El món de la cuina està de dol. Aquesta recepta és en homenatge a Santi Santamaria, un dels xefs més prestigiosos a nivell mundial i que serà recordat per ser un dels cuiners que va contribuir a revolucionar la cuina de casa nostra sense renunciar a la cuina tradicional i als productes locals.
L’Starbase del blog De Cuina proposa unir-nos en un homenatge conjunt a aquest gran personatge dels fogons: avui tots els blogs que ens hi hem sumat cuinarem i degustarem una de les seves receptes.
La cuina d’en Santamaria es caracteritza per ser una cuina tradicional modernitzada. Precisament per això, les postres són poc habituals en els seus receptaris… N’he triat una que va publicar al seu blog el 14 de gener de 2009, una reinvenció del clàssic berenar de quan érem petits: el pa amb vi i sucre.
La recepta elabora dos gelats diferents amb el supòsit de tenir geladora. Com que jo no en tinc, els he fet com ja he explicat altres cops: congelant la crema en una glaçonera i, un cop congelats, triturant els glaçons amb un robot de cuina. Evidentment el resultat no és el mateix, però queda prou bé 😉
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
Pel gelat de mel:
• 500ml de llet
• 5 rovells d’ou
• 200g de mel
Pel sorbet de móres:
• 500g de suc de móres
• 150ml d’aigua
• 150g de sucre
• Pa
• Móres
• Vi dolç Olivares o similar
Preparació:
El gelat de mel:
Escalfar la llet.
Barrejar els rovells amb la mel fins que es tornin blanques.
Coure en la llet sense que aquesta arribi a bullir, a una temperatura màxima de 84º C.
Passar la crema per un colador xinès i gelar a la sorbetera.
El sorbet de móres:
Bullir l’aigua amb el sucre per fer l’almívar i després barrejar-lo amb el suc de móres. Passar per un colador xinès i gelar en una sorbetera.
Emplatat:
Tallar els panets en llesques rectangulars i amarades de vi dolç. Acompanyar d’una bola de gelat de mel i una altra de sorbet de móres i decorar amb unes móres tallades a trossets.
Bon profit!
Em sembla una iniciativa molt maca, la de fer un homenatge al Santamaria. La veritat és que jo no conec quasi res de la seva gastronomia, igual és un bon moment de fer una mica de recepta…
Avui em perdonaràs però passo del teu postre, és que no puc amb el vi… (puc menjar-me només els gelats?).
Bon cap de setmana!
És una pena aquesta perduda.
Teníem molt a aprendre encara d’ell.
I morir tan lluny de casa!.
Un petó
Has trobat un postre que trobo que reflecteix molt bé l’esperit de Santamaria, Gemma 🙂
Estic amb l’Starbase! La base tradicional de la recepta ho diu tot!! Genial el teu homenatge!
Bon cap de setmana!
Sandra
Unes postres sensacionals!!! cuina tradicional, de casa nostra, però amb el toc modern del seu autor!!
Petonets
L’has clavada, es postre Santi, cent x cent, aquest postre i les variants del pa, oli i sucre, introduint en alguns casos la xocolata, son berenars adaptables a postres de la infantesa d’un munt de catalans.
Gemma Conflent, el llamp dels bloggers, deu ni do la rapidesa en publicar !!! Bon homenatge, gastronomia i catalanitat !!!
Apa, una abraçada !!!!
Quant vaig estar mirant el seu blog, vaig dir aquesta la farà la Gemma o la Carmen, segur.
Avui tindreu un postre amb un significay molt especial.
Muas!
Gemma, un postre deliciós per a fer un homenatge a aquest home, molt bona elecció!
Un petó 🙂
El millor homenatge que podias fer. Es una delícia de postre.
Un petó
Un postre modern amb l´essència més tradicional, sí senyor!. M¨agradat molt aquesta iniciativa que avui us heu propossat els blocaires més experimentats. Genial!
ostres, el pa amb oli i sucre de petits posat en unes delicioses postres de restaurant! molt ben triat, gemma.
quina bona pinta guapa!!! un magnífic homenatge! petonets i bon cap de setmana
Un homenatge genial! A més de boníssim i fàcil de fer, allò tradicional sempre és inigualable!
Petonets!
Un DOLÇ homenatge!, entre blocaires i no blocaires avui se li ha ofert el millor homenatge.A reveure.
Tradició i bons productes, l´essència de la seva filosofia a la cuina, uns postres que diuen molt i qu has brodat.
Una abraçada
Te ha quedado delicioso.
A mi también me gustaba este, pero hacer helado no lo llevo muy bien.
Me encanta.
Besos
Molt bo Gemma…
Aquesta recepta me la guardo segur que esta ben bona, una iniciativa molt bona.
Salut!
Pa amb vi i sucre versió Santi Santamaria i elaborat per la Gemma!
No podries haver triat millor.
PTNTS
dolça
Olé Gemma!!De verdad,que me pasó como a tú tocaya,cuando ví el helado pensé en tí y en Carmen…es que cada maestrilla a lo suyo,verdad?…ha de estar riquíismo,la presentación fantástica y las moras,es que me encantan.
Un besote
Impressionant, aquesta recepta! Eres una crack, Gemma!
No m’havia fixat que en els receptaris de’n Santamaria no hi sol haver postres… Què curiós, no? De tota manera, si els pocs que hi ha són com aquest, ja ens podem calçar! Què bo!
Un homenatge ben dolç, com et correspon…
Salut!
Uooh! Preciós. Saps, un dia vaig intentar fer aquesta recepta i se’m va resistir. T’ha quedat imponent, et felicito :o)
Unes postres perfectes per retre homenatge a aquest gran xef que hem perdut. Qui tingués una sorbetera ara mateix!
Gemma molt bon homenatge i una recepta genial com era ell.
Un abraç
Molt ben escollit! una gran recepta i un gran resultat… ell s’ho mereix. un brindis!
Bonissim!!! Mare meva quines ganes de hincarle el diente, jejejeje. Vaig a buscar una cullera ara mateix i mel menjare ara mateix.
Un petonas.
T’has ben lluit Gemma!!! quines postres!!! cuina de sempre versionada…ha d’estar boníssim! Gran homentatge!
Petunets,
Eva.
Hola Gemma,
Quan vaig veure la recepta en el bloc, de debó que vaig pensar que la faries… no se el per què… Quin homenatge més maco que avui s’està fent. Suposo que hi ha més receptes dolces però la teva és la única que he vist per ara. T’ha quedat magnífic i una presentació de 10 com sempre. Petons i bon cap de setmana,
Una iniciativa molt maca i a més t’ha quedat genial, com sempre
Un gran postre digne d’un homenatge com aquest, genial!
Bona iniciativa,Gemma.I unes postres molt bones.
Em fas recordar.Ací també teníem eixe costum del pa amb vi.I quan arribava Pasqua també mullàvem la mona amb el vi.Deliciós.
Una pena això de Santi.Encara era molt jove.Les coses que ens hauria ensenyat…
Besets
Quina iniciativa més bonica, m’agrada molt.
Les postres t’han quedat magnifiques.
Laura (Cocina Homemade)
Gemma el Santi estaria orgullo hoy de ti una receta sencilla pero con una belleza increible una vez presentada en el plato y no te digo nada del gusto en boca sublime
peto
miquel
Quina recepta tan bona!! Les vegades que jo havia menjat pa i vi amb sucre de petita. Ara ens posariem les mans al cap de donar vi als nens. Un gran homenatge al Santi!
Una estupenda receta para un merecidísimo homenaje.
Ha sido lamentable la perdida de Santi Santamaría, y siempre lo recordaremos por su amor a la gastronomía, a los productos locales y esa sonrisa.
Besotes
Ana y Víctor.
Hola Gemma, guapa tu
te ha quedat un postre de 10 x10
tens tota la raó…. el berenar de l´infantessa, pa al vi i sucre,…i pa amb oli i xocolate, que bo, i quins records més macos,
i no es millor que ara amb tanta “bolleria industrial” carregada de porqueries,..??
mil petonets, tu com sempre genial, Susanna
Irene, jo tampoc bec gens de vi, però t’asseguro que aquestes postres queden boníssimes! Combinat amb el pa i els gelats, queda deliciós.
Reme, tens raó que morir tan lluny és una pena afegida per la família…
Starbase, has vist quin èxit la teva convocatòria???? Segur que quan ho vas dir no t’ho imaginaves pas. Felicitats!!!
Els fogons i Marylou, la cuina d’en Santamaria era cuina d’arrels… i què més clàssic que un pa amb vi i sucre? je je je…
Tiriti, quan temps sense saber res de tu! No sóc ràpida, és que he tingut temps des de dimecres per pensar quina recepta faria… a més, per fer els gelats havia de començar abans 😉
Gemma, quina Carmen vols dir?
Anna i Glòria, crec que ha estat un gran homenatge, oi?
CrisitnaT, què vols dir amb això de veterans? Que en Santamaria té receptes molt fàcils! Segur que si vols encara hi ets a temps 😉
Manel, crec que aquesta era l’essència de la cuina d’en Santamira, oi?
Judit, Gemma i Mercè, és un gran homenatge a un gran xef. I des del meu blog, la recepta triada havia de ser de postres, evidentment 😉
Mai, bons productes com el teu peix de la llotja, oi? 😉 Tens raó que era la seva filosofia!
Margot, amb el truc dels glaçons segur que et queda bé… Jo tampoc tinc geladora, però d’aquesta manera queda gairebé com si fos comprat 😉
Petitacuina i Dolça, la veritat és que el sorbet de móres queda boníssim! I el gelat de mel també… una recepta per repetir segur!
Silvia, no sé pas quina Carme voleu dir, suposo que deu ser algú que només fa postres, je je je… m’heu deixat ben intrigada 😉
Massitet, crec que això de poques postres passa amb molts cuiners de renom. Els Roca mateix, sort en tenen del germà petit, i també els Adrià… i clar, quan el cuiner no té germà petit, llavors falten postres als seus receptaris, je je je… 😉
Buenasmigas, perquè se’t va resisitir? No té cap complicació… sobretot si tens geladora 😉 Si no, pots fer servir el truco que explico dels glaçons 😉
El taller de cuina, Maria Dolores i Pol, teniu raó que entre tots li hem fet l’homenatge que es mereix aquest gran xef, oi?
Delicias i Eva, les gelats estaven boníssims, de veritat!
La cuina de l’Eri i Pollet, crec que era l’única recepta de postres del seu blog, així que no tenia elecció, je je je…
Mariàngels, un gran homenatge!
Mesilda, aquí també es feia molt abans aquest berenar… I la Mona sucada amb vi dolç o mistela deu quedar boníssima, je je je…
Laura i Miquel, són unes postres senzilles i elegants, un exemple més de la vàlua d’aquest gran xef!
Anna, tens tota la raó que ara seria impossible imaginar un berenar de nens petits amb vi… ja veus com han canviat les coses 😉
Ana y Víctor, ha sido un gran y sentido homenaje que hemos realizado todos los blogueros… Y esta receta es un gran ejemplo del estilo de cocina de Santamaria 😉
Susanna, totalment d’acord que abans es berenava molt millor… La pastisseria industrial és una porqueria que ha fet molt de mal 🙁
Aquest sorbet de móres el fèiem quan anàvem de campaments amb l’esplai. I una vegada gairebé caic per un barranc per intentar agafar unes delicioses móres que quedaven una mica massa lluny… Sort que un company em va agafar per la samarreta!
M’encanten aquestes postres i m’ha entusiasmat la iniciativa. Aquest cap de setmana he anat de bòlit, però potser la setmana que ve hi aporto el meu granet de sorra.
Petons!
La Taula d’en Bernat
Quina iniciativa més bonica. Aquestes postres són d’allò més originals. Jo mai he tastat el pa amb vi i sucre tradicional, però…jiji!!
T’ha quedat molt ben presentat i segur que molt bo. Tinc epndent de provar la teva tècnica del gelat!!
Molts petonets!
La nueva etapa del blog y diseño precioso… la receta es de escandalo …me apunto al homenage a Santi Santamaria…hacia cosas increibles ..BESOS MARIMI
Molt bona pensada fer unes postres! tan quedat espectaculars i la teva idea de com fer els gelats queda ben anotada 😉
Molts petons!!!
un postre exquisit d’un gran de la cuina de casa nostra… una llàstima, una gran pèrdua, sempre ens quedarà el seu record i les seves receptes.
Petons
El Santamaria estaria ben pagat de veure l’homenatge que li heu retut. Excel·lents, totes les receptes. La teua deu venir directament del cel: em sebla divina! i l’elecció de l’Olivares, el toc que arrodoneix el conjunt.
Jo he estat de reunió i capficada amb el #sensesenyal. Però queda pendent.
Besets
Amb aquesta recepta has fet un bon homenatge. T’ha quedat una presentació espectacular.
Un magnific postre.
Com ell, es merexia.
Com sempre la teva feina de 10.
Petons
ISABEL
Un postre perfecto para la ocasión.Enhorabuena.
Besos
No he tastat mai el pa amb vi i això que és una tradició! Trobo que no es nota que no ho has fet amb la geladora, es veu un gelat, gelat. Com sempre t’ha quedat perfecte!
Bona setmana.
Quin postre més especial per homenetjar l’il·lustre Santi Santamaria…
Mglòria
Quin magnífic postre , Gemma . L’has brodat a l’homenatge . A mi tampoc m’agrada molt el vi però d’aquest teu en menjaria un bon plat sense cap problema.
Enhorabona a en Pol , també. Arribo tard , però val més tard que mai.
Una abraçada
Qué bo Gemma, s’haura de provar aixo que jo menjaba molt pa amb vi i sucre quan era petita.
Un gran postre per homenatjar en Santi! una proposta deliciosa!!!
Molts petonetss
Un homenatge preciós Gemma. I com sempre una presentació sensacional.
Com no podria ser d’un altre forma, una recepta dolça, un bon homenatge
Petons
Un clàssic reinventat! Molt bon homenatge, Gemma!
Petons!
preciós i dolç homenatge a en Santi Santamaria.
Lástima que se vayan los buenos, cuando han ayudado tanto para que el buen comer no se pierda. Un bonito homenaje Gemma. Y el postre que nos dejas, no lo conocía, pero tiene que estar delicioso.
Un besín
Un excel·lent homenatge… El pa i vi sucre de quan érem petits elevat a l’alta gastronomia…
Aquest berenar me´l feia sovint la meva avia però a mi no m´agadaba gens i, guardam el secret, anava balcó a baix…. Ara que m´he fet gran, el trobo molt i molt bo i aquest versió teva ha de ser fantàstica. Un bon homenatge.
Petons!