Resulta que aquest cap de setmana tenia una pila de mató a la nevera. Ja n’havíem menjat amb mel, així que, abans no es fes malbé, vaig aprofitar per fer aquests flaons individuals:
Vaig tastar el flaó Eivissenc ara fa uns anys i em va enamorar. Sens dubte, les meves postres preferides de tot el que vam tastar a l’illa. El vaig trobar molt aromàtic, amb la matafaluga, l’herba sana, la llimona… i molt refrescant alhora. Des de llavors he buscat la recepta de flaó que m’agrada més, ja que n’hi ha tantes com cases eivissenques existeixen. Aquesta que us poso avui és la que s’assembla més al flaó que vaig tastar a l’illa.
Jo l’he fet en format individual, i avui us explico el perquè. Odio tallar el pastís! Sí, no sé per què, ni on està escrit, però sempre em toca a mi tallar el pastís. Clar, diuen, com que l’has fet tu… Doncs, home, jo penso que precisament per això no m’hauria de tocar a mi, no? Jo ja he fet la meva feina, je je je… Estic segura que a tots els que us agrada portar el pastís a una festa us passa el mateix que a mi… El moment “tallar el pastís”, odiós, mirant que totes les parts siguin iguals, que n’hi hagi per tothom, i tots els ulls posats en tu… Vaja, doncs que sempre que puc faig postres individuals i santes pasqües! 😀
Aquí teniu la recepta:
Per la base:
Ingredients:
. 65g de mantega
• 50g de sucre
• un pessic de sal
• 1 ou
• ½ copa d’anís
• 1 cullerada d’oli
• 1 pell de llimona ratllada
• 1 cullerada d’anís verd (matafaluga)
• 250g de farina
Preparació:
Barrejar la mantega pomada amb el sucre. Incorporar la sal, l’ou, l’anís, l’oli, i la llimona. Barrejar bé. Incorporar la farina i barrejar el just per tenir una massa homogènia.
Estirar-la entre dos papers de forn i folrar un motlle de tarta.
Coure-la al blanc uns 15 minuts a 190º.
Pel farcit:
• 500g de mató (o recuit)
• 4 ous
• 250g de sucre
• 15 fulles de menta (o herba sana si en trobeu)
Preparació:
Triturar amb el túrmix tots els ingredients. Si voleu, podeu picar la menta a part per tal que el farcit us quedi més blanc.
Omplir els motlles amb la base pre cuita i coure-ho al forn a 180º durant 25 o 30 minuts, en funció de la mida del motlle.
Deixar refredar i servir.
Bon profit!
La he probado esta tarta y me encanta. Asi en ración individual es todo un acierto Gemma.
Bona setmana
Ummmm que bo que és!!!! Quan vaig a Eivissa sempre en compro!!!!
M’agrada molt aquest pastís i no l’he fet mai. Me l’apunte per fer-lo aviat.
A mi també em toca sempre tallar el pastís i suportar allò de “A mí no me’l talles tan gran! Uf, no, jo no en volia tant!! Molt encertat fer porcions individuals!
Una abraçada,
Júlia
Desconeixia aquesta elaboració fins que vaig comprar-me un llibre de cuina on enumerava diferents plats típics de cada regió d’Espanya i aquest n’era un! Té una pinta brutal :D, apuntada queda
Segur que la faré, amb aquesta pinta! Ara, què vol dir “coure-la al blanc”? Moltes gràcies per les teves receptes.
Concepció
Es veritat, fas el pastís i et donen el ganivet per tallar-lo, deu ser per això que m’agraden tant els pastissos individuals.
Es un pastís al que li tinc ganes, qualsevol dia el faig que es veu molt bo.
Petons.
Tota la raó …mira que de vegades es complicat tallar els pastissos! uns flaons bonic i segur que bons!!! petons
Mmmmmm!! Sempre n’he volgut fer, ja no hi ha excusa!!
Carai, que bo!
estic totalment d’acord amb tu, jo també odio tallar el pastís!! però com que sóc una mica “borde” si puc m’hi nego ;). No he provat mai els flaons, però quines ganes me n’has fet venir, amb aquest toc aromàtic han d’estar boníssims! un petó!
bonissima manera d’aprofitar el mató! no n’he tastat mai i em sembla que em perdo una meravella! petons
Quines postres més delicioses!! Per cert, tot això que expliques de tallar el pastís, a mi també em passa!!! I això que jo no t’arribe a la sola de l’espardenya en el tema culinari!! 😀 😀
Quina raó que tens amb lo de tallar el pastís… a tots ens passa el mateix veig!
Lo més fort és que fins i tot quan no l’he fet jo el pastís també me’l fan tallar! xD
En format individual queda maquíssim! Quina traça que tens. Segur que són una delícia!
Molts petons!
Flaons! Eivissa! Quins bons records! I amb una queixalada t’hi trasllades de cop! Boníssims, Gemma… Proveu de fer-los que no us decebran
Jajaja…. Que raó tens Gemma en això de tallar les pastes . A mi em passa el mateix i també ho odie . Jo el que faig és deixar el pastis en l’altra punta de la taula d’on em sente i fent-me la dissimulada me’n vaig a la cuina o a rebolar per ahí … i quan ja no tenen espera se la tallen ells mateixos . Així és que jo també vote per les postres individuals tan bones i bonics com aquets que has fet , i que ens lleven eixe “problema”.
Besets.
Tinc que provar los, segur que son una pasada de bons, moltes gracies!
Me encanta el flao tan aromático y con una combinación de sabores deliciosa.
Besos
M’agrada molt aquest pastís. Ma germana viu a Eivisa i sempre que anem a veure-la ens portem un flaó de tornada!! Bona recepta!! gràcies i salutacions,
Sandra
Les herbes! a la cuina. Subtils aromes del Mediterrani
La rebosteria del Principat és ben rica i variada.
Una bona sortida al mató abans i ara!
Una presentació delicada i suau que realment enamora
Fins aviat:)
F.
Concepció, coure al blanc vol dir coure la base sense farcit. Val la pena coure la una mica tota sola, perquè si no, queda una mica crua. Va molt bé posar-hi un pes a dins, com uns cigrons secs, per tal que la base no s’infli.
Bona nit, Gemma,
No podré escriure fins la setmana que entrem.
T’aviso,
Bona nit, descansa,
Abraçada,
f.
Fina!!!!!!! Ok, no passa res 🙂
Espero la teva entrada amb moltes ganes 😉