Avui és dia 20 i tenim la cita mensual amb la convocatòria blogaire “del blog al plat”. Jo hi participo amb aquest crema de marialluïsa tan delicada:
Pel mes d’abril el blog escollit és Visc a la cuina, que escriu la Maria Àngels. Aquest blog el conec de fa anys però, no sé massa bé per què, l’havia deixat de visitar. Tenim tants blogs per anar seguint que sovint es fa difícil arribar a tots! Així que en aquesta ocasió del “blog al plat” ha estat un redescobriment. M’ha agradat veure que la Maria Àngels manté el seu blog ben actiu, i estic segura que ara hi tornaré a passar ben sovint!
La crema de marialluïsa em va cridar de seguida l’atenció, va ser amor a primera vista. I el motiu és molt senzill: sóc absolutament fan de la marialluïsa! M’encanta l’olor cítrica i balsàmica que té, tan intensa i alhora tan delicada… En plena primavera acaba de brotar amb molta força, i està tan ufanosa que s’ha d’aprofitar. A més, llegint el blog de la Maria Àngels, em va portar records de petita, quan collíem la marialluïsa al pati de casa per assecar-la i fer-ne infusions a l’hivern. Ja veieu que això de la marialluïsa em ve de lluny 🙂
La meva recepta és gairebé idèntica a l’original. He reduït la quantitat de sucre, i he pesat la cullerada de Maizena. I la infusió només l’he fet de 5 minuts, trobo que més temps deixa un punt amargant. El resultat ens ha encantat, i estic segura que aquesta primavera la repetiré més d’un cop!
Ingredients:
2 rovells d’ou
50g de sucre
20g de Maizena
250ml de llet
un ramet de marialluïsa
Preparació:
Escalfar la llet i les fulles de marialluïsa. Quan arrenqui el bull, parar el foc, tapar i deixar infusionar 5 minuts. Colar i reservar la llet.
En un cassó posar els rovells i el sucre i barrejar bé. Afegir la Maizena i la llet ja freda. Remenar que quedi tot ben unit i posar al foc sense parar de remenar. Quan arrenqui el bull, retirar la crema i filmar-la a pell. Deixar refredar.
Un cop freda, repartir-la en les copes de servir i decorar amb alguna fulla de marialluïsa.
Bon profit!
Gemma, hem coincidit… ja som 3 que hem fet crema de marialluïsa… ens va agradar molt!petó
Què bona ha d’estar! Molt fina!
Una abraçada,
Júlia
La heu fet uns quants aquesta crema. Em sembla que la tastaré aviat!
PTNTS
Dolça
T’ha quedat ben xula! l’hauré de fer si heu coincidit deu ser per alguna cosa… hahaha!!!
Ei Gemma, moltes gràcies per haver versionat una recepta de Viscalacuina, em fa molta il·lusió veure la recepta que escolliu, aquesta crema té un no sé què d’especial, a casa ens encanta! T’ha quedat una presentació molt elegant, una abraçada!
Una recepta molt ben triada pel repte d´aquest mes Gemma!!! una crema que hauré de tastar. Bona setmana!
La Marialluïsa també es un sabor de la meva infancia. Aquesta crema ha de ser boníssima.
Petons.
Realment aquesta crema crida molt l’atenció. Ha de ser ben suau, i si com dius et porta records…és definitiva!. Moltes gràcies per participar!, ens retrobem al maig!
Gemma; Jo sóc el tercer…
Salutacions¡¡
Vaja, si que ha tingut èxit aquesta crema…s´haurà de provar. Jo no sóc gaire d´herbes però em pica la curiositat.
No les faig servir infusionades, perquè em fa por no encertar el punt, però realment les herbes aromàtiques obren tot un munt de possibilitat a la cuina! Suposo que es tracta d’anar provant i deixar-se anar! Una abraçada!
Nunca la he probado y viendo esta fantástica y fácil copa me dan ganas de probarla.
Bona setmana
Yo la he `probado con toque de lavanda y me encantó..así que esta tambien me gusta, jaja
Bss
Jo aquest mes torno a no arribar, snif snif. La recepta que has triat m’agrada.
Muas
M’agrada la Marialluïsa, l’olor a cítrics, el seu perfum i la flor tant delicada.
La que tenim a casa, encara, no ha florit.
Provarem aquesta proposta:))
Bona jornada!
Doncs me l’apunto, perquè em sembla que a casa els encantarà 😉
La pinta és deliciosa! 😛 Un petonet bonica!
Gemma; Ja que vas ser la primera en que “remenessin” el teu blog -del blog al plat- si mires en el meu blog trobaràs una proposta a veure que et sembla.
Salutacions Gemma¡¡ :O)
Ha de ser ben especial aquesta crema. Delicada i amb l’aroma inconfusible de la Maria Lluïsa.
Una bona proposta. Cada dia m’agrada més fer postres amb herbes i/o espècies infusionades. L’haurem de tastar aquesta. 😉 Petons!
Ha de quedar una crema bé fina … Ja m’imagine el gustet tan bo que ha de tindre …!!!
Besets.
Una crema senzilla però m’imagino que amb un toc deliciós, oi? un petó!
Quina bona pinta!! No ho hagués pensat mai però és una idea genial!! Prenc nota!
Una crema molt original! I ha de ser boníssima!
Per mi és absolutament nostàlgica: a Suïssa encara no hi he sabut trobar Maria Lluïsa 🙁
Petons
Ohhhh Gemma esta crema quedara molt aromàtica, m’agrada molt fer-me infusió de marialuisa així que una altra recepta que t’he de provar.