Ahir va ser un dia especial pels alumnes de batxillerat del IES Jonqueres. Després del pati, trencant la rutina de les classes, la cuinera Mireia Carbó va impartir la conferència inaugural de batxillerat del curs 2008-09.
De forma totalment desinteressada, la Mireia va estar més d’una hora xerrant amb els alumnes, animant-los a seguir els estudis i a treballar fort per aconseguir els seus objectius. Va explicar-nos la seva experiència personal, tan a nivell d’estudis com a nivell professional, i ens va confessar que l’esforç i la dedicació són els grans secrets per a l’èxit que ha assolit en el món de la cuina.
Qui conegui la Mireia, de seguida s’imaginarà quin clima es va crear a la sala: alumnes expectants, escoltant amb atenció les seves explicacions i rient les bromes i acudits amb “moraleja” que intercalava entre anècdota i anècdota. Amb un llenguatge clar i directe, la Mireia es va guanyar els alumnes alhora que transmetia perfectament el missatge que havia vingut a donar: estudia, treballa, apassiona’t i la vida et recompensarà l’esforç!
L’etapa de batxillerat és una de les més importants a la vida d’un estudiant. Al final, haurà de prendre una de les decisions que marcaran més el seu futur com a estudiant i com a professional dins el món laboral: què fer després del batxillerat? Exemples com el que ens va donar ahir la Mireia ajuden a prendre aquesta decisió tan important. D’altra banda, també animen a estudiar a tota una colla de joves que, malauradament, a vegades no reben tot el suport que necessiten per a seguir estudiant i lluitant pel seu futur. Estic segura que la xerrada d’ahir els haurà fet reflexionar ja que… la Mireia també va haver de treballar per pagar-se els estudis, oi?
Al final de la xerrada, mentre alguns alumnes il·lusionats ja miraven d’organitzar una anada a les classes de la Mireia al Caprabo, encara hi va haver temps per a preguntes més compromeses (li van demanar la opinió sobre la thermomix, la polèmica entre els cuiners catalans o si preferia la cuina francesa o la catalana! je je je…). Després de signar uns quants llibres pels profes, la Mireia es va acomiadar de l’Insitut amb l’agraïment sincer de part de tots i amb el meu en particular.
MOLTES GRÀCIES, MIREIA!
