Ja som a la quaresma i en plena temporada de bunyols. Els aparadors de les pastisseries s’omplen de bunyols de tota mena: de vent, de l’Empordà, de crema, de carbassa… Seguint la tradició, jo també us proposo una recepta de bunyols:
Amb els anys que té el blog, he posat bunyols de tota mena: de vent, de crema, de vent farcits de crema, de carbassa, de poma, de cigrons,… però cap de xocolata! Així que quan el mes passat vaig llegir aquesta recepta d’en Pep Nogué a la revista CUINA, ja la vaig marcar com a pendent de fer en temporada de bunyols. L’article de la revista és molt interessant i fa un repàs històric i geogràfic d’aquests dolços tan tradicionals de casa nostra. Les receptes són del Pep Nogué, que a part d’aquests de xocolata, també proposa uns bunyols de sípia, uns brunyols de l’Empordà, i uns bunyols de vent de llet d’ovella farcits de crema.
Ja sabem que les receptes del Pep tenen l’èxit assegurat, però és que aquests bunyols sobrepassen les expectatives creades! S’han de menjar just acabats de fer, encara tebis, per tal que el farcit de dins sigui ben cremós i potenciï el contrast de textures: cruixent per fora i líquid per dins, la mossegada d’aquest bunyol és una explosió de xocolata líquida que no té res a envejar a les modernes esferificacions d’en Ferran Adrià!
Un parell de consells si intenteu fer la recepta:
– Un cop feta la trufa, cal posar-la a la nevera per tal que compacti i es pugui bolejar. Però tot i així queda massa líquida i no es pot manipular. Jo la vaig repartir dins d’una glaçonera de silicona i la vaig ficar al congelador. Un cop congelada, vaig clavar un escuradents a cada glaçó de trufa i els vaig desemmotllar. Amb l’ajut de l’escuradents, els vaig passar per la tempura i els vaig fregir. Un cop fregits, vaig retirar l’escuradents amb cura de no trencar el bunyol.
– Segurament a causa del tipus de farina i de la mida de l’ou, la tempura pot no necessitar tanta aigua. Comenceu afegint l’ou a la farina, i aneu afegint aigua de mica en mica fins a tenir la textura desitjada, com d’una beixamel lleugera.
Aquí teniu la recepta:
Bon profit!
caram, aquesta manera de fer els bunyols amb tempura sí que permet que el ‘farcit’ sigui generós. Gran técnica 🙂
Quina manera de fer els bunyols… permet uns farciments super generosos.
PTNTS
Dolça
Descrivint les impressions del moment de l’explosió del bunyol quan te’l menges es fa difícil resistir-se a tastar una cosa tan deliciosa. Bravo pel nou bunyol, avui m’ha encantat!
Aquests bunyols deuen estar de vici, cruixents i amb la xocolata desfeta Ummm
Petons
Je, je, je…al final han caigut! Genials!
De vici!!! per començar i no parar, i això no pot ser… Bona setmana!
Aixó és la bomba. Petons!
Ana
Gemma esto es la bomba¡¡ tremendamente adictivo esta combinación¡¡original combinacion.Crack el Pep y tu.
Peto
Mare meua!!! Açò si que es una lleporia però de les bones!!! Jo signe de seguida per aquesta sopeta…nyam..nyammmm!!!
doncs m’encanta la teva versió!!! son tan bons els bunyols….petons
Madre mía, sólo de ver ese chocolate líquido, se me saltan las lágrimas. Qué maravilla y qué delicia.
Un besín.
Gemma; Quin vici per els “xocoadictes” i també als aficcionats als bunyols…, en n’hi ha per a tothom, quina delícia de recepta¡¡
Salutacions Gemma¡¡ :O) :O)
Sont ben originals i llaminers aquests bunyols, es normal es una recepta del Pep Nogué i feeta per tu, éxit garantit.
Petons.
A mi quan em parlen de bunyols/brunyols se’m posen els ulls com al Tio Gilito, en lloc de signes de dòlar, se m’instal·len dos preciosos bunyols ensucrats…Són la meva perdició, amb farcit, sense, amb vent o salats. I aquests són per plorar de bons!! Petons maca!
Benvinguda aquesta versió de bunyols! Crec que serà de les que tindran més èxit, amb aquest contrast de textures!!!
Petons
Gemma!
quan diu serviu la sopa tornada a triturar, a què es refereix? no entenc gaire aquest pas…
és molt complicat de fer?? fa una pinta……………. O.O
petons!
Jajaj yo tambien la tengo marcada como pendiente , que delicia
bss
Òscar, i tant! Un farcit mooooooooooooooooolt generós de xocolata líquida… mmmm….
Dolça, és una manera ben diferent als típics bunyols de vent o als brunyols de l’Empordà, oi?
Marina, és que realment és així! Primer tens la textura i el gust del fregit de la tempura, però sorpèn quan el mossegues i surt tota la xocolata… de vici total!
Sion, són d’aquells bunyols que no en pots menjar només un… sort que els vaig fer petits, així no tens tants remordiments per repetir 🙂
CristinaT, ja vaig dir que els faria, je je je… és que amb la pinta que tenen, els havia de fer sí o sí!
Teresa, impossible fer bondat amb aquests bunyols, je je je…
Anna, una bomba de xocolata fosa!
Miquel, sent la recepta del Pep, l’èxit estava assegurat, oi? En Pep és un crack! 🙂
Maria, amb sopa o sense sopa, els bunyols són de vici total 🙂
Roser, jo no he fet cap versió diferent, és la recepta de la revista tal qual. I queden boníssims!
Nieves, a mi también me saltaron las lágrimas, je je je… el contraste de texturas es realmente delicioso y sorprendente!
Josep, tens tota la raó, són uns bunyols per a xocoaddictes de veritat, je je je…
Anabdn, quan vaig veure la recepta del Pep, tan original, ja la vaig marcar com a pendent. I l’he encertat!
Montse, ja ja ja… ja t’imagino!!! 🙂
Nosaltres no som gaire de fregits ni arrebossats, però per quaresma sempre fem una excepció… les tradicions bé s’han de seguir, oi? 😉
Margarida, són uns bunyols originals i ben diferents. Tan bons que segur que els repetiré més d’un cop a l’any, no cal esperar que sigui quarema, je je je…
Gemnial, la sopa ja queda ben triturada el primer cop, però si la serveixes freda, el greix de la xocolata blanca es separa una mica i queda a la superfície. Per això val la pena tornar-ho a triturar (jo simplement ho vaig barrejar amb unes varilles), per tal que torni a quedar homogènia.
Dolores, doncs et recomano que la facis, ja veuràs com us agradarà!!!!
Veient la pinta fan tremolar, però si a més confirmes que superen les expectatives… doncs he de fer-los si o si!! la xocolata m’encanta així que no hi ha excusa! un petonàs!
Molt molt bons! I una superfotassa, Gemma! Felicitats! Ara, no sé si m’hi atreviria, jo!
Mare meua!! No em puc resistir a aquesta recepta!! Boníssima, me la apunte i la faré seguríssim!
petons i bon cap de setmana
Uauuu això té que ser irresistible! petons
T’han quedat espectaculars. Amb la sopa de xocolata encara estaran millor. Ja estic desitjant fer-los
Júlia
Eva, és que la xocolata líquida de dins és…. brutal!!!
Pol, van tenir èxit, oi? 🙂
Dos entre bambalinas, doncs si la fas ja m’ho diràs, eh???
Roser, irresistible de veritat!
Júlia, amb sopa o sense, són igual de bons 😉
ufff!! aquesta setmana pasada vaig anar de vólid i no he pogut fer un repas dels blogs que segueixo, però vaja que gairebé se’m surten els ulls de les órbites veient aquests bunyols!! que bons!! i de xocolata que a mi m’encanten!
ñam!! me’ls apunto!!
Petonets!!
Gemma, moltes gràcies per aquests aclariments. Si la trufa queda massa líquida, és molt bona idea això de congelar-la en forma de glaçons.
Només de veure com surt la xocolata líquida de dins, ja entren ganes de tastar aquests bunyols…
Laura, és que tenen una pinta deliciosa, oi? 🙂
Ana, i el truc de l’escuradents també és molt pràctic!
Joan, doncs a veure si els fas, que la recepta és molt fàcil 😉
Quina glotonería tan curiosa!!!! la veritat i es bona idea lo de fer com bombons al congelador i desprès arrebossar-los amb la tempura!!!! Si un no pot deixar de menjar bunyols habitualment imagino que deu pasar amb aquets…. una carrera fins que nomès en quedi 1.
Espectaculars!!!!! per començar i no parar.
Petonets
La primera foto és de salivera malaltissa. OMG!!