Aquesta és la recepta de la revista CUINA corresponent al mes de novembre, un pastís de moniato aprofitant que ara estan en plena temporada:
Fa pocs dies vaig explicar que sóc fan dels moniatos i les carbasses; justament vaig posar una recepta de pastís de moniato, semblant a aquest però amb algunes diferències: aquest no porta la base de brisa i queda amb una textura més consistent, el tall es pot agafar amb els dits. En canvi, l’altre pastís és més cremós i s’ha de menjar amb cullera. Totes dues receptes són boníssimes, ja es veu pels ingredients que són força semblants. Tot i així, aquesta és més senzilla, ja que t’estalvies fer la base i les dues coccions al forn 😉
Un dels articles centrals d’aquest mes parla de la cuina amb arrels: moniato, mandioca, remolatxa, pastanaga, xirivia, salsifí, nap, rave, wasabi, daikon, renkon o nyàmera… una pila d’arrels d’arreu del món amb sabors i utilitats a la cuina ben diferents. Per complementar l’article, els xefs Jordi Anglí i Iker Erauzkin proposen un menú de 4 plats amb les arrels com a protagonistes: crema de pastanaga i taronja amb guatlla, braó de porc amb salsifís, pit de xai amb naps i regalèssia i aquest pastisset de moniato amb gelat de vainilla. Després de veure en Jordi Anglí al programa de cuina Plats de Estil 9, haig de confessar que em feia il·lusió fer una recepta seva, je je je…
La recepta original proposa acompanyar el pastís amb galeta, fruita vermella i gelat de vainilla, que ha de quedar boníssim. Però jo vaig fer el pastís per portar a la feina per esmorzar, a la convidada que fem cada any els tres companys que celebrem els aniversaris junts. Així que enlloc del gelat de vainilla vaig optar per la xocolata, que també lliga amb el moniato i és més fàcil de menjar. La majoria de companys es van sorprendre en veure que el pastís duia moniato, però va agradar moltíssim i és un dels que va tenir més èxit 😉
Aquí teniu la recepta:
Bon profit!
L’altre dia abans de marxar de la biblioteca em vaig passar a fe runa ullada a la revista CUINA i el vaig veure! t’ha quedat magnífic, i aquesta cullerada de ratolí me la menjaria per veure si està al punt de sal o què 😉
petons!!
Mai he fet un pastís de moniato, veient que tenen tant d’èxit serà questió de probar.
petons
Ara
Ja el vaig veure i em va cridar l’atenció, com també el pastís que havies fet tu l’altre dia!! La llàstima és que ara mateix no tinc temps per gran cosa, quines ganes que arribin les vacances de Nadal… T’ha quedat genial!
Buen buena propuesta y si el otro pastis con la base brisa estaba tan bueno, este este con estos nuevos componentes seguro que la mezcla es tambien buenisimo.Habra que probarlo.
Bon diumenge
petons
miquel
T’ha quedat molt bé!
Mil gràcies per compartir la recepta 🙂
Feliç diumenge!
Gemma, com sempre molt bo! Sóc seguidora del programa PLATS.El trobo molt amè i, sobretot, m´agrada lamanera com ho explica en Jordi, els consells i truquets que dóna…Fàcil i entenedor.
Jo com tu sóc fan del moniato!!! Me l’apunto per fer Gemma!!! Ja tenia ganes de veure la selecció que havies fet aquest any pel teu cumple!!! 🙂 No m’estranya que triunfés!
Petunets,
Eva.
Quina bona pinta, t’ha quedat espectacular i segur que el gust és molt bo 🙂
Moniatos, naps i xirivies han estat considerats, molt de temps, un aliment de segona, poc atractiu. Per sort, ara, amb noves preparacions, poden compartir taula amb el més exquisit dels plats. pel que en contes, del darrer número de la revista, me’l compraré. Aquest pastís que portares a la feina és espectacular. Quina sort tenen els teus companys, xe!
Ostres, ja m’agradaria tenir una companya com tu! A la meva feina la única que porta coses per menjar sóc jo 🙁 El pastís té una pinta estupenda. Jo no he probat mai a fer res dolç amb el moniato, a veure si m’animo!
Llàstima no la vaig comprar!!! Però sort que tu ens ens fas una representació!
A la de desembre a part dels plats de Nadal (ja n’he fet un!!!) i parlen de l’Okra!!!! hi ha tantes verdures i arrels que no fem servir!!! (llàstima que no posesin cap recepta amb okra!!!!)
Ptnts
M
Recoi, no pares ni un moment!!!
El moniato mai ha estat el meu fort, però fa una pinta excel·lent! A veure si m’animo a provar-lo!!!
Petonets!
Hola Gemma,
M’encanten els moniatos i carbasses!! i aquest pastís el provaré, segur que ha d’estar molt bo! Una bona idea d’aniversari.
Feia dies que no passava per aquí i m’haig de posar al dia… 🙂
És boníssim, oi, jo ja l’he fet varies vegades i sempre triomfa. Queda genial amb la xocolata!!!
Petonets
Helena, a la biblioteca del costat de casa també reben el CUINA i et deixen emportar en préstec els números que vulguis excepte el del mes actual. Ho tobo fantàstic!
Ara, ja veus que som molts que fem pastissos de moniato i diem que són molt bons… així que ja et pots animar a provar-los que segur que triomfarpas 😉
Els fogons de la bordeta, aquest d’avui encara és més fàcil que el de l’altre dia. L’únic que cal tenir fet abans és el moniato, però després tot es tritura junt i cap al forn. No cal que t’esperis a les vacances de Nadal, je je je…
Miquel, aquest s’assembla molt al de l’altre dia que tu també vas fer. Però encara més ràpid, sense la massa brisa. I potser queda més potent el gust de moniato. A nosaltres ens van agradar molt totes dues versions.
Laura, gràcies 😉
CristinaT, jo em gravo el programa i me’l miro a càmera ràpida, perquè el trobo una mica lent. Però quan veig alguna cosa que em sorpren llavors el poso a ritme normal i és super interessant! En Jordi explica les coses amb molt detall i fa unes receptes molt senzilles per fer a casa, oi?
Eva, fem el club de fans del moniato? Je je je… Encara em falta explicar 4 pastissos que vaig portar a la feina… quina feinada, no tinc temps de posar tantes coses al blog!
Anna, el moniato amb la xocolata queda molt molt molt bo!
Queti, tens tota la raó, encara recordo quan dir que havies fet un guisat amb naps com a guarnició era considerat un plat de pobre… i ara en canvi els serveixen a l’alta cuina! I el mateix passa amb altres hortalisses semblants, quina sort, oi?
Irene, a la feina procurem que de tant en tant hi hagi esmorzars com aquest… no sempre són pastissos fets a casa, però l’important és fer una mica de festa i crear bon ambient 😉
Marta, encara no he vsit la revista del dessembre… sempre la rebo tard. Però ja tinc ganes de veure amb quines receptes de Nadal ens sorprendran, que en Jordi Roca sempre fa unes postres nadalenques espectaculars!
Gemma de Navàs, estic super segura que tot i no ser fan del moniato aquest pastís t’agradaria… queda molt suau i dolcet, la textura és ideal i amb la xocolata lliga molt…
Anna, benvinguda de nou! Jo també sóc fan dels moniatos i les carbasses. T’apuntes al club de fans que volem fer amb l’Eva? je je je… Prova’l que ja veuràs com t’encantarà 😉
Carme, amb xocolata és la combinació que m’agrada més, i tant!
Sempre brodes les teues receptes!!! Ets un 10!!! Salutacions
Què passa?. Vinc del bloc de la Sion i no m’ha encertat el segon plat, i tu no m’encertes les postres, no m’agrada el moniato. Què he de fer?… Dieta!!!!!
Eiiiii, que el comentari que ha sortit amb el nom del Josep, és meu, sóc jo qui fa dieta, je, je.
Jo també sóc fan dels moniatos i carbasses, potser perquè el color taronja m’ agrada molt… Aquests pastís m’ agradaria molt i ja me l’ he anotat a pendents.
Si és veritat que el menjar entra pels ulls, aquest ha de ser un pastís que es menja sol.
Una abraçada
Ester
Brutal! dolcíssim, melós… i amb la xocolata negra… el complement perfecte! No pares! No paris! ;D
aquests paastissos de moniato són bonissims … i t’han quedat amb una presencia magnifica…
Bona setmana …
Igual m’agrada el pastís de moniato com el de carabassa este per descomptat té una pinta espectacular.
M’encanten els pastissos de tardor, ja em vaig apuntar el de remolatxa i la veritat és que aquest de moniato ha de ser boníssim també, m’afanyaré abans que s’acabi la temporada!
A mi també m’encanta el moniato. 🙂 I de fet, fa uns dies vaig fer un pastís semblant a l’anterior que vas fer. Queden taaan bons! 🙂
Petons!
Em vaig comprar la revista quan vaig pujar a bcn (a màlaga no la trobo) i em va cridar l’atenció la recepta! haurem de fer-la i més si ja l’has tastat tu.
Molts petons!
Bona nit Gemma
En tres setmanes he torrat 4 carabasses!A este pas no em quedaràn per a nadal.D’este pastís també prenc nota.M’ha agradat molt,i així sense base quedarà millor i mes cremós.Siga com siga: un plaer.
Besets
Que sa és menjar productes de temporada i si a sobre, ens presentes aquesta manera de cuinar el moniato, amb un pastís suau i cremós… qui és pot resistir? Una presentació d’allò més elegant. Gràcies,
Què bonics et queden sempre els pastissos! La textura d’aquest pastís crec que m’agradaria molt i de gust segur que també, com l’altre que vas fer. Me l’apunto per la propera castanyada. A casa no surten dels moniatos al forn!! 😛 Petonets!!
No tengo por costumbre utilizar el boniato, y recuerdo hace años que preparé unos bollitos que estaban buenísimos. A la vista de esta tarta, me ha recordado su sabor, y tiene que estar deliciosa.
Un besín.
Boníssim i amb una presència brutal. Ja vaig comentar que no sóc molt fan del moniato però aquest pastís me’n fa venir moooooltes ganes!! 🙂
Bon dia Gemma,
Aquest també té molt bona pinta, encara que em passa com el de remolatxa, em costa fer-los, suposo perquè amb aquests ingredients menjo més amb els ulls que amb la boca, encara que potser el dia que provi aquests pastissos llavors ja no pararé.
Els teus companys de feina deuen estar encantats amb tu!
Una abraçada.
Hola Gemma;
Respecte al programa PLATS, jo l´alterno amb el TN: si m´interessa la recepta li faig el salt al Pellicer i, sinó em quedo amb ell…això sí, la part de les postres no me la perdo… je, je, je
Gemma, hola guapa! Quin pastisset més apetitós! És una monada! Molt bona idea! Jo crec que m’encantarà perquè m’agrada el moniato al forn amb un mica de canyella i d’aquí no havia sortit! Gràcies!
Petonets i feliç setmana 😀
gemma, ja et vaig dir quan vas fer el darrer pastís de moniato que sóc un convers recent a aquest tubercle, aquesta proposta d’avui em referma en l’encert de la conversió.
Pels que ens agrada el boniato, aquest pastís és tot un plaer, em sembla unes postres ideals.
Petons Gemma!
A mi tots la pastanaga, carbassa, moniato… a mida que els vaig probant a la rebosteria em sorprenen gratament.
Em quedo acompanyat de xocolata, i menjar-ho així amb els dits… bueno, bueno que estic salibant amb la foto.
Muas!
Gemma, the photos were so beautiful… I do love sweet potatoes (as you know) and this dessert is a keeper…if only I could make it look that good! I have never thought of sweet potato and chocolate so you have piqued my interest… must try!
No som massa de moniatos, però té una pinta sensacional! si me’l posen al davant no diria pas que no!!!
petons
De boniato no l’he fet mai, no tenim a casa molta tradició de boniatos, la veritat, no en compro mai… si el comprés l’ahuria de llançar 🙁
No he provat mai un pastis de moniato, encara que el moniato no m’acaba d’agradar
Petons
Francesc, gràcies 🙂
Glòria, a mi els callos tampoc m’agraden (ja li he dit a l’Asun) però en canvi els moniatos m’encanten! Estic segura que si tastessis aquest pastís canviaries d’opinió, je je je…
Anna i Ester, el color taronja del moniato és molt vistós, oi? Així és fàcil que quedi un pastís ben presentat i que entri pels ulls 😉
Pol, queda flonjo, cremós i super lleuger. I amb la xocolata és de vici total!
Alfons i Maria Dolores, us aconsello de veritat que el proveu, ja veureu com triomfareu, je je je… A més, és super fàcil de fer 😉
Mariàngels, entre la remolatxa i el moniato, estic fent pastissos de tardor molt adequats a l’època, je je je… I com deia abans la Queti, és una reivindicació d’aquestes horatlisses tan poc valorades fins ara!
Mercè, l’alte també era boníssim! T’apunto al club de fans del moniato que estem fent entre tots plegats, je je je…
Ana, t’hauràs de fer subscriptora i així rebràs la revista a Màlaga 😉 Val la pena, perquè només de veure el sumari de la revista del desembre, ja tinc ganes de tenir-la! Les receptes són una passada!
Mesilda, precisament ara mateix tinc una carbassa rostint-se al forn, je je je… i no pateixis, que les carbasses no s’acabaran pas! M’encanten, tant o més que els moniatos 😉
La cuina de l’Eri, triar els productes de temporada és la millor manera de tenir l’èxit assegurat, oi? És quan estan més bons i més al punt…
Alba, no t’esperis a la propera castanyada! Aprofita ara que encara hi ha moniatos i sorprèn als de casa, que ja veuràs com triomfaràs. I l’any que ve et tornaran a demanar aquest pastís 😉
Nieves, pues ya ves que los moniatos tienen muchas aplicaciones más… Seguro que los bollos estaban riquísimos, tienes la receta puesta en el blog?
Starbase, entre el sopar a ca l’Esteve i aquests pastissos, al final et farem canviar d’opinió, je je je… l’has de provar i estic segura que t’encantarà!
Gemma, és precisament el que dius: el dia que els provis ja no podràs deixar de menjar-los, je je je… El de remolatxa potser sí que é smés original, però el de moniato no, és molt habitual veure moniato en receptes dolces 😉
CristinaT, molt bona estratègia, je jeje… zàping ente el TN i Plats! Haig de confessar que la part de postres tampoc me la perdo mai 🙂
Marina, moniato, canyella i xocolata són un trio sensacional! Prova de fer aquest pastís i ja veuràs com t’encantarà!
Manel, et dic el mateix que a l’Starbase: després de ca l’Esteve i aquest monogràfic de moniato, segur que haureu canviat d’opinió, je je je… I també t’aconsello que provis les xips de moniato, amb una mica de sal queden de muerte!
Ribereña, i si no agrada el moniato estic segura que també! Queda tan suau i tan dolç que no crec que hi hagi algú que es resisteixi a aquest pastís 😉
Gemma, totalment d’acord, les possibilitats de la carbassa, la pastanaga i el moniato a les postres són enormes! Només cal veure la pila de receptes diferents que hi ha de bescuits de pastanaga… impressionant!!!
Deana, I love sweet potatoes too 😉
Sweet potato and chocolate is a wonderful marriage!
Teresa, estic segura que t’agradaria!
PetitCuina, no m’ho puc creure! De veritat llançaries el moniato???? Apa!!! Molt malament, ja veus que té una pila de possibilitats! 🙂 T’aconsello que ho provis, ja veuràs com et sorprendràs molt agradablement!
Sion, et dic el mateix que a tots els altres: prova-ho i ja veuràs com canviaràs d’opinió 🙂
M’encantaria tastar aquest menú d’arrels. De moment com que no el podem tastar, es quedem amb el teu pastís de moniato, que te una pinta immillorable! un petó enorme.
a mi el moniato m’agrada moltíssim, aquest pastís s’ha de tastar.
T’ha quedat moníssim! Jo ja tinc ganes de fer alguna recepta del CUINA però potser no hi caic en que les puc adaptar al meu gust i fer-les més senzilles…però és que les presenten tant bé!
veus? les xips de moniato, és a dir, en versió salada, és l’únic destí que havia donat als moniatos fins ara, però darrerament ja he provat algun puré i altres coses amb molt bons resultats.
Vermells, ha de ser un menú boníssim, oi? Personalment, la crema de pastanaga i taronja amb guatlla també em crida molt l’atenció, ha de quedar bonísisma! Fins i tot em sembla adequada com a primer plat de Nadal 😉
Eva, una altra que s’apunta al club de fans del moniato! Je je je…
Gemma, jo sempre adapto les receptes per fer-les més senzilles… Per exemple, aquesta mateixa recepta proposa fer una galeta que jo no vaig fer. Així simplifiques les receptes i les adaptes als teus gustos 😉
Manel, el puré de moniato també queda molt bo, oi? Tipus puré espès queda molt bo, però tipus crema també: és com una parmentier de patata, però molt millor amb moniato. I ja no diguem de les aplicacions del moniato a les postres…
Nosotros al boniato lo llamamos batata y no es para nada común verlo en pastelería salvo por el dulce de batata , pero eso solo nada más. Me intriga su sabor en este bocadito, se ve tentador.
Cariños
Hola! Ahir vaig fer un sopar amb els amics, i em vaig decidir per provar aquesta recepta pel postre, i va triomfar absolutament! Moltes gràcies per la recepta.
Veig que a molts us agrada el moniato, a mi m’encanta! Ja sé que m’equivoco de blog però us recomano que proveu de fer truita de bolets (camagrocs, fredolics i trompetes de la mort) i moniato. Espectacular!!! Al mercat encara se’n troben de moniatos, us la recomano.