Ningú s’ho imagina però la vida de músic és molt dura. Fa un parell de setmanes vaig preparar aquest pastís per una banda de músics amb la intenció d’endolcir-los una dura jornada d’actuació:
Carregar la furgoneta amb els instruments, conduir fins a Valls, muntar l’equip, realitzar les proves de so, sopar a peu dret, començar el concert a les 00:30h de la nit, tocar 1 hora, desmuntar l’equip de so, carregar la furgoneta, conduir fins a casa, descarregar el material i acabar ficant-se al llit a les 5 del matí amb el sopar als peus és una moguda que només fas si sents passió de músic.
I això és el que fan el Pol i la seva Banda quan tenen algun bolo lluny de casa. Ja fa dies els vaig prometre que quan tinguessin un d’aquests concerts esgotadors, els faria un pastís per menjar-se’l de ressopó i calmar la gana que se’ls obra amb tanta activitat. El 6 de maig van tocar a Valls i va ser l’excusa perfecte per preparar aquest pastís de mató. Crec que se’l van cruspir molt de gust, je je je…
La recepta me la van passar la M. Rosa i la Montse de la parada Queviures Brossa del Mercat Central de Sabadell. Totes dues cuinen molt bé i són molt aficionades a les postres casolanes, de manera que la recepta tenia l’èxit assegurat. És una recepta ben diferent a d’altres pastissos de formatge que he fet, ja que no porta farina ni Maizena: duu molla de pa remullada amb llet, fet que amoroseix el pastís i el fa més melós i lleuger. Proveu-lo que us agradarà!
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
Pel pastís:
• 500g de mató
• 250g de sucre
• 3 ous
• 200g de molla de pa
• 1 iogurt de llimona
• Llet
Per la cobertura:
• 250g de melmelada de fruits vermells
• 2 fulles de gelatina.
Preparació:
Posar en remull la molla de pa amb la llet que absorbeixi.
Separar els rovells de les clares. Reservar 50g de sucre.
Triturar amb el túrmix tots els ingredients excepte les clares i el sucre reservat.
Muntar les clares a punt de neu afegint el sucre reservat quan estiguin a mig muntar. Incorporar-les amb suavitat a la barreja anterior.
Abocar la mescla en un motlle untat de mantega i farina. Coure-ho al forn a 170º durant 1 hora. Deixar refredar.
Posar en remull la gelatina. Escalfar una mica d’aigua i dissoldre-hi la gelatina escorreguda.
Escalfar una mica la melmelada per tal de liquar-la un pèl. Afegir-hi la gelatina i barrejar-ho bé.
Abocar la melmelada per sobre la superfície del pastís i deixar refredar.
Reservar a la nevera fins el moment de servir. Servir a temperatura ambient.
Bon profit!
Nyam! Els pastissos de mató sempre han sigut el meu deliri! Quina fila….
Mentre llegia atenta la dura rutina del music en un dia esgotador ja m’he cansat sola….
Fins aviat! 😉
Em porto la recepta!! tota els pastissos de formatge ens agraden moltíssim!!!
Petonets
Jolin, quina pinta, mató i fruits vermells… una mescla perfecte. Els pastissos de formatge en general m’encanten, però amb mató deu ser menys empalagós, no? És que normalment atipen molt aquesta classe de pastissos….
I tant que és dura la vida dels músics! I quantes vegades toquen per amor a l’art sense cobrar ni un cèntim!!!
Molt bona idea regalar-los aquest pastís que segur que ha de ser finíssim! Me l’anoto que m’encanta el mató. 😉
Petons!
Molt bona pinta a quest pastis ¡¡¡ Segur que despres d’un dia tan asgotador t’ho van agrair molt tenir aquest pastis tan bo per fer el ressopó.
Petons
Ja se de que parles !!! el meu home es el cantant del grup “Planta Cara”(com els hi faig propaganda eh??? je je je) i quan tenen “bolo” queda esgotat…aquest pastís li carregaria les piles …lo de la molla de pa m’ha agradat molt. Aquest si que el faré segur.
petonets
Quina bona pinta!! Sembla super flonjo! y boníssim per carregar piles!
Me l’apunto!
Petonets!
sort que et tenen a tu per portar pastissets com aquest!!! ja me l’he apuntat a pendents!!! quina cosa més bona! petonets
El meu cosí també toca en un grup. Quan fa bolos i torna està fet una “coca”…aquest pastís és deliciós; el mató m´encanta i es tan agraït per fer postres, oi?
Ja se el que es la vida de músic. Un germ-a del meu marit ho es i la veritat es que poder menjar-se aquest pastis en acabar el concert, ha de ser gratificant.
Petonets.
has d’estimar molt la música per poder aguantar aquestes coses. Segur que aquest pastís els va ser d’allò més reconfortant, sobretot després d’una jornada tan esgotadora.
M’ha agradat molt el vídeo i la cançó.
pt!
Una bona recepta d’aprofitament i acompanayda de bona música, no es pot demanar res més
Una abraçada
Ester
Un bon pastís per a agafar forces!!! segur que els va anar molt bé! jo sense fer bolos ni haver de recuperar-me… també me’n mejaria un trosset! Petó
Amb un pastís com aquest ja poden anar contents, ja! Se’n va directe a pendents, perquè té una pinta fantàstica! Ens encanten els pastissos de mató
Petonets
Sandra
Amb el que m’agraden a mi els pastissos de formatge!!!! EL probaré seguríssim!!! Això de que porti pa, deu quedar textura de pudding? mmmmmm…
EL Pol i els seus companys voldran que a cada bolo els hi facis un pastisset d’aquests tan bons per fer el ressopó! I s’ho tenen ben merescut, eh? 🙂
Petunets,
Eva.
Ha d’estar molt bo, segur que se’l van menjar amb molta gana!!!
T’ha quedat molt maco.
Petonets
Segur que els hi va anar molt bé per recuperar forces, quina feinada!
Això del pa sucat amb llet m’ha deixat intrigada, sempre s’aprenen coses noves i això és el que més m’agrada!
Doncs si que la tastaré, no l’he provat mai, però això del pa remollat en comptes de la maizena em sembnla genial, molt be per mla M rosa i la montse…
Bé i per tu que fa una fila bonisima.
Ostres quina feinada!! la veritat és molts no sabem el treball que hi ha d’arrera d’una actuació!
Quina delícia de postre!! com m’agrada el mató……i així amb pastís!! a d’estar boníssim!
Molts petontes i bona setmana
Uau, quina bona pinta!!! I estic segura que els músics encara el van trobar més bo, amb el cansament que portaven… Però les vocacions exigeixen sacrifici! 🙂
Oh! Gràcies Gemma! estava de-li-ciós! i carrega les piles de valent! …ara en voldrem un de diferent a cada actuació! ;D El recomano a tothom, tingui o no tingui feina dura per endavant: és un d’aquells pastissos que costa d’oblidar! No duia alguna herbeta aromàtica?
Ostres quina sort van tenir aquests musics!!!!!!!!
Jo també aceptaria de bon grat un tros d’aquest pastís ;-))
Petonets
Segur que aquest pastís va endolcir una mica la nit esgotadora dels teus amics. La vida de l’artista és molt dura!!! Trobo que el que surt sol a la foto s’assembla al Gerard Quintana!
Petons!
La Taula d’en Bernat
Mmmmm… fa molt bona pinta i és una bona pensada, aquest pastís!
El provarem un dia d’aquests!!!
Petonets!!!
Muy bueno este pastis de mato y muy bonita la foto final y por lo que dice Pol resucita a un muerto asi que ya sabes cada actuacion un pastis diferente eh!!
peto
miquel
Com no els havia d’agradar un pastís com aquest! A mi sense el concert ni l’estrés que expliques que comporta també m’encantaria fer-li un bon tast!
PTNTS
Dolça
Helena, jo també em canso només de pensar tota la moguda que implica un bolo lluny de casa. Quina mandra…
Marylou, doncs aquest és ben diferent, el pa mullat amb llet el fa molt melós i gens pesat ni espès, com altres pastissos de formatge que he provat.
Roser, és com dius tu, queda molt més lleuger que un pastís de formatge normal. Potser pel mató i també per la molla de pa 😉
Mercè, ja sé que t’encanta el mató, aquest pastís és dels teus!!! I si és amb mató casolà com el fas tu millor, je je je…
Quima, crec que els va agradar prou, el problema és que el proper cop en voldran un altre 🙂
Núria, tu m’entens millor que ningú! Haurem d’organitzar un concert conjunt amb els “Planta Cara” i el Pol Cruells, je je je… seria genial!
Laura, molt flonjo i amb un gustet de mató deliciós. Per repetir segur!
Judith, ja estic pensant quin pastís els faré el proper cop, je je ej…
Cristina, em sembla que ja m’ho vas dir això del teu cosí, oi? Ha d’agradar molt la música per fer sacrificis així… Jo que a les 10 del vespre ja estic K.O. no em puc imaginar sortir a tocar!
GEMMA, ostres, estan sortint músics de sota les pedres! Tots tenim algun parent que és músic, a veure si organitzem un concert conjunt, je je je…
Eva, Gust de mar és una de les meves cançons preferides del disc. I també sonen molt L’últim vol i Vides d’Andana. Tot el disc està molt bé!
Ester, fins i tot si has de comprar el pa expressament val la pena de fer el pastís 😉
Teresa, confesso que vaig fer dos pastissos i un es va quedar aquí casa per poder-lo tastar jo, tot i no anar de concert, je je je….
Segur que els musics van disfrutar d’alló més amb aquest pastis. S’ ha de tastar amb la molla de pa.
Petons.
Sandra, crec que van quedar molt contents 🙂 I si t’agrada el mató, fes el pastís que ja veuràs com triomfarà!
Eva, no ben bé de pudding, la proporció de pa és més petita. Però li dona una textura molt més lleugera que els que només porten formatge, ja que el pa és molt més lleuger que l’equivalent de formatge. Queda molt menys espès!
Ribereña, boníssim!
Mònica, a mi també em va sorprendre molt i per això el vaig voler provar. I efectivament, el resultat és molt bo, queda més lleuger.
Petitacuina, sempre ens podem refiar de les botigueres de confiança, oi? Ja m’han passat altres receptes i totes han tingut molt èxit. A més, el mató me’l van vendre a la mateix parada i és de molt bona qualitat 😉
Ingrid, tots ens pensemque fer un bolo és només tocar l’estona del concert, però al darrera hi ha moltes hores de dedicació…
Anna, és allò que diuen “sarna con gusto no pica”, oi? je je je… Sort que tenen vocació, perquè tornen ben cansats!
Pol, us va agradar, oi? No porta cap herba, aquest de menta que dius tu és el flaó 😉
I ja tinc pensat quin serà el proper pastís que us faré, je je je…
Carme, crec que van estar molt contents 😉
Anna, en directe no s’assembla gaire, però tens raó que a la foto s’hi assembla una mica, je je je… No ho havia pensat mai!
Gemma, si el proves ja m’ho diràs!
Miquel, ja veus que m’ho han tornat a demanar 🙂 Sort que ja tinc pensada quina recepta els faré el proper cop, je je je…
Dolça, jo tampoc vaig anar al concert i també me’n vaig menjar un bon tall! I era boníssim 😉
Una bona manera de recuperar forces després del concert i del viatge!. Segur que te’n demanaran un a cada actuació!
Receta de tarta de queso que veo, receta que tengo que hacer… Tengo un vicio con ellas.
Tal y como nos la presentas se ve deliciosa.
Besos.
Segur que els hi va agradar, i van carregar piles. La cançó molt xula.
Hola
Com m’agrada això que porti la molla de pa. Recepta més que apuntada!!! Amb aquest pastís fins i tot els hagués ajudat a carregar i descarregar per poder assaborir un trosset.. Petons
mmmm! Em puc imaginar el gust que van passar en Pol i la seva banda amb aquest magnífic pastís, qué curiosa recepta! l’hauré de tastar… quan passi la dieta clar 🙁
Ja ho crec que la vida del músic és dura!
Però esta vegada ha tingut una bona recompensa.Segur que se’l van menjar amb molta gana.Té una pinta boníssima!
Besets
Aquelles hores aquest pastís deu saber a glòria! Jo me’l menjaria després de sopar, de desmuntar l’escenari i de camí cap a casa. 😉
S’ha de tastar amb mató, el que tu dius, ha d’estar més amorós!
Una abraçada!
Un pastís deliciós, té una pinta fantàstica i ha d’estar boníssim. Segur que els va sentar molt bé, a aquelles hores.
Una cançó preciosa. Felicitats a tots.
Petons.
Belén
Quina vida més dura! No hi pensem, quan anem de públic a un concert. El Pol i la banda deuen estar pagadíssims, amb tanta dolçor i estima com els dónes en forma de pastís. Me l’he copiat, que el mató (ací en diem també”brull”) m’encisa, i els fruits rojos, no cal dir-ho!
Gràcies! Besets
Jo vull ser músic i que em regalin aquestes delícies !
Ho dic de debó :O)
Gran variació la de portar la molla de pa remullada, adoro el pudding així que aquesta és per a mi. I lo dels músics… no ens podem pas pensar que tots són com el Bisbal (de superficials, de tontets, de rics, de…)
Molts realment hi deixen la pell.
Gemma així és, tinc un fill music que tòca en la banda del poble i en una xaranga, així que sap el que és tocar en festes, fa poc va ser a un poble de Saragossa a tocar a una romeria i quan acabe de volta a casa, ara bé això als 22 anys es pot fer.
Si que li vindria bé eixa tortada als músics es recuperarien ràpidament.
Un abraç
tinc ganes de probar-la!
petonets
Pues si que llama la atención el ingrediente de la miga de pan. Este tipo de tartas de queso son las que más le gusta a mi hija, de modo que habrá que probar la receta, porque el aspecto es fantástico. Seguro que los músicos te lo agradecieron en el alma.
Un besín.
A mi també m’ha sorprés que porti molla de pa, deu ser per això que es mes flonjo, no? La llibreta de pendents la tinc superplena 😉
Caram, amb un pastís com aquest a veure qui no es recupera!!! Boníssim!!! No m’estranya gens que se’l cruspiren en un tres i no res!!
Sort que estàs tu per endolcir una mica la dura jornada d’aquests músics, jeje!!
Té una pinta deliciosa i més sabent que porta mató. Mha fet molta gràcia que te l’hagin donat al Mercat Central. El proper cop que hi vagi em fixaré amb la parada que dius :P!
Petonets!! 🙂
Alba, si vas a comprar als Queviures Brossa, pregunta’ls alguna recepta de postres, ja veuràs com te’n donaran alguna de molt bona!!! 😉