Uf, com costa agafar el ritme! El retorn de les vacances de Nadal sempre és el que em costa més, sobretot després d’un viatge com el d’enguany. Ja heu vist que he tingut el blog abandonat, hem passat les festes de Nadal a Sicília i tot just acabem de tornar ara.
El primer post després d’unes vacances m’agrada dedicar-lo al viatge, així allargo les bones sensacions que he viscut. Però no patiu, que de seguida em poso les piles amb noves receptes dolces, classes de cuina, reptes blocaires i tota la pesca 😉
Entrem en matèria. Per començar, reconec que ens hem posat les botes amb la gastronomia dolça siciliana, crec que hem deixat pocs dolços típics per tastar. M’ha sorprès la quantitat de pastissos específics només de l’illa, la majoria a base d’ametlla i força acolorits:
El genovesi calde, una pasta frolla farcida de crema pastissera que es menja tèbia:
El cannolo siciliano, una pasta choux fregida farcida de menjablanc i praliné:
La tortina paradiso, que recorda el nostre borratxo de reposteria:
Els omnipresents dolci di mandorla, unes pastes d’ametlla amb múltiples formes i colors, que tant poden semblar un panellet com uns macarons d’ametlla:
La cassatine siciliane, la més sorprenent, un massapà tenyit farcit de ricotta i praliné de festucs:
La sfoglie ripiene, semblant al croissant francès i ben típic de tota Itàlia:
I, evidentment, no podia faltar un panettone, el nostre dei piccoli en versió petita:
A part de tastar dolços, hem dedicat la majoria de dies a escalar a la província de Trapani, la zona més occidental de l’illa. Sorprèn la qualitat de les parets tan a prop del mar, amb una roca excel·lent i unes vies d’escalada magnífiques. Hem gaudit de valent!
Els dies de descans els hem aprofitat per fer turisme: el temple i el teatre de Segesta, el poble medieval de Erice, el poble de pescadors de Cefalù, la ciutat de Trapani… Racons preciosos per visitar amb la tranquil·litat que ofereix el turisme fora de temporada 😉
Tot plegat només ha tingut un punt negatiu: s’ha agreujat l’epicondilits del braç esquerre que ja tenia abans de marxar 🙁
Segons el traumatòleg, haig de fer repòs absolut, de manera que hauré d’estar dos mesos sense escalar. No sé pas si podré resistir-ho! Què fa la gent que no escala? Algun consell? (ep, i no val dir-me que faci pastissos, eh? Je je je… )
Quina col·lecció de pastissos, jo crec que lúnic que no tastaria seria el verd…fa una mica d’angúnia. Què pots fer? Planifica la següent escapada amb molta i molta il·usió. Què et recuperis ben aviat
Ester
Oi que és maca Sicília? Jo també vaig provar molts dolços sicilians quan vaig ser-hi.Allà vaig descobrir el limoncello i els autèntics sorbets de llimona.
Et proposo pujar muntanyes sense escalar, je ,je,je… Ara em toca a mi l’ escapada anual amb l´escola d’art…
Noia!! quin nadal més ben aprofitat!! i quins dolços més dolços!! aiii…per cert, bon any nou!! M’agradaria tastar-los tots i cadascun d’ells, que segur que no poden estar dolents amb aquesta pinta!! ara toca recuperar-se…petonets
Primer de tot Bon Any!
Encara que amb el colze malament, veig que heu començat molt bé l’any!
Quin be de deu de dolços.Jo no podria anar-hi que m’els menjo tots…
Ens veiem divendres.
Petonets.
Uau!! Gemma, quin fart de tastar dolços!! Quina meravella. També vaig estar 10 dies a Sicília i em van encantar… l’escalada també! Quina sort poder-ho fer quan fa fred i segurament no hi ha massa gent… quina pena que et fessis mal. Cuida’t molt!!! Petonet
Quin viatge noia, i quins pastissets que ens presentes!! m’has fet obrir la gana i acabo d’esmorzar….. El que et recomano aquets dos mesos és que llegeixis tants llibres d’escalada com puguis. Sabràs més tècnica que ningú jejeje. I evidentment no abandonis el colze dret tot remenant massa de pastissos…. 😉 Petons i recupera’t!
un viaje sin duda muy emocionante y una variedad de dulces fantasticos,buena cuina tambien tienen.Dificil lo tienes pasar dos meses de descanso,pero alguna cosa encontraras para tener la mente ocupada y sin cocinar un poco dificil lo veo, ja,ja
fins divendres
Quin bé de deu de dolçosmés bons!!! sort que després ho cremeu tot! cuida’t molt, més val estar dos mesos i recuperar-se bé, aquestes coses, per petites que semblin, tenen molta importància! A fer bondat!
Quin fart de menjar pastissos, eh? Ara cuida’t el braç i descansa que els metges han estudiat molts anys i saben el que ens convé.
Una abraçada
Quines vacances més ben aprofitades! Ja et trobavem a faltar!!
Cuida’t molt el braç, i pensa que dos mesos passaran desseguida …
Petonets
Doncs jo t’anava a dir això mateix, fica’t a la cuina, així tots en gaudirem, jeje.
Un viatge preciós, i tens raó, fora de temporada el doble de bonic. Les fotos són fantàstiques, i els plats… us heu ficat fins a les celles de menjar, io?
Una forta abraçada i benvinguda de nou! Ja et trobavem a faltar!
Benvinguda de nou Gemma! Quina bona pinta tot! Quin viatge més maco, llàstima de la lesió al braç, recupera’t aviat i no tardis en publicar receptes que les estarem esperant 🙂
Caram! llàstima d’epicondilitis perquè es veu un viatge genial! Esperem les receptes!
No et passis els dos mesos endrapant dolços sicilians o després tampoc podràs escalar, jejeje
petonets
Que maco és Sicilia, nosaltres vam estar ja fa uns quants anys i vam tornar enamorats! sobretot dels canoli!!! com m’agraden. Cuida’t, i no pateixis que dos mesos passen ràpid
Aix pobra!!! Millora’t aviat!!! Jo no he escalat mai, cada vegada que ho he intentat no he conseguit aixecar-me del terra 😛 Pots intentar correr, caminar molt i molt o fer natació… Els cannoli sicilians són els meus favorits del món mundials, estan tan bons!!! Quina sort el viatge tan xulo que heu fet!
Quin viatge! Els paisatges molt macos i que dir dels postres no sabria pas quin triar! Ens regalaràs amb idees italianes? Espero que et recuperis aviat, dos mesos passen ràpid 😉
Una abraçada
Ànims amb la lesió… Sobretot és important cuidar-se i no voler forçar abans d’hora. Fa un parell d’anys vam ser a Sicília… fantàstic el teatre i el temple de Segesta!! Alguns d’aquests dolços també els vam tastar… Una illa inoblidable…
Ester, a mi els pastissos tenyits de colors artificials tampoc m’entusiasmen, però reconec que aquest era dels més bons que vam tastar. Amb els ulls tancats no es veu el color 😉
Cristina, quan feu el viatge amb l’escola d’art? Tens vacances aviat? Quina sort! A Sicília no vam tastar el limoncello, però aquest estiu a la Riva del Garda en vam tastar de molt bo.
Roser, han estat unes vacances fantàstiques, tot i la lesió i que ens ha plogut bastant… Clar que amb aquests dolços han de ser bones vacances seguríssim!
Gemma, nosaltres en demanàvem un i ens el menjàvem entre tots, que si no hauríem tornat amb molts quilos de més, je je je…
Marina, m’encanta fer turisme fora de temporada, vam estar sols a Segesta, cosa que a l’estiu és impossible… A més, tots els pobles estaven preciosos amb les decoracions de Nadal i els llums… Sícilia ens ha encantat!
Helena, molt bona idea, puc dedicar-me a llegir guies d’escalada per triar quin serà el meu proper destí quan pugui tornar a escalar, je je je…
Miquel, no tindré més remei que trobar alguna activitat alternativa. Això sí, ha de ser moguda i a la muntanya, eh?
Teresa, escalant cremes moltes calories, de manera que no cal preocupar-se per això, je je je… I penso fer bondat de veritat, ho prometo!
Miquel, a fer cas del què diguin els metges!
Sefa, he tingut el blog molt abandonat, je je ej… Dos mesos passen de seguida. A més, el gener i el febrer fa fred i sempre són més fluixets 😉
Gemma, fer turisme fora de temporada és un luxe! Els dolços sicilians m’han sorprès, no imaginava que en tinguessin tants.
Anïs, espero que es curi aviat 😉
EL taller de cuina, tens tota la raó que hauré de vigilar amb el que menjo, si deixo d’escalar… que si no, quan torni a escalar no em podré enfilar enlloc 😉
Judith, els cannoli són un vici, nosaltres en vam tastar de diferents: alguns farcits de menjablanc, d’altres de panna i praliné, d’altres de crema… tots boníssims!
Estefania, sóc una negada nadant, no sóc capaç ni de fer mitja piscina 🙁 je je je, com tu amb l’escalada 🙂
Els cannoli també són un dels meus preferits.
Cris, precisament em vaig descuidar la revista de cuina Sale&Pepe que compro sempre que vaig a Itàlia, quina ràbia. Però segur que caurà algun d’aquests dolços tan bons 😉
Joan, Segesta em va encantar! I Cefalu i Erice també… Sicília té “xixa” per molts viatges, nosaltres només vam vísitar una petitíssima part. I els dolços sicilians són de vici total 😉
L’única cosa que no t’envejo és l’epicondilits, la resta me’n fa molta, però moooooooolta d’enveja!!!
Cuida’t que dos mesos passen ràpid, ja ho veuràs!!
PTNTS
Dolça
Veient les fotos i els pastissos quines ganes d’anar a Sicilia. Fes cas i fes repòs que dos mesos passen ràpids i no et donaràs compta i ja estaràs escalant. Petons
Caram, quina manera més xula de passar les festes! I us heu posat les botes!! Ànims amb la lesió maca!
Petonets
Sandra
Jo triaria el cannoli farcit, m´encanta el menjarblanc … cuidat maca, segur que aviat podràs tornar a gaudir de la teva afició. Petons,
Gemma, quina enveja. Sana enveja. Els viatges són el meu altre punt feble. Però veig que ho vas aprofitar. Cuida’t.
Nani
Apa que amb totes aquestes delícies al voltant, quines ganes de fer dieta, no? Escolta, si el metge no et deixa escalar, puja a la Mola, dona! Ben apropet, assequible i amb un restaurant amb carn a la brasa esperant-te a dalt. Què et sembla? Massa fàcil, potser! Ja trobarem alguna cosa, ja. De moment fes bondat i escriu, que t’hem trobat a faltar 😉
Ens encanta la Sicília!!té uns paisatges meravellosos, una naturalesa tan rica i diversa…però el menjar, ai com es menja! mai hem testat uns gelats tan bons com els sicilians!!!
Què bè però tonar-te a tenir per aquí! Benvenuta! 🙂
Unes vacances ben aprofitades, menjant dolços i escalant que més és pot demanar, llàstima del final, però pensa que dos mesos passen ben aviat
Petons
quin munt de dolços que has tastat!! difícil decidir quin és més bo!!
quina mala sort que hagis d’estar dos mesos sense escalar, però cuida’t que seria pitjor que s’allargués.
Jo no escalo, faig pa! jejejeje
petons!!
Ohhh cuidat molt !!! que aquestes lesions són molt empipadores i costen de fer marxar.
Diassabte vaig pensar en tu … ja que vàrem anar a la Panxa del Bou :O)
El nano va disfrutar d’allò més
Petons
Dolça, viatjar per Nadal és un luxe digne d’enveja, oi? I Sicília és tan maca… 😉
M Àngels, si no has estat mai a Sicília, et recomano que li facis una visita! Té racons perciosos i tantes coses per veure que dóna per més d’u viatge.
Sandra, ara feia temps que no marxàvem per Nadal, però la veritat és que ens encanta i sempre que podem aprofitem aquestes festes per fer un viatget 😉
Joaquima, el cannoli farcit de menjablanc és delicós, amb la pasta cruixent i el farcit tan cremós… boníssim!
Nani, entenc que et faci enveja, fer vacances per Nadal i fer un viatge així és tot un luxe. I crec que viatjar és la debilitat de molta gent, je je je….
Programa quins fogons, pujar a la Mola és massa poc, je je je…. A més, els diumenges està ple de gent! M’hauré de buscar alguna alternativa més potent 🙂
L&C, els italians són els reis dels gelats, totalment d’acord! Llàstima que per Nadal feia fred i les geladeries estaven tancades… 🙁
Sión, ja saps que són les meves dues grans aficions, je je je …
Mima, vas estar a la PXB???? Que xulo! No sabia que escalaves… I què tal, et va agradar? Nosaltres hi anem a vegades, és fantàstic per entrenar. A veure si coincidim algun cop!
Quanta varietat, no sé pas quin triaria! Per les fotos es veu tot molt maco. El verd al costat del mar m’encanta.
Segur que trobes alternatives a l’escalada, ja ho veuràs!
Anava a posar quin m’agradava més però com que em quedo amb quatre doncs simplement felicitar-vos per el viatge i et desitjo una recuperació que si bé no ha de ser motl ràpida (dos mesets deu n’hi dó) el que si ha de ser és total. Però total total, així que a partir d’ara algú que et munti les clares i tal quan estiguis cuinant per casa!!! 😛
Segur que aniràs provant tot el que vas veure de postres, ho sé ho sé 🙂
Jo no he escalat mai ni crec que ho faci. Si ja em vaig caient pel carrer jo sola només em faltaria posar-li més perill a l’assumpte jajaja.
Hi ha moltes coses a fer! Segur que trobes la teva, la de fer pastissos ja ho sabem que si que la faràs també 🙂
Hola Gemma!!! Tothom que ha viatjat a Sicília ha vingut encantada!!!
Les fotos es veuen precioses, i les fotos dels pastissets..!!! Humm!!! Quina cosa tan bona!!!
M´alegro de la teva tornada, encara que et costi, je je!!!
Petonets!!
Bon any nou,Gemma!
Ja veig que has disfrutat de menjar pastissos.Disfruta tu que pots i no se’t noten els quilos.
Cuida’t el braç i passeja molt,que és mes tranquil que escalar muntanyes,i en tres i no res estaràs recuperada.
Besets
Si que vam tastar pastissos! Em pensava que molts menys! Però és una bona forma de conèixer llocs nous, i la seva gent, sobretot quan t’expliquen els detalls dels dolços… Ben autèntica, Sicília! Hi tornarem quan t’hagis recuperat!
Gemma, que ve que hagis tornat!! 😀 😀 I no et preocupis, que això del braç es cura ràpid jeje A mi em tornen boja els cannoli, encara que em sembla que els que he menjat son farcits de ricotta… mare meva, quina delícia!! Encara que molts dels que ens ensenyen també fan salivar.. jaja Esperem les teves receptes!! 😀
Un petonet guapa!!
Benvinguda Gemma!!! Només de veure tots aquests dolços em venen ganes d’anar a Sicilia!!! Si tens temps lliure i vols fer de cangur del Jan jo encantada…jijijijiji!!!!
Petunets i cuida’t!
Eva.
Quin reportatge més preciós! Gràcies per acostar-nos la bellesa (i la dolçor) d’aquest viatge. Em fa somiar a recórrer llocs així (per un terra horitzontal, eh?). Potser l’any que ve…
Besos
Hola GEmma,
fa uns tres anys vaig haver de quedar-me amb la meva filla a l’Hazienda Hospitaliera Umberto I de SIracusa mes de 15 dies. Com et pots imaginar la situacio era complicada i tot el persanal de l’hopistal m’anaven pujant dolces de la cafeteria (els hi feia penna): cassatta sicciliana era el meu sopar d ecada nit i els canoli….indescriptibles. Les teves fotos m’ha tornat a aquells dies i a la gentilesa i hospitalitat de les families dels malalat sinfressats. Quan vam marxar ens en duiem les mans plenes d’adreces de nous amics i de altres dolceses. Et veuries amb cor de provar de fer canolis?
Cuida’t el colze. Aquestes lessions s’eternitzen si no es curen a fons. I segur que trobes maner ade distreure¡t
Mònica, l’illa estava preciosa, com que ha plogut molt tot estava super verd fins arran de mar. Imagino que a l’estiu deu ser molt més sec…
Starbase, si només fos muntar clares a punt de neu… No puc ni aixecar un got d’aigua! Reconec que a Sicília no vaig fer gens de bondat i ara ho tinc molt pitjor. Però a partir d’ara penso fer repòs absolut, ho prometo!
Glutoniana, això d’escalar fa més por del que és en realitat… quan ho proves veus que és molt segur, amb la corda i tot plegat 😉
Titanii, Sicília ens ha encantat, sobretot ara que estava verda i preciosa. A més, poder visitar els monuments sense turistes és tot un luxe!
Mesilda, necessito alguna emoció més forta que passejar, je je je… Sort que dos mesos passen força ràpid 😉
Pol, va ser un gran viatge, les nostres últimes vacances durant molt de temps. Recordaré la “rosso e negro” durant molt molt molt temps! 😉
Anna, tens raó, de cannoli n’hi havia farcits de diferents coses. El que ens va agradar més és el de menjablanc perquè em va sorprendre molt. Però el de ricotta també el vam tastar i ens va agradar moltíssim 😉
Eva, ja saps que quan vulguis et faig un cangur del Jan, que ja deu estar molt gran… Terrassa està aquí al costat, vinc en un moment 😉
Queti, recomano de veritat una visita completa a Sicília, a nosaltres ens ha encantat. Molt amigable, amb un paisatge preciós (sobretot ara que estava tot verd) i una pila de llocs interessants per visitar!
Laura, ostres, quina aventura, imagino que devien ser uns dies força complicats per tu… Sort de la simpatia dels sicilians, que et van mimar molt. Tens raó que són gent amable i molt servicial. Precisament, la cassata siciliana va ser el dolç típic que ens va quedar pendent!
Nos alegramos muchísimo de ver que has disfrutado de todos los placeres en Sicilia.
Nos han gustado esos postres que nos muestras, y ver que has disfrutado de las escalada cerca del mar, y de esos lugares tan bonitos. Nos has recordada cuando hace años, escalábamos en el Peñón de Ifach, y era un placer el ascender divisando el mar a los pies, y la brisa marina.
Te deseamos mucha salud, y todo lo mejor para este año que acaba de comenzar.
Besotes
Ana y Víctor
jijiji
Com ho deia l’Obelix? “no es que sigui grass, és que el meu centre de gravetat és diferent”
Donc això: ni de conya podria escalar !!! Aisssss
Hi vàrem anar amb els nanos del club de rugbi (a un cumple Inn)
Ells ho van fer fantàstic i els papis ho vam passar genial.
Em va semblar una iniciativa genial per fer calerons i amortitzar les instalacions.
Petons bonica
Els nanos els va entrar el cuquet :O) Hi tornarem segur segur
Ostres, si que en vau provar…no me’n vaig adonar que provaveu tants! Estar clar que si no pots escalar ja tens feina fent dolços sicilians i tailandesos, jejejeje. Apa, ànims amb la recuperació de la lesió.
gemma, què faràs dos mesos sense escalar? jo crec que… podries provar la bici 🙂
llàstima de la lesió, per la resta em fas molt enveja, jo només conec sicília per la literatura, i tinc moltes ganes d’anar-hi i de tastar els autèntics cannoli, em sembla que ja n’havíem parlaat, no n’hauràs pas portat algun de sobrer?
Wow, quines vacances que us vau pegar, eh??? Sort que anaveu a escalar, perquè amb aquesta pila de dolços, n’hi ha per agafar un coma diabètic 😛
Espero que els dos mesos de repòs passin ben ràpid i en un tres i no res puguis tornar a escalar. I fer pastissos durant aquests dos mesos no sembla tan mala idea, no????
Mare meva Gemma! Quina enveja de viatje : ) Jo he estat per Bavària i també ens hem possat les botes amb els postres d’allà.. jiji Un petonet i Feliç Any un poc atrassat!
Gemma espero que et recuperis bé i que tinguis paciència aquests dos mesos.
Un viatge preciós i uns dolços deliciosos, hauràs de mantenir el record fins que milloris.
Petons
Quines vacances! no es estrany que et faci mandra la tornada. I quin munt de dolços que vau provar… Segur que et recuperaràs ben ràpid.
Anna i Victor, escalar en el peñon de Ifach es uno de mis pendientes, seguro que el paisaje y el ambiente cerca del mar se parece mucho a Sicilia. Ha sido un viaje precioso en una época perfecta ya que la isla estava preciosa.
Mima, nosaltres vam celebrar l’aniversari dels 40 anys del Pol alla! És ideal per fer una festa amb nens, no m’estranya que els hagi picat el cuquet 😉 I el proper cop ho has de tornar a provar, que et mereixes una segona oportunitat 😉
Manel, precisament vaig pensar en tu quan vaig tastar els canoli, jejeje… Aixo de la bici no ho sé pas, que no podria ni agafar el manillar! I no he portat cap cannoli, ho sento, pero ara que tindré els diumenges lliures tindré temps per buscar la recepta, quin consol 🙂
Pere, ja veus que no vam perdre temps tastant dolços, eh? Ja tinc triada la recepta tai que faré, ara només falta que l’Eli ens digui quin dia 😉
Irenes, escalant vam cremar tots els dolços de sobres, jejeje… i quin remei, aquests dos mesos m’hauré de conformar amb els pastissos 🙁
Dulceshoras, imagino que els dolços de Bavaria també deuen ser de vici, ja ho explicaras al blog, oi? I bon any nou a tu també!
Carme i Anna, va ser un gran viatge, espero que els dos mesos no es facin gaire pesats 🙁 Gracies pels anims!
a mi també m’encanta Sicilia… jo em quedo amb els cannolis,… els vaig trobar espectaculars!!…
sento lo de la teva espondilitis… una mica de paciencia i podras tarnar a grimpar per les pareds sense problemes… entre tant doncs.. que tal fer classes d’italià ??
Molt maques les fotos… quin viatge mes ben aprofitat, gastronomía, paisatge, escalada… segur que has agafat molta inspiració.
Una abraçada.