Dissabte passat vam anar a collir cireres a Caldes. Aprofitant la gran quantitat que en vam collir, he fet aquesta clafoutís, un clàssic i deliciós pastís francès que té l’èxit assegurat:
Cada any esperem amb candeletes la cita per anar a collir cireres de Caldes. És una cita que no es pot planificar amb temps, ja que depèn de la maduració de les cireres. El ritual sempre és el mateix: rebo una trucada de la Salut que em diu “demà anem a Caldes a collir cireres, t’apuntes?” Així, sense avisar, totalment imprevist i improvisat.
Per sort, tenia lliure la tarda del dissabte i sortint de l’Espaisucre, cap a Caldes falta gent! Qualsevol es perd l’oportunitat de gaudir d’unes cireres excel·lents acabades de collir, oi?
Segurament tothom ha tastat una clafoutís. Barreja de crep, de flam i de púding, cuita al punt té una cremositat sensacional. Llàstima que no tenia gelat de vainilla, que si no… amb una bola de gelat encara hauria estat més bona! I no sé què ho deu fer però, no trobeu que quan cuineu amb productes propis els plats us surten més bons?
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
• 300g de cireres sense pinyol
• 50g de sucre
• 300ml de llet
• 3 ous
• 60g de sucre
• 25g de farina
• 1 pessic de sal
• ½ culleradeta de vainilla en pols
• Sucre en pols per decorar
Preparació:
Tallar les cireres per la meitat i macerar-les amb el sucre durant mitja hora.
Triturar la resta d’ingredients amb el túrmix procurant no incorporar gens d’aire.
Abocar la barreja en motlles individuals fins a una alçada d’1cm. Repartir les cireres cap per avall per tots els motlles.
Coure les clafoutís al forn 20 minuts a 160º. Treure del forn i deixar refredar.
Servir a temperatura ambient espolsades amb sucre en pols.
Bon profit!
L’he provat farà dos anys i m’encanta, però la versió mini reconec que queda moníssim! Petons i fins aviat! 😉
M’encanta la clafoutís i en motllos individuals queda una preciositat!!!!
Petonets
Jo sempre l’he fet en gran (tinc un motllo molt maco per fer-ho) pero amb petit es molt bona idea! la propera cau segur…
Petonets
Quina pinta!!! jo he fet clafoutís de moltes fruites, però com més m’agrada és de cireres, i si són acabades de collir… què més és pot demanar!
Petonets
Jo l’he tastada i m’agrada molt, un encert i amb aquestes cireres acabades de collir ha d’estar boníssima
Doncs jo dec ser de les poques que encara tinc pendent de tastar-lo, o sigui que m’apunto la teva recepta ràpidament! I totalment d’acord, les coses amb producte propi surten més bones! 🙂
Comença la temporada de la cirera! mmmm, no he provat mai el clafoutís, s’hi haurà de posar remei 😉
com ‘agraden les cireres, i més si són cullides de l’arbre!!!! quina sort. Té una pinta boníssima!!! petonets
tinc moltes ganes de fer la clafoutis, però sempre em fa mandra treure les llavors de les cireres i mai la faig, veient com t’ha quedat aviam si m’animo!
Petons
Estic preparant les cireres de totes les maneres, esta preparació és una de les que me fa falta provar. Té molt bona pinta.
Quina sort poder preprar-ho amb cireres acabades de collir 🙂
Com sempre Gemma, genial! Fa una cara boníssima! I tens tota la raó, amb productes de casa, tot és molt més bo. I què t’he de dir jo, que tenim Caldes a tocar? 🙂
Ja veig que això d’enfilar-te t’agrada molt!!!!!!!!
I tant, no hi ha res com les coses naturals, donen un gust molt diferent, de fet crec que el secret és que li donen gust que hi ha vegades que no saps ni que et menges.
Boníssima, Gemma! com sempre… Recomano a tothom que la faci! la clafoutis és ideal per anar donant sortida a qualsevol fruita de temporada, cireres, préssecs, albercocs, nespres… nyam!
Nosaltres encara les tenim ben verdes les cireres! Aquest clafoutis tan sucoset té una pinta impressionant!!!!!
Probé el clafoutis hace un tiempo y me gustó mucho. Y desde ya que todo es más rico con la cosecha propia. Tengo un cerezo de dos años y este verano que pasó ya dio 60 cerezas! Realmente par mí es muy emocionante todo lo que gira alrededor de la huerta.
Cariños
qué buena y la idea de las mini me encanta.
Besotes-
Temps de cireres! jo em passejo entre els cirerers dels pagesos del meu poble, però collir-ne és feina d´ells..Són tant bones les clafoutis tant de cireres com de préssecs.
Vaja! Doncs jo no n’he provat mai cap, de clafoutís… Ara me’n moro de ganes, és clar!!! jaja Totalment d’acord que quan el producte és propi el plat queda més bo, suposo que és psicològic però el plaer es multiplica!! 🙂
Molts petons Gemma!
Marevellós pastís!! Has fet unes fotos molt maques.
Petons
que bones estan les cireres, tan esperades en aquesta epoca de l’any!!! aquesta recepta sembla molt senzilla, suau i bastant sana..!! m’agrada! hauré de provar això dels clafoutís..jiji Un peto
Gemma, ja ho crec que els plats amb productes de collita pròpia surten millors! I aquesta clafoutis amb aquestes cireres tan precioses havia de ser un pecat mortal! 😉
Petons!
Aquesta Salut és “la meva”, veritat? A la foto m’ho sembla però no n’acabo d’estar segura…
La cafloutí té una pinta espectacular. Jo amb cireres no l’he fet mai, però si tingués accés directe a un cirerer, segur que aquesta és una de les primeres receptes que faria 🙂
Aquestes petites porcions de clafoutis tenen una pinta!!! També hi estic d’acord que collin tu mateixa el producte després té un sabor especial…
Boníssim!! Jo demà tindré cireres de Xerta… potser m’animo, sempre acabo amb la coca de cireres, jejej
PTNTS
Dolça
Temporada de fresas y cerezas que me encanta. Porque son deliciosas y porque me encuentro con recetas tan espectaculares como esta.
Besos.
Aixó es jugar amb avantatge, aquestes cireres sont un luxe i acabades de recollir molt més sabor que les que han passat per frigorifics.
Petons.
Mmmmmmmm…. no n’he fet mai, potser que ho comenci a provar…. 😉
I les cireres, m’encanten!!!
Apa, petonets!!!
Gemma, què bé has utilitzat aquestes cireres tan boniques i bones, segur!! La clafoutis es veu molt bona. Quina sort comtar amb cireres acabades de collir!
Molts petonets!
Aquesta segur que me la copio! Té una pinta exquisida i amb aquestes cireres acabades de collir deuria ser un autèntic goig.
Recordo haver anat amb els meus avis a collir cireres quan era més petita i més d’una vegada m’haurien fet mal si els més grans no m’aguessin dit prou. Segur que vau passar una tarda rodona a més d’improvisada!
Petons!
La Taula d’en Bernat
Yo tengo un cerezo en un pueblecito de León y les acaba de caer prácticamente la flor y ahora empieza a apuntar el fruto. Hasta finales de julio o principios de agosto, no se dan. ¡Qué suerte disfrutar en este momento de esta maravilla de fruto! y qué delicia de clafoutis. Me encanta esta tarta te ha quedado fantástica.
Un besín.
Que be Gemma.A mi també m’agrada anar a collir cireres o el que es presente.
Mentres vas collin vas menjant,i si després fas unes postres tan bones com este…que mes pots demanar!
L’individual queda preciós.
Besets
L’any passat em quedí amb ganes de fer-ne, després del post que en va fer Francesc. Enguany (quan estiguen a un preu raonable), amb el format xicotet, no se m’escapa.
Quin goig, collir la fruita de l’arbre! I tant, que està més saborosa! De Km 0!
Besos
Avui he vist que ja hi havia cireres al mercat, i ara em trobo la teva clafoutis! Ja som al temps de les cireres, que bonic! Nosaltres ens hem d’esperar encara unes dues setmanes per anar a collir-ne al tros dels meus tiets a La Fatarella. Ptons!
Espero el tiempo de las cerezas para preparar el clafoutis me parece un pastel riquísimo y mas con esas cerezas recien recolectadas.
Saludos
Collir cireres és fantàstic, sobretot si t’agrada enfilar-te com a mi, je je je…
I com dieu alguns, vas collint i vas menjant, és un vici! Vam acabar la tarda amb la panxa ben plena de cireres, casi per fer-nos mal 🙂
Algú de la colla mentre collíem cireres va explicar que hi ha una frase popular que diu “mentre culls cireres has de cantar!” Així no hi ha ningú que mengi cireres i totes van a parar al cistell 😉
La clafoutís és un pastís boníssim ideal per aprofitar excedents de fruita. I el de cireres és un clàssic entre clàssics, us animo a que el proveu. I és veritat que en format individual queda molt més ben presentat 😉 I una bona alternativa al cóc 😉
La ventatge de les cireres és que la temporada és força llarga, ara tot just comencen les primeres i se’n pot trobar fins el juliol.. quina sort, perquè m’encanten 🙂
Irene, sí, és la TEVA Salut, je je je… 😉
Ummm ara que ja venen, aviat cau aquest clafoutis!!!petons
Què maca la versió individual!! Poder collir les cireres directament és un luxe i més menjar-les!!! Petons
arribades les cireres … arribats els clafoutis… sensacionlas!!
Una abraçada
Que maca, que bona, que de tot!!
Te una pinta inmillorable!!
I lo que tu dius, com lo de casa…..no hi ha res.
Petonets.
Doncs jo no n’he tastat mai cap, de clafoutis. Però em sembla que aviat ho solucionaré 😉
Em sembla molt bona idea, això de cantar mentre culls per no acabar amb la planxa més plena que el cistell 😀
* ui, volia dir amb la PANXA, no planxa 😛
Quina bona pinta les fotos i la recepta, la guardo té que estar boníssima. Petons
quina delicia de cireres!!! i a sobre recollides per vosaltres!
ara aniria a buscar unes quantes!
petonets
Gemma!! 🙂
No sé perquè no es veu el teu comentari al blog i no t’he pogut contestar, però em va avisar per correu! Doncs al Dos Torres va anar així: ens van portar l’amanida sense recuit, jo al principi ni m’hi vaig fixar, i els cambrers tampoc se’n van adonar. Al cap d’una estona vaig preguntar a una cambrera: “Però aquesta amanida no era de recuit?”, i em va contestar que ho anava a consultar a la cuina. Finalment em van portar dos trossos de recuit en un plat apart, però jo gairebé m’havia acabat la resta d’amanida…
És una pena perquè aquest restaurant té algunes coses excel·lents. Però bé, és el risc que corres quan surts de la cuina de casa, no? 😉
Fantàstic, ja ha arribat el temps de les cireres i cal aprofitar-lo.
Una abraçada
Un estupendo postre el que has preparado, y además, con la satisfación de haber recolectado tu misma esas bonitas y deliciosas cerezas.
Besotes.
Ana y Víctor.
Caram, quina sorpresa més grata! Tinc ganes de provar-ho, hi posaré una bola de gelat de llet merengada entre el clafoutis i la cirera 🙂
M’encanten les cireres i mai he fet un clafoutis. Però en tinc ganes. I m’has convençut! El faré i ja t’ho explicaré. Molts petons.
Belén
Gemma como se nota que eres escaladora siempre subir subir.Me gusta este clafoutis que has echo y como dice Pol tendremos que probar con cireras o con lo que tengamos
peto
miquel
Anna, quina casualitat, ahir vaig passar amb cotxe pel davant del Dos Torres i em vaig recordar del teu post. Ho vaig explicar als que anaven amb mi i van flipar! 🙁
Jo no l`he provat mai el caflutis i tinc moltes ganes de fer-ne. Peró el que si que m´agradaria es poder anar a recullir cireres i menjarles tot seguit.
Petons!