Per fi acabo amb el monogràfic de pastissos d’aniversari, presentant-vos una delícia típica de les Pitiüses amb brossat i ensaïmades:
La greixonera és un pastís d’aprofitament tipus púding que es fa per aprofitar les ensaïmades seques del dia abans. Rep el nom de l’estri de cocció, una cassola de fang plana i baixeta amb la qual també es presenta a taula. Normalment s’aromatitza amb canyella, llimona i licor d’herbes dolces, molt semblant a l’anís. I algunes variants més enriquides porten també mató i farina d’ametlla.
El resultat és un pastís suau, lleuger, molt aromàtic i amb un gust de mató i de d’ametlla torrada boníssim. El secret, sens dubte, està en torrar una mica la farina d’ametlla, cosa que en potencia el gust i evidentment, utilitzar un mató de qualitat. Per mi, juntament amb el de xocolata i peres, van ser els millors dels 5 pastissos de l’esmorzar a la feina 😉
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
• 2 ensaïmades petites
• 5 ous
• 200ml de llet
• 200g de sucre
• 400g de brossat o mató
• 150g de farina d’ametlla torrada
• 100ml de licor d’herbes dolces o anís
• Ratlladura d’una llimona
• Canyella en pols
Preparació:
Trossejar petites les ensaïmades i posar-les en remull amb la llet.
Batre els ous i barrejar-los amb el mató. Afegir la resta d’ingredients i finalment les ensaïmades remullades.
Abocar la barreja dins una greixonera i coure-ho 45 minuts al forn a 170º.
Deixar refredar i servir a temperatura ambient dins la mateixa greixonera.
Bon profit!
Sembla que s’hagi de fondre a la boca, deu ser difícil menjar-se’n un tros petit.
Moltes felicitats un altre cop
Ester
5 pastissos vas portar a la feina?? Segur que semblaves la furgoneta del repartidor de la fleca del barri! Els teus companys et deuen adorar 🙂
No m’extranya que diguis que aquest pastís va ser dels millors, té una pinta deliciosa!
No coneixia aquest pastís i em sembla deliciós! M’ha fet gràcia l’origen del pastís, sobretot perquè al final per aprofitar les ensaïmades s’acaba eleborant tot un pastís amb un munt d’ingredients, jijij!! A mi per aprofitar-les només se m’acudiria sucar-les a la llet, jeje!!
T’ha quedat molt bonic i sembla ben tendre i gustós. Petonets!
ohhhhhhhohohoh amb lo bones que són les ensaimades…. aquest tipus de puding ha de ser una delícia!! Llàstima que les ensaimades a mi no se m’assequin jeje, però em penso que val molt la pena esperar.
Petonsss
el nom és ben poc atractiu, oi? ja sé que és una sinècdoque, i aquest nom no m’havia grinyolat mai per designar l’estri, però per batejar el resultat, i més si és un pastís… sort que en veure la foto i llegir la recepta, està clar que ha d’estar molt bo.
Hola Gemma, has fet tants pastissos que al final heu pogut fer un rànking i tot! hahaha! els teus companys de feina segur que estan encantats amb tu! Molts petons
Hola Gemma! no coneixia la greixonera, pero es veu tan bona…
Estic amb els vermells, els teus companys de feina han d’estar encantats amb tu.
pt!
Quina barbaritat de pastís! Sucos, humit, mareta meva. Just dels que m’agraden. La veritat, només amb el nóm ja té el meu vot favorable: greixonera-eivissenca. Si es que t’omple la boca només de dir-ho!! 😀
Hola Gemma,
No coneixia aquesta delícia… Tots els que fas són fantàstics, però realment aquest sembla formidable per a la seva textura, ingredients.. en fi que se’m fa la boca aigua només de pensar-hi. Felicitats!
És una delicia veure amb que corones els apats del vostres aniversaris… unes postres “viatgeres” però força atractives i delicioses.
petons
No saps quina il·lusió m’ha fet verue aquesta recepta al teu bloc! Sóc eivissenca i m’encanta la greixonera. T’ha quedat fantàstica! Veure com les postres de la meva terra viatgen a tot arreu és meravellós. Tinc molts de llibres sobre cuina de les illes. Si tens ganes de fer alguna altra recepta o conèixer-ne algunes més, no dubtis en fer-m’ho saber, que te les enviaré amb molt de gust.
Una abraçada!
Jo l’havia sentit anomenar, pero no sabia el q era….sembla bonissim!
un petó,
Els teus companys de feina segur que t’adoren.
Aquesta greixonera es veu deliciosa.
Petonets i feliç setmana
Hola Gemma,
Quines ensaïmades vas fer servir, les que trobem a les fleques i pastisseries? Les de tota la vida d’aquí?
Doncs si, sembla que té molt bona pinta, i els teus companys de feina deuen estar la mar de contents amb tu. Ja veig que els esmorzars i celebracions aquí ho teniu molt ben instaurat.
Una forta abraçada
Se m’ha fet la boca aigua!!!!!!!!!!!
Ensaimada i mató: ha d’estar boníssim!
Aquesta greixonera ha de ser un gustàs! S’ha de provar! el poso el primer…
petons
M’encanta la greixonera, té un sabor delicadíssim, perfecte per celabrar un aniversari!!
Petons
Ooooohhhh! s´acabat el Festival!….i amb una GREIXONERA…home, després de 4 pastissos, el 5è fa honor a la panxeta que us devia quedar…je, je, je ;-D
Fora conya…m´agraden molt les ensaïmades i aquesta combinació de llimona amb ametlles…buf!
Mmmmmmmmmmm… fan molt bona cara i sembla que també bon gust!!!
Ja anirem provant!!!
Petonets!!!
Està bé que els de les illes tinguin un plat per recórrer a aprofitar les restes de les ensaïmades, perquè sino no sé què en farien de tantes! Suposo que també es podria utillitzar la mateixa recepta per aprofitar les magdalenes o les coques.
Felicitats per la feinada que vas fer!
Llàstima que a casa d’ensaïmades no n’acostumen a sobrar!!!
Aquets pastisets tenan un aspecta inmillorable, y els ingredients magnifics.
Un petó.
Mare de Déu senyor! Quina passada!
M’ho crec del cert, que estigui tan bona i que la consideris de les millors!
Ara, el nom també ho diu tot, no? Vull dir, força calòrica… 😉
Salut!
Sònia i Carme, si no heu tastat mai la greixonera, us aconsello que la proveu! Fàcil de fer i boníssima, us encantarà 😉
Gemma, sí, vaig comprar unes bones ensaïmades al forn, és important que siguin bones, de les que porten força llard o mantega, perquè així són molt més gustoses 😉
Mònica, Teresa i Riberña, animeu-vos a fer-la, que és super fàcil de fer i segur que té molt èxit!
CrisitnaT, no pateixis, que sempre hi ha una ecusa o altra per fer unes bones postres, je je je… aniversaris, Nadal, sopars d’amics… se m’acumula la feina i tinc una pila de receptes pendents per penjar al blog 😉
Gemma de Navàs, Albota i Glòria, és una recepta d’aprofitament senzilla i molt bona. Llàstima que a mi tampoc m’acostumen a sobrar les ensaïmades, je je je…
Gemma, i tant, el pots fer igual amb qualsevol altre sobra seca que t’hagi quedat. Amb magdalenes estic segura que ha de quedar fantàstic 😉
Massitet, parlant de postres no pots pensar en les calories, je je je… es tracta de tallar-ne un tall ben petit i ja està 😉
Aquesta no la coneixia, te una pinta per ficar-hi mossegada.
Muas!
Mare meva, sort que s’acaben perquè sempre que em miro els tus pastissos m’entrn ànsies de menjar-ne un tros… i de cara Nadal hem de cuidar la línia! jajaja No, ni de broma… té una pinta fantàstica! 🙂
Petonets
Sandra
Gemma, que bona, amb l’ametlla, jo la he tastas sense, així doncs aquesta ha d’estar de primera. La deixo a pendents.
Salut,
Doncs ja tinc una altre recepta per provar…
es veu fantàstica…
espot fer amb ensaimades del día?
Petonets.
Quina combinació mes bona, la ametlla i el mató.
Fantastic com sempre.
Una delicia.
Curioso nombre pero con la apariencia del pastis es ya mas agradable el nombre.No me estraña que sea bueno,de los mas sencillos salen los mejores
petons reina del aniversaris
miquel
Quina passada de pastís, no el coneixia, ja tinc ganes de provar-lo a casa!
CAram tu, ha de ser una marevella treballar amb tu!
Aquest pastis te molt bona pinta!
Un petonet
Esto tiene que saber a gloria. Ensaimada y requesón y el licor… ¡¡qué fiesta!!
Un besín.
Segur que és impossible menjar-ne un tall ben petit. T´asseguro que amb la pinta que te, jo no podria….
Una abraçada.
Quina passada, la greixonera! ara em venen al cap les vacances a Eivissa! … ja me n’hi en tornaria!
Oléééé
Feia dies que no passaba´i … ummm …. quines delícies més precioses :O)
Duen un “made in Gemma” 100%
Gemma! Quina bona idea això de fer un pastís amb ensaimades! Quina pinta! Ets gran!
Aquesta greixonera eivissenca és una autèntica delícia!!
Ummm, això fa molt bona pinta Gemma. Està clar que no se’t resisteix cap postre. Per cert, què s’ha de fer per anar a treballar amb tu? ja,ja no em queixo que nosaltres aquí a la feina també de tant en tant celebrem cosetes.
Mai he provat la greixonera, però té que quedar deliciosa!
Petonets guapa
Quina cosa més bona! qualsevol diria que és el resultat d’aprofitar les enseimades! té un aspecte deliciós i amb el gustet que ha de tenir….. boníssim!
Molts petons!
Està boníssima igual que el flaó eivissenc em pareixen uns dolços senzills però delicats.
Un abraç
Gemma; n’havía sentit a parlar… però espero que aviat la sentiré -a parlar- en el meu paladar i compartir-lo amb els paladars mes propers.
Que vagi de gust Gemma¡¡
I la meva pregunta és, Gemma com t’ho vas fer per fer 5 pastissos per un sol dia??! Mare de déu! Aquesta greixonera la tinc a la llista de pendents des de fa una pila de temps, anys ja! :S El teu t’ha quedat espectacular!
Petons!
Bona nit Gemma
M’agrada molt la greixonera,també la tinc en el meu blog.
T’ha quedat amb un coloret que diu:Mengeu-me!
Que contents estaran els teus companys amb tu!
Besets.
Gemma, la greixonera és molt coneguda a les Illes, però aquí no gaire…
Els fogons de la Bordeta, sort que mirar no engreixa, je je je… però és veritat que de cara Nadal val la pena fer uns dies de bondat, perquè amb tants dinars segur que posem un parell de kilos 🙁
Carme, a Eivissa en vam tastar sense ametlla, que és la més bàscia. Però evidentment, amb ametlla i mató queda infinitament més bona!
Titanii, clar que la pots fer amb ensaïmades del dia, però la idea de la greixonera és que sigui un pastís d’aprofitmanet per gastar les sobres que t’han quedat del dia abans i que ja no vol ningú perquè han quedat massa seques 😉
Isabel, l’ametlla i el mató lliguen super bé!
Miquel, tots diem el mateix: el nom no fa justícia al pastís, je je je… Sort que el nom no és menja!
Mariangels i Maria, doncs ara ja no teniu cap excusa per no provar la greixonera, eh? És una recepta facilíssima de fer i el resultat és absolutament deliciós 😉
Nieves, el licor le da un puntito riquísimo, con un suave sabor a anís que combina muy bién con la canela y el requesón.
No coneixia aquet postra i te molt bona pinta , apart d’aprofitar les ensaïmades una mica seques
Petons
Tots a la cuina, tens raó, és un pastís per repetir, je jej e…
Pol, quines vacances més xules que vam passar a Eivissa, eh? Jo també hi tornaria ara mateix… Em va encantar!
Mima, ja veus que la Cuina de casa no para mai, je je je…
Ruben i Josep, aquests de les Illes se les pensen totes, oi? D’unes sobres seques saben fer-ne un pastís boníssim!
Laura, aquests esmorzars són els que fan que a la feina hi hagi bon ambient, oi? Així treballar es fa molt més agradable 😉
Carme i Ingrid, ja veieu que és una recepta ben senzilla de fer, així que no teniu cap excusa per no provar-la 🙂
Maria Dolores, també vam tastar el flao durant les vacances a Eivissa i encara em va agradar més… el gustet de la menta queda bonissim, tinc moltes ganes de fer-lo!
Josep, ja veus que la recepta no té cap secret, si el fas ja m’ho diràs 😉 Estic segura que tindrà molt èxit!
Mercè, doncs jo tinc pendent provar el flaó 😉
El més complicat de tot va ser portar els 5 pastissos, com que havien d’anar plans, vaig necessitar tots els seients del cotxe, je je je…
Mesilda, per mi va ser un dels pastissos més bons. I amb l’ametlla i el mató, clar, penso que la greixonera bàsica que només porta les ensaïmades no deu quedar tan bona…
Sion, doncs ara que ja el coneixes t’animo a que el provis, que la recepta és super fàcil de fer!
No coneixia aquest pastís….
Jo em penso que no el podré fer, quan comprem ensaimades volen al moment…jajajaja
Es el problema de ser tant golafres 😛
Petonets i Bones festes
Como siempre, es un placer visitar tu cocina, y ver estos maravillosos postres que preparas y cuyo aroma nos llega a través tu ventana.
Besotes
Ana y Víctor
Amb el que m’agrada a mi el mató…segur que m’encantya aquest pastís..mai l’he probat!!! El faré ben aviat!
Petunets,
Eva.
No sé com t’ho fas per anar amb tants pastissos a la feina, jo si en porto un algun dia ja no sé com fer-m’ho. Et felicito per tots, no sabria per quin començar!!!
Gemma, jo n’havia sentit a parlar però penso que no l’havia menjat mai i llegint els ingredients i tal com ho expliques sembla d’allò més bo!
Noia, quin be de Déu de pastissos, no m’estranya que a la feina hàgiu pogut fer fins i tot una comparativa jajaajj
Que bó guapa!!! I a sobre estás aprofitan les ensaimades seques!!! No es pot demanar més…..bé sí, un troçet jaja.
Petonets.
Hola Emma, m’ha sorpres veure aquesta recepta al teu blog, ja que som eivissenca i quan l’he llegit he donat un bot!!! No tenc cap dubte de que aquesta graixonera està molt bona, pero nomès fer un apunt de que la graixonera Eivissenca original que feim aquí, no porta ni brossat ni ametlla, porta només ensaïmades, ous, llet, canyella, pell de llimó y sucre.
De totes maneres aquesta recepte la provaré, és una variant que segur que estirà molt bona!!!!
Kris, ja explico que aquesta greixonera és una versió enriquida de la tradicional, je je je… prova-la, ja veuràs que les ametlles i el brossat li donen un toc absolutament deliciós!
Vius en una illa paradisíaca!
Quina cosa més bona….!!!!! Ho vaig provar una vegada i ho vaig trobar bonissim. I aquesta te una pinta….
Petons!
Hola estimada!! vaya recepta original de greixonera…no es sembla gens ni mica a la original que no porta ni ametlla ni brossat…haurà que tastar-la…encara que t´asseguro que la de sempre és ben bona…un petonàs!!