Tot i que la calor sembla que ens ha donat una treva, avui us presento una nova recepta refrescant i lleugera. Es tracta d’una elaboració semblant a una mousse, una tècnica inventada per l’Albert Adrià i que a Espaisucre en dèiem “fals bescuit”.
No sé massa bé el motiu d’aquest nom ja que, a jutjar per la textura, és més semblant a una mousse que a un pa de pessic. Segurament el nom prové de que, a Espaisucre, un cop congelat es porciona en forma rectangular, i posat al plat recorda la forma d’un tros de pa de pessic (al link es pot veure una primera foto amb un rectangle de fals bescuit de passió: menú petit).
L’elaboració consisteix en quallar amb gelatina un líquid o una polpa de fruita. Un cop quallat, es tracta de muntar-ho amb unes varilles, aprofitant la capacitat de la gelatina d’encapsular aire. Per fer-ho, és ideal utilitzar una màquina tipus Kitchen Aid o semblant, ja que el muntatge pot trigar molt, uns 20 minuts. Un cop està ben muntat, s’aboca dins un motlle i es reserva a la nevera o al congelador.
En el meu cas, he fet servir suc de taronja i l’he posat en un motlle de silicona. Un cop al motlle, he col·locat a sobre un pa de pessic, de manera que en desemmotllar i capgirar-lo, ha quedat a la base. Us animo de veritat que proveu aquesta elaboració, ja veureu com us sorprendrà el resultat. I les possibilitats són moltes, només cal variar el suc de taronja per qualsevol altre element que es pugi gelificar.
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
• 250ml de suc de taronja
• 40g sucre
• 2 fulles de gelatina
• 1 base de pa de pessic
Preparació:
Hidratar la gelatina en aigua freda.
Escalfar part del suc i dissoldre-hi el sucre. Incorporar la gelatina hidratada escorreguda i remenar fins que es fongui bé. Barrejar amb la resta del suc de taronja.
Abocar-ho dins un recipient i reservar a la nevera fins que qualli.
Muntar la gelatina amb les varilles de la Kitchen Aid, fins que quedi ben esponjós.
Abocar-ho dins un motlle de silicona. Col·locar la base de pa de pessic a la part superior i reservar al congelador.
Desemmotllar i reservar a la nevera per tal que estigui descongelat al moment de servir.
Bon profit!
que maca, Gemma!
Que xulo! Un recepta ben original, una abraçada!
Una propuesta muy novedosa para mi y queda chula esta estrella y la textura me la imagino.
Mola este falso bescuit.
Peto
Quin tipus d’elaboració més original! i quina llàstima no tenir una kitchen aid, haha! l’elecció amb taronja ha d’estar boníssima i ben refrescant! un petó!
Quina novetat! m’agrada provar coses noves!
Gemma, això és de professional!! Ets una crack!
Una vegada la gelatina ha quallat si la muntes no es trosseja? O s’ha de muntar quan comença a quallar?
Una abraçada
Que original i bonica que t’ha quedat aquesta estrella. Hauré de provar aquesta tècnica
Quina técnica tan interesssant!!! Qui diría que de fer maltbè la gelatina podem aconseguir quelcom mès… i amb aquest aspecto…. això ho probo segur perque a més segur que es molt i molt refrescant!
Vaja, vaja….m´imagino la textura…i se’m fa la boca aigua…Quins grans xefs tenim a Catalunya, oi?
magnifica entrada, la tecnica no sembla complicada i l’apecte es de “gran xef”…!!
Aquest postres queda ben fxulo i vistos.Amb eixe color tan bonic i la textura tan suau i refrescant deu de ser una delícia.
Besets
Qué rica y no es difícil. Precisamente tengo naranja que me regaló mi hermano de su huerto y no sé que hacer con tanta, de modo que ya he tomado buena nota.
Un besín.
Ha de ser molt curiossa aquesta textura. Per aprofitar les ùltimes taronges que la temporada ja està acabant.
Petons.
Una estrella per somiar, menuda pinta.
Un abraç
Uau, preciosa!! em ve al cap de provar-ho amb taronja i maduixa.. pot ser divertit!
Cada cop més espectaculars els postres, felicitats!!
Fantàstic!! Té una presència impressionant!!! WOWOW!!!
És preciós i molt original, ha de ser molt refrescant!. Els dissabtes al matí quent em llevo el primer que faig és mirar la teva web enhorabona!
Tinc alguns dubtes en relació al pastís: A quina velocitat de la Kitchen Aids muntes la gelatina? De quin tamany és el motlle? perquè 250 ml de suc de taronja és poquet. Com la Mercè no em queda clar si muntes la gelatina quant ja està ben cuallada.
uhmmmm!!. Sembla deliciós, i lleuger.Com passen els anys ! Segueixes tan simpatica com sempre.
Una abraçada molt forta
Té molt bona pinta. Ara que encara tinc taronges provaré a fer-lo.
De categoria! Tothom a provar-ho, el resultat és espectacular! Felicitats Gemma, l’has clavat!
Mercè, la gelatina ha d’estar completament quallada. Es trosseja i no passa res, després queda com una crema i al cap de molta estona queda com una crema molt airejada.
Quan l’aboques al motlle i la deixes a la nevera, agafa la forma del motlle. Per desemmotllar-la, és millor tenir-lo congelat. Després es reserva a la nevera per tal de servir-lo descongelat.
Roser, a velocitat mitja-alta. Ja he contestat a la Mercè, sí que cal tenir la gelatina ben quallada.
Respecte el motlle, jo vaig omplir un parell de motlles petits. Pensa que al muntar la gelatina augmenta el volum. De totes maneres, mira de quin volum és el teu motlle i, si cal, augmenta les quantitats de la recepta. Per mesurar el volum del motlle ho pots fer així: l’omples d’aigua i després peses tota l’aigua que t’ha capigut (amb l’aigua, grams i ml és el mateix). Tindràs la mida del teu motlle per calcular aproximadament si et cal multiplicar les quantitats de la recepta 😉
Gràcies Gemma!
L’haurem de provar. 😉
Moltes gràcies Gemma
Una estrella cinc estrelles!!! preciosa! i bona segur!!! petons
Fals o no, sembla una delícia! M’apunto la recepta, que intueixo que deu donar molt de joc 😉
Marta
Quina tècnica tan interessant, muntar la gelatina. El problema és que no tinc KA… alguna forma de fer-ho amb Thermomix? 😀
Starbase, no tinc ni idea de si la thermomix va prou bé per muntar… Sé que hi ha gent que la fa servir per muntar clares o per muntar la nata, de manera que en principi, podria anar bé. Ho hauràs de provar 🙂
Una elaboració ben original., segur que queda un pastís ben lleuger. I una presentació molt maca.
La gelatina quallada es pot muntar???? Uaaalaaa!!!
Ostres!!! Quin munt de possibilitats doncs amb aquesta tècnica!!
Ara a pensar de què més en podem fer!
T’ha quedat fantàstica com sempre!! Petons!!
ESpectacular!!
No tinc la Kitchen i sembla que és una mica complicat montar ho sense.
El teu resultat és expectacular
Muas
Amb la boca oberta m´has deixat i amb moltes ganes de tastar el resultat final…Merci per descobrir-la als que no podem anar a Espaisucre :*
A falta de KA haurem de provar amb Th! Això és de mega crack!
Petunets
Eva
Gemma em sembla una recepta hiper senzilla però molt sorprenent! És ideal per mantenir la linea perquè obtens una textura semblant a la mousse però sense els greixos! La faig seguríssim! No coneixia aquesta tècnica però em sembla genial!!
Me encantan tus recetas y sugerencias. Excelente blog, felicitaciones!!
Soy Cata tengo el blog: Recetas de Bizcochos los invito a conocerlo, ya que una rica Receta de Bizcocho, facil de hacer siempre es muy util.
Espero te guste el blog de Recetas de Bizcochos, te parezca util y puedas recomendarlo a tus seguidores.
Desde ya gracias.
Saludos Cata
Gemma te ha quedado sensacional. ¡¡que maravilla de postre!!
Un abrazo.
Oh! es preciosa aquests estel, m’encanta! Gemma, hi ha una cosa que no entenc i es lo de montar la gelatina. Quan dius això, t’estàs referint a montar el que havies posat a la nevera?
Gràcies!
Hola Mònica! Sí sí, has de muntar la gelatina que tens quallada a la nevera. S’ha de fer amb una màquina tipus kitchenaid, perquè pot tardar bastant a muntar. La gelatina té la capacitat de muntar, com la clara d’ou. És una tècnica que vaig aprendre a Espaisucre i que es fa servir molt en postres de restaurant.