Els Amics de les Arts estan en plena gravació del nou disc Espècies per Catalogar. Han passat un parell de setmanes a un estudi de Girona gravant les bases dels temes i em va fer il·lusió preparar-los un detallet per picar durant el descans entre cançó i cançó:
Sembla ser que la gravació va a bon ritme i els temes estan quedant molt i molt bé. D’altra banda, com ja ens tenen acostumats, cada dia ens trobem amb alguna sorpresa al seu blog que ens alegra el dia, des de notícies sobre la nova gira o el llançament del disc fins a vídeos carregats de bon humor (no us perdeu el microsingle del Pol al minut 1:30, je je je…).
Aquests carquinyolis són molt originals. Sense perdre l’essència d’aquest dolç tan típic català, mossegar el carquinyoli i descobrir el gust de pipes resulta sorprenent, tot un joc al paladar. Vaig pensar que els Amics, que tenen aquest caràcter tan nostrat però amb un punt irònic i subversiu, sabrien apreciar com es mereixen aquests carquinyolis tunejats.
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
• 100g de pipes garapinyades
• 175g de farina
• 100g de sucre
• 1 ou
• Ratlladura de ½ taronja
• 1 culleradeta de llevat en pols
• 1 rajolí d’anís
Preparació:
Batre l’ou amb el sucre i la ratlladura de taronja. Incorporar la farina amb el llevat i barrejar-ho bé. Afegir les pipes, l’anís i barrejar.
Amb la massa fer dues barres llargues i coure-ho al forn a 180º uns 20 minuts. Treure la plata del forn, tallar els carquinyols al biaix i posar-los estesos sobre la safata del forn. Coure’ls uns 5 minuts més fins que s’assequin i agafin color.
Bon profit!
M’agrada aquesta versió…petons
Molt original!!!! segur que els van agradar molt!!
Petonets
Que original, com sempre! ara entenc perquè fan tan bona música 😉
Ummmm, com els trobo a faltar! sort que ara tinc una bona recepta!
Petons
Realment molt originals i un bon refrigeri per a fer una pausa d’un bon treball
Ester
Quins carquinyolis més originals! Mai m’he atrevit a fer-los! Tinc la sensació de que no em sortiràn bé.. Potser m’animo amb la teva recepta! I per cert, Felicitats pel teu aniversari (endarrerides!) 🙂
M´encanta la teva proposta pels carquinyolis!! han de ser boníssims amb pipes garrapinyades, crec que el pròxim cap de setmana els faré amb els meus fills…petonets
Pipes garrapinyades? No sabia que també se’n feien! Quin dia de descobriments: avui he descobert que es pot fer una crema pastissera amb moscatell en lloc de llet. No hi confiava gaire, però el resultat ha estat sorprenent! Es nota una mica l’alcohol, òbviament, però queda una crema molt suau i dolceta.
I per boníssim, el microsingle del Pol! jejeje Esperem que als concerts el deixin tocar una mica més!!
Els trobo boníssims aquests carquinyolis!!!! I de pìpes!!!
Els tinc que fer, un dia d´aquests.
Petonets, Gemma.
Bona proposta. Com tinc pendent de fer carquinyolis, en prenc nota
Salut
Hola Gemma, guapa tu
he fet pipes garapinyades, he fet carquinyolis, però mai junts, hummmmm
copio, copien, cpiarenm
mil petonets Susanna
Han d´estar…de muerteeee!!!
Que be que els cuides jaja, carquinyolis i tot !!!
L’altre día vaig tastar les pipes garrapinyades per damunt d’una amanida i em varen agradar molt, va ser una sorpresa.
Un petonet
Segur que els Amics en van gaudir d’allò més! Què bons i originals!
Petons
Sandra
Que originals!!! Jo havia provat carquinyolis amb festucs però amb pipes…!! Extraordinari!!
Un carquinyolis tunejats però molt nostrats. Segur que els Amics en van gaudir d’allò més!!!
Petons!
Anna
El video es divertit, se’ls veu molt naturals. Els carquinyolis segur que els van agradar, almenys a mi m’agrada aquesta textura cruixent i les pipes li deuen quedar molt bé.
Una abraçada
Que proposta mes original!
El garrapinyat li donarà un saboret deliciós
Besets
Que originals aquests carquinyolis! fa molt temps que tinc ganes de fer-ne, de fet són un dels “dolços” típics que m’agraden més. Ets una artista, Gemma!
una propuesta diferente que viniendo te ti, buena seguro que lo es y estoy seguro viendo el video que el Pol y sus compañeros no dejaron ninguna
peto
Avui vaig tard, no se que ha passat o passa que no em deixava comenentar…
Quins carquinyolis més originals!!! segur que aquests músics et van agrair el detall!!!
petó
Ostres que originals! Segur que els hi van encantar. Apuntats queden. Petons
quina pintassa!!!! segur que aquest disc serà fantàstic, amb el que els estàs cuidat… ;PPP petonets guapa
Nena, que ets intima dels amics de les arts??!! quina sort!!! que m’encanteeeeeeeeeeeeeeeeennn!!!!!! aixi m’agrada que els alimentis bé!! m’encanta aquesta versió dels carquinyolis, segur que milloren dels orginals!! petons
Aquests nanos no es poden queixar, entre les galetes de l’altre dia i aquests carquinyolis energia per gravar no els en faltarà!!
Què bé que cuides als amics de les arts, no es poden queixar gens!! Si tornen de gira a Sentmenat els pots donar uns quants carquinyolis d’aquests per mi? jeje!! Han de ser boníssims i es veuen ben otrradets, com a mi m’agraden!!
Petonets!
P.D.: quan arribi a casa miro el mini single del Pol! 🙂 (per cert, volíem anar amb l’Arnau a Ca l’Estruch a escoltar-lo, però finalment no va ser possible. A veure si a la propera el puc escoltar en directe!)
Fa molt de temps que tinc ganes de fer carquinyolis però sembla que no acabo de trobar el moment, tantes receptes pendents!
Si els cuides així no voldran acabar de gravar mai!!!!!!!
No m’estranya que vagi be la gravació cuidant-los així, aquests carquinyolis son molt originals.
No t’ho havia comentat mai, però sóc molt fan d’Els Amics de les Arts!! 😀 😀 Tu alimenta’ls bé perquè continuïn fent cançons tan bones! jeje Trobo genial la comparació amb aquests carquinyolis, que per cert tenen una pinta boníiiissima!!
Un petó guapaa! 😀
mmmmm quina pinta que tenen aquests carquinyolis, molt originals, deuen ser deliciosos. Ja poden estar contents en Pol i Cia.
Petons.
Belén.
No m’he atrevit mai a fer carquinyolis! Potser començo per aquests… :p
… és sorprenent el fàcil que són de fer.. i el bons que surten
Imagina’t.. si els carquinyolis ja són bons, aquests han de ser el sumum…
Segur que estaran encantats amb tu, amb aquestes llaminadures que els prepares.
Petons
Gemma, una de les teues virtuts és la de fer que totes aquestes exquisideses semblen fàcils de fer. Una altra, l’originalitat amb què transformes un dolç de sempre en quelcom de novedós. En prenc nota.
Besets
Qué originals amb les pipes garrapinyades, fan venir gana o gula.
Petons.
Que original Gemma amb pipes garapinyades ha de ser una delicia.
Bsts
Oh! Com m’agrada aquesta recepta, Gemma! Tinc debilitat pels garapinyats… i pels carquinyolis! L’enhorabona al Pau! jo el vaig veure al concert de la UES i ja tinc el seu disc Passeu, passeu… m’agrada molt posar-lo quan sóc a casa. Petonet!
Fantàstics els carquinyolis tot i que realment el que més m’ha fet somriure de la entrada ha estat el video amb el Pol, el riff i el muntatge cíclic del final hehehehe
Renoi com els cuides!! Aquest clàssic versionat segur que els hi va encantar!
Petons!
Ets una passada! Els carquinyolis van volar en un microsegon! Eztaven boníssims! I originals a més de respectuosos amb quelcom tan tradicional… Els haurem d’incloure al càtering de la gira!
Moltes gràcies pels vostres comentaris!
Ja veieu que fer carquinyolis és molt senzill, i si no teniu pipes garapinyades, els podeu provar amb pipes normals o, evidentment, amb les ametlles clàssiques de sempre. Proveu-los! Amb fetucs també queden molt bons 😉
Selene, quan temps sense passar per aquí! Pots fer crema del que vulguis, amb suc de llimona, amb llet d’ametlla, amb moscatell… només es tracta de fer anar la imaginació. I he tastat un sèsam garapinyat i un coco garapinyats que estaven boníssims, ja veus quines coses més rares 🙂
Els Amics de les Arts estan treballant a tope, així que un detallet de tant en tant sempre els ve de gust. I a veure si així aconsegueixo que vinguin a Sabadell durant la gira, que l’any passat no van fer cap concert aquí, je je je…
Alba, en Pol segueix tocant els temes seus, segur que tindràs més ocasions per anar-lo a escoltar 😉
Marina, de veritat estaves al concert de la UES???? Ostres, no ho sabia, quina il·lu! 🙂
Hola, Gemma.
He estat buscant els polvorons en el teu bloc, però no n’hi he vist… o no els he trobat, no ho sé.
En tot cas, algun dia, ara que s’acosta Nadal, podries posar una recepta de les “bones”? (ja sé que per internet n’hi ha moltes, però jo em fio del teu criteri)
Gràcies!
No he fet mai carquinyolis, fa temps que ho tinc a pendents. I les pipes garrapinyades, no n’he vist mai. Quina sort els Amics, sempre els portes molt bons berenars.