Aquest dimecres vam fer magdalenes amb les meves nebodes:
Teníem pendent des d’abans de vacances quedar amb l’Aina i l’Olga per fer magdalenes, però entre una cosa i l’altra no vam poder. Aprofitant que havia de fer de cangur i que encara no tenen cole, aquest dimecres va ser l’ocasió. Amb les meves nebodes ja hem fet altres receptes, de manera que ara, tot i tenir 5 i 7 anys, ja no tenen gens de por a trencar ous, batre masses amb les varilles del túrmix o embrutar-se les mans amassant… S’estan convertint en unes bones aficionades a les postres casolanes 😉
De receptes de magdalenes n’hi ha a cabassos. Llegint els blogs de cuina que consulto sovint, vaig trobar un article molt interessant sobre els diferents “trucos” per aconseguir unes magdalenes amb “copete”, és a dir, que quedin esponjoses i que pugin formant la típica forma de magdalena en punxa… Aquests consells m’han anat molt bé ja que resumeixen tot el saber popular sobre la temperatura del forn, que la calor ha de venir de baix, que no es pot obrir el forn, que la massa ha d’estar freda de nevera, quin llevat farà pujar la massa… Us aconsello que llegiu l’article i aclarireu molts dubtes. I aprofitant aquest article tan interessant, vaig decidir provar una de les receptes que proposa el blog.
A nosaltres ens van sortir 16 magdalenes de la mida més gran i vam fer algunes variants: a partir de la massa base de la recepta, a unes hi vam barrejar boletes de cereals amb xocolata i d’altres les vam farcir de melmelada un cop cuites. Imaginació al poder!
Aquí teniu la recepta:
Bon profit!
