romàntica 🙂 Tot i que jo també prefereixo Sant Jordi, no dic que no a cap festa si vol dir entaular-se una miqueta millor 🙂
Ohhhhhhhhh, que bonics i que bons.
petons
Ara.
Woww!! M’encanta, m’encanta, m’encanta!! Aquesta presentació queda apuntadíssima!!…com es pot ser tan original?? Una abraçada, Paula
quina monada!
petonets
… enamoren sigui quina sigui la data…
una parella molt dolça!!… i com dius no hi ha excusa dolenta per celebrar un bon àpat romàntic…
Una abraçada
Doncs jo trobe que t’han quedat uns cignes molt boniquets!!! Ara mateix me’n menjava una mitja dotzeneta de res… Salutacions
Amb lo macos que t’han quedat sabria greu destruir-los amb una mossegada! una abraçada
Gemma,
T’han quedat fantàstics!
Ester, gràcies, però sí que tenen una mica el coll curt, je je je…
Irene, ja pots criticar que tens tota la raó 🙂
Hi ha cignes més complicats de fer, amb les ales i tot, però aquesta és la versió més simple i fàcil.
Marta, clar que ens els vam menjar, més faltaria! Són boníssims, com unes lioneses de nata, mmmm….
Sònia, ja veus que no tenen cap secret, si els fas ja m’ho diràs 😉
Marylou, a casa ja no comprem mai lioneses, són caríssimes i en canvi són super fàcils de fer a casa… a més, les pots fer al moment de menjar i no queden gens remullades. Menjades acabades de fer és com són més bones!
Laura, no ens va saber gens de greu, al contrari, estaven boníssims! Je je je…
La cuina de l’Eri, els meus no semblen gaire cignes, crec que jo també he crat una nova epècie, je je je…
Els fogons i Judith, són una monada super fàcil de fer i, sobretot, super bona de menjar 😉
Mima, els eclairs banyats en xocolata m’encanten!!! Són un vici total i són tan fàcils de fer com aquests cignes, oi?
Crisitna, quina casualitat amb això del curs… és veritat que vas dir que t’havies apuntat al monogràfic d epastisseria… Has d’explicar les receptes que feu, eh?
Silvia, de eso se trata, je je je… que sean bonitos y además muy ricos 😉
Mònica, aquests panets tenien forma de cignes? No he vist mai pans així…
Susanna, les lioneses salades d’aperitiu m’encanten! Nosaltres també les fem quan tenim convidats i hem de quedar bé 😉
Ribereña, a mi m’agraden amb tots els farcits: nata, crema, trufa, je je je…
El taller de cuina, és veritat que nosaltres celebrem el Sant Jordi, però qualsevol excusa és bona per unes postres dolces com aquestes, oi? 😉
Carme, gràcies!
Gemma, al whole kitchen no hi he participat mai, ni tan sols he mirat què és… l’hemc és sempre molt fàcil de fer, i si un mes no pots participar, no passa res… Per això m’agrada 😉
Starbase, profiteroles o lioneses, lioneses o profiteroles, a mi m’agraden totes dues, je je je…
Xisca i Glòria, són super fàcils de fer, no tenen cap secret! Només cal vigilar en fer millor les proporcions 😉
Pol, romàntics i molt llaminers 😉
Teresa, acabo de llegir el post al teu blog. Ho sento enormement, una abraçada ben forta a tu i a tota la teva família. Ànims, guapa!
Petita cuina, amb la canalla segur que triomfen els cignes, i a més, és una recepta que poden fer ells perfectament… i amb imaginació, segur que surten altres formes divertides, oi?
Margada, totalment d’acord que els sopars romàntics es poden fer al llarg de tot l’any, no cal esperar ni sant Valentí ni Sant Jordi, oi? 😉
Mesilda, una monada, je je je… i amb el coll una mica curt, s’ha de reconèxier 😉
Miquel, no costa gens, no s’ha de tenir una paciència especial… costa igual fer una rodona tupis lionesa que un 2 per fer el coll 😉
Gemma, la tortuga Gertrudis triomfa allà on va, je je je… i si a sobre l’acompanyes d’uns cignes, llavors ja serà espectacular!
Alba, d’això es tractava, je je je… que formessin un cor de san Valentí 🙂 Una mica cursi, oi? je je je…
Mercè, gens de pena, que estan boníssims! 😉
Mariàngels, segur que coronant un pastís encara han de quedar més bonics que així tot sols sobre el plat, molt bona idea!
Queti, sort que els vaig fer petits… i després directes al gimnàs per cremar unes quantes calories 😉
Carme i Sion, m’alegro que us hagin agradat!
Eva, semblen dos “patitos feos” je je je… i això de formar un cor era la idea cursi de sant Valentí, je jeje… 🙂
Pollet i Eva, m’alegro que us agadi, més senzill i més fàcil impossible 😉
Maduixa, aquesta és la meva filosofioa: qualsevol excusa és bona per una celebració especial, oi?
Gràcies ara!
Paula, no s´´on gaire originals, que és una forma ben típica de fer la pasta choux, je je je… Normalment es fan una mica més complicats, però així són més fàcils 😉
Ivana i Joan, m’alegro que us agradin! I la data és el de menys, oi? 😉
Alfons, totalment d’acord! Estic pensant que per Sant Jordi provaré de fer un drac amb pasta choux, je je je…
Francesc, són un dóna’m dóna’m, de vici total… mitja dotzena i mitja dotzena seguides, una darrera l’altra 😉
Laia, no ens va saber gens de greu, estaven bons de veritat!
Belén, moltes gràcies!
Senzillament genials!!! els tinc en un llibre de la Martha Stewart i sempre penso en ells perquè queden exquisit!! m’encanta!
Molts petonetss
Gemma, doncs jo crec que t’han quedat perfectes!! Quina cucada! 🙂
Petons!
Quina preciositat de cignes! Sembla que estiguin enamorats i tot…
Enhorabona per aquesta petita obra d’art!!!!
Petons!
La Taula d’en Bernat
Quin cignes mes bonics, romantics i quina dolçor.
Hummmmmmm…
Bonissíms.
Petonets
Que macos i que bons.
Petons maca.
Preciosos…gracias por aportarlos al hemc…ya están en el resúmen que espero tener acabao hoy…
un saludo del gato!
La verdad es que a mi me parece que te salieron fantásticos. Es más tu idea de los “enamorados” me parece super original.
Cariños
Hoy he visto en Canal Cocina a un repostero catalán hacer unos pastelitos con la pasta choux y me apetecía irme de inmediato a la cocina a prepararla. Ahora veo esta preciosidad de cisnes y me sucede lo mismo. Qué manos tienes. Tienen que estar exquisitos.
Un besín.