Malauradament, totes les coses bones s’acaben… i les vacances no en són cap excepció. Ara toca tornar a la feina i reprendre el ritme habitual de l’any. Tot i així, val la pena dedicar una estona a recordar les vacances passades, els llocs on hem estat i els moment màgics que hem viscut. Pocs posts són els que faig que no siguin de dolços, però els que llegiu aquest blog habitualment ja sabeu que l’agost sempre és una excepció. No em puc estar de penjar quatre fotos de les vacances, je je je…
Han estat unes setmanes fantàstiques, a les Dolomites, a Bielsa, a Andorra i als Ports de Beseit. Sempre escapant de la calor i buscant les muntanyes, que són la meva gran passió. Com que a Roca Vertical ja expliquem les diferents excursions, aquí no m’enrotllo més i us poso les fotos directament. Això sí, prometo posar-me les piles ben aviat i tornar a les receptes llamineres habituals d’aquest blog 😉
Panoràmica del Grupo Fanes, un dels cims més espectaculars que vam escalar a les Dolomites:
Panoràmica del llac de Marboré, Pic de Tucarroya i Pics d’Astazou, una bonica excursió que vam fer des de Bielsa:
La Ripareta, un racó preciós del riu Bellós al Cañón de Añisclo, a tocar de la vall de Pineta:
Celebrant els 40 anys de l’àlbum Abbey Road dels Beatles, tot travessant el llac Bleu als peus del Neouvielle amb l’Òscar i la Carlota, uns amics de Sabadell:
Escalant a la Foradada del Toscar, una zona d’escalada esportiva a prop del poble d’Ainsa:
Petit i salvatge estanyol entre la vall de Juclar i la vall d’Incles, perdut enmig del Pirineu andorrà:
Escalant a les Roques del Masmut, on amb el Pietro vam fer la via Fisura Carrasco, mentre la Nesa ens feia el reportatge fotogràfic des de baix:
I per acabar, no podien faltar unes fotos dolces, je je je… Són de les collites de fruites del bosc que hem fet aquest estiu: gerds, nabius i mores (llàstima que de les maduixetes no en tinc foto!) i els típics pastissets presents a tots els pobles dels Ports:
En podria posar moltes més, però no em vull fer pesada. Després d’unes vacances així, em sembla que em costarà tornar a la rutina diària, je je je…
