Fidel a la meva cita de cada mes, aquesta és la recepta que he triat de la revista CUINA del febrer, una versió del pastís de cacau i dàtils que proposa la Carme Ruscalleda:
La recepta forma part de la secció bo i sa de la Carme Ruscalleda, que cada mes elabora un menú adient a l’època de l’any. En aquesta ocasió, proposa unes mandonguilles de llenguado amb brou d’alls i castanyes, unes cols de brussel·les amb formatge de cabra, un llom de cérvol amb nap, codonyat i poma i un pastís de cacau i dàtils amb salsa de crema de cava.
Tot i els macarons temptadors de la secció i per postres d’en Jordi Roca, al final m’he decantat per aquesta coca de cacau per un motiu ben senzill: durant el meu stage a Bubo, vam fer dues tandes de 10 dies seguits fent macarons, cada dia d’un tipus diferent. Tenint en compte que cada dia fèiem entre 400 i 700 macarons, dóna un total de 50.000 macarons! A part, és clar, de la resta de pastissos i elaboracions que tocaven cada dia… Podeu entendre que em passés un mes somniant macarons, oi? Je je je…
La recepta que proposa la Carme Ruscalleda porta dàtils enlloc d’orellanes. Però per casa tenia unes orellanes de préssec que s’havien de gastar, i em va semblar que també podien quedar bé. Em queda pendent provar la salsa de crema de cava, semblant a una crema catalana feta amb cava enlloc de llet. Potser per Sant Josep, je je je…. 😉
Aquí teniu la recepta:
Bon profit!
Ja veus, pots dir que ets experta en macarons!!! aquest pastís té moolt bona pinta, no havia vist mai fruita seca dins d’un pastís i em sembla genial!! bona proposta! petons (ens veiem aquesta tarda) 😉
Doncs jo fa uns dies que li dono voltes al cap per a fer els macarons… diria que estan molt de moda i al final em fan venir ganes hehehe.
700 macarons al dia????? Mare meva, jo en somiaria encara ara! A veure quan ens fas un tutorial, que a mi no m’han acabat de sortir mai bé 😛
Aquest pastís té molt bona pinta, ideal per fer en un moment, no?
quina pinta!!! es veu superflonjo!
ens posaràs la recepta de macarons? la tinc entre les meves pendents i explicats per tu segur que surten a la primera!
Ja se què els macarons estan molt de moda i fan molt maco, pero en realitat em sembla que són d’aquells postres què menges més per la vista que no per la boca. En canvi, aquest pastís te’l menjaries sense deixar-ne una engruna. Visca la pastisseria de cada dia !
Com sempre fent la recepta del cuines, genial! T’ha quedat fantàstica :))
Petons
Quina esponjositat, m’agraden molt el dàtils, però el canvi per les orellanes em sembla molt encertat.
Per cert, dic el mateix que l’Eva, la recepta de macarons???? jo ho he intentat 3 vegades i totes tres han estat fiasco 🙁
Petonets
Tremenduuuuu,
que bo … boníssim ha d’estar!!!
Ens veiem a la tarda.
´Jo em quedo amb la teva versió d’rellanes, prquè els dàtils no m’agraden.. t’ha quedat espectacular!!
Petonets
Quina pinta!!
Gemma, aquesta recepta m’encanta!!! A tu t’ha quedat genial.
Una coseta, jo no veig bé la recepta, no ser si és cosa de la resolució de la meva pantalla o que ha quedat mal escanejada. Em pots passar la foto per mail per a veure si veig millor la recepta?
Moltes gràcies i que passis un feliç dia!
Quants macarons! Al final devien ser mal sons jeje
Jo aquests els tinc pendent després de dos fracasos 🙁
Aquest pastís boníssim, crec que m’agradarien les dos versions de dàtils i orellanes…, i els dos junts?
Una abraçada
Roser, és molt normal posar panses dins d’una coca, no? Doncs els dàtils o les orellanes fan la mateixa funció, queda molt més gustosa 😉
Starbase, els macarons estan super super super de moda! Diria que guanyen els cupcakes i els fondants, je je je… T’animo a provar-los, és una recepta una mica complicada, sobretot si vols que et quedin amb la froma perfecta 🙁
Irene, depèn del tipus de macaro en fèiem des de 400 fins a 700. El de coco era espectacular! I alguns els decoràvem super monos, je je je… Per internet circulen tutorials molt ben fets, amb alguns trucs i secrets importants 😉
Eva, jo hauria seguit la recepta de la revista CUINA, que és lleugerament diferent a la que fèiem a Bubò. Tot i que cada classe de macarons té la seva pròpia recepta…
Laura, en això discrepa 🙂 Tens raó que hi ha macarons molt dolents, massa empalagosos i amb una textura enganxifosa horrorosa. Però també hi ha macarons excel·lents, els de Bubò eren força bons però sobretot sobretot, t’aconsellis que tastis els de l’Enric Rosich a les Arenes, són els millors macarons de Barcelona, autèntica pastisseria en miniatura d’alta costura!!!
Anna, moltes gràcies 🙂
Carme, ja veig que la final hauré de fer els macarons, sí o sí, je je je… Tenen algun secret que cal vigilar molt bé. És una recepta força complicada 🙁
El canvi dels dàtils per les orellanes queda bo, però tinc ganes de provar-lo amb els datils, que són molt més gustosos i ha de ser encara més bo.
Erundina, quines ganes d’anar a la classe de la Mireia, que des del novembre que no la veiem! Fins a la tarda!
Ribereña, és curiós però conec força gent a qui tampoc agraden els dàtils… els troben massa dolços i amb una textura molt farinosa. Tot i que crec que a dins d’una coca han de quedar molt bons. Amb les orellanes a nosaltres ens va agradar molt.
Oti, una pinta boníssima! Fins a la tarda 😉
Gemma, només has de clicar sobre la foto i se’t farà més gran, podràs llegir la recepta a la perfecció 😉 Si tot i així no la veus bé, m’ho dius i te l’envio per mail, ok?
Cris, molt bona idea combinar els dàtils i les orellanes, je je je…
Fer macarons és super laboriósi havien de quedar perfectes! Pensa que cada macaró costa 1,5 euros, de manera que els havíem de fer a conciència. I farcir i tancar 700 macarons s’acaba convertint en un malson, je je je…
jaja Devies acabar de macarons… fins als nassos!! jaja Mmmm jo em sembla que em quedaria amb els dàtils, perquè els orellanes no em fan gaire el pes… Però escolta, on hi hagi xocolata, jo m’apunto!! jaja
Un petó guapa! 😀
Gemma he clicat damunt la foto i no es veu gens bé la recepta, et paso el mail per si pots enviar-me. el teu té molt bona pinta i he decidit fer-lo.
Ostres es veu molt esponjós i flonjo, mai havia pensat en les orellanes per fer un pastís, que bo….
Dic el mateix.. Quina pinta!!! Estava buscant un pastís diferent per fer pel meu cumple.. aquest diumenge.. Ja l’he trobat!! T’ho he dit altres cops però tant és.. merci pel blog… crec que gràcies a tu quedem com un reis/reines de la reposteria davant familiars i amics.. jeje…
Alguna recomanació de salsa que no sigui la de cava per companyar el pastís?
(mariona, sant cugat)
S’entén perfectament que et surtin els maccarons per les orelles…i a més, personalment prefereixo aquest coc tan ben presentat!. Amb les receptes de la Ruscalleda èxit assegurat. A reveure!
Maravillosa Tarta…me llevo un trozo.
Bsss
Aquest també anirà a pendents, per que als nois els agrada molt amb xocolata.
Petons
Que bo Gemma!Es veu de lo mes esponjós.
Tant els dàtils com les orellanes m’agraden,així podem variar.
Besets
Res, res… jo prefereixo aquest pastís que no pas els macarons! Té una pinta genial!
Petonets
Sandra
segueix fidel Gemma, que nosaltres no faltem a la cita amb tu!!!! apuntada la recepta, m’encanta la xocolata i les orelletes!!! petonets
Gemma te aseguro que esta muy buena con datiles y la crema de cava,lo digo porque en el taller del Pep en bon preu de ayer lo hizo y despues de probarlo me ha gustado mucho,te ha quedado mejor presentado que el Pep,(espero que no lea je,je)
petons
Tè molt bona pinta. A mi m’agrada molt la cuina de la Ruscalleda. Ara mateix tinc dàtils i orellanes, puc triar.
Petons.
Mira que ets aplicada!
A mi els macarons em semblen molt complicats però si en vas fer tants…
Bon cap de setmana.
Genial el pastís, és d’aquells que m’agraden, amb molt cacau…
Macarons!!!!!! uf!!! només de pensar en la quantitat ja em marejo, i seré molt beneita però no m’acaben de xocar per massa dolços, però vistosos sí que els trobo i molt!
Com sempre, moltes gràcies, crack!^
Petons!
Caram quina macaronada, per avorrir-los!!
He de dir que tenim uns quants llibres de la Ruscalleda i el que menys m’agrada són les postres. Ara, amb el canvi, per mi molt encertat, dels dàtils per orellanes, aquest pastís ha de ser boníssim!!
petonets i bon cap de setmana
Anna, tinc pendent provar-lo amb dàtils, que a casa també ens agraden. I on hi ha xocolata, segur que triomfa 😉
Pilar, que estrany, jo veig molt bé la foto. Si clico a sobre s’obre una foto de mida més gran que es veu molt bé. Però ja t’enviaré la recepta per mail 😉
Helena, va quedar super flonjo i esponjós, i com que no porta gens de greix (ni oli ni mantega) és molt lleuger.
Mariona, una salsa que li quedarà molt bé i no porta gens de feina: compres un bon gelat de vainilla i el deixes desfer. Queda una salseta espectacular boníssima! I sobretot, no expliquis que és tan fàcil de fer, eh? Je je je… 😉
Mercè, les receptes de la Carme Ruscalleda tenen l’èxit assegurat. I aquesta no és gens complicada, que a vegades ho són una mica 😉
Dolores i Sion, proveu de fer-la que és fàcil i molt bona!
Mesilda, totes dues opcions han de quedar molt bé. Provaré la recepta original amb dàtils perquè a casa ens agraden molt.
Sandra, dona, que els macarons també són molt bons, je je je… això sí, s’han de comparar macarons bons de veritat, que n’he tastat alguns d’horrorosos 🙁
Judith, la recepta del mes de la revista CUINA és una tradició sagrada d’aquest blog, je je je…
Miquel, vas anar al cuina en directe del Pep Nogué? Quina sort! Faré la crema de cava, que ha de ser molt bona. Nosaltres avui també anem amb el Pep, fem un taller de cuina volcànica. A veure quines receptes ens farà…
ANABDN, m’encanten els menús que proposa la Carme Ruscalleda cada mes, són sans i originals. Algun cop una mica complicats, però sempres es poden adaptar. Aquest mes he provat les cols de brusseles i queden boníssimes!
Mònica, a casa no em quedarien igual, no tenim ni les màquines ni el forn que hi havia a l’obrador…
Maragda, he tastat macarons dolços al punt, però entenc perfectament que empaleguen una mica. Crec que és d’aquelles coses que amb un de bo ja en tens prou.
El taller de cuina, potser sí que la Carme s’ha dedicat més a les receptes salades… no ho havia pensat mai, però ara trobo que tens raó. De totes maneres, aquesta coca és ben clàssica i molt bona 😉
M’agrada el canvi de dàtil a orellana! Segur que li dóna un toc diferent al pastís. Quin fart de fer macarons, tu, has d’acabar… Estarem esperant amb delit la crema de cava feta a casa 😉
Hola Gemma,
Per puja moltes montanyes!! molt bona presentació!! excel·lents fotos
Deu meu Gemma, cada dia m’emociones més em fas venir passió per la pastisseria, moltissimes gràcies, tinc ganes de coneixe’t algun dia!
700 macarons? Mare meva! Jo crec que acabaria amb malsons!
Aquest pastís ha d’estar molt bo, crec que queda molt bé amb les orellanes. Una presentació molt bonica en quadrat. Ara a esperar a la crema de cava, uhmmm… ha de ser molt bona també.
Petons
La receta, como siempre, para caersenos la baba. Incluso me gusta más con orejones, pues yo los dátiles los encuentro excesivamente dulces. Esperamos por la crema de cava que seguro que será deliciosa.
Un besín.
Ufff, creo que yo acabaría odiando los macarons. Esas cantidades me superan.
La receta que nos traes es tentadora… Son las 10 de la mañana y me dispongo a desayunar. Si pudiera coger un trozo, mecachis!!!
Saludos
rosa
Quin pastís mes bó i adient per acabar a algunes restes de nadal, encara em queden orellanes i dàtils, així que poder aniràn els dos!!! Apuntada queda la recepta. Petons, i bon diumenge.
I a mi que no m’agraden els macarons.
Però aquest pastís m’encanta!
PTNTS
Dolça
Ei! Em reincorpore (espere) a l’afer blocaire després d’un hivern trist i fred, i el primer bloc que òbric és el teu. No em deceps mai, Gemma. Quin goig de pastís! Mira que no el faça un dia de festa grossa (que ja en tenim, de motius per fer-ne). Una abraçada!
50.000 macarons… quina barbaritat!!
Aquest pastís de la Ruscalleda t’ha quedat espectacular! Jo també el vaig fer i molt bo! Tot i que a triar amb quedo amb la seva versió del sense farina. 😉
Petons!
Imagino que has de somniar amb macarons, que t’envolten, jejeje. Un pastís boníssim, quina bona pinta que fa, quines ganes de fer-li un mos.
PEtons!!!
Gemma quina pinta!! Em passa sovint amb tu que quan penjes receptes i posses la foto de la recepta original trobo que la teva versió és més encertada!! En aquest cas trobo que la textura del teu és molt millor! 🙂
Gemma que bien te queda todo, parece que los trocitos los has puesto uno a uno que barbaridad. Que rico estará.
Besos
Clara, la crema de cava caurà ben aviat, qualsevol dia que necessiti fer una crema anglesa per acompanyar unes postres la substituiré pel cava. Ja ho posaré al blog 😉
Cuina cinc, tens raó que és una coca ideal per esmorzar abans d’anar d’excursió i sortir ben carregat d’energia, je je je…
Núria, a veure si algun dia t’animes a venir als tallers de cuina que fem un cop al mes i així ens coneixem 🙂 Precisament dijous i divendres en vam fer i vam conèixer nous blocaires!
Miquel, 700 en un dia però 50.000 en un mes!!!! Encara ara somnio macarons, je je je…
Carme, amb orellanes ens va agradar molt. I el motlle, és un de silicona que m’anava ideal per la mida del pastís 😉
Nieves, en casa nos gustan las dos cosas, pero tenía que dar salida a los orejones, que levaban demasiados días en casa, je je je…
Rosa, precisament és una coca ideal per esmorzar i menjar-la sucada amb el cafè amb llet… boníssima!
Joaquima, precisament les meves orellanes de préssec també eren dels àpats de Nadal, i com que ja fa dos mesos tenia ganes de liquidar-los 🙂
Dolça, així t’he encertat el gust al 100% 🙂
Però estic segura que si tastes uns bons macarons canviaràs d’opinió 😉
Queti, benvinguda de nou, t’hem trobat a faltar. Ets com els animalons que hivernen, surts quan comença a fer bon temps, je je je… I aquesta coca de xocolata és ideal per agafar forces de cara a la nova temporada 🙂
Mercè, sense gens de farina és brutal, té una textura i un gust de xocolata sensacional. Ja sabem que les receptes de la Ruscalleda no fallen mai 😉
Delicias, somniava que l’endemà no toqués fer macarons… perquè significava segur plegar una hora més tard 🙁
Anaïs, tinc la sensació que el meu ha quedat més esponjós que el de la foto, però ja se sap que mai queden dos pastissos iguals, tot i seguir la mateixa recepta fil per randa 😉
Maria Dolores, els trossets van quedar ben repartits tots solets, je je je…
Una mica més i et comento el gelat del més que ve ;-D quin despiste!!! es veu super esponjós…A mi m´agrada que els que porten panses o fruïts secs quedin així perquè si no dóna la sensació que no el gaudeixes al paladar, que menges només fruita seca.
No m’estranya que acabessis fins els “piiiiiiiip” dels macarons…xo oi que un dia en faras i ens explicaras els secrets??? jijijiji!
aquest pastís de cacao i orellanes ha de ser boníssim…ara mateix me’n menjaria un tro ben gros!!!! 🙂
Petunets,
Eva.
Cristina, m’alegro que ja estiguis bé!
Eva, ja veig que al final em tocarà fer macarons a casa, je je je…