Aquesta és la recepta de la revista CUINA corresponent al mes de gener, unes postres senzilles inspirades en una combinació ben clàssica a les postres, el plàtan i la vainilla:
La recepta és una genialitat del xef Jordi Roca, que en la seva secció i per postres proposa tres receptes amb les fruites més comunes que existeixen, la poma, la pera i el plàtan: una pera a la mantega, un souflé de poma i aquest plàtan a la vainilla.
Amb aquesta recepta en Jordi demostra un cop més que la senzillesa a la cuina no està pas renyida amb l’exquisidesa. Segurament és la proposta més fàcil que he fet de la revista, però el resultat és absolutament espectacular: el plàtan queda caramel·litzat i impregnat de l’aroma de vainilla i cada cullerada és d’una cremositat deliciosa. Seguint el consell del mateix Jordi, menjat calent i acompanyat d’un gelat de vainilla és com més ens ha agradat. Brutal!
Aquí teniu la recepta:
Aprofito aquest post amb la recepta del CUINA per felicitar a tot l’equip de la revista: CUINA ha guanyat el premi a la Millor Publicació 2010 que atorga la l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català. Felicitats!
D’aquesta setmana no passa que el faig, el plàtan és una fruita que em fa reviure moments divertits d’infantesa
Moltes felicitats
Ostres, quina recepta més senzilla, i és tan original! A més, la presentació t’ha quedat moníssima.
Bona setmana!
Què senzill i què original!!!!!
No se m’hagués ocurregut mai, i tant que és genial en Roca!!
Els lichis eren de llaune, ja no portaven pinyol.
Petonets
Al.lucinant. El plàtan és una fruita que només menjo passadeta per el foc ja que m’agrada com queda de textura quan és cuit sense perdre tota la estructura. Aquesta proposta és brutal, com ve dius… una genialitat.
segur que esta delicios!!!
Bon dia Gemma,
Quan la vaig veure… vaig pensar que era una recepta per fer en alguna ocasió especial.. encara que senzilla si li poses a taula unes postres com aquestes en algú que li agradi molt el plàtan… segur que seria un èxit. Les dues fotos són precioses, però la de posar amb el tall tot un encert! Petons,
Ostres… doncs m’ha agradat molt i per la nena trobo una rcepta genial segur que no deixara ni un bocí d’aquesta fruita.
Mua
El plàtan és tan saborós que pensava que no li calia res; hauré de provar aquestes postres, fàcils i saludables, que tan bé visten la taula (sempre, les postres, el punt dèbil de la nostra). Felicitacions a CUINA, i a tu també, que contribueixes a pujar-ne el nivell.
Besets
Ja em va cridar l’atenció quan la vaig veure a la revista, fa molt bona cara!! I les meves felicitacions des d’aquí, es mereixen tots els premis!
Petonets
Sandra
quina recepta més senzilla i bona, aquesta s’ha de probar.
pt!
que bo que ha d’estar!!!! i que senzill…ho probaré segur!!! T’ha quedat PERFECTE!!!
Petunets,
Eva.
Unes postres delicioses! m´agrada el platàn i la vainilla…Les fotos molt original. He obert el post sense llegir el títol i quan he vist el platàn sense el tall he pensat que era una garrofa…je, je, je. Quin fart de riure m´he fet!.
El plàtan és una de les meves fruites preferides, i a més amb sabor a vainilla, que ha d’estar…. molt bo!
Petons
¡Qué original Gema!
Me gusta mucho el plátano en postres y este que hoy nos traes mmmmmmmmmmmmm
Besos.
Sóm grans fans d’en Jordi (i teus!!!), vam veure la recepta al Descobrir Cuina i vem salivar. Tu ens la presentes de manera molt atractiva. L’haurem de tastar!!
Hola guapa tu
quin postre més original i ps complicat, m´agrada
mil petonets Susanna
Uaaaauuuu! quina meravella!
Quan he vist la foto em pensava que el plàtan estava recobert amb xocolata. M’ha semblat molt original i l’opció de menjar-lo amb gelat està molt bé. M’agaden els contrastos de postres calents amb gelat.
Què original i senzill. Si a vegades les coses bàsiques són les més bones. Clar que el toc de vainilla deu ser boníssim. Igual que les pomes al forn que m’encanten. Me la apunto a pendents.
Quina presentació més maca que t’ha quedat! Si me’l posesin a taula no podria imaginar lo senzilla que és la recepta. I deu estar super bo la barreja de gust de platan i vainilla!
ESPECTACULAR!!!! , m’encanta en Jordi Roca , trobo que és senzill, creatiu i sa, ho té tot. El faré per una ocasió especial. I a tu t’ha quedat genial. Trobo que et podria convidar un dia al seu celler i deixar-te fer un postre a mitges , no ho trobes???
Una abraçada
he de reconèixer que quan vaig veure la recepta a la revista, vaig estarrufar una mica la punta del nas, pero ara , i veient el teu comentari, m’han entrat ganes de provar-ho … així és que a pendents!!
Una abraçada
Una recepta senzilla però segur que bona!!! Ara que, la presentació de matrícula!!!
Ester, prova-la que us agradarà. És curiós això del plàtan i la infantesa, a mi em passa el mateix… Per què deu ser?
Irene, precisament per això és una recepta genial: és la senzillesa i l’exquisidesa personificades!
MaryLou, no sabia que els lichis de llauna ja venen sense pinyol… sempre els he menjat frescos. Va molt bé saber-ho perquè treure el pinyol és força empipador. Provaré les llaunes que dius 😉
Starbase, haig de confessar que el plàtan és la fruita que m’agrada menys… Crua no la menjo mai, prefereixo altres fruites més sucoses i menys dolces. En canvi, en pastissos tipus tatin m’encanta i aquest escalivat al forn em va enutsiasmar.
Ivana, boníssim!
La cuina de l’Eri, és ideal per un dia que vols quedar bé i sorprendre els convidats. Fàcil de fer i amb un resultat espectacular 😉
Núria, pels nens que els encanta el plàtan és una recepta perfecta, molt bona idea!
Queti, tens raó que el plàtan necessita poca cosa, si t’agrada tot sol ja és prou bo. Aquesta recepta és una bona manera de fer postres senzilles a casa, que tens raó que és el punt feble de moltes de les nostres cuines casolanes…
Sandra, jo també crec que es mereixen el premi a Millor Publicació del 2010, la veritat és que té un nivell de qualitat altíssim!
Eves, proveu de fer la recepta, que no us decebrà gens, al contrari. Poques coses tan fàcils tenen un resultat tan bo i sorprenent 😉
CristinaT, ja ja ja!!! Una garrogfa???? Tens raó que amb la pell negra de fora s’assembla una mica 🙂 Sort que has acabat de llegir la recepta, je je je…
Ribereña, la combinació del plàtan i la vainilla és un clàssic a les postres que té l’èxit assegurat, d’aquelles parelles que no fallen mai!
Silvia, si te gusta el plátano, esta receta te encantará, queda super suave, cremosa y muy sabrosa…
El taller de Cuina, haurem de fer un club de fans d’en Jordi Roca, je je je… Jo sóc la seva fan número 1 gràcies a receptes tan genials com aquesta!
Susanna i Josep, unes postres marevelloses per la seva senzillesa i espectacularitat. i tant!
Mònica, tens raó que la foto confón… I a mi també m’encanten les postres que combinen temperatures, el contrast del plàtan calent i el gelat fred és deliciós.
Laura, l’exemple de les pomes és super encertat, ben bé és el mateix! Amb la cocció al forn, el plàtan es caramel·litza i queda molt més dolç, suau i cremós.
Laia, com sempre diu la Mireia Carbó a les seves classes, no diguis mai que la recepta és tan fàcil de fer, je je je…
Xisca, en Jordi Roca és un geni de les postres. Si em convidés al Celler em quedaria com un flam, je je je… ojalà! 😉
Alfons, a mi al principi no em convencia l’estètica del plat, amb tota la pell negra i arrugada… però és d’aquelles postres que la presentació no fan justícia al plat. Senzillesa i delicadesa tot en un!
Teresa, és d’aquelles receptes que ho tenen tot, oi?
Increïble, la cuina cada dia em sorprèn més! Aquest home és un genia i tu una excel·lent alumne, apunt ja de graduar-se! T’ha quedat fantàstic!
Una abraçada
Cuando la ves de golpe no lo veo claro pero despues de learla y de tus comentyarios,la cosa cambia, lo probare
peto
miquel
Mmmmmmmmm, és impressionant: senzill, bo, sa…
Queda pendent a la llista!
Petonets!!!
Boníssim! i com combinen la vainilla i el plàtan! de meravella… una gran idea i una gran presentació, com sempre…
Mare de déu!!! es una pasada aquest postre, i a més amb fruita natural.
Perfecta!!!!!
Iepa!
De seguida que la vaig veure em va agradar i ara que tu dius que és tan bona, no trigaré gens a fer-la! De vainilla, dius? Oido cocina!
Salut!
Bona nit Gemma
I tan brutal!!!
Demà ja els estic fent.
I a més amb vainilla…ummm,fabulós!
Besets
Una combinació que segur funciona!, i una presentació ben original, segur que no va parar gaire estona a taula!…A reveure.
Quin postre més guapo, com tu dius, amb gelat de vainilla ha de ser genial!
Te una pinta fenomenal, i la presentació de 10.
Petons
Curiosa, i segur que boníssima!
Et vam trobar a faltar.
PTNTS
Dolça
El plàtan no és l´ingredient que més utilitzo però crec que faré una excepció, em pareix que aquesta recepta m´ha de agradar molt i a més molt senzilla de fer…un petonet
Gemma, hola guapa!
Què original! És ben diferent aquesta preparació de les que acostumen a fer amb els platans! Gràcies per compartir-la, que aquest gener em vaig perdre la revista! 😉
Petonets 😀
Gemma, què senzill però què original. Com m’agradaria ser capaç de fer aquestes genialitats!! Segur que deuria estar boníssim. M’han encantat les taques de decoració al plat!! Molts petons!! 🙂
A primera vista pensé que iba a encontrarme con una receta complicada, y mira por dónde es sencilla y original. El plátano además es una fruta que me encanta y que en postres queda siempre deliciosa.
Un besín.
Ha de ser boníssim i a més ben facilet, oi?
Petons!
PD: Ens veurem al fòrum? 😉
Gemma vaig tastar eixe plàtan amb vainilla, en el restaurant Arzak fa uns anys, era la guarnició d’un plat de foie, em va agradar tant que els pregunte com era pues me’l van servir sense la pell i m’ho van explicar així tal qual dius.
Està mol bo no se m’oblida.
Un abraç
Que postre mas exquisito y a la vez mas sencillo.Espectacular.besos esther
Què original! i la presentació… De segur que està bó… Petons!!
María josé
Gemma, totalment d’acord, en Jordi Roca és un geni! 🙂
Miquel, a mi em va passar el mateix, estèticament queda bastant lleig, amb la pell negra… però la combinació de plàtan i vainilla resulta tot un encert. Prova-ho!
Gemma, les llistes de pendents són inacabables, oi? Je je je…
Pol, ens va agradar moltíssim, oi? Per repetir un altre dia, seguríssim!
Glòria, les postres amb fruites són les meves preferides, molt més sanes que les altres 😉
Massitet, ja veus que és super fàcil de fer. Si la proves ja m’ho diràs!
Mesilda, a mi també m’encanta la vainilla. I com que el plàtan és molt barat, val la pena gastar-se els diners amb una vainilla de qualitat 😉
Mercè, la presentació és una mica especial, la veritat és que el plàtan tot negre no queda gaire estètic, je je je….
Mariàngels i Sion, amb un gelat de vainilla és un postre digne de restaurant, per quan tens convidats i vols quedar bé sense complicar-te gaire la vida 😉
Dolça, quina enveja em feu amb la trobada… Però els dissabtes tinc el curs a l’Espaisucre i no podia venir 🙁 A veure si la propera trobada es fa en diumenge i puc venir!
Maria José, coincidim totalment: a mi el plàtan no m’agrada gaire, però fet així em va encantar, prova’l i ja ho veuràs 😉
Marina, és original, oi? I ben senzill de fer… sovint les idees més senzilles són les més resultones!
Alba, ser un geni significa precisament això: inventar-se receptes originals que tot i ser senzilles resultin exquisides.
Nieves, creo que es una de las recetas más fáciles que he hecho nunca. Y el plátano asado queda dulce y caramelizado, una delícia cremosa con un sabor a vainilla exquisito.
Mercè, ja tinc l’acreditació per anar al Fòrum, je je je… però encara no sé quin dia hi aniré, per poc que pugui m’agradaria anar-hi un dia de dilluns a dimecres, crec que hi ha activitats més interessants que no pas el diumenge. Hi aniràs tu?
MariaDolores, acompanyant un segon plat? Ostres, encara em sembla més original que per postres! Però crec que ha de quedar molt bé, al foie li van molt bé els guarniments amb fruites… serà qüestió de provar-ho 😉
Esther, bienvenida al blog! Ahora mismo vengo a visitarte 😉
Maria José, original, fàcil i bo, què més podem demanar?
La vaig vore a la revista i em va cridar l’atenció. Pinta bé pinta bé 🙂
Felicitats a la revista i a tu per la part que et toca!
Hola,
Su blog ha captado nuestra atención por la calidad de sus recetas.
Agradeceríamos que lo registre en Ptitchef.com para poder indexarlo.
Ptitchef es un directorio que referencia los mejores sitios web de
cocina. Cientos de blogs ya se han inscrito y disfrutan de Ptitchef
para darse a conocer.
Para suscribirse a Ptitchef vaya a
http://es.petitchef.com/?obj=front&action=site_ajout_form o en
http://es.petitchef.com y haga clic en “Anade tu blog ” en la barra la
parte superior.
Atentamente,
Vincent
Boníssim, fa una pinta tremenda. La combinació del plàtan amb la xocolata m’encanta.
Per cert, moltes felicitats tant a la revista com a tu.
Petonas!!!
T’ha quedat espectacular!!!! Quina bona pinta que fa!!! Salutacions
Una recpeta originalíssima!!!! diferent!!!! M’encanta!!!!!! i una combinació excel.lent plàtan i xocolata genial!
Qué recetas tan originales nos ofreces!! en tu casa deben estar encantadossss
Bicoss
quina pinta, super original, Gemma, sempre ens tens preparades unes sorpreses, un gust passar pel teu blog 🙂
Glutoniana, CUINA es mereix aquest premi, oi?
Delicias i Neus, sembla xocolata però és la pell negra del plàtan. Però teniu raó que la xocolata i el plàtan lliguen molt bé 😉
Francesc i Pollet, és ben original i ben fàcil de fer. Proveu-la que segur que us agradarà!
Marisa, es una receta muy sencilla y original. Además, es totalmente apata para celíacos, no lleva nada de gluten 😉
Una proposta genial, d’aquestes que pots fer un dia d’improvist i amb la que triunfes segur, ha d’estar boníssim!
Será un postre sencillo, pero es precioso, sabroso y espectacular.
Besotes