Pensant en els dinars especials de les festes de Nadal que ja s’acosten, avui us proposo uns petit fours per servir acompanyant el cafè:
Els financers són uns petits bescuits que s’ofereixen per acompanyar un cafè o una xocolata desfeta, unes mossegades absolutament delicioses. La recepta és ben senzilla, però té una particularitat: s’utilitza mantega avellana, una mantega que s’ha de deixar coure al foc fins que agafa una tonalitat de color avellana. Aleshores cal colar-la bé per tal d’eliminar els puntets negres que hagin pogut quedar durant la cocció.
I un consell: deixeu reposar la massa unes hores a la nevera abans d’enfornar-la, ja veureu que el resultat guanyarà tant en sabor com en textura. D’altra banda, l’únic inconvenient dels financers és que perden de seguida un cop fets, de manera que cal coure’ls just al moment de menjar: tebis i acabats de fer són deliciosos; al cap d’una hora són boníssims; al cap de 4 hores només passables; i al cap de 8 hores són com pilotes de goma. Ara bé, com que la massa aguanta tan bé a la nevera, això no és cap problema: és qüestió de tenir-la reservada (dins una màniga pastissera millor) i anar-la enfornant a mida que es necessita.
I parlant de receptes nadalenques, divendres passat vaig tornar al programa Amb molt de gust de Ràdio Sabadell per parlar de postres amb torró. El programa el fa la Maria Mas, que cada divendres de 13h a 14h parla de gastronomia d’una forma amena, divertida i amb grans continguts. Us aconsello que l’escolteu! Jo m’ho vaig passar molt bé, je je je… Aquí us deixo l’àudio del programa: Postres amb torrons.
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
• 125g de sucre en pols
• 50g de farina d’ametlla
• 50g de farina
• 2g de llevat
• 75g de mantega avellana
• 175g de clares d’ou
• 1 pessic de sal
Preparació:
Barrejar el sucre, la farina d’ametlla, la farina tamisada, el llevat i la sal. Incorporar les clares a poc a poc. Afegir la mantega avellana tèbia i barrejar bé.
Posar la mescla dins una màniga pastissera i reservar unes hores a la nevera, per tal de coure-ho just el moment de menjar.
Repartir la massa en motlles petits (millor de silicona) i coure’ls a 200º amb el forn ja calent fins que siguin daurats.
Servir tebis o just acabats de fer.
Bon profit!
Ohhh, no se que m’agrada més si els financers, el nom daquests pastissets o bé la ràdio. Bé, de fet sí que ho sé: radio forever en el meu cas jeje.
No sabia que es fèssin malbé tan rapid la veritat. És com una mena de pastisset efímer, com les escultures de sorra a la platja: per al moment i llestos!!
Bones festes Gemma!!
Vaja, no coneixia els “financers”… M’havien semblat magdalenes occitanes o franceses…
M’ha agradat molt la tècnica de mantega avellana…
Que passes bon dia!
No el he tastat mai, però segur que són boníssims i com dius, per acompanyar el cafetó són perfectes.
Bones Festes maca!
És la primera vegada que sento a parlar de la mantega avellana. M’encanta això dels blocs perquè sempre s’aprenen coses noves.
Ara mateix me’n menjaria un! Tinc el mal costum de mirar els blocs amb només un cafè a l’estòmac i m’entra una gana…
Molt bones festes!
Com la Mònica, no em sonava pas el tema de la mantega avellana, quantes coses que aprenem amb tu!! Per cert, en breu faré una recepta de torró que he xafardejat pel teu blog aprofitant que a més de les festes, tinc dos aniversaris… a veure com em surt!
Aquests financers genials, com sempre!
Petonets maca i bon nadal!!
Sandra
jo tampoc no havia vist mai la mantega d’avellana, on es pot comprar?
No els he fet mai i tampoc els he tastat1 així que prenc la recepta per fer-los! Bones Festes i un petonàs!
Això de fer i menjar no ho acabo de veure un problema… sol ser el que passa més aviat a casa: la Lydia té especial predilecció per menjar-se els pastissos quan encara fumegen XD
Sempre m’ha agradat la forma d’aquests pastissets, i moltes felicitats per la cteva participació en el programa
Que curiós això de la mantega avellana! Jo tampoc no n’havia sentit a parlar mai.
Dels “financers” n’havia vist alguna recepta, però encara no m’he animat a fer-ne cap.
Deuen ser molt bons.
Fins aviat! i Bones Festes!
M’agraden molt els financers, en Jordi en fa de diferents varietats. Tu que ets una crack de les postres has de provar de fer-los amb pepites de xocolata i trossets de cirera (a l’estiu, clar). Són boníssims!!!!!
Aquests financers em semblen un postre perfecte per acabar d’arrodonir una cel.lebració nadalenca. Perfecte!!
Petons i Bones Festes!
Hola Gemma…no sabia que aquests dolços i amb aquesta forma se´ls anomenava financers. Jo creia que eren aquells que tenen forma de teula allargada. Per cert, sabries dir-me perquè reben aquest nom?
Hola Gemma,
M’apunto als que no sabem això de la mantega d’avellana… Jo els vaig tastar una vegada i realment eren deliciosos. Vist la teva recepta… crec que la posaré a pendents, però a la columna de “complicat”. Moltes gràcies per donar-nos totes les explicacions, són molt útils. I de la pinta ja no dic res … que no s’hagi dit. Felicitats!
Ostres!
Així que quan se’m cremi la mantega que he posat al foc per desfer puc dir que estic fent la recepta amb mantega avellana???? Què bé! 😉
Bromes a banda, jo tampoc havia sentit a parlar mai d’aquesta elaboració de la mantega. I els financers m’agraden molt, però si són tan delicats… 🙁
Gràcies per ensenyar-nos tantes coses, Gemma!
Salut i bones festes!
Ja tinc una altra recepta per aprofitar clares d’ou! Genial!
Gemma, desitjo que passis molt bones festes i que gaudeixis al màxim d’aquests dies. Una forta abraçada i moltes gràcies pels teus consells.
Els financers són boníssim, els que vam fer nosaltres els vam emborratxar amb una micona de licor i estaven per llepar-se els dits!! Si veus a la Maria fes-li un petó de part nostre!! Muac.
Gemma,
passe un temps desconnectada per força major i, ara, quan puc tornar a llegir-te/-vos, trobe que el nivell no para de pujar. Quina pinta més bona fan aquests financers! I llàstima que els qui han fet malbé les economies no ens els puguem engolir amb un bon café! 😉
Besets
Starbase, amb les hores es van convertint en una pilota de goma… però acabats de fer són deliciosos i tan bons que és impossible que en sobrin. I la ràdio m’encanta, cada cop m’agrada més, je je je…
Xavier, els financers són uns petit fours típics de París, és un bescuit semblant a la magdalena però amb una personailitat pròpia que el fa diferent.
Carme, per acompanya el cafè de mitja tarda són un vici total, je je je…
Mònica, doncs ja veus que és ben fàcil de fer, oi? El nom d’avellana és a causa del color daurat que queda en coure’s la mantega.
Sandra, quin torró faràs? El de xocolata amb kikos? Aquest recordo que ens va agradar moltíssim! Segur que et quedaran super bé i triomfaràs!
Eva, la mantega avellana no es pot compar feta, l’has de fer tu a casa fent bullir la nata fins que agafa un color avellana. Però és super fàcil de fer!
Teresa, doncs t’aconsellis que els provis, segur que us agradaran 😉
Surfzone, és que costa aguantar la temptació de tastar les coses just sortir del forn, oi? Només de sentir l’oloreta he vénen ganes de menjar-o, j eje je… La Lídia ha trobar el seu bescuit ideal, aquest cop té l’excusa perfecte per menjar-se’l bne calent, je je je…
Ester, amb els motlles de petit fours queden una monada, oi?
I al programa de ràdio m’ho vaig passar molt bé 😉
Tots a la cuina, tot i aquest nom ja veus que la recepta no té cap secret… prova’ls de fer, ja veuràs com et quederan bé i us agradaran 😉
Albota, m’encanten les teves propostes, amb els trossets de xocolata han de quedar de vici total, je je je… idea apuntada!
Ribereña, són ideals per qualsevol moment del dia: de postres, per esmorzar, per berenar, per picar, per ressopó…
Crisitina, pots fer servir el motlle que vulguis, l’important és que siguin petitons, de la mida d’una mossegada. El nom no sé pas d’on ve, ara ho buscaré… però sé que l’origen és a París 😉
La cuina de l’eri, la recepta no es tan complicada com sembla… només has de coure la mantega una estona abans, però la resta no té cap complicació. Fes-la i ja veuràs com et sortiran perfectes!
Massitet, no m’estranyaria gens que l’origen de la mantega pomada fos una distraciió com la que dius, je je je… que ja sabem que els millors invents a la cuina vénen d’errors comesos sense voler, oi? 🙂
Gemma, molt bne pensat! És una de les receptes ideals per fer per Sant Josep i servir amb la crema catalana, així aprofites les clares que t’han sobrat i tens un acompanyament ideal per menjar la crema. Idea apuntada! 😉
Vermells, quina idea més bona, emborratxats amb licor encara han de quedar més bons! I potser així aguanten una mica més de temps… ho provaré 😉
Li faré un petó de part vostra, moltes gràcies!
Queti, benvinguda de nou, m’alegro que tornis a passar per aquí, que ja he vist que mentrestant t’han mimat molt bé, eh? 😉
Aquestes petites delícies per acompanyar el cafè són una temptació i no pateixis si no es poden guardar, segur que entre tots, s’acaben aviat!. Bones Festes!
Espectaculars i boníssims! (i quines fotos!). T’expliques tan bé, Gemma… hauries de donar classes de cuina.
Tenen molt bona pinta!!!
I els consells, inmillorables.
Moltes gràcies guapa, per aquesta recepta tan bona.
BON NADAL I BONES FESTES.
Petonets.
Gemma aquests financers han d’estar d’allò més bo!
Ets tota una profesional de la Radio, molt bé, molt bé!! les tres propostes són més que bones!!
Bon Nadal i Bones Festes per a tu i els teus, salutacions a la teva Mare.
Una abraçada,
Què bons Gemma! Jo també els vaig fer i publicar però en un format diferent i canviant alguns igredients.
La veritat és que sí val la pena menjar-se’ls al moment perquè com bé dius al cap de poques hores perden molt. No sabia que la massa es pogués guardar tan bé a la nevera, gràcies pel consell!!
Petons!
Bona nit Gemma
Cal veure el color tan meravellós que tenen,tan dauradet…
Si ixen com la vista que tenen….ummmh!
La recepta del torró també m’agrada.És una bona idea per a aprofitar les sobres de Nadal.
Besets i que passes molt bon nadal.
No n’ he menjat mai, però semblen tan bons… Felicitats per la intervenció a la ràdio… ho vas fer molt bé i vas proposar idees molt interesants.
Que macos t’han quedat aquests financers. Moltes gràcies per compartir els consells sobre com aconseguir-los al punt 🙂 Ah, i enhorabona pel teu èxit a la ràdio!
Quins pastissets més curiosos, d’aspecte molt atractiu!, això de la pilota de goma m’ha agradat…sempre en podem dur a sobre com a defensa personal…no?. Un altre cop. gràcies per compartir tantes i tant bones receptes Gemma!, MOLT BONES FESTES!!!
Un financiers exquisits, dolços, suaus i preciosos!!
Enhorabona per la teva col-laboració a la radio, he escoltat el programa i està genial!!
Et desitjo unes bones festes i un molt Bon Nadal!
Molts petons
Llàstima que una cosa tan bona duri tan poc! És clar que si no se’n fan gaires, segur que desapareixen en un moment!
Bon Nadal!
No los he probado nunca pero me la llevo la receta, porque viniendo de ti exito asegurado.
Bon Nadal
Miquel
Una combinación de sabores y de ingredientes excelente. Riquísima receta y viéndola en la foto más tentadora si cabe… Si esto es pecado yo soy pecadora.
Te ha quedado preciosa y muy lograda.
Besos.
Nya nyanya nyam Nya Nya nyanyam
trala la la la
Que bonissíms :O) finets i suaus Ummm
Per després de Nadal i no del dinar de Nadal! que a casa s’allergan tant que no saps si has dinat, berenat o sopat…..
A casa meva segur que no tenen temps de passar a l´estat de goma. En un tres i no res s´els cruspirien.
Que passeu uns Bons Nadals!
Petons!
Que bons son i t’han quedat de passarela.
Un abraç y Bon Nadal Gemma.
ooohh! els tinc que fer!!!
bones festes!
petonets
No sabia ni que existien els financers!!!..han d’estar boníssim!!!!
BONES FESTES Gemma !!!
Petonets
Glòria, són tan bons que segur que no en sobren i no hi ha perill que es facin malbé, je je je…
Pol, ja saps que a la ràdio m’ho passo molt bé, moltes gràcies! 🙂
Joana, bon Nadal a tu també!
Carme, li donaré records de part teva, moltes gràcies!
Alba, ara miro com els vas fer tu. La veritat és que admeten moltes variacions, afegint xocolata o canviant el fruit sec…
Mesilda, les receptes amb torrons són ideals per després de Nadal, quan ja ningú vol els torrons que han sobrat 😉
Anna, moltes gràcies, a la ràdio m’ho vaig passar molt bé, je je je…
Irene, val la pena coure els financers al moment, amb el temps perden molt i al final no valen res…
Mercè, la pilota de goma és la millor manera de descriure els financers al cap d’unes hores, je je ej… molt gràfic, oi? 😉
Ingrid, moltes gràcies, m’encanta anar a la ràdio, je je je… Bon Nadal a tu també!
Margarida, aquest és el secret: tens la massa a punt a la nevera i els vas coent al forn a mida que els vas necessitant… així sempre te’ls menges acabats de fer 😉
Miquel, ja veuràs com són molt fàcils de fer i mlt bons!
Silvia, quedan unos petit fours deliciosos, de vicio total, je je je…
Mima, nyam nyam nyam fins acabar amb tota la safata 🙂
Silvia, o pel ressopó, o el berenar, o l’aperitiu, o l’esmorzar… sempre vénen de gust!
Pilar, a casa meva tampoc, je je je… Bon Nadal a tu també!
Maria Dolores, Ivana i Neus, bon Nadal i feliç 2011 a totes tres!
Gemma, de aquí a poc et veig a la televisió… Desitjo que aquest any nou 2011 estigui replet de nous projectes. Bon nadal i que et vagi tot molt bé!
Petons
María josé
No coneixia gens això dels fiancers – cada dia veig que he d’aprendre més coses….
Bé, espero que passeu unes bones festes i que el 2011 també sigui mooolt dolç…
aquests financiers tenen una pintaaa…i per posar pels cafès segur que encara que estiguem plens la gent n’agafa…jeje!
Bones festes Gemma!!! 🙂
Petunets,
Eva.
Preciosos fianciers Gemma i segur que deliciosos, m´encanten i son ideals per l´hora del cafè.
Que tingueu molt Bones festes !!!!!!
Ni idea de la mantega avellana, peró ho has explicat de maravella, a més aixó de tenir en una maniga a la nevera, resulta interesant per aquestes festes.
Un petó