Aquesta és la recepta del juny de la revista CUINA, unes postres agosarades que combinen les cireres amb el gelat de vainilla i les olives:
La recepta forma part del menú bo i sa que la Carme Ruscalleda proposa pel mes de juny i que consisteix en un joc de faves, els fruits, les pells i els xiulets, una ensalada russa amb chutney de poma, un arròs negre amb castanyons, pèsols i nap daikon i aquestes postres que us ensenyo avui.
Agosarat? Sí, segurament és l’adjectiu més adequat a la barreja d’olives negres d’Aragó amb gelat de vainilla d’aquestes postres. Haig de confessar que a casa no van voler tastar el gelat fins que vaig jurar que la recepta era de la Carme Ruscalleda, je je je… I tot i així va haver-hi diversitat d’opinions, ja que no va convèncer a tothom. Tots vam coincidir que el gelat i les olives combinen sorprenentment bé, però que potser era més adequat servir-lo d’aperitiu salat que no pas de postres.
Aquesta proposta m’ha recordat les reflexions que feia l’Starbase fa pocs dies sobre què significa crear a la cuina segons Sant Adrià. Sens dubte, aquestes cireres amb gelat de vainilla i olives són un exemple de la creativitat de la gran Carme Ruscalleda!
Aquí teniu la recepta:
Bon profit!
Les olives dins un postre…. m’has deixat de pedra, prò veient la foto i l’aspecte el provaria amb els ulls tancats. Aquesta sopeta fa cara de ser boníssima….
Realment es una combinació molt diferent, el gelat amb les olives ja tens raó que es creatiu, i a primeres sembla que de tenir un gust extrany, tot i que no es pot dir res fins que no es prova. Ho provarè de fer un dia 🙂
A mi també m’ha deixat de pendra això de les olives a un plat dolç. I mira que les olives negres són la meva perdició!! Tinc molta curiositat pel gust de tot plegat!! realment no me’l imagino. La Carme Ruscalleda ha de tenir molta imaginació per crear aquests plats!! la pinta, fabulosa!! petonets
La veritat es que la combinació sorpren una mica, però tot es cosa de provar-ho. Jo també la tinc aquesta revista i la tindre que mirar amb més cura.Al final sempre vaig a lu segur.
Petons
No es pot negar que són agosarades. Probablement faríem com a casa teva, en desconfiaríem fins saber-ne l’origen! jejeje
Això shaurà de provar, de moment tot el que hem provat de la Ruscalleda mai ha fallat a casa!!
Has vist quina és la nova proposat del 15 de juliol? Segur que t’agrada! jeje
Petons
Sandra
Ai no sé no sé això de les olives em sona tan raro….esta bo???
petonets
Oh-dios-mio :DDD
Gràcies en tot cas per el comentari amable que em vas dedicar sobre la mousse.
El gelat amb olives negres és extrany i ja m’imagino que algú a casa et devia dir que això era ‘Massa loco’ hehehehe.
😛
I tant agosarades! ja,ja,ja
No m’imagino el gust que hi deu quedar, ha de ser molt i molt curiós!
Em resulta molt sorprenent les olives amb la vainilla!! Tot és qüestió de tastar-ho, a vegades tenim molt perjudicis i després ens sorprenem del que ens ha agradta laguna cosa que ni imaginavem tastar…
T’ha quedat molt bo, segur!
Petonets
olives??? doncs ni m’imagino el gust que pot tenir, així que ho haué de fer, oi???? molts petonets guapa
Doncs deixem l´imaginació a banda i ens posem a fer les postres i així sortirem de dubtes, no?;-D
Aceitunas de postre um… No se , creo que las prefiero de entrada. Pero igual probaría la combinación. Soy más tradicional par los postres pero me gusta probar. La presentaci´´on está muy buena.
Cariños
Està BO! Està BO! boníssim!
Atrevit sí que ho és… però segur que deu ser molt bo…
Gemma, quan vaig veure aquesta recepta vaig tenir els meus dubtes sobre si les olives negres d’Aragó lligarien amb les cireres… Però jo vaig fer el mateix raonament… si és de la Rusca, deu ser bo! 😉 jeje
Pel què veig als comentaris, a tots ens passa el mateix: primer sorpresa, després intentem imaginar el gust resultat de la combinació d’ingredients, després llegim l’autora de la recepta i finalment, tots arribem a la mateixa conclusió: TENIM FE CEGA EN LA CARME RUSCALLEDA! 🙂
I ara que estan tan de moda els gelats “salats” en aperitius (qui no ha tastat un gelat de pa amb tomàquet, de rocafort o d’alvocat?) cada cop estic més convençuda que canviant una mica la fórmula aquest gelat ha de ser sensacional servit d’aperitiu.
D’altra banda, una reflexió: el gelat no deixa de ser una combinació de llet i olives, oi? Doncs, salvant les distàncies, és semblant a una lactonesa que emulsiona llet i oli d’oliva…
Conclusió: en aquestes postres la combinació més sorprenent és amb les cireres 😉
Por eso es una de las mejores la Carme hay que ser arriesgado en la crewación pero a la vez que casen perfectamente y este postre viniendo de la Carme cap problema seguro que en boca es sensacional la vista ya lo es.Totalmente de acuerdo Gemma en le anterior comentario tuyo
peto
miquel
M’ha encantat la eva conclusió!!! així que lo més agosarat son les cireres! jijiji!!! I tant que ha d’estar bo aquestes postres…a mi segur que m’agradarien! 🙂
Petuents,
Eva.
Ostres Gemma, sigui com sigui ens has despertat les ganes de tastar aquest gelat amb olives negres d Aragó! El que més m’ha sorprès crec que ha estat veure els trossos d’oliva. He tastat el gelat de parmesà i d’oli d’oliva però era tot homogeni i el sucre disfressava el gust dels ingredients, els trossets d’oliva deuen contrastar molt, ho he de provar! 🙂
petonets!
Venint de la Ruscalleda segur que no és cap bestiesa, això si, sobta molt la combinació!, a mi, com que la vainilla ja no m’agrada gaire…no crec que el faci, però sempre és interessant veure propostes noves i atrevides. Una abraçada!
Molt agosarat, però m’agraden les receptes de la Ruscalleda. Potser d’aperitiu tindrà més acceptació.
Petons.
Hola,
Tindrem en compte això que dius que potser servir-ho d’aperitiu salat fora bo. A mi m’agraden molt els contrastos… però aquest costa d’imaginar!!!!
Petonets
Aquesta combinació és sorprenent, però, si tu has fet les postres i t’han agradat, de segur que és reeixida. Ara, costa de pensar-hi…
Si que es agosarat barrejar gelat amb olives, per això esta el ser una cuinera extraordinària com la Carme
Petons
Als meus nens segur que els encanta: els hi agraden els gelats, les olives i les cireres … 😀
I si és de la Carme Ruscalleda, segur que estar boníssim. Pot ser tot un descobriment servir-ho com a aperitiu, li podríem afegir una anxoveta 😛
Sona raro així al voreu, però jo ho provaria, segur que té un gust sorprenent.
Ostres, quina convinacó mes sorprenent, molt original, la presentación t’ha quedat magnífica.
petons maca
Qué postre tan curioso!! con olivas!!
Voy a enterarme bien en qué consiste el postre… porqué no soy tu vecina???? qué de cosas ricas iba yo a catar!
jo també la vaig veure a la revista i no se per que, pero vaig imaginar-me que la veuria també al teu bloc … és amb diferència la més temptadora d’aquest mes,… jo també la tinc en pendents …
un cop vaig fer les olives dolces, en una recepta de la C. Ruscalleda, i estan sorprenentment delicioses … així que m’imagino que aquí… de 10!!
una abraçada