Divendres vam anar al taller amb productes ecològics que impartia en Pep Nogué a l’Espai Consum del Bonpreu. Ens va preparar un salpicó mar i muntanya, un pollastre amb espècies, taronja i cervesa i una tarta de Santiago que he variat una mica posant-hi poma a dins:
Les classes amb en Pep sempre són molt interessants. Més enllà de les tres receptes que cuina, aprenem un munt de coses sorprenents i ben dispars: des dels avantatges i inconvenients dels robots de cuina tipus Thermomix, passant pels petits detalls de la matança del porc, fins a la recomanació d’un bon restaurant japonès a Barcelona. I tot això mentre està pendent del forn, de la cassola, del ganivet, i del robot que munta els ous! Increïble, je je je…
La recepta de postres que ens va ensenyar en Pep no té cap misteri: una clàssica tarta de Santiago, de la qual hi ha moltes versions en funció de si es munten els ous, o si porten farina de blat, o si incorporen impulsor, o si tenen una mica de licor… Jo avui encara n’he fet una modificació més: inspirada per aquesta recepta que ens va explicar fa poc la Cristina, tenia pomes per casa i he preparat aquest bescuit d’ametlla i poma. El resultat ens ha agradat molt: esponjós, melós i sucós, no té res a veure amb les tartes de Santiago compactes i seques que tots hem tastat algun cop. Boníssima!
Aquí teniu la recepta:
Ingredients: (per 2 motlles de 24cm)
• 250g d’ous
• 250g de sucre
• 250 d’ametlla en pols
• 50g de farina
• 1 ratlladura de llimona
• 20g de moscatell
• 3 pomes
Preparació:
Pelar les pomes i tallar-les pel mig. Treure’ls el cor i ruixar-les amb una mica de llimona i de sucre.
Coure-les un parell de minuts al microones, ben tapades amb paper film. Reservar.
Amb les varilles elèctriques, muntar els ous amb el sucre fins que doblin el volum.
Barrejar l’ametlla i la farina i incorporar-les suaument als ous. Afegir la ratlladura i el vi.
Abocar-ho en un motlle encamisat i repartir les mitges pomes tallades a làmines fines.
Coure-ho uns 20 minuts a 180º. Deixar refredar i decorar amb sucre en pols.
Bon profit!
PD: Aprofito per recordar-vos que la Laura, del blog Cuinejar, i en F. Xavier Medina, professors de la UOC, estan realitzant un estudi sobre la gastrosfera catalana. Han elaborat una petita enquesta dirigida a tots els que tenim blogs de cuina en català i ens demanen la nostra col·laboració. Si encara no heu respost l’enquesta, la trobareu clicant aquí, és molt breu i fàcil de contestar!
que bo amb atmetlla i poma!! se’m fa la boca aigua a aquestes hores del matí! petons
Caram, si que has anat depressa a fer-lo! Jo també m’hi apunto, això de la poma i pastís de santiago en un barrejat… s’ha de tastar! Petons
Oh quina versió més bona amb poma!! No en tinc cap dubte que a la classe amb en Pep s’aprén molt 😉
bona setmana
Sona bé, les tartes amb poma mai fallen, de totes maneres la de santiago que vas publicar tu fa temps queda boníssima i tampoc és gens “espessa” com altres…
oh!!! que bo!!! ja de per si els pastissos amb atmetlla com la tarta de santiago estan molt bons, però si a més li afegim la poma encara millora més!!! M’encanta!!
Petonets!!
Quina pinta més espectacular, quina enveja em fas, poder anar a aquests cursos, aqui a comarques ens cau molt lluny!!petons
Gemma, vas rebre el meu correu? sento no haver pogut avisar-te abans. Suposo que la classe va estar molt bé, com sempre!! Una tarta boníssima, queda un tall molt maco!!
Que bo!! tinc molta enveja de tú, ja que el curs em pilla un poc lluny…
Petons
http://desdelacuinadelhort.blogspot.com.es/
Gemma, bravooo!!! Estem fetes unes cracs!! Suposo que hauràs pogut comprovar com de bé queda la fruita a la tarta de Santiago… La fa més melosa, oi? .Ara em toca provar la teva versió. Una abraçada.
T’has superat!!!
A ver si se ne estabiliza un poco mi vida y me apunto a estas maravillosas clases, Esta receta es bien rica con la combinacion d ela manzana
Bss
caray Gemma hoy has ganado al Pep¡
fantastica tu versión
peto
jejeje Gemma, ara ja millores les receptes d’en Pep!! Genial! 🙂
Al llegir “amb poma” pensava que m’havia perdut una part del taller, després al continuar llegint ja he vist que has afegir la poma amb molt d’encer, d’aquesta manera ha de quedar amb molta melositat.
Petons.
Jo també la vui fer aquesta setmana probaré de posar poma doncs ha d’estar genial.
em sembla un bescuit irresistible amb la poma i l’ametlla. Molt bona recepta de Pep Nogué
Que bonica queda la presentació,a més de lo bons
que estaran.Els pastissos amb ametla són la meua perdició.
I sobre això de la pebrella que en comentaves,ací la diem pebrella en valencià.
En castellà s’anomena pimentera. (Thymus piperella).
És la planta aromàtica mes apreciada per la zona,perquè és molt delicada
i molt escasa,ja que no creix en tots els llocs com el romer o el timó,per exemple.
Precisament en el Vall d’Albaida on visc és una de les zones on mes
abunda,i inclús així ens costa molt trobar-la.Quasi tot el món coneix un “roglet” en la serra on creix i cada un ho manté en secret perquè no se la porten altres.
Ací l’ usem per a condimentar alguns plats com este gaspatxo,i mes que res per a la paella.A mes, per a adobar olives,junt amb la sajolida queden unes olives que d’ací al cel!
Quina idea més bona posar-hi la poma!!! Ha de quedar més melosa. M’emporto la idea, em sembla deliciosa.
Petonets
Amb la poma ha d’estar tremenda!!!
I tens raó el Pep és sorprenent la capacitat que té per xerrar i estar fent 4 coses a l’hora! És un crack i sempre aprenem moltíssimes coses als seus tallers. A veure si em puc apuntar al proper!!!
Molts petons!!!
Mmmm, estaba molt bo i molt facil aquest postre de Pep, i segur que amb la poma queda encara millor!
Roser, és ideal tan per esmorzar com per berener, i fins i tot com a postres de dinar. Ve de gust a qualsevol hora! 😉
Marina, és que de tartes de Santiago ja n’he fet molts cops, i tenia ganes de variar-la una mica, je je je… tot sigui per no repetir-se 🙂
Lídia, en Pep és increïble, no entenc com pot estar per tantes coses alhora, a mi se’m cremaria alguna cosa!
Anònim, la tarta de Santiago que tinc al blog s’assembla molt a aquesta recepta, també la vaig fer muntant els ous, així almenys queda esponjosa i no gaire compacte. I amb la poma encara queda més bona 😉
Laura, la idea me la va donar la Cristina, ella hi afegia pera en almívar. I com que jo tenia pomes, doncs vaig improvisar…
Sussi, a Sabadell tampoc fan cap curs d’aquest estil, sort que Barcelona a nosaltres no ens queda tan lluny…
Teresa, sí vaig rebre el teu correu. Perdona que no contestés, però és que el divendres anava de bòlit. La classe va ser genial com sempre!
Teresa, benvinguda al blog! Llàstima que no puguis venir algun dia als tallers…
CristinaT, el mèrit d’aquesta recepta és teu! Ja veus que em vas donar una bona idea, eh? Però com que no tenia peres en almívar, vaig pensar que amb poma també quedaria bé 😉
Gràcies, Glòria!
Dolores, seguirem anant als tallers del Pe, ja tindràs temps de tornar a venir…
Miquel i Mercè, simplement tenia ganes de versionar la tarta de Santiago, que ja he fet molt cops, je je je…
ANABDN, je je je… no, no et vas perdre cap part de la recepta 🙂
Amb poma queda molt més melosa, que a vegades la tarta de Santiago queda massa seca, oi?
M Angels, si la fas ja m’ho diràs, eh? Amb la poma queda molt bona, així no cal mullar-la tant amb moscatell 😉
Eva, la combinació queda realment boníssima!
Maria, veient el nom en llatí i per la foto que has posat al teu blog, crec que vols dir la farigola llimonera (thymus és farigola)… és una herba boníssima, que tan va bé per les postres com per acompanyar un peix… És molt aromàtica i combina molt bé amb la sajolida. Aquí també costa de trobar, normalment la única manera és tenir-ne un test al balcó de casa, je je je… Moltes gràcies per l’aclariment 😀
Catieu, a nosaltres ens ha encantat, la combinació queda més bona i la textura molt més sucosa.
Nuni, jo sempre flipo veient com fa quatre coses alhora mentre xerra pels descosits de coses que no tenen res a veure amb el què fa… Increïble i admirable! A veure si t’apuntes al proper, eh?
Anna, tens tota la raó que és una recepta facilíssima, d’aquelles que tothom pot fer a casa. I el resultat és tan bo… 😉
Un bescuit amb ametla és el millor que hi ha i si li posem poma i moscatell el resultat serà el millor del millor. Besos
Maquíssim i segur que molt bo. En prenc nota!!
aquest bescuit està demanat-me que el tasti!!! magnific!!
Té una textura exquisita.
M’agrada!!!!
Petonets, Gemma.
Los postres con manzana me encantan, y esta versión de la tarta Santiago seguro que resulta más ligera. El corte tan suave y esponjoso como se ve, es una auténtica tentación.
Un besín.
Quina bona pinta té aquest bescuit! I ben fàcil de fer! El posaré en pràctica que ha d’estar per llepar-se els dits!
El bescuit té una pinta boníssima ….i amb ametlles!!! mmmmm
El salpicó i el pollastre també deurien ser la bomba.
El Pep,…un Xouman!!! heheheh
Absolutament fantàstica! Si talles la poma i en poses a cada bocí de pa de pessic s’ametlla… mmm! Una delícia! I quines fotos, Gemma!
Ha de ser molt bona!!! i amb la poma segur que té un toc molt especial!! Llàstima que finalment no hi pogués anar a la classe d’en Pep…. Bé, potser la propera vegada! Saps si la recepta del pollastre està en algun altre blog???
Això de la poma m’ha agradat perquè de vegades es fa una mica pesada la tarta de Santiago.
Una delicia dulce en mini dosis ¡me encanta!!
Besos.
Ha de ser un encert la poma amb la tarta de Santiago.
PTNTSD
Dolça
Maria Doloes, aquestes tartes d’ametlla sempre són bones d’acompanyar amb una copeta de moscatell 😉
Miquel Angel i Alfons, maquíssim i molt bo!
Titanii, t’animo molt a que el facis, ja veuràs com us agradarà!
Nieves, a mi me encantan las tartas de manzana i la tarta de Santiago. Ésta es una fusión de las dos, así que de verdad que sale muy rica 😉
Marta, benvinguda al blog, m’alegro molt del teu comentari! Ja saps que et segueixo a Instagram, així que quan facis la tarta, fes-li una foto i així la veuré, je je je…
Jordi, ja coneixes en Pep, un showman de cap a peus. Et vas perdre un gran taller, a veure si el proper pots venir, eh?
Pol, vam gaudir molt amb aquest bescuit, eh?
Neus, no recordo que ningú hagi posat la recepta de pollastre… llàstima que no vinguessis, perquè va ser una bona classe. A la propera!
Mònica, jo també trobo que a vegades la tarta de Santiago és massa seca. Amb la poma queda molt millor 😉
Silvia, los postres individuales siempre queda más elegantes, verdad?
Dolça, prova-ho i ja m’ho diràs 😉
Boníssim! Avui he fet aquest pastís, amb la meva recepta de pastis de Santigo li he afegit poma, l’ he simplificat no ha quedat tan bonic com el teu però molt bo. La fruita li dona la melositat que li sol faltar a aquests pastís.
Hola gemma. Quina pinta que té…
Tinc dubtes; ho poses al forn amb escalfor dalt i baix? ventilador? motlle de silicona?
Gracies.
Petons.
Anna, ja tinc ganes de veure la teva versió! A nosaltres també ens va agradar molt amb la poma, queda molt més melós.
Gemma, jo vaig posar l’escalfor a baix i ventilador. Tot i que en aquest cas, també aniren bé les altres opcions. L’important és vigilar que no et quedi sec.
El motlle era dels tipus tarta ondulat i baixet, però amb un de silicona també t’anirà bé. L’important és que quedi baixet perquè es vegi la poma laminada.
Aquest pastís ha de ser un plaer per als sentits!!! No cal dir que me l’apunte de totes totes!!! Salutacions
Es veu molt esponjó. Una molt bona variació que supera l’original
Molt d’èxit en un dinar de 30 persones. Només una pregunta , els ous pesats amb clova o no ? Gràcies