Castanyes caramel·litzades a l’estil xinès

Data
22 d'octubre de 2013
Creat per

Aquest mes les noies de Memòries d’una cuinera ens proposen participar amb una recepta de garapinyades. Tot i que no són ben bé garapinyades, jo hi vull aportar aquestes castanyes caramel·litzades, ja que totes dues són tècniques germanes…

La recepta era tot un experiment, ja que enlloc havia vist mai aplicar aquesta tècnica a les castanyes: hi ha castanyers a la Xina? Però la superfície rugosa de la castanya s’assembla tan a les nous, que vaig pensar que podia funcionar. El resultat ens ha agradat molt, recorda el caramel·litzat-fregit de les típiques nous xineses, però amb el gustet inconfusible de la castanya. I, tot i la calor que fa aquests dies, no podem oblidar que la Castanyada és aquí mateix!

El més complicat de la recepta és pelar les castanyes. Per la resta, vaig seguir la recepta tan senzilla que ens va explicar l’enyorada Mireia Carbó (molt més senzilla que altres receptes de nous xineses i amb un resultat excel·lent), però tenint en compte la mida de les castanyes, vaig repetir el procés tres cops enlloc de dos. Tal i com ja vaig comentar per les nous, aquestes castanyes no són per menjar totes soles, sinó que són ideals com a guarnició d’unes altres postres: un gelat, una macedònia, unes maduixes amb nata, una crema…

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

• 150g de castanyes pelades
• 150g de mel
• 100g de sucre
• ½ branca de canyella
• 150ml d’aigua
• Oli de gira-sol

Preparació:

Fer un tall a les castanyes i deixar-les una bona estona en remull.
Posar les castanyes en un bol ben cobertes d’aigua. Coure-les al microones 10 minuts a potència màxima. Deixar refredar un parell de minuts i pelar les castanyes, amb compte de no cremar-se els dits.
Posar en un cassó l’aigua, la mel, la canyella, el sucre i les castanyes. Fer-ho bullir 2 minuts a foc suau.
Deixar refredar i tornar a fer-ho bullir durant 2 minuts més. Repetir el procés un tercer cop.
Deixar refredar dins l’almívar.
Escórrer les castanyes i eixugar-les bé. Fregir en oli de gira-sol fins que siguin daurades.
Usar-les com a guarnició de gelats, nata muntada, fruita, cremes…

Bon profit!

Comparteix

34 comentaris a “Castanyes caramel·litzades a l’estil xinès”

  1. Que bones han d’estar!! si ja les nous están de vici les castanyes també!! queden ideals per les guarnición!! a partir d’ara hi haurá un nou gelat a l’estiu nata amb castanyes, en comptes de nata amb nous! Segur que triomfa!
    Petonets!

  2. No ho seran però no els falta massa. Una bona idea!!! Molt original!!! Han de ser boníssimes, m’agraden tant les castanyes però m’hi falta el fred de teló de fons.
    Petonets bonica

  3. M’encanten les castanyes i aquestes han de ser boníssimes!!!
    Sobre els castanyers a la Xina no se si n’hi ha, quan vaig estar-hi si que vaig menjar unes castanyes d’aigua similars a les nostres.

  4. Marina, va ser un d’aquells invents que funcionen bé… Però el primer intent va ser un fracàs, perquè primer vaig intentar garapinyar les castanyes i no van quedar bé. Per això després vaig decidir aquesta alternativa 😉

    ANABDN, recorda el gust caramel·litzat i fregit de les nous, però amb el sorprenent gust de castanya!

    Mercè, una forma molt orginal, i tant! Per celebrar la Castanyada amb algun element innovador, je je je…

    Dolça, bones i originals!

    Marylou, la recepta de la Mireia m’encanta, perquè simplifica molt altres receptes que tinc de nous xineses i el resultat és igual de bo. Típic de les receptes de la Mireia 🙂

  5. Laura, com molt bé dius, les castanyes han de servir com a guarnició d’unes postres, igual que les nous. Tot i que no sé jo si podrem trobar castanyes a l’estiu, je je je…

    Ribereña, aquestes tenen un puntet dolç que sense se excessiu queda realment bé. Prova-les, potser així sí que t’agraden 😉

    Pilar, molt original, jo tampoc ho havia vist mai… A vegades està bé provar coses noves, oi? Je je je…

    Catieu, aquest any ens haurem de menjar els panellets i les castanyes en màniga curta. No vénen gaire de gust amb aquesta calor, oi?

    Roser, no queden tan dolces com unes garapinyades. Vaig intentar garapinyar les castanyes pel mateix procés que les ametlles però no em van quedar bé 🙁

  6. Isabel, jo tampoc sóc gaire de castanyes, però fetes així tenen un punt dolç que les torna boníssimes 😉

    Eva, he sentit de nom les castanyes d’aigua, però ara mateix no recordo haver-les vist mai… Ho haurem d’investigar 😉

    Maria, és un invent meu, no m’estranya que no les hagis vist mai, je je je…

    Maria Dolores, les castanyes caramel·litzades així no queden tan dolces com un marron glacé… Trobo que no s’hi assembla gaire, també té el punt del fregit… Però a nosaltres també ens han agradat.

  7. Y tanto que echamos en falta las clases de la MIreia,siempre se aprendia trucos y maneras de hacer las recetas desconocidas para la mayoria.
    Muy buena idea de aplicar esta tecnica en estas castañas.
    Bss

  8. Quima, agafen color durant el fregit, igual que passa amb les nous. Has de vigilar, perquè agafen color de seguida.

    Gemma, de tant en tant ja toca fer alguna cosa diferent, oi? 😉

    Lídia, llàstima que amb la calor que fa, menjar castanyes no ve gaire de gust, je je je…

    Francesc, m’aelgro que t’agradi!

    Miquel, tots trobem molt a faltar a la Mireia 🙁
    Però jo tinc l’esperança que algun dia torni a fer classes, perquè les receptes de la Mireia no fallen mai!!!!!!! 😀

  9. A mi les nous “xineses” m’encanten i si, aquesta castanyada potser anirem en tirants per això aquestes amb gelat poden anar molt i molt bé.
    Moltíssimes gràcies per participar i bon cap de setmana!

  10. Una fantástica idea. Aquí en Asturias suele haber muy buena clase de castañas, y en casa nos encantan, pero nunca se me habría ocurrido y tienen que estar fantásticas. Solo hay que ver la maravilla que nos presentas.

    Un besín.

  11. Dolores, m’alegro que t’agradin 🙂

    Mònica, has trobat la manera perfecte de celebrar la Castanyada tot i la calor: unes castanyes caramel·litzades com a guarnició d’un gelat, je je je…

    Pol, aquest cop em va costar unes quantes proves, eh? je je je… que les castanyes garapinyades no em van quedar gens bé 😉

    Judith, de tant en tant val la pena arriscar-se i provar coses diferents, oi? I ara feia dies que no participava, ja en tenia ganes!

    Nieves, con castañas grandes queda mejor, así siguen tiernas en el interior después de freírlas… Que paséis una buena castañada!

  12. Recordo aquesta recepta de la Mireia amb les nous!! Que bones!!!
    Amb castanyes ha de quedar boníssima també! Però tens raó… pelar-les és una murga!!!
    Bona idea aplicar-la a les castanyes!!
    Molts petons!!

  13. Hola, a mi aquesta recepta em recorda la del marrón glace. A Franca es mes habitual trobar configures i dolços de castanyes. Pel meu gust s’han de dosificar perquè queden mooooolt dolces.

  14. Anna, pensa que són contundents… realment atipen molt, per mi són millors com a guarnició. Clar que contra gustos no hi ha res escrit, je je je…

    Nuni, si les fas al microones com explico a la recepta, ja veuràs que es pelen molt bé. I queden tan bones que val la pena l’esforç 😉

    Natàlia, en principi ho pot recordar, tot i que no queden tan dolces ni de bon tros. És veritat que els francesos tenen molta afició pels dolços amb castanyes 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *