Gateau Frangipanne del Valais

Data
26 de setembre de 2011
Creat per

La setmana passada vam quedar amb els amics per fer el tradicional passi de fotos de les vacances d’estiu. Com que era a mitja tarda, vaig preparar un pastís per berenar que vam degustar recordant els viatges que hem fet entre tots:

M’encanten aquests passis de fotos, ens permeten reviure els bons moments viscuts durant les vacances: Alaska, Kalymnos, Arco, el Pirineu… Va ser un recull de fotos precioses que vam gaudir moltíssim mentre ens explicàvem mútuament els viatges.

Precisament la recepta la vaig treure gràcies a un d’aquests viatges: recordeu els Saragli que vaig fer tornant de Kalymnos? Doncs la Judit, en un comentari, es va oferir a donar-me la recepta d’un pastís deliciós que fan a Suïssa a la regió del Valais. En un principi la recepta em va semblar molt estranya: és un pastís que es cou al forn sense ous i amb pa ratllat! Després d’intercanviar uns quants mails amb la Judit i assegurar-me que quedava espectacular, vaig guardar la recepta a pendents, esperant una ocasió amb amics de confiança que em perdonessin si al final sortia fiasco 😉

I bé, el resultat ja el veieu a la foto, és evident que queda espectacular! A tots ens va encantar: tal com explicava la Judit queda flonjo, tendre i melós, amb un gustet de canyella, maduixa, ametlla i xocolata deliciós. No hi ha cap sabor que predomini sobre els altres, de manera que el resultat és una barreja de gustos molt equilibrada. I gràcies al pa ratllat té una textura suau i humida que fa que s’empassi xuclant.

El nom del pastís no sabem d’on ve ja que el frangipanne és una crema d’ametlla típica de França semblant a una crema pastissera. La Judit diu que allà en deien així… Però com que el nom és el de menys, quedeu-vos amb la recepta, je je je… Ojalà la Judit segueixi passant pel blog i vegi aquí el seu pastís 😉

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

Pel muntatge:
• 1 làmina de pasta brisa
• 300g de melmelada de maduixa

Pel pastís:
• 180g de sucre
• 45g de farina
• 45g d’ametlla mòlta
• 120g de pa ratllat
• 4g de cacau en pols
• 3g de bicarbonat
• 4g llevat
• 4g de canyella en pols
• 260ml de llet
• 70ml d’oli de girasol
• 20ml de llet condensada

Per la cobertura:
• 150ml de nata líquida
• 150g de xocolata de cobertura
• 75g de mantega

Preparació:

La base:
Folrar la base d’un motlle allargat amb la pasta brisa. Escampar per sobre una capa amb la meitat de la melmelada de maduixa.

El pastís:
Barrejar els secs fins que quedin homogenis.
Afegir els líquids i barrejar bé.
Abocar la mescla sobre la pasta brisa amb melmelada i coure-ho 50 minuts a 180º.
Deixar refredar. Escampar una capa amb la resta de melmelada per sobre la superfície i reservar 30 minuts al congelador.

La cobertura:
Escalfar la nata líquida. Quan arrenqui el bull abocar-la sobre la xocolata trossejada i la mantega a trossets. Esperar 2 minuts i barrejar bé fins a obtenir una mescla homogènia. Mantenir-la calenta en un bany Maria fins el moment d’utilitzar.
Treure el pastís del congelador i desemmotllar-lo.
Sobre una reixeta, napar tot el pastís amb la cobertura de xocolata, deixant que caigui per tot el voltant.
Deixar refredar, decorar i reservar a la nevera fins el moment de servir.

Bon profit!

Comparteix

64 comentaris a “Gateau Frangipanne del Valais”

  4. Quan he vist la foto no em quadrava amb el nom, he pensat que deuria dur la crema dins…jeje! però com dius, no cal fer cas del nom amb la pinta que fa sobren paraules! 🙂
    Molt curiós això del pa ratllat!

    Petonets!

    Respon

  11. Ei Gemma! És clar que et visito per veure les fantàstiques postres que ens presentes sempre!

    T’ha quedat molt bé, però a la propera encara millos, ja veuràs! Si proves a fer-lo sense la melmelada veuràs que queda més sequet i que es conserva millor i durant més dies. Bé, això de més dies dependrà de si tens molts golafres a casa…

    Ah, per cert si per comptes de posar 45 d’ametlla i 45 de farina, n’hi poses 90 de farina, s’absorveixen millor els líquids… ;P

    Dir que sí, que al lloc ón la comprem quan anem a Suïssa el seu nom és Gâteau frangipanne, que ja sé que de crema d’ametlla no en té res, però bé així en diuen i així li dic.

    La cobertura fantàstica i la cuinera millor encara!!
    Cuida’t bonica!

    Respon

  13. Quina passada de tall Gemma! té pinta de ser com un púding oi? Com sempre deuries sorprendre els teus amics, segur que estaven més alerta de si en quedava algún tall més que no pas de els fotos…. jeje 😉

    Respon

  16. uiiiiiiiiiiiiiiiiiiii…me l’apunto!!!! Quina pintaaaaaaa…i ben original que és!!!! M’encanten les tradicions de la vostra colla…els passi de fotos, el sopar dels escorpins…etc…jejeje!
    Petunets,
    Eva.

    Respon

  29. Laura, pel colesterol és perfecte, no porta ni mantega, ni nata, ni ous, així que acabes de trobar el pastís ideal 🙂

    Gemma, tinc un amic que la seva filla també és intol·lerant a l’ou i té forces problemes per trobar receptes de pastissos… em sap greu, però jo no en sé gens. A veure si li fas aquest i li agrada 😉

    Ivana i Núria, moltes gràcies!

    Alba, precisament això mateix vam comentar amb la Judit, que no sabíem perquè es deia així… No té res a veure amb la crema d’ametlles típica de França que es diu així!

    Sandra i Ribereña, sí, amb pa ratllat! I queda molt bé gràcies percisament al pa ratllat. Em sona haver vist algun pastís que es fa amb galetes Maria polvoritzades, de manera que tampoc deu ser tan diferent ni estrany, je je je…

    Joana, això de menys calories perquè no porta ous… no sé no sé, je je je… només cal llegir la resta d’ingredients per veure que és una bomba! 🙂

    Ester i Catieu, és bo de veritat 🙂

    Judit, ja veus que la teva recepta va triomfar, je je je… Moltes gràcies!
    Això de l’ametlla i la melmelada ho vaig fer després de llegir els teus comentaris, on explicaves diferents variants que t’havien agradat. A nosaltres la melmelada ens hi va agradar molt 😉
    Per cert, ja ets tieta?????? 🙂

    Respon

  30. Judith, no en va sobrar gens així que per berenar t’hauria de donar una altra cosa, je je je… però pots venir quan vulguis 🙂

    Helena, més que un púding és com un brownie super humit de dins… I crec que als amics els va agradar 😉

    Mima, a mi també em va sorprendre la recepta, i queda sensacional!

    Sònia i Eva, moltes gràcies!

    Eva, ja veus que som de seguir les tradicions, hi ha cites que no ens saltem mai! Tot i que aquests amics no són els dels Escorpins, je je je… 😉

    Miquel àngel i el Taller de Cuina, temptador, original i de xocolata. Qui es pot resistir a un tall d’aquest pastís 🙂

    Mònica, aquest pastís no té cap secret, segur que et queda bé!!!

    Ma Angels, CristinaT i Ma Jose. encara que al principi la recepta sigui tan original i diferent de les nostres d’aquí, us puc assegurar que queda sensacional 😉

    ANABDN, va quedar molt bé, però al principi no les tenia totes, je je je…

    Marylou i cal soparet, si el feu ja m’ho direu 😉

    Miquel i Teresa, gràcies pel comentari!

    Respon

  31. Per favor! això és art i la resta tonteries!!! quina pintaaa!!! presentes això a casa dels convidats i t’invitaràn cada dia de l’any!! m’apunto aquest pastís suís per alguna ocasió especial, que s’ho val!! petons

    Respon

  32. Òstres, Gemma, quant de temps! L’altre dia vaig llegir a la revsita Cuines que havia estat l’aniversari del teu blog i em va recordar que estic molt desconnectada de tots vosaltres… I no pot ser! Veig que les vacances han provat i suposo que les pràctiques de pastisseria van ser més que profitoses…
    A mi també m’encanten aquests passis de fotos de viatges, tant dels nostres com dels de familiars o amics. M’encanta veure llocs del món, i si és amb un bon pastís com el que has fet tu, encara millor!

    Una abraçada!
    Anna

    Respon

  40. Hola, tinc una pregunta, la base del pastís dius que es un full de pasta brisa, la pregunta és, com es que et queda fosca? No queda normalment de color clar? o potser es que la fas tu i li posses xocolata? Si mires la foto, tot el pastis té el mateix color.
    Moltes gràcies, felicitat pel blog.

    Respon

  41. Uau Gemma, quin pastís més curiós!!! té pinta de ser boníssim, no el coneixia pas! a veure si reuneixo tots els ingredients i el provo de fer… Quan dic això potser tardo uns quants mesos però al final ho faig! jeje petonets!

    Respon

  42. Un pastís així m’hauria vingut molt bé quan la meua filla era al·lèrgica a l’ou. Era tot un repte! Aquest el farem, que em sembla fàcil i bo. Quin passi de fotos més dolç! Així, la nostàlgia ja no cou tant…
    Besets

    Respon

  43. Això és una bomba de calories, però se’m fa la boca aigua!!!! Segur que cau ben aviat!!!! jejejejejejeje
    A més, no sembla pas massa difícil!!!
    Moltíssimes gràcies!!!
    Petonets!!!

    Respon

  44. Quin pastís més bo!!! Em resulta molt curiós que s’hi use pa ratllat. Ara, t’ha quedat un pastís d’aspecte deliciós. No m’estranya gens que hages triomfat. Salutacions

    Respon

  45. Sííí! Ja sóc tieta un altre cop1 Ha costat molt perque desde ahir a les vuit del matí fins avui a les tres i mitja de la tarda d’avui…
    Gràcies guapa! En Carlos diu que vol anar a treballar a Suíssa, diu que si ho fa quan torni et durà un trocet de pastís fet allí per a que el tastis;P

    enhorabona perque ja et vaig dir que la pinta era molt , molt bona!!

    Respon

  49. Fa una pinta espectacular aquest pastís. Aíxí amb xocolata i tan humit ha de ser molt lleuger i boníssim. Justament ahir a classe de cuina vam fer un frangipane de pomes, però sí que portava ou a la crema d’ametlla. El resultat final era semblant a una tarta de poma.
    Petons.
    Belén

    Respon

  52. Realmente es increíble que este budín no tenga huevos. Lo del pan rallado es muy común en la gastronomía alemana ver que lo incluyen en muchas preparaciones. La terminación te quedó de pastelería!
    cariños

    Respon

  56. Carme, la pasta brisa me la faig jo i potser per això em va quedar més tenyida… Per facilitar la recepta, als ingredients sempre poso una base de pasta brisa, i cadascú pot triar si la compra feta (que són molt bones) o se la fa a casa cadascú (jo ho tinc molt per mà i no em fa mandra). Però de totes maneres, estic segura que el gust és el mateix.
    El tema del motlle és important per facilitar el desemmotllat. Jo tinc un motlle de plum cake amb els laterals de silicona que s’obren i es treuen fàcilment, de manera que no cal capgirar el pastís per desemmotllar-lo. És de la marca Lekué i va molt bé: http://www.lekue.es/es/duo-rectangular-desmontable-24cm-2412324
    És car però si t’agrada la pastisseria val la pena comprar-lo.
    De totes maneres, aquest concretament em va quedar molt ferm i crec que se s’hauria desemotllat bé en un motlle normal. Vas untar el motlle amb mantega i farina?

    Respon

  57. Hola Gemma, doncs no, no me’n vaig recordar d’untar el motllo amb mantega i farina, tot i que no es va enganxar a les parets, el que si es va enganxar va ser la melmelada que va sobreïxi. Però es clar, capgirar-lo per treure’l va ser tot un poema, hauria d’haver utilitzar un motllo com el que em dius, en tinc un de rodó que s’obre, sinó miraré de trobar el que tu em recomanes. Pel demés tot bé, estava molt bo y queda molt bonic per presentar. El que estic pensant és en lloc de posar pasta brisa, i tenint en compte que hi possés canyella, que et sembla si faig una base de galetes “napolitanes” que tenen gust de canyella, i no li poso la canyella als ingredients? Igual queda bé. Moltes gràcies per la resposta, pel teu temps i pel blog, a mi m‘agrada molt la pastisseria i com que vic a un lloc que no en fan de cursos de pastisseria, el teu blog em serveix per practicar, tot i que de vegades hauries de veure els desastres que em surten :-). Moltes gràcies altre cop.

    Respon

  58. Carme, ostres, aquesta base de galetes amb napolitanes encara ha de quedar més bona que la pasta brisa! Ja sé quines galetes són, fines, cruixents i amb sucre per fora… i un gustet a canyella deliciós. M’ho apunto per fer-ho el proper cop 😉
    I el motllo val la pena, ja veuràs com li treuràs molt rendiment. A casa gairebé no em caben a la cuina tots els motlles, però va bé poder triar el més adequat per cada recepta…

    Respon

  59. Hola Gemma, jo també he tingut el mateix problema que la Carme: la base de pasta brisa ha quedat dura com una pedra (la resta del pastís boníssim!) no serà que 50 minuts al forn per una comprada al super és massa temps?
    Moltes gràcies pel teu temps i les teves receptes genials.

    Respon

  61. Hola Gemma, he tornat a fer el pastis posant com a base les galetes “Napolitanes” de la casa Cuétara, i t’he de dir que ha sigut tot un èxit. La base de galetes li dona una textura suau, i com vaig fer servir aquests tipus que porten canyella, li dona un gustet molt i molt bo.
    Volia treure dels ingredients la canyella, perquè no tingues massa gust de canyella, però al final no ho vaig fer. Canyella als ingredients i canyella a les galetes, però no es nota massa, queda el gust molt repartit.
    El meu nebot de 10 anys, que li agrada la cuina, em va ajudar i varem passar un matí molt divertit fent-lo i una bona sobre taula menjant-lo, a més feia anys i va ser el seu pastis de natalici.
    Gràcies, gràcies, gràcies.

    Respon

  62. A mi també em va quedar la pasta brisa molt dura, provaré amb les galetes de base. També em va quedar més claret, a la foto es veu molt fosc, serà que hi he de possar més xocolata?

    Respon

  63. Hola Gemma. He fet el pastís i ha tingut molt èxit. Ja feia molts dies que el tenia pendent, des que vaig veure la recepta tenia ganes de fer un pastis sense ous, no n’havia fet mai i em semblava una mica increïble. La base la vaig fer amb galetes Maria i una mica de mantega desfeta i va quedat molt bona. Em van quedar alguns dubtes, però. Si es fa amb les Napolitanes també s’hi ha d’afegir mantega? la mateixa quantitat? o potser un rajolí de llet? I la cobertura em va quedar espessa i freda de seguida i no lliscava, pot ser que s’hagi de desfer una mica la xocolata abans perquè aguanti l’escalfor?. No em va quedar planer de dalt, es va esberlar, és “culpa” del motlle? era massa petit? Ho vaig fer amb un de rectangular de vidre de 30 cm. Gràcies per dedicar temps a compartir els teus coneixements.

    Respon

  64. Hola Carme, m’alegro que tingués èxit 🙂
    Sembla impossible que sense ous quedi bé oi?
    La base amb napolitanes seria idèntica que amb Maria, la mateixa que vas fer tu.
    Per la cobertura, jo trossejo la xocolata mooooolt petita, amb el ganivet i una fusta, la faig ben petitona. Si no, també la pots fondre primer al microones com dius tu, vigilant que no es cremi. I si no la vull fer servir de seguida, la mantinc calentona en un bany maria, així no se’m refreda 😉
    A mi em va quedar ben pla, però si no, sempre el pots retallar i fer-lo pla. A vegades els pans de pessic pugen més dels centre, això a vegades passa perquè la temperatura del forn al principi era massa alta. Cada forn és diferent, així que has de trobar a quina temperatura has de posar al teu. No crec que el tipus de motlle tingui res a veure…

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

©2017