Com mana la tradició, el dilluns de Pasqua el padrí ha de regalar la Mona als fillols. A casa sempre m’encarrego de fer les de l’Aina i l’Olga però aquest any n’he fet una més. Aquesta tercera Mona em fa molta il·lusió perquè és per la Gaia, la nova incorporació a la família que tot just té 11 mesos.
La Gaia viu a les terres de l’Ebre i fins l’últim moment he estat temptada a fer una Mona com les d’allà, amb brioix i ous durs. Però com que el padrí és de Sabadell, finalment m’he decantat per la Mona d’aquí, així la Gaia coneixerà les dues tradicions. Les receptes de les Mones ja les he posat més d’un cop aquí, aquí, aquí… de manera que aquest cop tinc poca feina 🙂
Tot i que la recepta habitual de pa de pessic ja m’agrada, aquest any he volgut provar la que aconsella la Mireia Carbó. De les tres mones, una l’he fet seguint la seva recepta, que com tot el que fa la Mireia surt bonissíssim! La barreja de farines aconsegueix un pa de pessic més flonjo i més gustós que el tradicional. Proveu-lo que val la pena!
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
· 3 rovells d’ou
· 1 ou sencer
· 50 g de sucre
· Ratlladura de llimona
· 80 g de farina tamisada
· 20 g de Maizena
· 30 g d’ametlla en pols
· 3 clares d’ou
· 80 g de sucre
Preparació:
Batre els rovells amb l’ou, el sucre i la ratlladura de llimona fins que quedin ben esponjats.
A part, batre les clares incorporant el sucre a poc a poc, fins que quedin esponjades.
Barrejar lleugerament els rovells batuts a les clares esponjades i seguidament les farines molt suaument.
Dipositar el pa de pessic dins un motlle i coure’l al forn, prèviament escalfat, a 180ºC durant 20 minuts. Deixar-lo reposar (millor si es per l’endemà).
Bon profit!
PD: un joc mental inspirat en la Mona de Pasqua
Com que avui tinc poca feina amb la recepta, us proposo un repte:
Dissabte passat era a la cuina fent les Mones de Pasqua mentre escoltava el programa El Suplement de Catalunya Ràdio. En Jordi Batllori, l’especialista en Jocs Mentals, en va proposar un inspirat en la Mona. Em va fer tanta gràcia la coincidència que avui us el proposo a vosaltres i us animo a resoldre’l.
Ànims, que la solució és molt fàcil!
Qué preciossitats de mones!!! el joc mental hauré d'esperar fins arrivar a casa, aquí no tinc altaveus!!Petonets
Segur q no has comprat la mona?? q maques, son perfectes!!!L'angle del pastis dels nens es 20? no tinc gaire temps, ho he fet corrents, pero ara vull saber la sol.lució ;-)Una abraçada,
Gemma, Les Mones maquíssimes! Ara me'n menjaria un tall per esmorzar.Petons
Gemma t'han quedat perfectes! ja voldrien moltes pastisseries preparar-les tan bé com tu.pt!
T'han quedat molt i molt bé, perfectes, d'un 10! Els fillols de segur que van estar molt i molt contents.
Gemma ets una mestre pastissera del 15 aquestes mones son maquisimes i deuen estar bonisimes.
Felicidades unas monas expectaculares.podrias decirme de que medida es el molde?, he echo el toffe que es buenisimo pero necesite casi el doble de dulce de leche creo que utilizas moldes pequeños yo tengo el molde desmontable de 28 cm.graciasana
Lacuinadecasa per si sola ja és 100% de garantía, si a sobre una de les receptes és de la Mireia…110%??? Hummm ara no tinc audio, per la tarda m'escolto el joc mental 🙂
Gemma, quin bé de déu de mones!! T'han quedat fantàstiques!Després del bon resultat de la recepta de la sara de la Mireia Carbó, hauré de provar el seu pa de pessic que recomanes. 😉 A Girona fem una diferència, el padrí regala el tortell de Rams i la padrina la Mona de Pasqua. ;)I pel que fa al joc mental, jo diria que la solució és 20º.Petons!
em sembla que ja t'he dit altres anys que les teves mones serien l'enveja de moltes pastisseries, i enguany no és pas una excepció. sobre el nou pa de pessic, l'aspecte és immillorable, però l'hauria de tastar ;)sobre el joc mental, jo diria 20º. però, senyo, corregeix els deures amb benevolença, que jo sóc de lletres de tota la vida!
Qué macas les mones Gemma! est una artista!No puc sentir el audio :(Petons
MaryLou, ja veuràs que el joc mental és molt fàcil, je je je…Sònia, m'esperaré una mica a donar la solució, així tindrà més gràcia 🙂 I moltes gràcies per participar, qui diu que la cuina i les mates no tenen res en comú? Je je je…Laia, per esmorzar és quan són més bones!!!Eva, Gemma i Marisabel moltes gràcies a totes tres, sou un encant :)Ajomar, el molde de la mona era de 8cm y el de la tarta de 24cm… sí son más pequeños que el tuyo, pero puedes doblar las cantidades y saldrá igual de bién ;)Startbase, per un físic com tu el Joc Mental serà bufar i fer ampolles, je je je…Mercè, aquí la padrina només regala la palma per Rams… i la Mona la fa el Padrí per Pasqua, ja veus que som menys llaminers que a Girona 🙂 I prova el pa de pessic, a mi m'ha convençut ;)Manel, la solució ben aviat, je je je… I el pa de pesic, queda flonjo i molt gustós! I és igal de fàcil que la recepta que faig sempre 😉
Bon dia bonica!!Doncs què bé que la familia hagi augmentat amb la Gaia (per cert, Gaia, és un nom preciós, oi?). Doncs això que les teves mones son de pastisseria, tan ben fetes i ben acabades!! Ets una artista.
A moltes pastisseries ja els agradaria que li quedessin com a tú. Esten perfectes fins les atmetlles semblen posades al milìmetre.Muas!
Ay Deu meu, fer treballar el cap a aquestes hores?jajajaLes mones son monísimes, ets una artista.petonets Ara.
Joooo quin bé de Déu aquestes Mones!!!! Son maquíssimes!!! Aquest any, les faré amb una setmana de retard, no he tingut temps, i faré servir la recepte que dius de la Carbó!!!!! Per cert, qui té la recepte del flaó es M°Jose del blog Dit i Fet!.Unes fotos magnífiques!!!!! Petons
Les mones t'han quedat maquíssimes, no podria haver estat d'altra manera venint de tu!I el joc mental el vaig escoltar, per tant no poso la solució, a veure quants l'encerten!!PTNTSDolça
Quines mones mes maques, la primera m'agrada mooolt…la resposta es 20º?petonets
La cuina de casa teva treballa amb més ritme que una pastisseria!quin goig que fan totes les Mones i que contentes devien estar les seves destinatàries, encara que la petitona potser no la va tastar!La solució al joc mental és 20º.Petons!
Tres mones… quina feinada!! Enhorabona per l'augment familiar, la Gaia estarà la mar de contenta!!Totes tenen una pinta increible, i m'apunto recepta de la Carbó!!Petonets
Nena, quina feinada amb tres mones, però què gratificant!T'han quedat xulíssimes!!!
Hola bonica! no coneixia el teu bloc i m'ha semblat preciós. He fet una ullada per les teves receptes i fins i tot he sentit l'entrevista a com radio, tens una veu molt dolça :-)M'ha fet molta gràcia que fossis a Sabadell, bé ja en parlarem un altre dia per que tornaré :-)M'agradat haver-te conegut, un petó preciosa 🙂
Hola Gemma!Quines mones més xules!El pa de pessic de la Mireia queda tant bo i tant flonjo que enguany he tornat a fer les mones amb la seva recepta! Les teves han quedat precioses!Una abraçada!
Quina feinada!!!! i a més et queden guapíssimes , aquestes mones són per mostrar no per menjar. Encara que, a veure qui és que es resisteix a menjarse-les . Jo també crec que la resposta al joc mental és 20º.Una besada i una abraçada te la mereixes per lo bona tieta que ets.
Bona tarda GemmaLes mones son fantastiques!Les teues filloles estaran ben contentes.En quan a la adivinanza jo crec que son 20º.
Gemma, estic amb el que diu la gent.La mona de vista fa molt de goig. Llàstima que no la poguem tastar.Una abraçada
Noia sembla una pastisseria, per la quantitat i la qualitat, els filloles estarien molt contentes.Petons
Mare meva!!!! Quines mones més "currades" ho fas tot amb un gust exquisit, és vera que no tenen gens que envejar a les de les pastisseries!! La solució.. l'angle dels troços dels nins 20 º i dels grans 40º??? un petonettttt
Gemma,La Gaia ha fet sort si rep una mona feta per tu cada any. Pel que fa al joc mental suposo que la resposta ha de ser 20º. Una abraçada
Pastisseria?,encara en vènen de mones?…qualsevol ho diria veient les mones que circulen pels blogs…aquestes gemma,són dignes del millor reconeixement:el dels teus fillols/les,sovint els millors crítics "monils"!un petó.Mercè-DC
Que xules!!!! Cada any et surten més boniques!Aquest pa de pessic me l'apunto, la farina d'ametlla m'ha temptat 😉 De fet el resultat de l'altre també va ser boníssim! Una abraçada.
Que xules!!!! Cada any et surten més boniques!Aquest pa de pessic me l'apunto, la farina d'ametlla m'ha temptat 😉 De fet el resultat de l'altre també va ser boníssim! Una abraçada.
les mones precioses!!!!ETS UNA ARTISTASSA!!! es nota que estan fetes amb molta cura i ben pensades!!!I respecte a la resposta:La mona ha de tenir 9 talls, dos dels quals seran per als nens i 7 pels adults.Si la mona té 360º, dividits en 9 porcions són 40º per porció, per tant, els nens se'n menjaran una de 20º.Petonassos
Saps que no havia sentit mai aquest nom per una nena…curiòs! Segur però que molt dolça!I quines mones!!! probaré (amb farina d'espelta…)…algun dia de veritat!Felicitatsptns
Como todo lo que tu haces, te han quedado unas monas fantásticas. El sabor tiene que ser delicioso, que unido a la decoración habrán hecho las delicias de todos los comensales.Un besín.
I tant que és un bon festival! quines preciositats i sobre el pa de pessic me'n refio completament del teu criteri, així que m'hi posaré ben aviat ;)Molts petonets!
UmmNyam, nyamQuina fila !!!Unes mones monissimes :O) jijiEts una artistassa !!! Per cert, quina santa pàciència a posar les ametlles!!!T'han quedat per-fec-tes
Parella Vermella, el nom de Gaia és molt bonic, oi? I molt original…Gemma i Ara, moltes gràcies!Elvira, l'important és fe rles mones i regalar-les, encara que sigui més tard… que les agendes familiars són molt complicades! Vaig a mirar-me la recepta de flaó de la Ma Jose, moltes gràcies!Dolça, tu també el vas sentir en directe? a mi em va fer molta gràcia… precisament estava a la cuina fent les MOnes!Núria i Margarida, heu encertat la resposta!!! Vosaltres i tothom, ja veig que el nivell de mates és molt alt, je je je…Maria, aquest pa de pessic m'ha convençut molt, el toc de la farina d'ametlles és molt bo :)Iris, és d'aquelles feines que fas de gust ;)Maduixa, benvinguda al blog, jo tmapoc coneixia el teu 🙂 Tu també ets de Sabadell?
Nuni, tu també has provat la recepta de la Mireia? Val la pena el canvi, oi? Xisca i Mesilda, sóc una tieta feliç de poder fer totes aquestes mones, je je je…I molt bona la resposta!Xaiver, benvingut al blo, moltes gràcies per la teva visita i el teu comentari :)Josep i Mercè, val la pena fer la Mona a casa, oi? Que a les pastisseries van a uns preus… tot i la feina, val la pena!Laura, el pa de pessic de sempre ja m'agrada, sobretot perquè és més senzill d'ingredients. Però també està bé canviar de tant en tant i provar noves receptes ;)Miel, una resposta perfecta i molt ben raonada, l'has expressat a la perfeccció, felicitats!Marta, jo tampoc havia sentit mai aquest nom, però ara ja ens hi hem acostumat i ens agrada nmolt. Amb farina d'espelta com quedaran? Serà qüestió de provar-ho, oi?Nieves, muchas gracias! En casa gustaron las dos, comimos un trocito de cada una ;)Margada, prova'l i ja veuràs que queda molt bé! I molt útil com a base de qualsevol altre pastís ;)Mima, què va, és super fàcil posar l'ametlla, l'agafes a grapats i l'apretes sobre la sara, de manera que s'enganxa tota sola i cau la sobrera… és molt més fàcil del què sembla 😉
Unes mones moníssimes! a més de boníssimes! i és que no hi ha prou superlatius per descriure uns pastissos fets amb tant carinyo i perfecció… Ets una crack! Moltes gràcies!
Quines mones més maques!!com m´agraden a mi; amb pa de pessic, aquests últims anys només veig que figures de chocolata; i més chocolata, i del preu…quins preus!!.Per cert espero que el próxim post posis la solució de l'endevinalla!!!!:)
Gemma, hola guapa, Unes mones precioses! Quina gràcia tenir també la recepta de la Mireia 😉 Quines ganes d'anar a classe! Segur que vau disfrutar en família, menjant les mones amb les xiquetes…És d'aquells moments que tot i ser gran recordes amb entusiasme l'arribada dels padrins :)Petonets,Marina
Quina feinada Gemma amb tanta mona! Jo vaig acabar farta i només tenia una per fer. Ja probaré aquest pà de pessic de la Mireia, venint d'ella segur que hi estará molt bó.Això de les endevinalles ho deixo per un altre dia. No m'ensorto mai… Soc molt dolenta per aquest jocs…Petons maca!María josé
Hola Gemma,T'han quedat impresionants llàstima que no les podem olorar!! Anna
unes mones que moltes pastisseries ja voldrien ….. i amb uns 20 graus,…per tastar-les.. em conformaria, però si m'he equivocat i em toca més … millor!!!
Quines mones tan bones! I que ben decorades! L' any que ve he de provar de fer-ne una amb fruita, que no n' he fet mai cap.
Bon dia Gemma des de Girona, jo n'he fet 4, no és pels fillols sino perquè ens reunim cap a 35, aquest any vam fer complert.T'escric perquè fa molts anys que faig mones i havia anat fent varietats de pa de pessic, treballat tot junt, rovells i clara,… però aquest any he fet la teva, batent rovell/sucre i clares/sucre per separat, també t'he agafat la idea de fer tres pisos, i remullades amb almívar que ja ho feia ultimament, m'han quedat delicioses, modèstia a part; els re-nebots, que en tinc 9,es van dedicar a posar-hi plumes i pollets al moment de portar-les a la taula, s'ho van passar pipa…però ara que ja les volia anotar com a preferides, em surts amb la de la Mireia, ja me la faràs probar un dia d'aquests… per veure si hi faig encara una altra modificació.Ja habia vist que un pastisser de renom hi posava farina ametlla una vegada. La decoració em va quedar molt bonica aquest any, no sé si sabeu un truc que em va ensenyar la meva mare, ella posava el granet de xocolata en un plat gran i un cop farcida la mona però abans de cobrir-la per sobre l'agafava amb compte per la base i per sobre i la feia rodar sobre el granet, queda perfecte, donç aquest any cansada de posar ametlles, que això ho feiem amb els pares d'aquests nens quan encara no els tenien, i és laboriòs, vaig fer el mateix amb l'ametlla laminada i torrada, perfecte i molt ben enganxades; bé tenint en compte que pels costats de la mona hi ha crema mantega o gemma, que ajuda. Si ja ho sabíeu, millor i sino probeu-ho, és molt pràctic. Les vaig posar sobre una bossa de plàstic gran i si queia alguna ametlla o granet l'ajudes amb les mans i la bossa a acabar-se d'enganxar, però ja dic que no al, queda molt ben agafat.Gràcies per aquest blog !!!
Hola, Gemma,t´he donat un premi a un dels blocs que paguen més la pena de llegir. Fantàstic!
Perdona el rottlo desde Girona, ja sé que m'he allargat molt.Demano disculpes però em semblava que ho havia de dir tot això. Felicitats
Ala!!!!!! Quina maravella de mona, m'encanta…..Bssss
Pol, és veritat que aquestes Mones les vaig fer amb molt carinyo… que les filloles es mereixen tot això i molt més, oi? Ana, la solució ja l’han dit: 20º!!!! I tens raó que les Mones de veritat són les de pa de pessic… la figura de xocolata és secundària, tot i que últimament pren el protagonisme al pastís.El millor moment és quan es posen padrins, fillols i mones tots junts per fer la foto… entre tantes coses no hi caben, je je je…Maria Jose, porten una mica de feina però val la pena, no trobes? Només per veure la cara de contents que posen els fillols quan les reben, ja es recompensa tot l’esforç!Ana i AnnaFS, han quedat maques i bones! Amb fruites queden molt vistoses i més boniques, oi? Els colors donen molta vida i molt joc per decorar les Mones!STHilari, resposta correcta! Tot i que jo preferiria els 40º del tall dels adults, je je je… que amb 20º gairebé ni les podríem tastar 🙂 Anònim de Girona, moltes gràcies pel teu comentari!!! 4 mones… quina feinada! Segur que et van quedar boníssimes, és molt important que quedin ben molles d’almívar, així el pa de pessic queda més amorós, oi? El truco de les ametlles està molt bé, jo el que faig és agafar la Mona amb una mà i amb l’altra mà agafo grapats d’ametlles i les acosto a tot al voltant de la Mona, de manera que l’ametlla s’enganxa tota sola…. I el pa de pessic de la Mireia queda molt semblant al meu, de manera que si aquest ja t’agrada no cal pas que el canviïs, je jeje…Queti, moltes gràcies pel premi, ara passo a mirar-lo ;)Celes, les Mones fetes a casa ni es poden comparar amb les comprades, oi?
Precioses, les mones!Ostres, Gaia és un nom que m'encanta i que a Itàlia es posa molt però que aquí és poc corrent…