Tot i que el desembre ja ha quedat enrere, la parada del blog que vaig fer durant el Nadal em va impedir penjar la recepta de la revista CUINA del desembre:
En aquesta ocasió no vaig dubtar gens a l’hora d’escollir la recepta: faria una pavlova, un dels grans clàssics de la pastisseria que encara no havia posat mai al blog. La recepta és de la secció i per postres d’en Jordi Roca dedicada a la pavlova, aquest clàssic pastís de merenga que, segons la llegenda, es va fer per homenatjar la ballarina russa Anna Pàvlova. De pavloves n’hi ha moltes versions, sobretot gràcies als diversos acabats: un cop cuita la merenga i just al moment de servir, es pot adornar amb el que agradi més, nata, mousse, crema, fruita…
La recepta d’en Jordi Roca em va semblar molt original, ja que la fruita no es posa com a decoració, sinó que forma part del pastís i es cou amb la merenga. A més, el pastís es serveix tebi amb la merenga poc cuita, obtenint una textura cruixent per fora i molt cremosa per dins. En Jordi Roca proposa tres versions de pavlova: una amb fruita vermella, una amb magrana i una amb pera i cardamom verd. Els que em seguiu al blog segurament coneixeu la meva debilitat pel cardamom verd, per les seves notes cítriques i mentolades tan afins al món de la pastisseria. A més, la parella pera i cardamom verd és un maridatge espectacular, un clàssic que combina super bé. Així que ja enteneu perquè vaig escollir aquesta…
El resultat és deliciós. No podem obviar el fet que la pavlova és un pastís molt dolç degut a la merenga, però, el contrast de textures, la temperatura, l’aroma del cardamom verd, i la suavitat de l’estofat de pera, fan que es compensi de sobres l’excés de dolçor.
Aquí teniu la recepta:
Bon profit!
Sembla molt bona, sí! Aquesta pavlona s’haurà de posar en pràctica. Ja et trobàvem a faltar!!
a de ser tremendo en cualquiera de estas 3 combinaciones que nos propones.Te ha quedado genial tu versión.
bona setmana
aquesta proposta la tinc amb l’ull posat des de fa dies … veient que també´t’agradat a tu ,ara ja no tinc més espera….
El sabor del cardamom ha de quedar molt bé amb les peres. Llàstima que a casa la marenga només m’agrada a mi perque veure el seu interior i tenir ganes de tastar-lo es tot un.
Petons.
Quina proposta mes deliciosa.
Com sempre fas maravelles.
Felicitats!!!!
Petons
Gemma,esta versió queda espectacular.M’ agrada molt que al tallar isca la fruita de l’interior, així els comensals té sorpresa.
Besets
Quina combinació més encertada! M´agrada la presentació que li “heu” donat.
Bon any Gemma! La combinació pera i cardamom em roba el cor, i no he provat mai una pavlova però ha de ser ben bona!
Petons
Sandra
Una recepta espectacular!!! sempre he volgut fer una pavlova però és que no puc amb el merengue!!!!!
Nunca la hice Gemma pero es uno de los tantos postres que tengo pendientes. A la vista de esta maravilla, se que me estoy perdiendo algo MUY bueno. Qué maravilla ese relleno con la combinación del crujiente. ¡Eres una artista!
Un besín.
P.D.: Por cierto: ¿no te has planteado eliminar la confirmación de la palabra de estos números y letras?. Espero que no te moleste el comentario, pero es que yo en ocasiones, tengo que repetirla unas cuantas veces, y aquellos span del principio de los blogs, yo creo que ya no entran. Es sólo una opinión por si se pudiera mejorar en algo 🙂
El cardamom es molt desconegut per mi. Aquest postre es molt xulo, queda molt ben presentat i la mescla amb la pera em te molt encuriosida, ja ho provaré.
Una abraçada
T’ha quedat espetacular. Ha d’estar boníssima.
Fa molt bona pinta
Petons
A mi no m’agrada massa la merenga però en aquesta pavlova no crec que domini massa , veritat??? Es deu notar més la pera, no?
PTNTS
Dolça
Pssst…! Ara que no ens senten… M’agrada més com t’ha quedat la teva Pavlova!!!! xD
Marina, és que necessitava fer vacances de blog… però ara ja torno a estar en plena forma 🙂
Miquel, tens raó que totes tres versions han de ser molt bones. Ens queda pendent tastar la de fruits vermells i la de magrana 😉
Alfons, si us agrada la merenga, aquesta pavlova triomfarà segur!
ANABDN, a mi també m’encanta la combinació. I sempre et pots fer una pavlova petita individual només per tu, je je je…
Isabel, m’aelgro que t’agradi!
Maria, tens raó que va causar sorpresa entre els convidats, perquè abans de tallar-la no es nota gens que a dins porta la pera.
CristinaT, la presentació és ben fàcil, la merenga senzilla tal qual. M’alegro que t’agradi!
Sandra, bon any! La combinació de pera i cardamom verd és sensacional, oi? La pavlova recorda molt una merenga, amb l’interior ben tendre. I més aquesta que a dins porta la pera 😉
Silvia, doncs si no t’agrada la merenga, no cal que facis la pavlova, que segur que no t’agradarà. És massa dolça, oi, la merenga? A molta gent li passa el mateix…
Nieves, con la pera queda deliciosa, también era uno de mis grandes pendientes.
El tema de la palabra del final no depende de mi, depende de los administradores de toda la web 🙁 Si fuera por mi, ya lo habría quitado hace tiempo…
Cris, no coneixes el cardamom verd? Ostres, doncs et perds una de les meves espècies preferides! De veritat que et recomano que el tastis, estic segura que no et decebrà!
Júlia, bona sobretot si t’agrada la merenga!
Sión, m’alegro que t’agradi!
Dolça, aquesta pavlova no deixa de ser una merenga, eh? encara que porti la pera, es nota la textura, el gust i la dolçor de la merenga. Tot i així, el farcit de la pera queda tan original que estic segura que t’agradaria 🙂
Nuni, ja ja ja! I ara, ja m’agradaria! 😀
Se’t felicita, Gemma! Ets una crack! (m’agradaria tastar-la…) Aviam si en tinc ocasió ben aviat!
Acabo de enviar un comentario pero no ha salido lo mismo a desaparecido. Te decía que el postre es fabuloso ,me encanta. Te felicito. Besos
Aquesta la provaré, ara m’he afeccionat a la Pavlova! m’encanta aquesta versió! petó
Són unes postres fantàstiques! M’encanta la merenga.
Salutacions!
Tiene muy buena pinta.
Aquest pavlova ha de fer tremolar amb la combinació de pera i cardamom! jo, com tantes coses, encara no n’he fet mai, i és que sóc una novata a la cuina!! però temps al temps ;-). He anat a buscar el comentari de l’Alkímia per si havies contestat, doncs vam venir a portar becades i vam entrar al primer raconet de la cuina només, vam parlar amb un noi jove que crec que és alemany… pot ser?? quina llàstima no saber que estaves allà!
QUe bona pinta!! La pavlova també es un del meus postres pendents per fer. A veure si m’animo!
Petonets!
Absolutament deliciosa i molt atractiva! T’ha quedat espectacular!
un cop en vaig fer una i la mernega es va baixar tota… provare aquesta recepta!
Jo també tinc la revista i ja em vaig fixar en aquestes receptes.
Si és del Jordi Roca, segur que surt bé.
Núria, m’alegro que t’agradi! Però la recepta és molt fàcil, només és una simple merenga… sempre queda bé!
Maria Jesus, moltes gràcies pel teu comentari, m’alegro que t’agradi!
Teresa, ja recordo la teva pavlova, era ben diferent a aquesta, oi? La teva es deixava assecar més, amb el forn més baix i més temps de cocció. Hi ha moltes versions de pavlova diferents, oi?
Mònica, si t’agrada la merenga, aleshores la pavlova és un dels teus pastissos preferits. L’has de fer, que no té cap complicació.
Trini, benvinguda al blog, m’algro molt de la teva visita. Moltes gràcies pel comentari.
Eva, segur que jo era a dins!!!!! Quina casualitat, llàstima de no saber-ho, hauria sigut genial conèixer-nos en persona a l’Alkímia, je je je… Segur que vau parlar amb en Hans, és el cap de cuina, super competent i molt professional. I el tema de les becades… ui… només de recordar com les penjaven pobretes…. je je je 🙂
Laura, ja veus que no té cap secret, també era dels meus pendents de posar al blog. I aquesta versió és molt original!
Pol, va quedar bona, oi? I amb el gustet del cardamom… deliciós, mmmm…. 🙂
Anna, les merengues a vegades són punyeteres amb el forn… aquesta s’ha de menjar al mateix moment de coure-la, quan encara és tèbia. No hi ha temps que s’abaixi 😉
Rosa, les receptes del Jordi Roca tenen l’èxit assegurat, oi? És un crack!
No saps les ganes que tinc de fer pavlova després de vore lo be que queden y lo bona que está. Tindre que fer-me l’ánim.
Un abraç