De camí als Pics d’Europa vam fer una parada a Zarautz ja que teníem taula reservada al restaurant Karlos Arguiñano des de feia un mes. Menjar aquí em feia molta il·lusió degut a les hores que he passat veient cuinar a l’Arguiñano, escoltant els seus consells i rient els seus acudits. Encara recordo quan l’Eva Arguiñano també sortia al programa i cada dijous cuinaven junts una recepta de postres. Era el meu dia preferit!
El restaurant no té cap pretensió; tot i tenir menú degustació, és molt casolà, assequible i alhora d’una qualitat inqüestionable. El tracte amb el client és molt agradable i fan que de seguida et sentis com a casa. A més, ens va tocar una de les millors taules, precisament a la cantonada que es veu des de fora, davant dels finestrals amb vistes a la platja de Zarautz.
Superant la vergonya que em feia, vaig preguntar si hi havia l’Eva Arguiñano, ja que m’hauria encantat conèixer-la i demanar-li que em signés un dels seus libres… però no vaig tenir sort 🙁 Així tinc l’excusa perfecte per tornar-hi i intentar-ho un altre cop!
El menú degustació que vam fer va ser el següent:
D’entrants, uns gotets de gaspatxo i un formatge fresc aromatitzat amb herbes:
Amanida de bonítol amb vinagreta de mòdena:
Ravioli de porros i foie amb salsa d’espinacs:
Orada a la sal sobre ceba tendra i espàrrecs de marge:
Ànec saltejat amb ceps i salsa de gerds:
Com és natural, jo volia tastar totes les postres de l’Eva, de manera que vam canviar les postres que entraven amb el menú per una degustació de postres:
Els plats del tast de postres van ser un sorbet de gerds sobre una teula d’ametlla, delicioses les dues coses; un sorbet de kiwi molt refrescant, amb un regust a menta deliciós; una tarta de prunes i flam “patissier” celestial; un granissat de menta amb gas, sorprenent i “xispejant”; un cruixent de taronja que, a part de decorar, era boníssim; un “petisús” farcit de crema i taronja confitada sobre salsa de xocolata, sublim tot el conjunt; fruitetes amb mousse de iogurt, esponjós i molt gustós; un “guirlache” amb gerds boníssim però massa petit; i tot el plat decorat amb un cordó de mel aromatitzada amb vainilla:
En resum, si aneu a San Sebastián, val la pena deixar-se caure a can Arguiñano per fer-hi un àpat boníssim, sense les pretensions d’altres restaurants amb més renom del País Basc, mentre gaudiu de la tranquil·litat i d’unes bones vistes sobre la costa cantàbrica. A mi me’n quedarà molt bon record.
Nosaltres repetirem segur!
