Reprenc els posts a La Cuina de Casa després de la pausa més llarga que he fet des que vaig començar el blog, aviat farà 5 anys. Entre l’stage a Bubò i les vacances d’agost, han passat dos mesos de desconnexió total. Ara noto la manca de pràctica, les paraules no flueixen i m’equivoco amb les tecles de l’ordinador…
Els entesos diuen que reprendre el ritme a poc a poc és la millor manera de superar la depressió post vacacional. Jo els faré cas i començaré parlant-vos de les vacances, deixant per més endavant el retorn a les receptes dolces habituals d’aquest blog.
Enguany hem estat a Benasque i a Arco, un poble a tocar del Llac de Garda a Itàlia. Tots dos destins ens han permès realitzar les activitats que ens agraden més: escalar, pujar muntanyes i fer turisme rural i gastronòmic pels pobles de la zona.
Qui més qui menys ja coneix Benasque, situat al peu de l’Aneto i camp base ideal per atacar els cims del voltant. Però segurament no coneixeu Arco, aquest poble famós entre els escaladors que passa desapercebut per la resta de gent, eclipsat per les veïnes poblacions turístiques del Llac de Garda. El llac té un encant especial i una gran diversitat que reuneix tota mena de turistes: el familiar típic de la Costa Brava, el de jet-set de Marbella o l’actiu de Zermatt.
A nosaltres ens ha agradat molt, la gent és molt agradable i amb un caràcter semblant als italians del nord, tocant als Alps. La gastronomia és rica, amb productes excel·lents i de molta qualitat. Situat a mig camí del mediterrani i dels Alps, agafa les coses bones de les dues bandes: la gent, la gastronomia i el paisatge. Amb pocs quilòmetres pots passar d’un paisatge marítim preciós (el Llac de Garda és el més gran d’Itàlia i les dimensions el confonen amb un mar) fins a un paisatge alpí propi de les Dolomites. En resum, el destí ideal per nosaltres!
Com a mostra de les vacances, us deixo unes quantes fotos, ja sabeu que el primer post després de l’estiu és una mica especial 😉
Excursions al Pirineu i a les Dolomites de Brenta, amb cims com el Russell, el Vallibierna, la Croz dell’Altissimo, il Dosso d’Abramo…
Escalades a Ampriu, a Arco i vies ferrades com la Ferrata Giulio Segata, espectacular…
Turisme pel Llac de Garda, pels poblets del voltant (inclòs Limone, on es fa el famosíssim Limoncello), la compra obligada de pasta italiana (ja tenim els galets de Nadal) i de perfums de lavanda…
Sorprenentment, els rovellons! Rovellons que trobaves AL MIG del camí, ben grossos i ben sans! Una gran recompensa després d’una dura excursió, je je je…
Finalment, els dolços que no podien faltar en aquest blog. Evidentment, fent turisme a Itàlia, les postres estrella de l’estiu van ser il gelati e il tiramisù 🙂
Després de les vacances sempre costa reprendre el ritme. I em sembla que després de tant temps ja ni recordo com es munten unes clares a punt de neu! Je je je… mica en mica, oi? 🙂
Benvinguda a casa Gemma! I tant que costa reprendre l’activitat diària… molt!!! PErò veient aquestes fotos tan boniques es nota que heu gaudit molt!
Ànims!
Petons
Sandra
benvinguda!!!!!!!!!! ostres nena, cada cop que veig les teves fotos encara m’entra més por!!! mira que has de ser valenta per fer-ho!!! ja veig que han estat unes bones vacances!!!b ara a deleitar-nos amb les teves llaminadures!!! petonets
Felicitats per gaudir de tanta activitat!
No vull estresar-te però ja trobem a faltar les teves receptes després de tantes setmanes.
D’això que dius sobre muntar clares, suposo que ni que hagin estat amb màquines, a l’stage et deus haver fet un fart :))
Marta
Benvinguda, espweo que aviat pengis una de les teves receptes irresisitibles
Quina meravella de vacances! La muntanya és especial per als que només podem (ai!, enguany, ni això) fer M’alegre molt que hages gaudit tant, i espere alguna recepteta saborosa, fàcil i gens calòrica (??) d’aquelles terres.
Una abraçada!
Benvinguda!!!! Ja veig que has gaudit d’unes bones vacances. A mi m’encanta la muntanya i també n’hem pogut gaudir uns pocs dies…
Ara toca posar-se les piles en tots els sentits…
Petonets.
Quines vacances tant ben aprofitades!! i es que després de la feina feta al juliol ja les debies necessitar! Ummm!! el gelat de Tiramisu! que bo ha d’estar! Nosaltres no vam marxar d’Itàlia sense tastar uns postres d’allà!
Petonets!!
Quin post mes xulo! Ho hem passat be, eh?
Gemma quina enveja de vacances…..quina pasada de paisatges i quines copes de gelat per favor!
Petons guapa, i benvinguda! 😉
Benvinguda de nou ¡¡¡ Quina enveja de vacances …..bé lo de l’escalada no per els llocs que has visitat sí ¡¡
Petons
Sandra, reprendre el ritme habitual del curs cada cop em costa més. I amb el “parón” tan llarg d’aquest any, em sembla que encara em costarà més 🙁 Per cert, ja he vist el tema de la recepta del 15, aquest cop m’ho heu posat difícil, eh? 😉
Judith, escalar és molt més segur del que sembla a primera vista, només cal una mica de pràctica, je je je… En canvi, a mi em fa molta por l’aigua i totes les activitats que es fan al mar… Ja veus que hi ha gent per tot 🙂
Marta, no sé pas si recordaré com es fa un pastís, je je je… Si no compto l’satge a Bubó, crec que no havia passat mai tan temps allunyada de la cuina!
Ester, poc a poc, que no vull tornar i estressar-me, je je je… Mica en mica, que demà començo a teballar i segur que hi ha molta feina atrassada 🙁 Les postres dolces hauran d’esperar encara uns quants dies, però promet-ho posar-m’hi de seguida 😉
Queti, estic segura que el genoll es recuperarà ben aviat, de moment veig que tu també has passat unes bones vacances! I de receptes italianes n’he portat una bona pila, ja sabem que els italians cuinen molt bé les postres. I com cada any que anem a Itàlia, m’he comprat la revista S&P, l’equivalent al nostre CUINA italià… I ja tinc ullades unes quantes receptes molt interessants 😉
Gemma, la muntanya és el millor destí per passar unes bones vacances, oi? No hi ha res millor que els paisatges i la natura per desconnectar de veritat 🙂 Posar-se les piles em costarà una mica!
Laura, després de l’stage a Bubò del juliol necessitava les vacances més que mai, sobretot vacances a l’aire lliure i a gaudir del sol i la natura. Els gelats i els tiramisú són un autèntic vici, els italians són els reis dels gelats, oi?
Pol, ens ho hem passat mooooooooooooolt bé! I l’any que ve on anirem???? 🙁
Helena, han estat unes grans vacances! I els gelats… el millor de tot, je je je…
Quima, el llac de Garda és preciós, es mereix una visita! És un destí ideal per gaudir de la natura, de paisatges marítims i de bon menjar. Val la pena fer-hi un viatge, ho recomano!
Això mateix, mica en mica a retrobar el sucre, les tecles de l’ordinador i els motlles… De moment una entrada fantàstica. El meu germà ha estat al llac de Garda i en diu meravelles!. Quins dolços, quin paisatge i QUINS ROVELLONS!!!, Jo que ja estic pensant amb la tardor i els bolets… Bentornada!
Sembla que surits de la gola d’un llop o de l’infern si és que existeix. Quina passada!
S’ha fet llarg, dos mesos són molts mesos sense la cuina de casa.
Ara que aquest post pot ser especial, però diria que els especials sou vosaltres, eixerits!!
Em fa tanta enveja les montanyes tan fantàstiques que has trepitjat com el fet d’estar tan temps en mig de tan dolç i poder contribuir a crear aquests pastissos. Felicitats per l’elecció d’activitats d’estiu que has fet
Ben retornada a casa!! M’ha agradat molt llegir aquesta entrada… segur que han estat unes vacances per recordar… Ara tornem’hi amb les coses de cada dia…
Uau, la copa de gelat amb fruita és espectacular! Espero que hagin sigut unes vacances d’aquelles que no s’obliden. Ànim, benvinguda!
Gemma, quines vacn¡ances, ja em diu la meva mare que vaig equivocar la carrera, ara ho vec!!! (si li hagués fet cas!!!!), però bé…també faré vacances, no dos mesos…però encara m’espera el síndrome post.vacacional!!!
Ben tornada, i amb ganes de seguir-te de nou!!!
Ptns
Benvingudaa guapa!! vaya vacances t’has tirat!! i quins postres!! quina enveja (sana) que em feu!! algún dia ho hauré de fer jo també!!! ara a tornar a la feina (de cuinar) petons guapisima
Ja veig que t’ho has passat molt bé a les vacances, els paisatges són maquíssims! Les postres són espectaculars.
Una abraçada 🙂
No et preocupis, aviat agafaràs el ritme.
Unes bones vacances i uns paisatges ben macos.
Petons.
Hola Gemma, benvinguda! y unas vacaciones inolvidables seguro y a los que nos gusta la montaña nos entra una envidia sana no ser nosotros los actores je,je.Ambas zonas las conozco y son una pasada.
Bueno el sabado creo que nos veremos en Sta Eulalia de Ronçana en la fira del tomaquet
petons
miquel
Eiii!!! Quina cara de felicitat que fas a les fotos! Espero que avui encara la mantinguis, je, je, je…
A mi em passa el contrari que a tu jo sóc d´aigua. Però per a res renunciaria a unes vacances envoltada d´aquesta natura.
I, pel que fa a la gastronomia…sense comentaris que en vénen ganes de fer els gelats que us vau cruspir i menjar-me una ració doble de tiramisú…uauuuu!!
Mercè, el Llac de Garda és un lloc fantàstic, recomano a tothom que hi passi unes vacances! I el tema dels rovellons és sorprenent, no entenc que els italians no els cullin… També vam trobar algun cep, i això que el funghi porcini és molt apreciat allà! Aquí ben aviat començarà la temporada de bolets 😉
M Teresa, és la via ferrada que us vaig explicar, una passada, era impressionant! Molt vertical, gairebé desplomada, i amb l’itinerari per dins de l’avenc… Ens va encantar 🙂
Starbase, doncs a mi els dos mesos m’han passat volant! Això sí, ja tenia ganes de retrobar-me amb tots vosaltres… I de tornar a riure amb els teus posts i el teu bon humor!
Enric, dolços i muntanyes, les meves dues grans aficions! I això que no s’assemblen de res, je je je… Hem passat unes bones vacances, d’aquelles que recordaré molt de temps 🙂
Joan, tornar a la feina cada cop em costa més… tu també deus començar avui, oi? Mica en mica agafarem el ritme habitual del curs i recordarem amb enyorança aquests mesos d’estiu tan especials.
Anna, la copa de fruita va ser la meva preferida, la “Coppa Hawaii”. I l’altra copa de la foto era la “Coppa biscotto”, tota farcida de galetes, també espectacular! Clar que l’estrella de les postres va ser el tirmaisú… Boiníssim!!!
Marta, te mare et va dir que estudiessis matemàtiques????
Està molt bé fer les vacances més tard, així ara tots et tindrem enveja, je je je… Ja saps on aniràs? 😉
Roser, han estat unes grans vacances, d’aquelles per recordar tota la vida. I mica en mica espero agafar el ritme a la cuina, que fa dos mesos que no cuino cap pastís a casa!
Cris, tant el Pirineu com les Dolomites té uns paisatges extraordinaris. Nosaltres hi anem cada any, ens encanta el paisatge de muntanya. I els gelats italians, mmmm….. de vici total! 🙂
AnaBDN, no sé no sé… a mi em costa molt agafar el ritme! La feina, les classes, el blog, el gimnàs, la cuina… a poc a poc i sense estressar-se 🙂
Miquel, també has estat a Arco i al llac de Garda? És un lloc fantpastic, oi? Aquest dissabte ens veurem a Sta Eulàlia, tinc moltes ganes de tastar aquests tomàquets famosos!
CristinaT, ja veig que tu també has tornat de les vacances catalanes 🙂 A mi l’aigua m’agrada a la dutxa, que el mar em fa molta por! Sóc una viciosa dels gelats, m’encanten, no em puc resistir a provar tots els gustos 🙂
Vaya vacaciones!! No veas la envidia que me das con esas excursiones, esos paisajes de ensueño y esas fotos. Y esos postres.. me has matado.
Besos.
Ostres Gemma!!! quines super vacances, m’han encantat les fotos! tot i que per dins tenia el cuquet de l’enveja sana, a mi em fan molta por les altures…. però si alguna vegada he pujat a algun lloc, encara que sigui a un campanar, després em sento orgullosa d’haver-ho fet! així que em puc imaginar com us sentiu quan feu el cim! Ara a recuperar el ritme a poc a poc, que nosatltres estem aquí per seguir-te! una abraçada!!
Dos mesos sense tu s’han fet llargs, però tu has disfrutat veritat? això és el que compta.
Ara una altra vegada a la vida del dia a dia, classes, cole, casa , cuina… que estem esperant les teves receptes!!
PTNTS
No m’estranya que et costi tornar al ritme de cada dia… entre l’estage dolcet i aquests paratges! jo crec que m’hi hauria quedat…en mig d’aquestes muntanyes o bé amb els pastisos… hi seríem ben felices, no? Bé, que tinguis bona tornada, tant a la cuina com a les classes!! (aquest tiramissu diu menjam!!!!
petons
Fantàstic!! Quines fotos, quins paisatges, quins gelats, quins galets!! . De les muntanyes, el meu vertigen només em permet exclamar: quina meravella!!.
Es nota que us ho heu passat la mar de bé. Me n’alegro molt perquè us haurà servit per carregar bateries per al nou curs.
Una abraçada ben forta per a tu i pel Pol.
Guau, el postres ideals italians.Com m’agradat les fotos dels pastisos de Bobó una delicia.
Felicitas maca.
petons.
Ja trobaràs el camí cap a la cuina ja voràs i totes les tecles i tot jajaja.
Qué bé que hagis fet tantes coses 🙂
Benvinguda Gemma, has tingut un estiu intens i complet, oi? Nosaltres hem estat a La Masella i hem gaudit molt amb els nens. Veig que a Itàlia també heu tingut una molt bona i agradable estada. Després d’aquest estiu no m’estranya que costi tornar a la feina. Mica en mica. Les fotos són precioses.
Petons,
Belén
Oh… qué recuerdos. Conozco Benasque, aunque ya hace muchos años que estuve y fue entrañable, esos lagos, esos paisajes, el Monte Perdido, Cerler, Ordesa… oh, yo quiero volver, adoro los Pirineos.
Un beso.
que boniques les fotos …
una abraçada.
Gemma, la veritat és que la muntanya m’està enganxant, i veient aquestes fotos em vas posar unes dentetes. Aquest diumenge faré la travessa Vallter-Núria, la meva primera gran excursió, bé, aquests dies de vacances hem pujat el Matagalls, que no està malament, genial! i ja t’ho sabré dir. Estic una mica espantada, més que res respecte.
Una forta abraçada i continuu visitant el blog.
Gemma, els meus pares es van conèixer fent aquesta travessa!!!! Gràcies a aquesta travessa puc dir que jo sóc en aquest món 🙂
Ja veuràs com t’agradarà i tranquil·la que segur que podràs i anirà molt bé! 🙂
És Benasc, tant en català com en benasquès