Ara fa unes setmanes vam fer una escapada de cap de setmana a Londres. El Pol es volia comprar l’enèsim baix elèctric per la seva col·lecció i, sí o sí, l’havia de comprar a Londres. Com que la cerca i captura de l’instrument somiat ocupava el Pol tots dos dies, jo vaig quedar lliure per realitzar una ruta turística monotemàtica a la ciutat: ruta de pastisseries a London City!

Per programar quines pastisseries visitar, uns dies abans vaig realitzar una crida a Facebook demanant consell que va tenir bona resposta. Entre això i cerques a Internet, vaig marcar una quinzena d’objectius sobre el mapa:

Totes les pastisseries les vaig visitar a peu, excepte la Peggy Porshen que queda just al costat de Victoria Station, l’estació d’autobusos on ens deixava el bus de l’aeroport. La resta de pastisseries estan agrupades en tres zones prou properes per fer a peu o, com a molt, a una o dues estacions de metro si us fa mandra caminar. Vaig haver de descartar algunes propostes interessants que em van fer a Facebook i que implicaven desplaçar-se a zones de Londres més allunyades del centre. Queden pendents per a futurs viatges 😉

Evidentment no les explicaré totes ja que es faria llarg i tediós, i tampoc es tracta de fer una tesi sobre el tema, je je je… Només comentaré la impressió general que en vaig treure i alguna pastisseria que voldria destacar. Bé doncs, resumint, la sensació que em vaig endur al final de la ruta va ser la següent: Londres té una manca absoluta de personalitat en el tema dolç. És a dir, per fer-me entendre, bàsicament vaig veure dos tipus de pastisseries: les d’inspiració francesa que podries trobar perfectament a París (amb macarons, eclairs, sainthonoré, òpera…) o les d’inspiració americana que podria haver-hi a Nova York (amb cupcakes, layer cakes i pastissos carregats de frostings). Això sí, totes les pastisseries que vaig visitar eren realment espectaculars dins la temàtica triada, eh? De totes elles, m’agradaria destacar-ne algunes:

Bread Ahead: molt més que una pastisseria. És la que em va semblar més diferent de totes ja que, a part de botiga, és una escola de forneria i pastisseria (potser per això me la va recomanar en Walter Vogt, profe meu a Espaisucre, je je je…). L’obrador està situat al preciós Borough Market i té la paret de vidre, de manera que pots veure com treballen des de l’exterior. A més, ofereixen cursos per amateurs d’un sol dia, absolutament recomanables i compatibles amb visites turístiques a Londres. I, si us interessen els cursos, no deixeu de mirar els que ofereixen a Konditor & Cook.

Mark Patisserie: una miniatura de perfecció francesa al bell mig del luxós Selfridges d’Oxford Street. No em va sorprendre trobar-me amb una Ladurée preciosa a Covent Garden, o una botiga igual de preciosa de Pierre Marcolini a Marylebone High Street, o una boutique de Pierre Hermé als mateixos Selfridges. En tots els casos, es tracta de sucursals de les conegudes pastisseries franceses o belgues, totes en el top ten del rànquing mundial de pastisseries a visitar. En canvi, em va sorprendre descobrir Mark Patisserie, un petit racó amagat en unes escales del Selfridges que, tot i ser d’inspiració francesa, tenia clarament personalitat pròpia. Molt recomanable per regalar!

Brigit’s Bakery: el luxe a l’hora del te anglès. Moltes de les pastisseries tenien taules degustació per assaborir les seves creacions acompanyades d’un cafè. Primrose Bakery, Patisserie Valerie, Patisserie Lila, Maison Bertaux, Peggy Porschen… totes d’estils i ambients semblants. Però la que destaca per les seves elaboracions perfectes i un local preciós és la Brigit’s Bakery, on triomfa la seva especialitat: el Brigit’s Traditional Afternoon Tea. El lloc perfecte per recuperar forces a mitja tarda abans de seguir amb la visita turística a la ciutat.

Le Pain Quotidien: l’expansió d’una gran idea. Potser recomanar Le Pain Quotidien quan en tenim un a Barcelona no caldria… Però tot i així, l’ambient i el menjar que ofereixen a Londres mereixen una visita a qualsevol de les sucursals que tenen a la ciutat. La taula comuna, l’aposta per l’ecològic (o orgànic com en diuen allà) i l’adaptació de la carta a les especialitats de cada país són asos guanyadors. No us decebrà l’scone with organic jam and fresh whipped cream, és l’esmorzar perfecte.

Chinatown Bakery: deixeu-me ser friqui, je je je… Una mostra del Londres més cosmopolita. Val la pena passejar pels carrers de Chinatown i contemplar l’aparador d’aquesta botiga: hi fan un entremig de gofra i crep en forma de mini peix, els taiyaki, servits calents i cuinats al moment en una mena d’artilugi mecànic ben curiós. Per friquis com jo 🙂

I fins aquí l’escapada a London City!

Comparteix

• 
•