Avui us proposo una d’aquelles receptes d’aprofitament que supera totes les expectatives, unes mossegades cruixents amb sorpresa de xocolata:
Aquests caramels ens els va inspirar en David Lienas durant una de les seves classes, font gairebé infinita d’idees i noves receptes, algunes ja ben esteses entre els blocaires com les tatin salades o la truita de pa amb tomàquet.
La idea no pot ser més senzilla: congelar una crema que us hagi sobrat en glaçoneres, embolicar els dauets congelats en pasta fil·lo i coure’ls al forn fins que siguin daurats. Durant la cocció la crema es descongela i resulten uns farcellets cruixents espectaculars, amb la crema líquida a l’interior que explota a la boca quan hi claves queixalada. Us ho imagineu?
El tema de les sobres a la cuina és ben curiós. Sovint quan faig samfaina o plats similars elaborats, m’agrada que me’n sobri. Les restes les aprofito per fer una truita o un acompanyament o una salsa, amb un resultat que sovint millora l’original. I crec que no dec ser la única que ho fa, oi? Doncs amb aquests caramels em passa el mateix: des que els vaig descobrir sempre faig que em sobrin cremes, crema pastissera, crema de llimona, crema de xocolata… són un autèntic vici!
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
• Crema de xocolata (o la que tingueu)
• Pasta fil·lo
• Mantega
Preparació:
Congelar la crema en glaçoneres.
Tallar la pasta fil·lo en quadrats i pintar-los amb la mantega fosa. Posar al damunt una segona capa de pasta fil·lo i tornar-los a pintar.
Embolicar cada glaçó de crema congelada amb un quadrat de pasta i pintar-lo amb la mantega fosa. Coure’ls al forn uns 10 minuts a 190º, fins que siguin daurats.
Espolsar els caramels amb sucre o cacau en pols i servir tebis.
Bon profit!
Prova-li de posar uns fruits secs picadets o una mica de plàtan, què me’n dius?
Una delícia
Ester
Bon dia Gemma,
Ara mateix me’n cruspiria un parell d’aquests caramels. Una molt bona idea això de congelar amb glaçoneres les possibles restes de cremes i aprofitar-les per fer aquestes delícies. M’afegeixo a la pregunta de l’Ester… Petonets,
Uauuuuu!!!! Molt millor que les creps!!!! Ahir vaig sopar en un fast food de pasta -decepcionant- i em vaig alegrar de veure pizza de xocolata -una altra vegada decepció- suposo que m’esperava trobar un gust semblant amb el que de BEN SEGUR hi ha en aquesta pasta filo -que m’encanta- i la xocolata -que em xifla!!!!
Un blog superinteressant aquest vostre! No us puc pas perdre de vista!!!
Mglòria de Gourmenderies
Ostres Gemma que bo! Amb la gana que tinc ara…
Jo ho vaig fer un cop i em va encantar, i també les vaig fer de crema! Tot boníssim! I molt bona idea també això que diu l’Ester del platan i els fruits secs, ho provaré el pròxim cop, ja que no hi ha millor combinació que xocolata amb platan! Ens veiem al Bonpreu!
Mmmmm… se’m fa la boca aigua. Provaré de fer-ho a veure si els sorprenc! A mi també m’agrada molt aprofitar les sobres, el problema és que a casa poques vegades n’hi ha.
Quina pinta Gemma, quina pinta!!! De bon matí ja m’ha entrat la vena golafre i ara només puc pensar en xocolata!! Això de les sobres és ben curiós, estic d’acord amb tu. Just ahir vaig anar a dnar a casa de ma mare i em va fer un cus-cús improvisat boníssim amb unes verdures sofregides que li havien quedat del dia abans!
Ah, i la pizza dolça… ja tinc ganes de veure-la! 😉
Petonets!
Sandra
Un altre vici total!!!!! M’encanten aquests tipus de dolços.
Petonets
Visca la cuina d’aprofitament!. Aquests caramels es mereixen tots els honors i comprar ingredients expressament, si cal!. Jo els he fet sempre amb crema i també són boníssims!
Aquesta sí que és tota una temptació Gemma! Ës un dolç perfecte per mejar a totes hores, t’han quedat molt bonics!
Petons
Tancada i amb mobilitat reduïda, no és açò el que més em convé, però en prenc nota. Tot el que tinga xocolata em perd!
Besets
uf…això és pecat, segur segur…quina recepta tan fàcil de fer i tan bona, amb el que m’agrada la xocolata uhmmm…..
Quina delícia més xula i original :O)
Demà tinc un sopar a casa i volia proposar diferents postres/dolços.
Per poc que pugui els incloure!!!
Petonarro enorme
De vegades amb coses d’aprofitament poden sortir grans plats. Jo també ho faig amb la bolonyesa quan faig pasta que en poso en potets per anar fent més coses.
Són molt originals els caramelets 🙂
Que bons han d’estar… el cruixents de la pasta fil·lo que s’esclatin a la boca amb la xocolata, ja m’ho imagino!! Tan quedat xulíssims!
Un petó 🙂
MMMMM!!! Han de ser boníssims, ara m’en menjaria un parell 🙂
Ummmmmmmmm, ha d’estar tant bo!
He de buscar la pasta fil·lo, no sé on comprar-la! Toca investigar.;)
Ester, em sembla una proposta sensacional, han de quedar molt millor! La xocolata i el plàtan o els fruits secs llligeun moltíssim…
La cuina de l’Eri, la cuina d’aprofitament m’encanta, a casa som dels que no llancem mai res! Sovint els plats cuinats amb sobres superen els orginials, oi?
Mglòria, pizza de xocolata??? Ostres no ho havia sentit mai! Serà qüesetió d’investigar sobre el tema, que l’ingredient per la recepta del 15 que ens proposen els Fogons de la Bordeta és precisament la pizza!
Marta, amb crema catalana també ho he provat i queda boníssim! L’any passat vaig congelar la que m’havia sobrat per Sant Josep i la vaig fer així també… Quin vici!
Cristina, ja veus que què faig jo: ja cuino de més expressament per tal que em sobri, je je je… així després t’estalvies feina i tens una nova recepta gairebé millor que l’original 😉
Els Fogons de la Bordeta, caram si que et cuida bé la mare, je je je… segur que aquest cus cus estava boníssim! Ja estic pensant receptes de pizzes dolces, amb fruita o xocolata… Segur que participo, ja hi podeu comptar! 😉
Carme, de vici total!
Glòria, ja recordo els que vas fer tu amb crema pastissera. També eren molt bons, oi? És que les idees del David sempre són bones, llàstima que en dóna tantes que sovint no tenim temps per provar-les totes, je je je…
Ribereña, per picar a mitja tarda són una temptació deliciosa!
Queti i Carme, pels amants de la xocolata són un autèntic vici… No en pots menjar només un! Sort que els vaig fer petits, je je je…
Mima, segur que encara hi ets a temps, que són ben fàcils de fer. Si els proves ja m’ho diràs, estic segura que triomfaran 😉
Glutoniana, i tant, val la pena cuinar aprofitant les sobres, a part de que t’estalvies molta feina, et permeten fer plats molt originals, oi?
Anna, el contrast cruixent de la pasta fil·lo i la crema líquida a l’interior és absolutament irresistible… espectacular!
Albota, amb un parell no en tindries ni per començar, je je je…
Caramels, delícies celestials, posa-hi el nom que vulguis, una passada, en definitiva, m’apunto això de congelar sobres en glaçons!
Què bons!!!! tens raó, la cuina del aprofitament dóna molt de si. L’altre dia per gastar pasta fil·lo del nadal, vaig embolicar massa de croquetes, com uns paquetets petits i al forn, van quedar boníssims. El Lienas ens té ben ensanyades!!!!!
Petonets
Aquests caramels sí que en menjaria!… jo no sóc de comprar ni menjar mai caramels si no són d’eucaliptus o menta per la tos… Quina meravella i que bonics!.Doncs precisament tinc pasta fil.lo així que crec que convidaré aviat a caramels…a grans i petits,Una abraçada i felicitats altre cop per tan bones idees compartides!!!
Mmmm que bons han de ser Gemma !!
Amb la gana que tinc, ara me’n menjaria un parell (per quedar bé) i 4 o 5 per satisfer la meva gula!
Petons
Espectacularitat i senzillesa, i pots fer les varaxions que vulguis!!
petons
Gemma, això no es fa!!! Mare meva, quina delícia! Ara tot el dia pensant amb aquests caramels i sense poder-los tastar. Això si que jo en dic penitència!
Una abraçada!
Quina cuina d’aprofitament més bona!!!! Dimarts vinent faig un taller d’aquest tema els posaré el teu enllaç perquè el vegin!!
PTNTS
Dolça
Estem molt a favor del David Lienas. Llàstima que l’horari no em sigui compatible.
Aquestes mossegadetes líquides tenen el toc i modernor de la cuina ultramoderna però sense tota la parefernàlia.
Vull dir, que tens el resultat sense haver de gastar en kits, estris, productes i demés merchandising 🙂
Marededéusenyor!
Quina idea més perillosa que ens has donat! Ara no faré res més que fer de més per poder fer farcellets d’aquests! Oh!!
Salut!
Quina passada, quina idea i a mes la presentació espectacular per portar a taula.Petons
Quina idea més bona…i ara mateix me’n menjaria uns quants (crec que amb un sol no podria!!!) Prenc nota!
Ptnts M
Pasta filo és pasta brisa?????? La crema es pot fer desfent xocolata ???? Costa prova alguns ingredients si no tens un super gran aprop…
Uf!!! irresistibles!!!
Ostres Gemma, quina proposta més espectacular , fàcil de fer i sorprenent. Ho trob genial. I tant que ho faig, quan cuino faig que em sobri i així ho transformo i ho converteixo amb el dinar de l’endemà i fins i tot a vegades de Passat demà , menu per a tres dies,je,je…
Precisament ara tenc crema de cafè amb xocolata que em va sobrar del farciment d’un braç de gitano.
Una abraçada
Mònica, la pasta fil·lo la pots comprar a super una mica grans, tipus Corte Inglés o Caprabo… Normalment la venen congelada, però si la trobes fresca molt millor 😉
Mariangels, delícies celestials també em sembla molt bon nom, je je je…
Marylou, m’encanta el teu invent! Per mi, millor que fregir les croquetes, que és l’única pega que hi trobo. En canvi, embolicades amb pasta fil·lo han de quedar igual de cruixents i sense gens d’oli. M’apunto la idea, que m’ha encantat!
Mercè, aquests caramels són molt més bons que els d’eucaliptus, je je je… i no cal esperar a tenir tos per degustar-los 🙂
Gemma, quant temps sense passar per aquí… Aquests caramels són ideals per enganyar la gana de mitja tarda 😉
Dolorss, tens tota la raó que admeten mil varacions… canviant el farcit, només és qüestió d’imaginació 😉
Gemma, doncs l’única que et puc dir per posar fi a la penitència és que t’anims a fer-los tu mateixa, je je je… que ja veus que són ben fàcils de fer.
Dolça, genial que els ensenyis aquesta recepta… Ja tens pensades quines receptes faràs? Suposo que faràs post al blog, oi?
Starbase, com sempre, “has dado en el clavo”!!! Ni tantes esferificacions ni gelificacions ni res d’històries rares, amb aquests caramels tens un joc de textures brutal ben fàcil d’aconseguir 😉
Massitet, aquests caramels ja són un clàssic entre els blocaires que hem assistit a les classes del David Lienas… tenen l’èxit assegurat 😉
Mângels, per portar a taula aconsello portar el caramel sencer, sense explicar què hi ha a dins… així la sorpresa en descobrir la crema líquida a l’interior encara és més gran, je je je…
Marta, visca la cuina de l’aprofitament, oi? Que el teu risotto amb les sobres de caldereta és simplement espectacular!
Judit, no, la pasta fil·lo és totalment diferent a la brisa… És molt molt fina, com un llençol, i queda super cruixent. La trobaràs a supers grans, però la pots congelar molt bé fins que la necessits. I la crema de xocolata es pot canviar per crema pastissera, però no crec que quedé bé amb xocolata desfeta… pensa que l’interior ha d’estar congelat! Si cliques a l’enllaç, trobaràs que la recepta de la crema de xocolata és ben fàcil de fer 😉
Teresa, irresistibles és la paraula, je je je…
Xisca, crec que tots aprofitem les sobres, sobretot avui dia que tenim tan poc temps per cuinar… és un bon recurs per guanyar temps a la cuina, oi?
Uau, ja m-imagino aquests caramels farcits de crema de cafe i xocolata… brutals, els has de provar, eh?
¡Hola!
No sé catalán, pero estos traductores online son una maravilla 😉 ¡Y esta receta también! Salivo nada más veo las fotos, qué barbaridad… Y además la receta es sencillísima, ¡me encanta! Pruebo seguro.
Un beso
Els meus fills son uns enamorats d’aquests petits caramels, el problema es que si fos per ells no menjarien altre cosa!!!! jajajajaja. Les fotos son precioses!!!! Petons
Jo me quedat motra veien aquests carmels. Però…..si són una obra d´art. T´ho dic de debó,me quedat impressionada de lo bonicas i fàcils de fer que són.
Un petó.
Ohhhhh! Això és un pecat!!!! Mare de Déu quina delícia!!! Espectacular!!!
Crec que em cau la bava només de veure’ls!!! Aquests caramels els faré segur aquest cap de setmana!!!
Petonets!!!
Déu n´ hi do, uau! Vols dir que això de l´aprofitament no és una excusa o autoengany del nostre cervell que el volem posar a dieta, però, no?
umm com m’agrada la filo amb la xocolata!!!
petonets
Gemma, aquesta recepta és d’aquelles fàcils i que sorprenen gratament, sobretot si l’interior és de xocolata!! :).. Realmet dóna moltíssimes possibilitats, Gràcies per compartir-la!!
Petons!!
P.D.: me l’apunto pel concurs de pintxos de l’any que ve com a pintxo dolç 😛
Bona nit Gemma
Clar que m’ho imagine!Se’m fa la boca aigua de pensar-ho!
I que bona idea posar-ho congelat,així no costa res embolicar-ho.
Besets.
Hola maca.
Necesito tu correo, me puedes escribir al mio y te cuento?
margot53_3@hotmail.com
Que bo i quin aprofitament més fàcil!
Jo també sóc de les que reciclo el menjar i faig altres coses amb receptes bàsiques.
Petons
Gemma la de veces que me sobra algo y cuando lo veo por la nevera y tengo que darle salida improviso algo y el resultado como bien dices supera a la receta original.
me acuerdo de esa clase del David y le has sacado provecho con este delicioso caramelo que como dices son de vicitotal y admite cualquier ingrediente en el relleno.
Bueno como siempre me gusta
peto
miquel
Son tan viciosos que normalmente no en quede ni un
Petons
Tenen una pinta boníssima i preciosa! lo de la truita de pa amb tomàquet és curiós, tothom se l’atorga! jo no sé si és d’en david lienas o de qui és, (de fet jo la vaig aprendre del cuines de tv3, i l’explicava una dona, ja fa anys!) però tan me fa, és boníssima!! 🙂
Ana, bienvenida a mi blog! Esto de los traductores es un gran invento, ¿verdad? Los caramelos resultan unos bocaditos crujientes deliciosos…
Elvira, no només els teus fills, je je je… És qüestió de fer un primer plat de verdura a canvi d’aquests caramels de postres 😉
Glòria, no són només bonics…. també són deliciosos!
Gemma, si els proves ja m’ho diràs, segur que tindran molt èxit 😉
CristinaT, la cuina d’aprofitament és només l’excusa per poder preparar aquestes delicatessen sense tenir remordiments, je je je…
Ivana, la pasta fil·lo és favulosa, té infinites aplicacions, fàcil d’utilitzar, lleugera i amb un resultat espectacular.
Alba, com a pinxo o aperitiu dolç és perfecte, per enganyar la gana abans de dinar 😉
Mesilda, com que la crema és líquida, l’unica manera de poder embolicar-la és tenir-la congelada en glaçons, je je je… un bon truc, oi?
Margot, ja ens hem escrit 😉
Silvia, aprofitar les sobres és una bona manera de guanyar temps a la cuina, oi?
Sion, no en queda ni un i encara en falten, je je je…
Uaaalaaa! Però quina idea més genial! A mí normalmente sempre em sobra pasta philo d´algun altre preparació i de vegades la tinc donant voltes per el congelador uns quants dies. Amb aquesta idea li donaré sortida ràpidament. Ets genial Gemma.
Petons!
Ostres Gemma, no sé si donarem a l’abast amb tant de vici!!!!!!!
Genials de veritat!!!!!!
Ptnts
Apa Gemma que m’has fet venir una salivera amb aquests caramels de pasta philo. Ummmmmmm m’he apuntat la recepta de la crema de xocolata i què guai això d’anar jugant amb les textures per poder farcir coses. M’encanta. Aquests els faré segur!!
Oh, Gemma!!! Aquests caramels han de ser brutaaaaaaals!! Lleparia la pantalla! 😉
Petons!
Els vaig fer l´any passat i van tenir molt d´èxit!!!!
Quin caramels,Una ideia Genial.
Salut,
Me l’apunto!!! Em sembla una recepta molt original, boníssima i fàcil!!! A reveure!
Fa temps que tinc ganes de fer alguna recepta amb pasta fil.lo, aquesta presentació queda molt original. És una bona manera d’aprofitar les cremes que veig que a tots ens sobren.
Fins aviat,
Gemma, por dios, llegar aquí es una perdición. Qué maravilla ¡¡y de aprovechamiento!!
Un besín.
Quina idea taaaan genial això de congelar les cremes i fer aquest cruixent-líquid!!! Això és Adrià total…jejeje!!
Doncs a partir d’ara faré que també em sobri una mica de cremes per poder fer aquests cruixents! 😉
Petunets,
Eva.
Otres, quina cosa mes bona, i la idea em sembla genial, aquest de xocolata quasi surten de la pantalla.
Molt bona idea, que bòns m’encanten com t’han quedat.
Val la pena que sobrin cremes si s’ aprofiten per fer aquests mossegades cruixents… Ho tindré en compte!
uah! increïbles! boníssims! i com sempre… unes fotos espectaculars! quina traça, Gemma…
ohhhhh quina cosa més bona! la textura ha de ser increíble!
gemma, se m’havien escapat aquests caramales tan bons, i com que em va sobrar pasta filo del farcellet de marisc, se m’han ocorregut uns caramels salats que ja salivo. amb el teu permís, és clar…
Que idea más buena me acabas de dar. A partir de ahora ya sé como emplear estas cremas que hago a veces para postres y luego siempre hay una parte sobrante.
Un beso
rosa
Ostres!! Sona genial! Una pregunta: de quina mida fas els quadrets? Ho dic per saber la mida del glaçó?
Gràcies