Pastís de mousse de torró i iogurt grec

Data
8 de febrer de 2012
Creat per

Pel mes de febrer les noies de Memòries d’una cuinera ens proposen un tema perfecte pel meu blog: el pastís d’aniversari. La meva aportació és aquest pastís de torró, que vaig fer per encàrrec en motiu d’uns 40 anys molt especials 😉

Quan la gent em pregunta d’on ve la meva afició per les postres casolanes sempre dic el mateix: dels pastissos d’aniversari familiars de quan érem petits! La meva família és poc llaminera i per celebrar els aniversaris sempre hem preferit una coca casolana enlloc d’unes postres comprades de pastisseria. De ben petita vaig aprendre a fer la coca de iogurt, el pastís de formatge o el tiramisú i, a poc a poc, em vaig convertir en l’encarregada oficial de les postres per les celebracions familiars 🙂

Quan haig de fer un pastís d’aniversari m’agrada pensar en la persona homenatjada: quins gustos té, quants anys fa, quines aficions té… En aquesta ocasió tenia clar que havia de ser un pastís amb textura de mousse, una decoració elegant i uns sabors d’adults. A més, com era per Nadal, em va semblar que aquest seria molt adequat. Crec que ho vaig encertar!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

Per la base:
• Una base de pa de pessic d’ametlla
Pel farcit:
• 300g de torró del tou (tipus Xixona)
• 250ml de nata per muntar
• 100ml de llet
• 30g de sucre
• 4 fulles de gelatina
• 3 ous
Per la cobertura:
• 2 iogurts grecs ensucrats
• 2 fulles de gelatina
• 100g de torró del tou
• 50g de llet

Preparació:

La base:
Col·locar la base de pa de pessic al fons d’un motlle desemotllable.
Cobrir les parets del motlle amb una tira d’acetato o utilitzar un motlle amb les parets de silicona per tal de facilitar el desemmotllat.

El farcit:
Ratllar el torró.
Posar en remull la gelatina en aigua freda.
Separar els rovells de les clares.
Escalfar la llet fins que bulli. Abocar-la sobre els rovells remenant contínuament amb unes varilles per tal que arribin a uns 80º. Afegir la gelatina escorreguda i remenar bé fins que es dissolgui.
Afegir el torró i triturar amb el túrmix fins que quedi fi.
Semi muntar la nata i incorporar-la suaument. Muntar les clares a punt de neu amb el sucre i incorporar-les suaument.
Abocar la mousse sobre la base de pa de pessic i reservar a la nevera fins que qualli.

La cobertura:
Posar en remull 2 fulles de gelatina.
Escalfar 50g de iogurt al microones i dissoldre-hi la gelatina.
Barrejar-ho amb la resta dels iogurts i abocar-ho sobre la mousse de torró quallada. Reservar a la nevera fins que qualli.
Escalfar en un cassó la llet i el torró trossejat. Triturar amb el túrmix fins que quedi una crema ben fina. Omplir un cornet amb la crema i decorar la superfície del pastís, ràpidament abans no es refredi la crema.
Decorar al gust i servir ben fresc de nevera.

Bon profit!

Comparteix

69 comentaris a “Pastís de mousse de torró i iogurt grec”

  4. Un pastís deliciós, exquisit. Fan ganes de tastar-lo, de fet crec que el faré aviat, amb el teu permís. Ets una pastissera fantàstica. Segur qur l’homenatjat va estar encantat i en va gaudir com un nen petit.

    Respon

  7. Oh Gemma! Això és una delicatessen! M’encanta que pensis en la persona abans de fer-li el pastís… com en diríem, psicologia de tast? Moltes felicitats per l’exquisidesa. Cada dia et superes. Petonet!!!

    Respon

  11. lastima que ya se me han acabado los turrones de navidad,porque este esperara a la proxima tableta que vuelva a comprar,porque esta expectacular y irresistible de probarlo
    esta claro que dominas el dulce maravillosamente
    petons

    Respon

  12. No m’estranya que siguessis l’encarregada de fer tots els pastissos, tens molta gràcia per decorar-los i no et deixes mai cap detallet. Felicitats per aquest pastís, t’ha quedat fantàstic com tots!

    Respon

  14. M’ha agradat llegir d’on et ve l’afició.
    Segur que ho vas encertar i més si dius que tens en compte tants detalls per pensar quin pastís faràs.
    Moltíssimes gràcies per participar al Memòries.

    Respon

  15. T’ha quedat preciós, ningú diria que es cassolà, sembla fet a la millor pastisseria. M’agrada molt aquesta combinació que has fet de iogurt grec amb torró, no l’havia imaginat mai, però segur que fan molt bona parella.

    Petons

    Respon

  16. No m’estranya que siguis l’encarrgada dels pastissos!!! Ets una gran pastissera!!! i aquest es queda curt amb l’excel·lent! A l’hora de fer un pastís sempre es bo mirar a qui va dedicat, jo també sempre ho faig. Petó

    Respon

  17. A casa meva pasa al contrari. Cada un te el seu pastís, a demanda. Inclòs alguns, ja tenen nom propi,El del pastis mes el de qui va dedicat,jejeje.
    El teu, espectacular!!!!!
    Petonets.

    Respon

  20. Quan vaig veure la convocatoria del mes vaig pensar en tú inmediatament, i que ens tornaries a fer venir salivera amb un dels teus pastissos!Evidentment ha estat així. Una combinació molt delicada. Com sempre, ens dones bones, bones idees per a posar en pràctica! (tot i que no hi ha hagut manera de trobar torro de xixona als racons del super després de Nadal!!…quina ràbia!). Una abraçada.

    Respon

  25. Visca els pastissos mousse!!! Però són per a aniversaris de nens crescudets, eh? És l’únic tipus de pastís que agrada al meu company, que és un antipostres…! T’ha quedat perfecte i em dónes més receptes per fer amb la solitària barra de torró del rebost 😉 Un petó

    Respon

  28. Helena, l’acidesa del iogurt queda molt bé amb la dolçor del torró… A més, la capa blanca de sobre queda molt elegant, ideal per celebrar uns 40 anys com cal 😉

    Anna, el pastís va tenir molt èxit! I com que era pels volts de Nadal, em va semblar que decorar-la amb fruites nadalenques quedaria molt apropiat 😉

    Roser, crec que a totes les cases hi ha l’encarregat dels pastissos, oi? I és veritat que ho fem molt de gust, a mi m’agrada molt!

    Belén, queda una textura de mousse super espnjosa i lleugera, és un pastís que no embafa gens, ideal per gent poc llaminera.

    Elena i Marylou, us recomano que el feu, és fàcil de fer i segur que triomfa!

    Marina, quan haig de fer un pastís d’aniversari em trenco el cap pensant quin pastís agradarà a l’homenatjat… no ho puc evitar 🙂

    Gemma, data apuntada, je je je… El braç no gaire bé, però el fisio em diu que ja és normal… 🙁

    Manel, el 14 de juliol ja sóc fora de vacances, je je je… Quina llàstima, però sort que tens una filla molt bona pastissera! 😉

    Anna, té una textura deliciosa!

    Miquel, gairebé val la pena anar a comprar torró expressament per fer aquest pastís, je je ej…

    Cristina, els pastissos que vas fer pels 18 anys de l’Arnau et van quedar espectaculars! Segur que l’Arnau va bufar les esplemes molt orgullós 🙂

    Respon

  29. Anirac, l’enreixat de torró el vaig improvisar, però a part de decorar, la veritat és que potenciava molt el gust de torró 😉

    Mònica, quan em pregunten d’on em ve l’afició per la pastisseria sempre explico la mateixa història, de ser d’una família poc llaminera! Sembla contradictori, oi? 🙂

    Ribereña, la combinació del iogurt i el torró queda molt bona, semblant a la combinació dela xocolata blanca i el iogurt… prova-la que t’agradarà!

    Teresa, imagino que tu deus ser l’encarregada de fer els pastissos a casa teva, oi? I és veritat que triar el pastís en funció dels gustos del que fa els anys és molt important 😉

    GEMMA, això vostra és una passada, je je je… em sembla genial! I quin és el teu pastís?

    Quima, amb les fruites nadalenques queda elegant, oi? I molt apropiat per l’ocasió 😉

    Judith, aquest cop el tema m’anava com l’anell al dit, je je je… crec que ha estat la vegada que m’ho heu posat més fàcil 😀

    Mercè, ha estat un tema ideal per mi 🙂 Doncs de cara l’any que ve, guarda’t una barra de sobres per provar aquest pastís, que és molt recomanable! 😉

    Respon

  30. Sandra, aquest cop no tenia cap excusa per no participar, je je je…

    Silvia, a mi también me encanta utilizar el turrón en dulces como este pastel. Incluso me gusta más que comerlo tal cuál, je je je…

    Margarida i Sion, és un pastís molt recomable. Lleuger, molt bo i molt elegant!

    Anna i Mesilda, els pstissos d’aniversari han de sr més especials que els pastissos normals, oi? Més elgants i amb una presentació acurada, així es celebra com cal una ocasió tan especial 😉

    Clara, no sé si donarà per tant aquesta barra solitària de torró, je je je… A mi, que sóc poc llaminera, els pastissos tipus mousse també són els que m’agraden més!

    Respon

  32. M´agradat moltíssim, sobretot, que hi hagis posat un pa de pessic d´ametlla que deu amalgamar tot com si estiguissis menjant-te una ametlla.
    Comparteixo la mateixa aficció que tu i t´entenc perfectament…ara també t´he de dir que jo m´he trobat amb comentaris tipus ” com van les cuinetes…”; o quan dius que has fet tal llèpolia veus un somriure maliciós com de dir:”…aquesta i les seves postres, em fa gràcia…”Abans em molestava ara sóc jo la que penso:” no enteneu, ni sabeu el que és la sensibilitat per l´art, vaja no en teniu…” A més qui t´ho comenta són persones que no tenen cap mena de hobby…Ara, portes les llepòlies i són els primers que endrapen…

    Quin rotllo que t´he fotut!

    Respon

  34. Jajaja, doncs per venir d’una familia poc llaminera ha sortit una filla sucre 100% eh! 🙂 Auqest pastís té una pinta fantàstica! A més, qui ha dit que només es pot menjar torró per Nadal???

    Respon

  35. Quina pinta que té aquest pastis, i com diu al Pol la mousse ja no te secrets per tu, com és del tipus que m’agrada fer a mi, al guardo pel proper aniversari, que jo soc també qui fa el pastis d’aniversari. Petons

    Respon

  39. m’encanten aquests pastissos freds de torró però aquest any no m’ha quedat gens.
    Els teus pastissos són molt millors que els de moltes pastisseries!

    Respon

  40. T’ha quedat sensacional!!!! Mousse i torró, combinació deliciosa segur, pel meu gust.
    Aquest cap de setmana en vull preparar un però amb torró d’Alacant. A veure que en surt…..
    Ahhh!!! jo també sóc l’encarregada oficial de les postres a la família. A la familia, amb els amics, amb els amics de la mama, ….. jejeje…. Sort que ens encanta fer-ho, oi???
    Petonets guapa

    Respon

  41. La opción de utilizar el turrón en una torta siempre me tentó , aunque hasta ahora nunca probé. Tendría que probara con algún turrón blando y de óptima calidad, porque el resto por aquí no son para nada ricos. El aspecto es insuperable! Cariños

    Respon

  43. Pol, aquesta mousse de torró queda molt bona, oi? 😉

    CristinaT, el pa de pessic d’ametlla trobo que lliga molt bé amb el torró, que també és d’ametlla… Faig servir la mateix recepta que la tarta de Santiago 😉
    A mi al principi també em feien aquests comentaris (més els amics que la família, suposo perquè la família coneixia la meva afició des del principi). I encara va ser pitjor quan vaig començar a fer el blog 🙁 Jo feia com tu, ni cas dels comentaris i ara amb el temps ja ningú diu res, suposo que s’hi han acostumat. A més, com tu dius, després es mengen el què portes, oi? Je je je… Que dura és la vida del blocaire aficionat a les postres! 😉

    Montse, fer els pastissos a casa permet adaptar els gustos a la família. Jo ho faig menys dolç i més lleuger i ens agrada més.

    Estefania, ja veus que no puc dir que em ve de família, je je je… I és una recepta ideal per gastar les sobres del torró de Nadal 🙂

    M Angels, quan és per postres de dinar, odio els pastisso tipus coca o tipus brownie… Els trobo bons per berenar o per esmorzar, però per postres m’agraden més lleugers tipus mousse 😉

    Eva, era per la germana de la meva cunyada, un encàrrec que em van fer per la seva festa sopresa. Els pastissos dels aniversari dels escorpins encara els tinc pedent de posar, no d´no l’avast amb tantes receptes, quin desastre! 😉

    Núria, i molt bo, que encara és més important!

    Respon

  44. Nieves, la textura de mousse quedó perfecta, y el sabor a turrón nos encanta. La presentación la hice navideña con frutas especiales para hacerla más elegante 😉

    Eva, com ja t’he dit al FB, val la pena compra expressament la barra de torró, je je je…

    Catieu, ja posaràs la recepta al blog, eh? estic segura que amb torró d’alacant ha de quedar un pastís boníssim! Tens raó que ens agrada fer pastissos, que si no, amb la feina que porten, no ho faríem pas! Sort que la família és molt agraïda 🙂

    Erika, el turrón és un dulce muy típico español, imagino que tu tendrás problemas por encontrar turrones de calidad… Lástima porque la mousse queda rica de verdad!

    ANABDN, gràcies per l’aclariment, ja t’he dit que no conieixia aquests cítrics… Aquí a vegades trobo kumkuats, em fixaré si també venen calamondín. Imagino que crus no es poden menjar, igual que els kumkuats que s’han de menjar en almívar…

    Respon

  46. Que bo Gemma!! i amb el iogurt… mmm tinc curiositat!! aquest cap de setmana he de fer un pastís molt especial (18 anys de la meva germana) ara buscaré un miqueta entre tots els teus, a veure si m’inspiro perquè la nena és de gustos especials :P. A casa meva també prefereixen les postres fetes per mi, tot i que he de dir que al principi van tenir molta paciència: algun pastís mig socarrimat, etc 😉 Petonets i bon cap de setmana!

    Respon

  48. Es nota que està fet amb amor i dedicació. Segur que l’homenatjat va estar ben cofoi amb el seu pastís personalitzat!
    Per ecrt, em fa molta il·lu venir al taller de la Mireia Carbó!

    Petonets!
    Anna

    Respon

  49. Doncs Gemma, em sembla preciós això que preparis un pastís especial per a cada persona, tenint en compte el seu caràcter!! 😀 És un dels regals més tendres i personals que pots fer a algú… i sobretot, més deliciosos!! jaja Mira que a mi el torró no em tira gaire, però no et diria mai que no a un trosset d’aquest pastís! jeje

    Un petonet guapa!!

    Respon

  50. Un pastís boníssim, m’agrada molt el turró. A mi a casa també em van enganxar amb la coca de yogurt i apartir d’aquí, vaig començar a fer invents i provant receptes. A casa ningú es queixava jeje

    Respon

  52. Gemma, estic segura que sempre l’encertes. Quedo bocabadada davant dels teus pastissos, m’encanten!!!
    Doncs a mi l’afició em ve de quan vaig descobrir el teu blog, cada recepta que feia em sortia bé i ja no vaig poder parar.
    Gràcies i petons

    Respon

  55. Hola Gemma!!
    M’acabes de solucionar un dubte que tenia que m’anava rondant tot el dia! Quin pastís fer-li al Miquel pel seu aniversari (que és d’aquí poquet). És un apassionat del turró i el iogurt grec li encanta! Per tant perfecte!!! Ara només em falta tenir traça perquè em quedi tant maco com el teu… 😉 T’ha quedat preciós! Moltes gràcies! Ja t’explicaré com m’ha quedat! Petons!

    Respon

  61. Hola Gemma,

    Al meu fill li encanta tot el que sigui de turró i el iogurt grec, pel que estic segura que aquest pastís serà tot un èxit quan li faci. El dubte que tinc és amb el pa de pessic d’ametlla. He llegit en els comentaris que deies que és el mateix que utilitzes en la teva Tarta de Santiago, però buscant la recepta no he sabut veure com fas el pa de pessic. T’agrairia moltíssim que em diguessis un puc trobar la recepta.

    Moltíssimes gràcies!! (i enhorabona pel blog!)

    Respon

  64. Hola!
    Acabo de descobrir el teu blog i es una meravella! Avui mateix començo a fer alguna coseta!
    Tinc un dubte. Al meu home no li agrada la textura mousse i em preguntava si podria subsituir la gelatina per un parell de sobre de cuajada. ¿Cóm ho veus?
    Moltísimes gràcies i enhorabona!

    Respon

  66. Bon dia Gemma!
    Avui em poso amb aquest pastís. No n’he fet mai cap tipus mousse i no sé si me’n sortiré però val la pena intentar-ho. No vegis, però, el què m’ha costat trobar turró aquesta època de l’any!! En fi, ja t’explicarécom m’ha anat! (Dilluns és el sant del meu nen, el Jordi, i li encanta tot el què sigui de turró!)
    Petons!

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

©2017