Fidel a la tradició de cada mes, aquesta és la recepta de la revista CUINA corresponent al març, una mini tatin de pinya aromatitzada amb anís estrellat:
Com el mes passat, he tornat a triar una recepta de la secció i per postres del xef Jordi Roca, aquest cop dedicada a fruites de colors i olors que ens recorden la primavera: una esfera de mousse de llima, de verd intens i amb aroma de menta; una gelea de pastanaga, aranja i rovell d’ou, de taronja intens i amb aroma de cítrics; i aquesta pinya caramel·litzada amb salsa de iogurt, de groc pujat i aroma d’anís.
Aquest pastisset no deixa de ser la típica tatin de fruita caramel·litzada i cuita del revés, amb la base a la part de sobre que es capgira en sortir del forn. Però l’aportació que hi ha fet en Jordi Roca ens ha encantat: l’ha modernitzat i alleugerit, aconseguint una tatin més refrescant gràcies a l’anís i més lleugera en substituir la nata per la salsa de iogurt. Un cop més, la recepta d’en Jordi ha triomfat!
Aquí teniu la recepta:
Bon profit!
PD. Aprofito aquest post per felicitar a tot l’equip de la revista: aquest mes de març CUINA celebra el seu desè aniversari! Per molts anys!
Gemma, ja l’has fet, que ràpid, jo tinc al congelador les esferes de llima, a veure que tal, però aquesta recepta també la farem. M’encanta cm t’ha quedat.
Petonets
Fa moooolt bona pinta, com totes les receptes d’en Jordi. Nosaltres encara no hem rebut el CUINA del més de març!!!!!
uaaa quinta pinta que fa
Es meravellosa aquesta recepta, i la teva foto és brutal :OOOO
Ja ensumo la primavera amb aquest plats de fruita. La pinya queda bé en totes les versions, però caramelitzada… ja faig salivera…
Ideal per acabar un bon àpat. 😉
M’agrada molt la presentació, sembla que hagis pres les mides! Clar que, sempre et queda bé.
quina bona pinta! T’ha quedat tan maca que crec que no seria capaç de menjar-me-la!!! jajajajajaj. Petonets bonica
Gemma, t’ha quedat un plat fantàstic. I sent d’en Jordi Roca segur que deliciós!
Petons!
mmmm….. quina pinta!!!!! Les trobo unes postres molt bones!! S’em fa la boca aigua!!!!
M’apunto la recepte i la faré segur!!!
Felicitats!!
Laura (Cocina Homemade)
L’altre dia quan em llegia la revista… ja em va cridar l’atenció!! I ara encara més, té una pinta espectacularment brutal!
Petons!
Sandra
deliciosa proposta! si la tingués davant no em podria resistir!
Com aconsegueixes que t’isquen tan bonics els pastissos? Definitivament, ets una mestra pastissera de categoria! Si la tatin de poma ja ens agrada, amb el toc àcid de la pinya deu estar espectacular.
Ah! Felicitats, dona treballadora!
Meravellós! deliciós i boníssim! … i quines fotos! bravo, Gemma!
DONA LA SENSACIÓ QUE S’HA DE DESFER A LA BOCA!…un altre postre a tenir en compte, i més sabent les propietats de la pinya,oi? Una abraçada.
Realment només mirant la foto añquestes postres ja donen gust! t’ha quedat fantàstic!
petó
Ohhhh aquesta la faig segur!!!!que rebona!!!!
Què xula t’ha quedat!
Jo també m’hi he fixat, en aquesta. Trobo que és molt “resultona”, ha d’estar molt bona i sembla relativament fàcil per un afeccionat una mica patut en el camp del dolç… 😉
Salut!
Carai Gemma, jo encara no he tingut temps ni de fullejar-la i tu ja ens presentes una de les postres de la revista! La veritat és que aquesta és una versió de la tatin que fa molt bona pinta, i amés, deu ser molt fresqueta!
Fins aviat!
Nyam, nyam!!!
En general la pinya no ha estat mai fruit de la meva devoció, però últimament m’han anat canviant els gustos i és una bona opció!!!
Moltes gràcies per fer-nos-ho fàcil!
Petonets!!!
Jo també m’hi he fixat en aquesta recepta i algun dia caurà
L’anís estrellat.. és tan maco, que tot el que es fa amb ell m’agrada. Unes postres molt bones… ja m’imgino el seu sabor!! petons
Bona vesprada Gemma
No puc dir que no a estes postres.La pinya m’encanta, i com la prepares tu mes encara.
Es veu deliciosa,tan dauradeta i brillant…ummm,bona,bona,bona!
Besets
una maravilla esta receta y las fotos tambien si lko pillo no me puedo resistir de probarlo.
Aprovecho para contestarte a tu comentario a mis albondigas con sipia efectivamente estos guisos estan mejor al dia siguiente.
PETO
MIQUEL
Brutal!! aquest postre es brutal!!……..t´ha quedat millor que el de la foto jaja.
Ets un troç d´artista.
Un petó maca.
Ha d’estar deliciosa aquesta pinya. És genial. Unes postres amb fruita són sempre molt saludables. La foto espectacular.
Petons.
Belén
Quines postres més boniques!!! M’encanta el format individual…jo sempre que faig tatin el faig gran…xo queda mil cops millor així!!! I genial x repartir!
Petunets,
Eva.
Com sempre millorant la recepta original!!
PTNTS
Dolça
Ta quedat espectacular, a mes de ser molt bona, i la foto, estàs superant a la revista
Petons
Quina bona pinta, tot i que la pinya com mes m’agrada es natural, trobo que aquest pastisset queda monissim.
petons
Carme, acabo de veure la teva esfera de llima i t’ha quedat sensacional!!!!! I la recepta és molt més complicada que aquesta… ara només ens falta fer la de pastanaga i aranja, je je je…
El taller de cuina, a mi em passa el mateix, rebo la revista super tard, quan ja fa dies que està disponible als quioscs… i haig de reprimir la temptació de comprar-la, l’espera se’m fa eterna!
Elena i Starbase, la pinta es bona, però el gust… encara millor!!!!
Helena, amb els colors verds, groc i taronja, la proposta d’aquest mes d’en Jordi Roca anuncia la primavera ben carregada de colors i aromes… ja arriba el bon temps! 😉
Mònica, és que sí que vaig pendre les mides, je je je… Vaig fer servir un motlle d’aquells de pirex per souflés i vaig retallar la pinya i la base a la mida del motlle 😉
Judith, doncs a nosaltres no ens va saber pas greu, que amb l’oloreta de caramel i anís que feia el pastís, venien unes ganes de menjar-se’l irresistibles, je je je…
Mercè, ja saps que sóc fan de les receptes d’en Jordi Roca! I últimament posa alguna recepta super senzilla però amb un gran resultat, les meves receptes preferides 😉
Laura, a part de la bona pinta que té, és una recepta ben sana, amb la fruita com a ingredient principal i la salsa de iogurt, molt més lleugera que la típica nata que acostuma a acompanyar la tatin.
Sandra, a mi també em va cridar l’atenció l’esfera de llima, però al final m’he decidit per aquesta, que a casa ens encanta la pinya!
Eva, i mira que és ben fàcil de fer!
Queti, aquest cop no he tingut gaire feina, la pinya ja és prou bonica… i amb el caramel, el color groc encara queda més intens 😉
Pol, la pinya caramel·litzada va quedar boníssima, oi?
Mercè, és ben bé com tu dius, la pinya era tan toveta que es fonia a la boca! I el contrast cruixent amb la base quedava sensacional.
Teresa i anaori, us animo de veritat a que proveu de fer-lo, que és super fàcil de fer i el resultat és espectacular!
Massitet, tens tota la raó, la recepta és de les més senzilles que he fet d’en Jordi Roca… Últimament de les tres propostes que fa, sempre n’hi ha una molt fàcil per fer a casa, el mes passat va fer el plàtan amb vainilla, que també era molt fàcil 😉
Gemma, precisament és el què més ens va agradar, queda molt refrescant gràcies a l’anís i al iogurt… A mi em va agradar més que la típica tatin de poma acompanyada de nata 😉
Gemma, doncs a mi em passa al revés, estic viciada a la pinya!!!!!!! Me’n podria menjar mitja de cop, una sencera en tot un dia. Sort que és sana perquè si no, je je je…
Ester i la CUina de l’Eri, us animo a que el proveu de fer, no us decebrà!
Mesilda, si t’agrada la pinya aquest pastisset t’encantarà! Queda caremel·litzada i toveta, que es fon a la boca, mmm…..
Miquel, unes mandonguilles amb sípia de primer i un pastisset de pinya de postres, entre tu i jo ja tenim el menú complet, je je je…
Glòria, brutal, sensacional, espectacular!!! Com totes les receptes d’en Jordi Roca! És un geni!
Belen, la gent que em coneix ja sap que les postres amb fruita són les meves preferides de llarg… Més sanes i més lleugeres, així arribem a les 5 racions de fruita i verdura al dia 😉
Eva, ara ja només faig la tatin en format individual, queda molt més ben presentada i t’estalvies el suplici de tallar-la al moment de servir 😉
Dolça i Sion, moltes gràcies!
Ara, a mi la pinya al natural també m’encanta, però un detallet dolç de tant en tant no fa mal, je je ej…
Gemma, aquest tipus de postres m’encanten. El toc d’anís deu ser deliciós i el iogurt…jo sóc molt fan de la nata però em sembla que no m’importaria fer el canvi! La presentació inividual és fantàstica!!
Molts petonets!!
Quina pinta que fa. T’ ha quedat molt bonica, fins i tot fa una mica de pena menjarla però segur
que vau fer el cor fort :):):). I el gust de l’ anis deu ser molt interessant.
Petons!
Gemma una recepta digna de revista!! com tots els postres que ens prepares!!
Molts petonetss
Quan ho miro a la revista, ho veig molt complicat però quan t’ho veig a tu m’animo, ho fas més fàcil!
Gemma la recepta es perfecta m’agraden molt estós postres i tu el prepares de cine.
Un abraç
Gemma t’ha quedat esplèndida!!! amb una pintaça…. la pinya caramelitzada és boníssima!
Petons guapa
Segur que la revista durarà 20 anys i més. És genial esta recepta qué facileta!
Se va quedar ma mare la revista perquè ha tornat a sortir el meu blog i encara no he vist les receptes, però crec que esta la provaré.
Que maco t’ha quedat! Sembla que la foto ja transmeti lo sucosa i dolça que ha d’estar… Se’m fa la boca aigua!
Ostres, quina pinta aquesta tatin! Segur que estaba boníssima.
Us animo a tots que la proveu, és ben fàcil de fer i queda boníssima!!!
Glutoniana, ja vaig veure el teu blog a la revista, han fet un article molt complet, felicitats!
És que el teu blog és tot un referent a la cuina per celíacs, jo sempre el recomano quan em pregunten sobre aquest tema 😉
Hola Gemma, felicitats pel teu blog, el trobo molt interessant. Jo també tinc un blog de cuina juntament amb dues amigues. L’altre dia justament vam fer una de les teves receptes, concretament la de flam de formatge fresc. Estava molt bo però el que realment em faria gràcia de fer és el de formatge cremós de cabra però per una banda no sé on trobar el formatge cremós de cabra i per un altre m’agradaria substituir algun dels ingredients, com per exemple la llet condensada per llet de cabra o d’arròs ja que no puc prendre llet de vaca. M’agradaria que m’orientàssis en la quantitas que hauria de posar. Per cert, en el cas de que et fes gracia entrar en el nostre blog, la adreça es Dolors Marta Inge.
Un altre cosa que et voldria demar és si em podries explicar com puc introduir en el meu bloc un index de receptes com el que tens tu en el teu.
Atentament et saluda,
Marta
madre mia que pintaza!! dan ganas de pegarle un mordisco…………joer, voy a tener que desayunar ya porque mi estómago está quejándose viendo cosas tan ricas!
Marta, el formatge de cabra cremós el pots trobar a tots els supers, al costat de les terrines de philadelphia… I pots substituir la llet condensada però llavors hauràs d’afegir sucre, ja que la llet condensada és molt més dolça. Jo posaria les mateixes quantitats de llet, però el sucre no ho sé… ho hauràs de fer al gust, anar provant fins que trobis el punt que t’agradi 😉
L’índex el faig a mà, has de crear un post que aniràs actualitzant cada vegada que afegeixis una nova recepta, amb un link al post nou. No es pot fer d’una altra manera…
Ara mateix us vinc a fer una visita 😉
Gracies Gemma ets una crac. Jo pesava que havia escrit el comentari a sota de la recepta del flam de formatge pr això no trobava la teva resposta. Be, ara quan vagi al super ja em fixaré en el plastatge dels fornatges cremosos. Jo vaig normalment a comprar al Mercadona i no se si allà ho deuen tenir. En tot cas puc anar a mirar-ho al Caprabo.
Respecte al index, no se si ho sabré fer ja que no se lo que es un post, per lo tant dificilment ho podre crear. Ara he pensat que ho puc mirar a internet, allà ho trobes tot. Ha veure si m’en en surto.
Gracies per tot
Marta, un post és una entrada al blog, igual que quan poses una nova recepta… És el vocabulari en anglès que utilitzem els bloggers, je jeje… Ja veuràs com te’n sortiràs!
Gràcies Gemma! La veritat és que va ser tota una sorpresa tornar a sortir a la revista jajajaja. A la propera espero que amb una recepta que ocupe tota la pàgina 🙂