A casa el Sant Joan és una disbauxa de dolços: la coca de crema, la coca de fruita confitada, la coca de llardons i el pastís d’aniversari del Guillem. No ens saltem res! Aquest any per bufar les espelmes vaig fer una clafoutis amb els nespres de casa els meus pares:
La recepta la vaig veure al programa Cuines de TV3 durant la setmana protagonitzada pel restaurant El celler de Can Roca. El xef Joan Roca va preparar una senzilla clafoutis d’albercocs que em va semblar molt fàcil d’adaptar als nespres, aprofitant que els meus pares en tenen moltíssims i surten dolços com la mel. Ja sabeu que tinc debilitat per les receptes del germà petit dels Roca, de manera que quan vaig veure el programa de seguida vaig pensar: aquesta l’haig de fer segur!
El pastís és deliciós, amb un gust de vainilla, ametlles i nespres molt bo. La textura és la pròpia de la clafoutis, amb una cremositat encertada al punt. En Joan Roca ho va servir en format individual, que sempre queda més elegant, però jo vaig fer un pastís sencer perquè havia de ser un pastís d’aniversari. Acompanyat d’una bola de gelat de vainilla i servit una mica tebi, són unes postres de restaurant que us faran quedar la mar de bé!
Ingredients:
• 250g de crema de llet
• 240g d’ous
• 70g de rovells
• 150g de sucre
• 75g de farina d’ametlla torrada
• 20g de farina
• 1 branca de vainilla (les llavors)
• 10 nespres
Preparació:
Triturar amb el túrmix tots els ingredients (excepte els nespres) i deixar-ho reposar 12 hores a la nevera.
Tallar els nespres per la meitat, treure els pinyols i tallar-los a làmines.
Posar la massa reservada dins uns motlles rodons, cobrir-los amb els nespres i coure’ls al forn durant 10 minuts a 180º (30 minuts a 170º si és un motlle gran). Deixar refredar i servir una mica tebi acompanyat d’una bola de gelat de vainilla.
Bon profit!
També vaig quedar captivada per aquestes postres, després de veure el teu resultat ho tastarem segur.
Petonets
Bo i bonic!!! El puntet de vainilla segur que li dona un toc diferent!
Petonets
Ummm! Quina pinta, Gemma! Boníssim amb els nespres de casa, ja m’imagino el gust a fruita de veritat! 😉
Quin St. Joan més dolç a La Cuina de Casa 🙂
Petonets!
El llibre de postres del Jordi Roca és una meravella, així que tot el que surt d’aquella santa casa porta d’entrada el segell de confiança. Si a sobre vens tú i en poses el teu que encara el tinc en més valor per ser més proper ….aquest clafoutís l’hem de fer!!!!!!!!!
A vegades estic temptada de comprar una tele per veure aquestes propostes del cuines i tants altres programes sobre gastronomia. Menys mal que tu ens has regalat aquesta meravella en forma de clafoutis. Molts petons.
Exquisit i ben maco!!!
Una abraçada,
Quin pastís tan bo i bonic, i amb els nespres de casa els teus pares, segur que encara més deliciós 🙂
Petons
Ummm amb nespres de debó !!! Que bons i si són d’hort-jardí encara més :O)
hihihi jo fa dues setmanes vaig aconseguir pèsols dolcets dolcets i ara bledes de l’hort dels papis … hihihi
Com sempre: IM-PE-CA-BLE
Petons
Mima
estic d’acord amb tu, unes postres de primera.
gràcies per posar el vídeo.
pt!
Tela els dolços que mengem a les festes i si a mes han de ser com aquests jo també m’apuntaria, quina sort tenen els teus a casa teva cada setmana és festa major.
Muas!
Jo també la vaig veure i em va encantar, i si tu l’has fet i en dones el vist-i-plau ja no tinc excusa per no fer-la!
PTNTS
Dolça
Hola Gemma, jo també tenc debilitat pels Roca , he, he…. Segur que la provaré de fer , té una pinta molt bona i a més després de seguir les teves recomanacions no ho dubto gens ni mica que ens agradaran.
No vaig a ser a temps de veure el teu comentari , però ens ho hem passat molt bé . En quan tengui un poc de temps pens fer una petita entrada .
Moltes gràcies de totes maneres , serà per una altra vegada.
Una abraçada
Preciós!, ho expliques amb tanta senzillesa que sembla fàcil i tot…per als que en sabeu de veritat!. Discupa una qüestió: en l’entrada anterior et feia una consulta sobre els pastissos mousses (de llimona per exemple),sobre com fer-ho per dur-lo fora de casa amb prou garantíes perquè no es desfaci. Cal congelar?…T’agrairia em diguessis quelcom perquè voldria fer i dur-ne un a gràcia(jo visc a Sants) i potser un a Arenys d’aquí a pocs dies.Gràcies Gemma, a reveure!
Ja se que sempre dic el mateix, però es que Gemma, tens unes mans.. i fas unes coses…
Binissimes!!!
Qué gran delicia nos traes hoy y muy de temporada. Esta tarta me parece riquísima. De domingo.
Besos.
Un pastís que ve molt de gust amb la calor que ja fa
Moltes felicitats i bon profit.
Ester
Carmen y Marylou, el toc de vainilla és sensacional. I la farina d’ametlles torrades també es nota molt, li dóna un gust fantàstic. Proveu-lo!!!
Marina, tot el que sigui fet amb productes de casa sempre és més bo, oi? Els nespres collits madurs són dolços com la mel… la fruita madurada a l’arbre no té res a veure amb la que sovint comprem, que la cullen massa verda, oi?
Starbase, totes les receptes d’en Jordi Roca són espectaculars, per mi és un geni de la cuina dolça, un revolucionari de les postres!!! Aquesta clafoutís però, és molt més senzilla de fer a casa que les receptes del llibre del Jordi 😉
Parella Vermella, sempre us queda el recurs de veure el programa a Internet, a través del web de TV3 😉
Sònia i Carme, va ser un pastís boníssim, dels pastissos amb més èxit que he fet últimament…. a casa va agradar molt!
Mima, quina sort! Aconseguir pèsols i bledes de primera mà i de l’hort dels pares és un luxe… i més tenint en compte el preu dels pèsols, oi?
Eva i Gemma, què seria un cap de setmana sense algun detallet dolç? I a casa, el Sant Joan es celebra mot bé, és una festa grossa perquè celebrem un aniversari i dos sants, tot junt. Així que les coques i els pastissos no poden faltar, je je je…
Dolça, la recepta original portava albercocs, que segur que ha de quedar molt bé. Però el mateix Joan va explicar que es pot variar la fruita sense cap problema. Per exemple, la clàssica clafoutís es fa amb cireres i és relament molt bona.
Xisca, llàstima que no fossis a temps de llegir la meva recomanació sobre el forn de ca Massita… Si mai tornes a anar per les terres de l’Ebre, has de passar-hi, eh? Ja tinc ganes de llegir el post, segur que vau tastar un bon arròs del Dleta, oi? 😉
Mercè, perdona que no t’hagi respost abans, però es que he estat fora tot el pont de Sant Joan i tot just m’estic posant al dia 🙂
El tema de transportar pastissos és molt complicat, oi? Si el transportes poc tros, (de Gràcia a Sants) no crec que passi res, jo no el congelaria pas. El portes dins el propi motlle i el desemmotlles un cop arribis al destí. Un altre tema és si l’has de portar lluny… les mousses a base de gelatina no aguanten gaire fora de la nevera i no sé com quedaria si el congeles. En aquest cas, jo no m’arriscaria i triaria un altre tipus de pastís. Per exemple, aquesta clafoutís mateixa aguanta molt bé el transport, jo el vaig fer a Sabadell i el vam transportar fins més amunt de Vic…
Dolors, Silvia i Ester, relament queda un pastís molt bo i és super fàcil de fer. Proveu-lo!
Aquest dia m’ho vaig perdre.
Ha d’estar de vici, i més amb la fruita acabada agafada
de l’arbre
Petons
Els nespres es la meva fruita preferida ;)) per lo tant aquest casi que me vec obligada a fer-la ;))
Salud!
Quan arriba l’estiu, sembla que els dolços els tenim arraconats. Amb fruites com els albercocs o els nespres, sembla que aquest pastís és lleuger i saborós. Les fotos, com sempre, ens fan arribar fins i tot l’aroma de la vainilla.
Besets
Quina bona pinta Gemma!!Crec que m’arriba la olor i tot!!! 🙂
Jo, que gairebé mai puc seguir les receptes de Cuines, aquesta sí la vaig veure i me la vaig apuntar. La tinc a pendents, però després del teu comentari tan favorable, em penso que passarà a prioritats!
El Guillem devia estar la mar de content amb un pastís tan original!
Nena, que bo i fàcil. Ràpidament me l’he apuntat per fer-lo el més aviat possible.
Moltes gràcies Gemma, ho tindré en compte!
Amb tants dolços, si us en sobren, no patiu, segur que hi ha voluntaris per ajudar-vos!.
Jo també vaig veure el clafoutis d’albercocs a la tele i també em va seduir!.
MMmmm…. espectacular!!! Quina bona pinta!
Per cert, Gemma, a les mousse de maduixes hi vas posar clares d’ou muntades, com és que a la de xocolata no n’hi poses?
Fins aviat.
Bon dia Gemma
Xe que bó!
Nosaltres també tenim nispros.
El provare sens dubte.Tots els ingredients que porta m’agraden.
Besets
Mare meva Gemma! veig que m’he perdut unes quantes actualitzacionsssssss aquestes dues darreres setmanes grrrrr, quant al postre mmmmm t’ha quedat sensacional, veig que aquest llibre de postres ha d’arrivar a les meves mans.. quina ruinaaaa!
Salutacions!
Reme i Anna, si us agraden els nespres, auqest pastís segur que us encantaria… i no hi ha res millor que la fruita madurada a l’arbrea i cabada de collir, oi?
Queti, si cliques a la foto, fins podràs veure els puntets negres de la vainilla, je je je…
Alba, l’oloreta era boníssima, de vainilla i ametlles torrades, mmm….
Margarida, aquesta recepta la vaig trobar tan senzilla que per això em vaig animar a provar-la. I sobretot sent d’en Joan Roca, que amb la fama que té m’hauria esperat una recepta molt més complicada, je je je…
Mercè, ja em diràs quin pastís has fet i com t’ha anat això de transportar-lo, eh?
Maria i Glòria, val la pena apuntar-lo a pendents i fer-lo ben aviat, que amb la fruita tan bona que tenim ara a l’estiu adment moltes variacions: amb prunes, cireres, albercocs, préssecs… ha de quedar bo de totes les maneres 😉
Gemma, a la mousse de xocolata també li pots posar clares d’ou, i tant! Només ho vam fer diferent per veure dues opcions de mousse diferents, la recepta de xocolata més senzilla i la de maduixa més complicada… Si hi poses les clares encara et quedarà més esponjosa i lleugera.
Mesilda, a mi els pastissos amb fruites són els que m’afgraden més 😉
Patri, la recepta la vaig veure a TV3, al programa de Cuines que fan els migdies. El restaurant convidat era el Celler de can Roca i tota la setmana va ser super interessant!
El tinc a pendents!!! m’agraden molt els albercocs, i quan el vaig veure em va cridar! tot i que els
indiciduals queden molt bé, així gran m’agrada molt! crec que caurà gran! t’ha quedat genial! i amb el nespres de collita pròpia, no cal dir-ho!
Ja fa temps que tinc ganes de fer una clafoutis, donçs no n’ he fet mai, i em sembla que ha de quedar molt bé (sobretot si em quedés semblant a la teva) . Potser diumenge que vé. Jo sempre faig els pastissos el diumenge per dur-los a casa dels meus pares, i tinc una llista més llarga que diumenges té l’ any…
Quina sort poder comptar amb els nespres de casa , realment hi ha diferència.
Quin pastís d’aniversari més original. A més, té una pinta… Debia estar deliciós, segur.
Amb nespres ha de ser fabulos el clafoutis.
Segur que és un pastís boníssssssimmmmm!
Sempre que veig un clafoutis em venen ganes de provar-ho de fer perque semble molt senzill i alhora queda molt vistos i segur que bonissim. A més si pots comptar amb fruita bona l ´éxit ja es segur.
Petons!
Reina, el que et dic: si t’han de fer un monument! o com a mínim l'”ola” si es que sempre et marques uns detalls.
Petons!
Jo també tinc un Guillem per celebrar el dia després de Sant Joan, o sigui que convenen uns dies de dieta. És clar que també m’esperen els nespres de cals avis, això significa que potser la dieta haurà d’esperar…sobretot després de veure aquesta delícia de pastís!
Quina paxoca que fa aquest pastís. De ben segur que va bufar les espelmes ràpidament per tal de donar ràpit la queixalada.
Salut,
Nada me parece más placentero que poder elaborar un postre con frutas de la propia cosecha. Todo tiene otro sabor, inigualable. Este pastel se ve delicioso!
Cariños
Teresa, la presentació en format individual sempre queda més elgant, però per un aniversari m’agrada més fer un pastís gros, així les espelmes llueixen més, oi?
Anna, la clafoutís és dels pastissos més fàcils que conec, és com una quiche però encara més fàcil, ja que no porta la pasta brisa de base. A mi també em passa el mateix, tinc una llista de pendents més llarga que celebracions té l’any, je je je…
Dolors, Maria Dolores i Nuar, queda un pastís boníssim, i amb nespres de casa els meus pares collits al punt encara millor 😉
Pilar, et dic el mateix que l’Anna, la clafoutís és tan senzilla de fer que no tens cap excusa per no haver-ne fet mai, eh? 😉
Margada, crec que l’homenatjat va quedar satisfet, je je je…
Mariàngels, doncs a casa encara tenim més coses per celebrar: el dia 23, l’aniversari del Guillem, el dia 24, el sant del meu pare (es diu Joan) i el dia 25, el sant del Guillem! Ja veus que és una marató de celebracions, je je je….
Carme, va ser un vist i no vist! 🙂
Erika, tienes toda la razón, es un lujo disponer de frutas de casa para comer y elaborar postres… son mucho más ricas y más sanas, de la huerta al plato!
Deliciós Gemma.
M’agradat molt la coca de llardons
tenia unapinta…ummmmmm!
Petons.
Hola bonica! jo també veig el cuines per internet, aquest i d’altres de la tv3 que estan molt be, com dolça catalunya, i si et dic la veritat me’n enyoro 🙂
ja m’he posat al dia de tot el que has publicat i he estat llegint del darrer taller que vareu anar. Vaig aprofitar que hi era per comprar el quall a Sabadell, i ja el tinc a la nevera. 🙂 no sé si t’aniria be que t’ho preguntés aqui o prefereixes que ho faci a l’entrada on parles de quall, per si a algú més li fa servei, però tinc algunes dubtes que et voldria preguntar. Allí on em diguis te les deixaré, si et sembla be.
una abraçada, preciosa 🙂
Maduixa, això d’Internet és genial, jo també utilitzo molt el TV3 a la carta per veure programes que m’he perdut 😉
Pel quall, em pots preguntar aquí mateix 😉
Maravillosa Gemma y además con el privilegio añadido de tener esos nísperos caseros y tan deliciosos como nos cuentas. Aun no hice la digestión de la comida (que por otro lado ha sido de régimen), pero viendo las fotos, y leyéndote, me tomaba ahora mismo una porción todo lo grande que me la quisieras dar jajaja.
Un besín.
QUINA BONA PINTA QUE TE, QUASI ET VENEN GANES DE MOSSEGAR LA PANTALLA…HUM
PETONETS SUSANNA
Gema, doncs mira, tinc el dubte de com s’ha de conservar un cop obert. Encara no l’he fet servir per que primer ho volia saber. També per que tinc un llibre on explica com fer mató, però no parla de quall liquid si no de quall en sec, no sé ben be que és però m’imagino que deu ser com el llevat fresc que ve en peces, tu saps l’equivalència del líquit amb el sec? o be quina quantitat necessitaria per litre de llet. Potser son masses preguntes, si saps d’algun lloc on en parlin del quall liquid ja m’espavilaria també. Gràcies bonica. 🙂
Com sempre: ets una artistassa del sabor!
quina sort de disposar de fruita madura i collida directament de l’arbre… magnifica aquesta adaptació… el petit dels Roca segur que també en pren nota!!
Una abraçada
Ostres Gemma aquest pastís ha de ser boníssim…a casa dels meus pares també hi ha un nesprer i mai he utilitzat aquesta fruita per un pastís….m´has fet mooolta goleta així que crec que no tardaré a fer-lo…petonets
Maduixa, en el meu quall diu que s’ha de conservar en un lloc fresc, fosc i ben tapat, no cal que sigui a la nevera.
La quantitat de gotes depèn de la textura que vulguis obtenir. Si només vols fer una quallda, menys, i si vols fer mató, més. Normalment el propi quall et diu la quantitat per litre de llet, ja que depèn una mica de la marca… per exemple, en el meu són unes 12 gotes cada mig litre de llet i la llet ha d’estar a una temperatura de 39º (la temperatura també varia una mica en funció de la marca).
El teu quall explica alguna cosa? Si no, hauràs de fer proves, però pots agafar com a referència aquestes dades que t’he donat.
Espero que et vagi bé, ja explicaràs, eh? 😉
d’aquests cap de setmana no passa que ho provi!
umm! quina delicia!
petonets
A mi em costa trobar-ne de madurets i dolços des de fa un temps. Així que vindré a casa tons pares a buscar-ne jajaja
Se veu boníssim, segur que me’n menjaria un trosset.
La veritat es que aquest clafoutis ha d’estar boníssim, quina ganes en tinc ja de provar-lo!
Anniki http://gastroadikt.blogspot.com
Hola Gemma,
Ahir em van portar uns albercocs acabats de collir, així que vaig fer aquesta recepta canviant la fruita. Pel demés tot igual. Va quedar boníssima! A més a més, si arribo a saber que és tant fàcil, la faig molt abans! Segur que la repetiré amb altres fruites, jejeje.
Gràcies per compartir les teves receptes!. Totes les que he fet (i ja en són unes quantes… ) han sortit sempre be! Una recepta que vingui de tu és un èxit assegurat!