Aquesta és la meva doble aportació al HEMC del mes de juny, dues receptes de postres amb fruita sanes i molt refrescants:
Su, del blog El horno de Su, és l’amfitriona del HEMC 45 i ha triat un tema apassionant: la cuina de la mare. Tots estem d’acord que les receptes de la mare són les millors, oi? L’arròs o els macarrons de casa sempre seran els més bons! Sent així, segurament algú es preguntarà per què he triat unes postres tan senzilles per presentar al HEMC… Seguiu llegint i ho entendreu 😉
La meva mare és la millor cuinera que conec. I ho dic així, tranquil·lament i sense parpellejar. Si hagués de dir quin és el seu plat estrella, no us podria contestar… tots li queden bons! A més, té un repertori de receptes extraordinari:
Paella, fricandó, vedella amb bolets, vichyssoise, ànec amb peres, suquet de peix, mandonguilles amb sípia, faves estofades, ossobuco, risottos, gaspatxo, rap allagostat, cabrit al forn, ajoblanco, conill a la vinagreta, canelons, cua de bou, crema de verdures, truita de carxofes, sardines en escabetx, escudella, espinacs a la catalana, bacallà a la llauna, pollastre rostit, sopa de peix, trinxat de la Cerdanya, tonyina marinada, fideuà, arròs a la cassola… podria seguir i seguir fins a cansar-vos!
D’altra banda, la cuina de me mare és la més equilibrada que conec; allò de les 5 racions de fruita i verdura al dia ho compleix en escreix. Els cuinats de diari alternen algun guisat amb la planxa, el forn i el bullit. Les amanides i la verdura són a taula a cada àpat. Per beure, aigua per tothom i un porró de vi pels adults. I per esmorzar o berenar, pa amb tomàquet, un got de llet i un suc de taronja acabat d’exprimir. Us creureu si us dic que no he menjat mai patates fregides de me mare? O que l’única beguda ensucrada que ens donaven era una orangina com a premi per haver pujat a un cim de 3000m?
De totes maneres, si heu llegit fins aquí us preguntareu: i les postres? Efectivament, encara no he parlat de les postres! A casa els meus pares sempre s’ha menjat fruita o algun iogurt a tot estirar. Un cop a la setmana es menjava galetes d’una capsa assortida, que era la mateixa cada setmana fins que de tan remullades ja no en volia ningú… Per això sempre dic que la meva família no som llaminers!
Davant d’aquest panorama, he hagut de recordar les poques postres elaborades que ens feia me mare. I parlant amb ella hem arribat a la conclusió que eren postres preparades amb fruita de temporada, com ara una macedònia o una magrana amb suc de taronja o bé aquestes dues receptes que us presento avui. Segurament ara entendreu per què a casa les postres de les celebracions sempre les porto jo, je je je…
Aquí teniu les receptes:
Ingredients:
· Taronges
· Mel
· Maduixes
· Vinagre
· Sucre
Preparació:
Tallar les taronges a rodanxes fines i disposar-les ben separades al plat. Regar-les amb mel i deixar-les una bona estona a la nevera per tal que s’impregnin bé de la mel. Servir ben fresquet.
Tallar les maduixes i ruixar-les amb una cullerada de vinagre i una de sucre. Deixar-les macerar a la nevera un mínim de 2 hores. Servir ben fresquet.
Bon profit!
Ostres, quines coses que té la vida vens d’una família gens llaminera i ets la millor rebostera del País.
Em penso que la recepta que ens presentes avui és universal de les marones catalanes. Un petó a tu i a la teva mare.
Costa de creure que la teva mare no preparés dolços, veient les teves grans receptes que ens enssenyes, boníssimes i totes amb una presentació envidiable…
Les maduixes amb vinagre també em recorden a la meva mare, té el costum de preparar-les així 🙂
Hola Gemma! Quines postres més saludables fa la teva mare! la meva també fa les maduixes així, però amb plàtan… I es que el menjar de les mares son les que millor estan. Molt bé això del menjar equilibrat. A la teva mare li haurien de fer un monument…
Petons ben forts!
María josé
Unes receptes ben fresquetes, per l’estiu no hi ha res millor.
Una abraçada
Ester
Ostres! La meva mare també ens feia aquestes maduixes… De vegades ens volem complicar la vida amb plats elaboradíssims i no recordem aquestes grans postres! Mmm! m’has fet venir ganes de menjar maduixes!
Si que és curiós jaja,amb la ma qué tens tú pels postres.
De tota manera lo millor del món es la fruita, a casa meva també passava una mica com a casa teva.
Un petó.
Crec que m’agradaria poder menjar a la cuina de la teva mare! Quina deliciós repertori que tenia. Les postres és lleuger i refrescant … gràcies per compartir .. permet tenir més de receptes de la mare!
M’agraden molt tant una com l’altre . Trob que les maduixes en vinagre són una combinació de sabors ideal. Es nota que tens una mare bona cuinera , encara que la teva especialitat sigui la rebosteria . Quan feis un dinar vos complementau.
Una besada
Per aixo prepares coses tant bones…per resarcir-te de tots els anys de menjar fruita….i ara la teva mare es deu posar les botes amb els teus postres…
Igualment, com la fruita no hi ha res!
Una abraçada,
Doncs jo tinc unes quantes taronjes i un bon pot de mel….la cosa està clara. El més maco del món és quan en un bloc t’expliquen una part del camí que els ha portat a una recepta. Merci per fer-ho!! :))
Decíle a tu mamá qu ya mismo cruzo el charco y me siento a su mesa. Que no se preocupe or el postre, yo lo llevo.
Es para sacarse el sombrero!!
Cariños
entre mare i filla , això si que és un bon equip !!!
Una abraçada.
Mira Gemma, ja tenim dues coses més en comú: 1 que dius “me” mare, com jo! i 2 que me mare no fa postres…i és per això que les faig sempre jo i que encara m’estic pensant la meva aportació a l’HEMC.
Fins aviat!!
Taroges amb mel si que les he provat però maduixes amb vinagre no ho hagués fet mai. ho hauré de prova, je, je
Hola Gemma! ja he provat moltes de les teves receptes i han estat tot un èxit! (merci per la web.. és de visita obligada cada setmana.. jeje) Així que una idea.. si vols… Les taronges igual de tallades, amb una mica de sucre i un raig d’anís… a la nevera.. com les teves per menjar-les ben fresques… L’anís li dóna un toc encara més refrescant.
Per cert… a casa meva passa el mateix.. suposo que és per això que ens agrada tant fer pastíssos, no?? 🙂
Em sembla que has triat dues receptes tradicionals a totes les cases. Els maduixots amb vinagre és de les postres que més m’agraden i per a les taronges amb mel, una idea: una mica de canyella en pols per sobre.
La recepta ja hi és, pero quina foto prefereixis al resumen de l’hemc? Un petò.
La teva mare i tu us equilibreu perfectament: si ella cuina tan bé i tu fas postres tan delicioses.
Aquestes que ens presentes avui, jo també les he menjat sovint a casa. Perquè a casa meva passa el mateix. Nosaltres sempre em menjat molta fruita, i de pastissos i rebosteria en fa ben poca, la meva mare.
La meva mare també les fa amb vinagre, les maduixes. I les taronges amb mel, tot un clàsic!
PTNTS
Dolça
La meva mare també és la millor cuinera del món, el que més em soprén és la qualitat que té de fer coses riquísimes sempre seguir receptes, ni mesures, ni pesos ni rés! és increïble! a ca meva també feim les maduixes amb vinagre, está molt molt molt bones!
No hi ha res més bo que el menjar de la mare…, i a vegades, les postres més senzilles són les més bones!!!! Heu tingut sort de tenir una mare que ha sabut oferir-vos una dieta sana i molt equilibrada. Així la sortit la filla d´esportista!!!
Petonets, Gemma. No había fet mai les maduixes amb vinagre.
Però segur que estan bonísimes.
Hola Gemma, que curiós, la meva mare també fa aquestes postres. Tot i que a mi m’ha acabat de fer el pes el gust del vinagre. Quina gràcia pensava que era un invent de ma mare i ara veig que és un postre força típic! jejejejej
Per cert, fa unes setmanes vaig preguntar-te si podia congelar el pastís de pinya i al final tampoc vaig tenir temps de fer la prova. Si algun dia ho faig, ja t’ho diré!
Pd, crec que estimar la cuina, és com estimar la natura! s’ha d’haver mamat des de petit!
xènia.
Efectivament feu un bon equip: la teva mare uns plats que déu n’hi dó!!, i tú els postres espectaculars als que ja ens has acostumat i que esperem amb impaciència…Ja tenim l’àpat. Aquests postres que presentes són frescos i saludables, no m’extranya els fes la teva mare si com dius ha estat sempre tant equilibrada amb el que menjàveu, bona feina ha fet!
Aquestes receptes són les de ” sempre ” i potser per això ens agraden tant en general: senzilles, sanes i refrescants!
Unes postres boníssimes! Gràcies per compartir aquests moments familiars amb nosaltres… jo també penso que a la cuina és on se solen tenir aquelles converses importants, dites com qui no vol la cosa, mentre s’està fent una altra feina… I també on es traspassen els coneixements familiars més preuats de generació en generació… Visca la cuina! les maduixes, les taronges i el pa amb vi i sucre! ;D
Jo penso com tu, la “mare” és la millor cuinera del món.
Hauries de convèncer a la teva mare perquè tingués el seu propi
blog i així poder gaudir tots de les seves receptes.
Petons
La meva mare a l’hivern moltes vegades feia les taronges però en lloc de mel amb sucre i si venien convidats el cremava i quedava la capa cruixent, jo a casa de maduixes en faig molt sovint, als meus fills els hi agraden molt.
Bon dia a tothom!!!!
Veig que la majoria també feu una cuina ben sana i equilibrada… Les millors postres del món sempre seran una bona peça de fruita, oi? A totes les cases aquestes dues receptes són tot un clàssic 🙂
M’apunto les variacions que m’heu proposat, totes em semblen fantàstiques:
MariaJosé, combinar les maduixes amb el plàtan… molt millor!
Mariona, afegir anís a les maduixes ho trobo brutal, quina bona idea! I llavors també hi poses el vinagre? O només l’anís? Això s’ha de provar!
Glòria, posar canyella a la taronja amb mel… deliciós, a mi m’encanta la canyella!
Cristina, em sembla una idea sensacional! Les taronges han de quedar amb una capa de caramel cruixent boníssima…
Su, has triat un tema apassionant, ja ho veus 😉 La foto més igual, tria tu la que vulguis, moltes gràcies!
ningú diria que amb les postres que prepares a la familia sou poc llaminers, jeje
les maduixes amb vinagre no les he tastades mai, ni amb pebre. Als pendents, a veure si trobo maduixes…
pt!
La meva mare feia les taronges amb sucre… Mmm… I les maduixes amb llet i sucre o amb suc de taronja i sucre… Les taronges amb mel si, però el vinagre a mi… I això de no ser llaminers ho comparteixo!! Potser per això ens agraden més els postres fets a casa, els hi posem el sucre que ens cal i prou!
Gemma, aquets post no és tan sols la presentació de dos postres força coneguts (al menys a casa meva) i si que és la excusa perfecta per fer un petit-gran homenatje a la teva mare i a la seva cuina, tan esmerada perque no us falti cap nutrient, tan variada per que pugueu gaudir de tot una mica, i sobre tot feta amb tant d’amor.
I com has ben dit, les postres… les fas tu i mot bones i les millors!!!!
Hola Gemma!! Jo deia les taronges amb anís… que queden espectaculars… però amb les maduixes també ha de ser la bomba… tot i que llavors igual no afegiria el vinagre, no?… Si ho proves ja diràs el què.. 🙂
El truc del vinagre perquè treguin molt suc és molt poc conegut, m’he trobat poca gent que ho faci, però surten boníssimes 🙂
Un postre ben bo i sa!
Les mares tenen una gràcia per a fer segons quins plats que ho fem natros i no ens queda igual. Amb tants de plats salats tu havies de tirar-te cap al dolç! jajajaja
Això del vinagre no sé d’on ho vam treure però fa molt de temps que ho fem i queden boníssimes.
Ostre nena, doncs ara que els hi fas, i tant quw se’ls mengen els postres, ehh??
Tot i aixi veig que les noves generacions tb seran reposteres!
La recepta del a teva mare es ben sana, rapida i molt fresqueta per acabar un delicios apat!!
Un petonet
Bon dia Gemma
És ben cert que la fruita és el millor postres del món.
El que passa és que els mes llépols ho volem tot:
Primer la fruita i després el dolcet.
O com diuen els vells “La bóta plena i la sogra borratxa ”
Besets
La primera vegada que vaig veure amanir les maduixes amb vinagre i sucre, va ser a la meva sogra,
fa una colla d’anys!, des de llavors sempre ho faig, i queda boníssim! unes postre ideals!
Fins divendres1
Que bones les maduixes amb vinagre i les taronges em recorda a ma casa també les preparaven així.
Aquests postres son bonissims i refrescants.
Bsss
De vegades, el més senzill té un gust extraordinari!!! estem acostumats a fer postres rics en greixos i sucres, sovint en tenen amb excés… Aquestes postres son saludables i … si et fan recordar alguns moments viscuts a la teva infantesa… millor que millor. Per cert… has parlat tan bé de com cuina la teva mare que se m’ha fet la boca aigua!!
Petonassos
Miel
Una estupenda y sencilla receta, tradicional, y sin gluten.
Pero más que la receta, lo que nos ha gustado es como nos has presentado a tu madre, a esa cocinera maravillosa, y de la que estás muy orgullosa.
Besotes
Ana y Víctor.
Jajaja, el meu pare sempre diu que per menjar patates fregides a de marxar a casa de les seves filles, ma mare a casa res de fregits!! I els postres com la teva, molt poques receptes. Però penso que es millor, es la manera de valorar la fruita sense tractament i menjant el que toca a cada moment del anys, quan estan en el seu millor moment. Petons
Hola Gemma! m´he vist identificada en molts de trossos de la teva entrada…encara que discutiriem sense remei perquè a mi també em sembla que la meva mare és la millor cuinera 😀 de vegades les millors postres són les més senzilles i aquestes maduixes i taronjes que has preparat entren pels ulls…quina pena que al teu bloc no hi hagi receptes salades…petonets
Ahora comprendo la mano que tienes para los postres: has heredado la buena disposicion para la cocina, y para compensar, bordas la parte de la repostería que es lo que le ¿falta? a la cocina de tu madre. Felicidades por haber tenido esa suerte, de criarte entre recetas y fogones y a seguir disfrutando de esto que haces tan bien.
Un besín.
Hola a tothom!!!!
Bé, es segueix confirmant que tots preferim postres sanes com aquestes, je je je… O com diu la Mesilda, totes dues: primer la fruita i després el pastís, je je je… molt millor! 🙂
Marina, tens raó que ho dius amb la taronja… de totes maneres l’anís ha de quedar bé amb es taronges i amb les maduixes, oi? 🙂
Sara Maria, les maduixes amb llet i sucre no les he provat mai… sí que ho he fet amb iogurt, de manera que segur que també queden molt bones 😉
I algú diu posar una mica de pebre a les maduixes, segur que també hi ha de quedar molt bé. Uau, quantes variacions sobre dues receptes tan senzilles, oi???
felicitats per l’explicació de la teva mare, tots n’hauriem d’estar orgullosos de lo que ens han ensenyat, jo la tinc velleta, però encara m’en recordo de lo que anava agafant de la seva manera de cuinar, ha sigut una gran cuinera, i si em diu que una cosa em queda bé, li dic, i que m’en va ensenyar…així és com hem d’anar transmetent la cultura de pares a fills, a vegades coses ben senzilles, ja veig perquè has sortit així, en castellà “de tal palo…tal astilla”. Només afegir que ultimament poso un raig de llimona a les maduixes, suposo que deu ser el mateix, per l`àcid, agafen un coloret brillant i treuen molt de suc, el gust deliciòs, probaré el vinagre, a casa no recordo que ho féssim…
montse
OOhhhhh me encanta este postre y como siempre tus presentaciones de lujo ;))
Un saludo
OOOHHHH ME ENCANTA ESTE POSTRE Y TUS PRESENTACIONES SIEMPRE DE LUJO ;))
Hola Gemma,
Quina sorpresa veure en el teu bloc la taronja amb mel, a casa les mengem sovint. Tinc una recomanació: Prova a posar-hi per damunt nous esmicolades. Boníssim!!!
Una abraçada
Jo em decanto per les maduixes amb vinagre però les dues han de ser molt bones. Les que també són molt bones són les maduixes amb pebre!
Anniki http://gastroadikt.blogspot.com