Aquesta és la recepta de la revista CUINA corresponent al mes de desembre, uns bombons exquisits per anar picant entre hores:
Com el mes passat, la recepta torna a ser del menú que proposa la Carme Ruscalleda pel mes de gener, un menú d’hivern format per una sopa de xató i truita d’anxova, un guisat lleuger de fesols, pebrots i tonyina, un entrecot d’agnus ibérico amb escalunyes i aquests bombons que us ensenyo avui.
La recepta original és la clàssica de taronja i xocolata, les conegudes orangetes. Però com que les orangetes ja les coneixem, he volgut provar-ho amb mandarina, una variació un xic arriscada que ha quedat molt bé. El resultat és extraordinari: queden uns bombons aromàtics finíssims, amb menys quantitat de pell però amb més aroma que els originals. I és que la mandarina té un punt cítric més fort que la taronja, no trobeu?
Un dels passos que m’intrigaven més de la recepta és la tècnica per temperar la xocolata. És una tècnica molt senzilla per fer a casa que ja havia sentit altres cops però que encara no havia provat, i ja tenia ganes de veure si funcionava. I la veritat és que sí! Anant amb compte amb la temperatura i els temps del microones, es pot aconseguir una cobertura de xocolata brillant que no es fa blanca ni terrosa amb el pas dels dies.
Només un consell: guardeu els bombons ben tancats i lluny de la vista, ja que si els deixeu a mà no podreu evitar anar-ne picant un cada cop que passeu pel davant… quin vici! Curiosament però, els pocs que han sobreviscut més d’un dia els hem trobat amb un aroma encara era més potent, boníssims!
Aquí teniu la recepta:
Recordeu que jo he canviat la taronja per mandarina. En conseqüència, per confitar les pells he utilitzat suc de mandarina enlloc de suc de taronja, i el temps de cocció ha estat més curt, d’una hora enlloc de l’hora i mitja que indica la recepta.
Bon profit!
Un vici total! suposo que boníssims…jo estic acostumada a la combinació taronja-xocolata, però trobo que la mandarina es més àcida que la taronja…s´haurà de provar ja que casdacú té una paladar diferent…ja t´ho diré.
Una gran idea la de inventar-se les ‘mandarinettes’, com sempre una fabulosa troballa, Gemma.
Una bona alternativa a les típiques de taronja
Una abraçada
Ester
Caram, jo soc molt més partidari de la mandarina que de la taronja. És més dolça i menys àcida, i per tant m’agrada més (es veu que encara conservo un paladar infantil jeje).
Per tant la proposta em sembla bonissíssima!! Una meravella wondelfulosa 🙂
Per a mi són un vici!!! No puc parar de menjar fins que no acabo amb ells.
Petonets
Sempre he probat la combinació taronja – xocolata i encara que no està malament no m’acaba de convencer perquè no m’agrada massa la taronja… però la mandarina m’encanta!! I això ha d’estar boníssiiiim!
Quina manera més espectacular de presentar bombons. El contrast es realment exquisit. Ja la tinc anotada per quedar com una reina amb els convidats.
Un petó
Què bo!!!! un contrast boníssim!!!!!
Prenc nota!
Petonets
Ohh ! quina pinta.
Una vegada els vaig provar amb llimona i eren deliciosos també. Són de chocolates bresco de benabarre, tenen combinacions delicioses per inspirar-nos i provar noves combinacions 🙂
I tan que son un vici,a casa no pasan de un dia y si los escondo los encuentran,los probare con esta versión tuya de mandarinas.
Bona setmana
un peto
miquel
Quins bombonets… prenc nota que la Ruscalleda és garantía!.Una abraçada!
Uffffff!!! Quina bona pinta!!! Fa venir unes ganes de provar-les increíbles!
Va, seguim allargant la llista de receptes pendents!!! jejejejeje 😉
Petonets!
Sort que no els tinc a ma: començaria a picar i no pararia!!!
Extraordinari!!!
Segur que ja no en queden!
Gourmenderies
I ben lluny que els hem de guardar! Amb una delícia així, tenir el pot al costat és una temptació constant!!! M’encanta el contrast entre l’amarg de la pell de mandarina i el sabor intens de la xocolata negra.
Encara en queda algun per casa?????
Fins aviat!
La Taula d’en Bernat
Em llançaria a la safata de bombons com una esperitada. Quina pinta! I m’ha fet molta gràcia la recomanació de mantenir-los tancats, fora de la vista; són una autèntica temptació!
Com sempre, espectaculars.
Una abraçada
Buffff!!!!!!! Un vici total!!!!!! Els probaré amb mandarina que deuen estar de mort….
Ptnts
Una llepolia perfecta i molt original amb mandarina, les provarem! 😉
Vaig fer un munt de peles de cítrics amb sucre per les receptes de vacances i jo estava content d’haver fet addicional, ja que és tan deliciós … l’amargor lleu a la pell amb el sucre és espectacular. Afegeix la xocolata fa que sigui encara millor, gràcies per la gran recepta.
Hola,
doncs encara que fos un xis arriscat l’has bordat oi? Jo espero impacient la temporada de les mandarines i no hi ha dia que no mengi 2 per berenar! Així que no em queda més remei que fer-ho i sobretot seguir el teu consell! M’ha encantat. Petons,
És veritat que són molt temptadors… No deuen durar gaire…
La combinació de taronja i xocolata m’agrada, ara em falta descobrir-la amb mandarina. I per temperar la xocolata al microones, controlaves exactament la temperatura cada vegada?.
Aquest bombonets són fantnàstics i, si s’han d’amagar, almenys per amí.
Una abraçada.
No las puc fer, perquè no puc parar de mejar-les… per mi es tota una perdició, fins que no m’en queda cap, no puc parar, així que la sol.lució, és millor no fr-les…
Boníssim!!
Petons
Jo també he vist la recepta a la revista cuina. Tenia intenció de fer-la amb taronaja però tindré amb compte la teva proposta de fer-la amb mandarina. T’ha sortit genial!!! i ha de ser…. mmmmm boníssima!!!
Gemma, em va perfecte: a casa agrada amb xocolata amb llet i sempre ho trobem amb xocolata negre! Et diria que ho faré però ja saps que la meva llista de receptes teves és llarga…
Gemma, què bons amb mandarina! Han quedat molt temptadors.
Per cert, això de l’atemperat m’ha semblat molt interessant. Jo encara no m’hi he posat massa però sempre que he vist fer-ho m’ha semblat massa complicat. La manera aquesta al microones, sembla més assequible pels que tenim un espai petit de treball!
Molts petons!
Deliciós!!!!!!!!!!!!
De vici…….
Petons
Gemma, quina recepta més espectacular!! Perquè avui ja és tard, perquè si no anava a la cuina a preparar aquestes taronges!! un petó
De les orangettes a les mandarinettes. 😉 jeje Molt bé!
Petons!
Bona nit Gemma
Que bons i que vistosos queden.
M’agraden un muntó
Besets
Hola Gemma
Jo els vaig fer a Nadal per regalar i la veritat és que t’has de controlar per a no menjar-ne molts!! estan bons de veritat!!
S’ha de provar la versió que dius amb mandarina ha d’estar deliciosa!
Anna
CristinaT, a casa ens ha agradat molt perquè la mandarina és menys amarga que la taronja, queden uns bombons més llaminers.
Vermells, vaig estar a punt de titular així la recepta, je je je… mandarinettes de la Ruscalleda, je je je…
Ester, és un alternativa original i diferent… i posats a fer, es podria fer un assortit amb citrics: llima, aranja, llimona, taronja, mandarina… ha de quedar molt bo!
Starbase, el que dius és veritat, queden uns bombons una mica més dolços que les tradicionals orangetes, ja que la xocolata és amb llet i la mandarina és menys amarga que la taronja… segur que t’agradaran al teu paladar de nen 😉
Carme, per mi també van ser un vici, cada cop que entrava a la cuina n’agafava un parell, je je je… Sort que ara ja no en queden!
Anna, doncs si no t’agrada la taronja ja has trobat la solució: amb mandarina! Si els proves de fer ja m’ho diràs, eh?
Glòria i Marylou, la xocolata i la taronja són un contrast boníssim que és molt clàssic. Doncs amb mandarina queda també molt bé.
Pollet, vaig estar temptada de fer-los també de llimona, penso que han de quedar també molt bé. No conec aquesta marca que comentes, però Benabarre té fama de fer bones xocolates…
Miquel, és qüestio d’amagar-ho molt ben amagat, a un lloc que no els pugui trobar ningú, je je je…
Mercè. les receptes de la Ruscalleda tenen l’èxit assegurat, oi? I en aquest cas, m’ha servit per posar en pràctica aquest sistema casolà per temperar la xocolata 😉
Gemma, entre tots tenim una llista de pendents llarguiiiiissssssiiiiiimmmaaaaaaa! je je je…
Albota i Mglòria, són un vici per anar picant i picant sense parar. Sort que ara ja s’han acabat, que si no… 😉
Anna, aquestes les vaig fer amb xocolata amb llet, però amb xocolata negra crec que encara ens haurien agradat més… i no, ja no en queda ni un, je je je….
Queti, tancats sota pany i clau! Je je je…
Xaro i Fogons de la Bordeta, amb mandarina és una variació ben original, per tastar unes orangetes diferents però igual de bones!
Deana, this sweets with chocolate are even better, je je je…
La cuina de l’Eri, em vaig arriscar una mica, però com que les orangetes ja les hem tastat, tenia ganes de provar una cosa diferent. I el resultat ens va encantar! A mi també m’agraden molt les mandarines, aquesta època les compro a kilos!
Joan, duren un plis plas 🙂
Glòria, vaig controlar la temperatura amb un termòmetre: a cada cop de microones remenava la xocolata i posava el termòmetre. I la xocolata reservada val la pena picar-la molt molt fina, gairebé ratllada… Quan la vaig afegir vaig tornar a controlar la temperatura, quan va arribar als 27 ja no en vaig afegir més. I després, res, 10 segons al microones a 450W i em va arribar als 30º. I voilà, xocolata temperada a casa sense tacar ni una gota el marbre! Prova-ho, que surt seguríssim!
Carme i Ribereña, la solucio és demanar a algú de casa que les amagui per tu, així no saps on són i no pots picar, je je je…
Mercè, les originals amb taronja són les autèntiques, clar! Prova les dues versions i ja em diràs què tal 😉
Ummm De vici :O)
La golafreta aqui present en menjaria un rera l’altre.
Segur, segurissim :O) Que em conec.
Gemma, com sempre BRODAT!
Mònica, és veritat que les orangetes que venen són amb xocolata negra… Aquestes segur que us agradarien i la veritat és que no porta tanta feina… el més complicat és temperar la xocolata, però si no les vols guardar, et pots saltar aquest pas 😉
Alba, a mi em passava el mateix: temperar la xocolata sobre el marbre em semblava massa feina i massa brut, de manera que a casa no ho havia fet mai. En canvi, al microones és molt més fàcil i, sobertot, molt mes net! Si vas amb compte amb la temperatura surt super bé!
Isabel, Paula i Mesilda, deliciós i de vici total, je je je…
Mercè, haurem de patentar el nom de mandarinettes 🙂
Anna, tu també vas temperar la xocolata? És un bon regal per Nadal, uns bombons sempre fan molta festa, oi? I amb mandarines també queden molt bé 😉
Mmm quina recepta més original i quina pinta de fer! sembla fàcil! provaré de fer-la en breu!
Una abraçada!
Hola Gemma! doncs aquests bombons semblan ben bons! amb mandarina! penso com tú, que tenen una olor més intensa, més bona. L’ho de atemperar la xocolata, ho he fet alguna vegada a casa i val la pena, encara que tot quedi brut! un petó ben fort i bona entrada d’any!
María josé
Quins bombons més originals…. i bons!!
Senzill i ben fàcil! I millor, de temporada!
Que bo ! Jo fa temps comprava tires de taronja confitada a una casa que les tenen delicioses i les banyava, un trosset amb xocolata ben bona. No duraven res. La mandarina confitada que venen sencera és més que bona, per mí més que la taronja; ara em tocarà treballar una mica més i faré com dius el confitat a casa.
Gràcies
Montse
Gemma, quina delícia!!!
Gemma són un pecat del cel….. jo n’he menjat a França, orangettes! estan boníssims, suaus…i amb un sabor exquisit! aquesta combinació de sabors és extraordinària.
Molts petonetss
Enkeli, quant temps sense passar per aquí! Com va tot? M’imagino que per aquí dalt deu fer força fred, je je je… Aquests bombons són molt fàcils de fer sobretot si no fas el pas de temperar la xocolata 😉
Maria José, temperar la xocolata sobre el marbre ho he provat algun cop, però sempre a cuines professionals amb espai i estris adequats. A casa no tinc tan espai per fer-ho 🙁
Gent Jove, Xavier i Gemma, delicioses i de vici total!
Montse, venen mandarines confitades senceres? A on???? No les he vist mai, deuen ser molt més bones que les taronges confitades.
Ingrid, aquí també són molt fàcils de trobar les orangetes, però sempre amb taronja. Ara tinc ganes de provar-les amb llimona com ha dit algú, que també han de quedar boníssimes 😉
Quan la vaig veure la vaig anotar a pendents però aquesta versió amb mandarina ha de resultar molt aromática. Hi haurà que afanyarse i buscar bones mandarines.
Petons!
També em vaig fixar amb aquesta recepta… però amb mandarina, com és tan fragant crec que ha de ser per treure’s el barret! així que la teva experimentació és tot un exiti s’haurà de provar.
Besades!
Jo trobo que sí, que fins i tot per a cuinar és més gustosa i sense dubte els olis de la seva pell son molt més aromàtics que els de la taronja. Fa uns dies em va passar una cosa semblant i se’m va acudir un pastis de mandarina, que noia, va quedar boníssim. M’encanta com cuina i com pensa, que això també és molt important, la Carme Ruscalleda. Hi tinc varies receptes d’ella i crec que les hauría d’anar practicant 🙂
un petonàs preciosa
M’encanta l’opció de la mandarina en comptes de la taronja, a veure si la provo a casa, segur que triomfarà!
Tens raó, Gemma! són un autèntic vici! et van quedar deliciosos.
Deliciosos!!! els bombons són la meva perdició i no puc pensar en una millor combinació que la taronja…o mandarina…jo tampoc podria deixar de menjar-ne :)) petonets
Aquets bastonets ja ens van agradar a la revista, t’han quedat de luxe, a casa no els puc fer a en Miquel li durarien menys de lo que tardo en explicar-ho i no pot menjar gaire dolç.
Petons
Uns bombons més que bons… els hauria d’amagar, quina temptació més bona!
Gemma, jo les compro a Girona, a una botiga de fruits secs, grana, caramels,tot a granel, és una botiga molt maca, ho tenen amb sacs com abans, però puc preguntar…ja informaré
Hola Gemma!
I amb xocolata negra? suposo que bé també, no?
Els de llimona els he provat amb xocolata blanca, eren molt bons!
Salutacions!
Quin vici i quin goig! Com bé dius difícil de no caure a la tentació.
Segur que són boníssims també amb mandarina, que té un gust diferent a la taronja! Segur que els provo.
ummm que bó!! ho tinc pendent!!
espero que os ho passesiu molt bé a Terrassa!! segur que vas tenir bons anfitrions!
petonets
Genials, aquests bombons!!! Em sembla molt bona idea el canviar les taronges per mandarines. En comptes d'”orangettes”, llavors, hi diríem “mandarinettes”? ;D
Qué cosa tan rica Gemma. Tengo naranjas y mandarinas que me envían directamente de Valencia, de modo que apunto la receta, pues siempre tengo naranjas confitadas, pero aún no hice la modalidad con el chocolate. Lo malo, como bien dices… ¡que se comen! jajaja
Un besín.
Hola Gemma!
Com t’agrada la combinació cítrics i xocolata, eh? La veritat és que a mi també em sembla un cavall guanyador! I ostres, temperar la xocolata a mi em fa un respecte acollonidor… 🙁
Salut!
Tu si que ets una reina , la reina de les postres. Na Ruscalleda és una garantia i la Gemma també . Jo no tro tant senzill però segur que ho probaré.
Una abraçada
Gemma estos bombons tindran que estar amagats o mels menje tots.
Un abraç
Pilar, val la pena aprofitar la bona temporada de mandarines que tenim ara, queden molt mes aromàtiques que les clàssiques de taronja.
Maragda, la cuina és experimentació, oi? Qui no arrisca no descobreix coses noves… Si els fas ja m’ho diràs 😉
Maduixa, les receptes de la Carme Ruscalleda tenen l’exit assegurat, oi? Tot i que a vegades són una mica complicades, el resultat val la pena segurissim!
Mariangels, si les proves ja m’ho diràs 😉
Pol, quin vici, oi? Una darrera l’altra fins que les vam acabar totes, je je je…
Maria Jose, queden uns bombons molt més lleugers que si fossin tots sencers de xocolata, així en pots menjar un parell sense patir mala conciència 😉
Sion, la foto de la revista entra pels ulls, oi? I si en fas poquets, segur que el Miquel en podrà degustar un parell, je je je…
Teresa, son una temptació perdedora, je je je… per amagar-los o per repertir entre els veins 😉
Montse, Girona em queda una mica lluny, je jej e… però ja m’imagino quina mena de botiga és, aquí es posen parades semblants a les fires de les festes majors.
Lourdes, per mi em xocolata negra encara haurien quedat millor! El proper cop els faré amb xocolata negra. Ostres, amb llimona i xocolata blanca ha de quedar una combinacio genial, boníssima, m’has donat una idea fantàstica!!!
Cristina i Anna, van quedar boníssims. Si els proveu ja m’ho direu, eh?
Ivana, vam passar una tarda genial, vam anar a fer un cafè a la Plaça Vella. I el Jan està preciós…
Francesc, haurem de patentar el nom de mandarinettes, je jeje … i amb llimona com seria? Llimonettes? 🙂
Nieves, con naranjas tan buenas seguro que te salen unos bombones riquísimos, tienes que probarlos 😉
Massitet, tens raó que m’agrada molt, es nota, oi? Jeje je…
A mi també em feia por temperar xocolata a casa, sobretot pel mètode del marbre… Però amb el microones també queda bé i és molt més polit. Prava-ho, és qüestió de perdre-li la por 😉
Xisca, si et saltes el pas de temperar la xocolata, és molt fàcil de fer. Molt més que les vostres panades o espinagons, ja ho crec! 😉
Maria Dolores, has de demanar a algu de casa que te’ls amagui, així no picaràs, je jeje …
Si mi mamá viera esta versión de las orangetes creo que me pediría a gritos que se la preparara. Un bocado ideal para el cafecito después del almuerzo.
Cariños
Nos gustan las mandarinas y el chocolate, así que esta receta nos encanta. El problema, es que seguro que comeríamos uno tras otro.
Besotes
Ana y Víctor.